Net, fill i pare d’una nissaga d’empresaris farmacèutics, Joan Uriach i Tey neix a Barcelona, al bell mig de la ciutat antiga i amb el canvi de segle, fet simbòlic aquest que té com a mirall la cronologia de la seva col·lecció d’art dirigida tant a la pintura i l’escultura com als llibres. La seva passió pel món de l’art la va heretar dels pares, lligats com estaven a artistes, pintors i poetes del seu temps. La seva col·lecció està especialment dedicada a l’art català de finals del segle xix fins a la seva mort, és a dir, de tot el segle xx. Aquesta col·lecció, però, no conté els noms més coneguts de les anomenades avantguardes ja siguin d’abans de la Guerra Civil, de la postguerra o de l’art que es produeix sota l’influx de l’informalisme, l’art pop, etc. La figuració, el paisatgisme i el realisme amb els diferents estils dels artistes que compra formen la col·lecció, que podríem dir que comença amb la preservació dels retrats al carbó i pastel sobre paper que Ramon Casas va fer dels seus pares, Joaquim Uriach i Matilde Tey, el 1926, i acaba poc abans de morir, quan li compra, el dia 30 de desembre de 1985, al gravador Jaume Pla els cinc darrers gravats que havia fet i li ofereix comprar-li un Manolo de la seva col·lecció. Citar en aquest context Jaume Pla no és gratuït, atès que és el protagonista clau del coneixement tan exacte que es té de la col·lecció d’art d’Uriach i Tey. Jaume Pla acceptà l’encàrrec del col·leccionista de posar ordre a llur col·lecció a partir de l’edició artesanal d’uns volums —cinc en total, des de l’any 1980 fins a l’any 1986, ja pòstum—, amb fotografies de F. Català Roca i textos del mateix Jaume Pla i organitzats per ordre alfabètic —excepte el volum cinquè, que fou confeccionat a partir de les darreres adquisicions. El títol de l’obra és La col·lecció Uriach i se’n va fer un tiratge de sis exemplars tots enquadernats per Manuel Bueno, un dels enquadernadors contemporanis més representats dins la col·lecció de bibliofília d’Uriach i Tey. L’exemplar de Jaume Pla es troba, afortunadament, dipositat a la Biblioteca Nacional de Catalunya, on es poden consultar tots els volums de l’obra. Aquesta obra ja forma part de manera indissociable de la col·lecció d’art, amb l’afegit d’unes imatges fetes per Català Roca —amb una gran feinada de proves de color comparades amb els originals i la posterior impressió— i dels impagables textos de Jaume Pla, fets amb total llibertat i que en més d’una ocasió li donaren problemes, com ell mateix explica, i que són unes simples notes d’identificació crítica que no deixen de tenir intenció i que són, per tant, el reflex de llurs opinions, a vegades poc moderades segons el mateix Uriach, vers els artistes representats. Una de les raons que portaren Joan Uriach a fer aquests volums fou que restessin com a testimonis de la seva col·lecció —per por que es desintegrés—, la qual ha passat als seus hereus, on es conserva, i que, a més a més, expliquessin la seva coherència. Quan Jaume Pla l’explica, aquesta col·lecció, diu que «és coherent i personal, feta sense assessor. En ella es reflecteix la personalitat del seu autor i un fet impressionant i que cada dia es fa més evident: l’existència d’una escola catalana de pintura. […] Aquesta és una col·lecció —continua Pla— de la realista pintura catalana, que va des dels precursors —Martí i Alsina, Vayreda, Berga— fins a l’actualitat, fins aquest moment en què el realisme torna a significar una actitud polèmica». Recordem que la fi de la col·lecció va tenir lloc l’any 1986, quan Pasqual Maragall encarrega a Meier la construcció del futur Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Miquel Barceló guanya el Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya i la Fundació Tàpies feia dos anys que havia obert. Jaume Pla continua: «Totes aquelles tendències que queden fora del realisme han estat excloses de la col·lecció. Tornant a allò que apuntàvem abans, l’exclusió ha estat instintiva, no premeditada: el gust personal era l’imperatiu seleccionador».
Els artistes que formen part de la col·lecció de Joan Uriach Tey, consignats amb les diferents tècniques i seguint els volums confeccionats per Català Roca i Jaume Pla, són:
Volum I
Gabriel Amat i Pagès (dibuixos i aquarel·les), Josep Amat i Pagès (olis i dibuixos), Hermen Anglada Camarasa (olis i dibuixos), Ignasi Baixas i Castellví (oli), Dionís Baixeras i Verdaguer (olis), Rafael Benet i Vancells (olis), Josep Berga i Boada (olis), Josep Berga i Boix (oli), Francisco Bernareggi (oli), Casimir Boada i Matas (oli), Emili Bosch i Roger (olis), Alexandre de Cabanyes i Marquès (oli), Ricard Canals i Llambí (olis i dibuixos), Ramon de Campmany i Montaner (olis), Domènec Carles i Rosich (olis), Enric Casanovas i Roig (escultures de marbre, bronze i terracota), Ramon Casas i Carbó (olis i dibuixos), Josep Clarà i Ayats (bronzes), Antoni Clavé i Sanmartí (dibuix), Joan Colom i Agustí (olis), Joan Commeleran i Carrera (olis i dibuixos), Pere Créixams i Picó (olis), Jordi Curós i Ventura (olis i dibuixos), molt ben representades totes les seves èpoques, excepte la informalista. Curós va fer un retrat a la mina sobre paper a Joan Uriach; Josep Cusachs i Cusachs (oli), Francesc Domigo i Segura (oli i dibuixos), Josep Dunyac i Sala (escultures en marbre).
Volum II
Rafael Duran i Benet (oli), Rafael Durancamps (olis), Feliu Elias i Bracons (olis), Apel·les Fenosa i Florensa (bronze), Marià Fortuny i Marsal (del qual té l’aquarel·la Noia italiana dintre de la seva època del realisme napolità), Baldomer Galofre i Giménez (oli), Enric Galwey i Garcia (olis) (figura 2), Pau Gargallo i Catalán (escultures en bronze), Josep Gausachs i Armengol (oli), Francesc Gimeno i Arasa (olis i dibuixos), Xavier Gosé i Rovira (dibuix), el membre dels Evolucionistes Josep Granyer i Giralt (escultures i dibuixos), Emili Grau Sala (olis), Julià Grau Santos (oli), Montserrat Gudiol i Corominas (oli), Manolo Hugué i Martínez (olis, escultures i dibuixos), Manuel Humbert i Esteve (olis), Oleguer Junyent i Sans (oli), Francesc Labarta i Planas (olis), Martí Llauradó i Mariscot (bronze), Marià Llavanera i Miralles (oli), Rafael Llimona i Benet (olis), Joan Llimona i Bruguera (oli), Josep Llimona i Bruguera (escultures: un Sant Jordi i un Desconsol en marbre), Josep Llorens i Artigas (gerros), Ignasi Mallol i Casanovas (olis), Josep M. Mallol Suazo (olis), Ernest Maragall i Noble (escultures en bronze i alabastre), amb un Cap de gitano de gran factura psicològica (figura 3), Frederic Marès i Deulovol (bronzes), Ramon Martí i Alsina (olis), Salvador Martorell i Oller (bronze), Arcadi Mas i Fondevila (olis), Segundo Matilla i Marina (oli), Eliseu Meifrèn i Roig (olis), Jaume Mercadé i Queralt (olis), Joaquim Mir i Trinxet (olis i dibuixos).
Volum III
Josep Mompou i Dencausse (olis i dibuix), Ignasi Mundó i Marcet (olis i dibuixos), Xavier Nogués i Casas (gerros, olis, gravats i dibuixos), Isidre Nonell i Monturiol (olis i dibuixos: una de les col·leccions privades d’obres de Nonell més importants i que té nombrosos dibuixos i fregits i set pintures, entre les quals un magnífic Bodegó de 1910 [figura 4]), Josep Obiols i Palau (olis i dibuixos), Ricard Opisso i Sala (dibuix), Iu Pasqual i Rodés (olis), Ramon Pichot i Soler (olis), Marià Pidelaserra i Brias (olis), Jaume Pla i Pallejà (olis i gravats) (figura 1), Joan Baptista Porcar i Ripollès (oli), Josep M. Prim i Guytó (olis), Pere Pruna i Ocerans (olis i dibuixos), Josep Puigdencolas i Barella (olis), Agustí Querol i Subirats (marbre), Nicolau Raurich i Petre (oli), Joan Rebull i Torroja (pedres, marbres, dibuixos i aiguaforts).
Volum IV
Darío de Regoyos (olis), Enric C. Ricart i Nin (dibuix), Josep Roca Sastre i Montcunill (olis), Ramon Rogent i Perés (olis i dibuix), Pau Roig i Cisa (olis), Joan Roig i Soler (olis), Santiago Rusiñol i Prats (olis), Olga Sacharoff (olis i aquarel·la), Francesc Serra i Castellet (olis i dibuixos: molt ben representat en aquesta col·lecció), els també Evolucionistes Joan Serra i Melgosa (olis i dibuixos) i Alfred Sisquella i Oriol (olis), Vicenç Soler i Jorba (oli), Josep M. Subirachs i Sitjar (bronzes), Joaquim Sunyer i Miró (olis, dibuixos, bronze i gravats), Josep M. Tamburini i Dalmau (oli), Joaquim Terruella i Matilla (oli), Josep de Togores i Llach (olis), Pere Torné i Esquius (dibuix), Xavier Valls i Subirà (olis), Francesc Vayreda i Casabó (oli), Joaquim Vayreda i Vila (olis), Josep Ventosa i Domènec (oli), Antoni Vila i Arrufat (olis), Josep Viladomat i Massanes (bronze), Joan Vila Puig (oli), Miquel Villà i Bassols (olis), amb un magnífic Autoretrat (figura 5) i, finalment, Rafael Zabaleta (olis i dibuixos).
Els artistes que surten al volum cinquè de La col·lecció Uriach, com que llurs obres foren adquirides després de la confecció del quart volum i llurs noms ja estan consignats en els anteriors, no es compten aquí.
Un aspecte molt interessant d’aquesta col·lecció, a banda del seu valor artístic, són la quantitat d’autoretrats que conté, que li dona un alt valor documental.
A la col·lecció Uriach, per tant, es comptabilitzen obres de 101 artistes, amb 354 pintures, 386 dibuixos, 109 gravats, 53 escultures, 11 aquarel·les i 9 ceràmiques.
Quant a la col·lecció de llibres de bibliòfil i, per tant, obres artístiques en elles mateixes, conté, per exemple, tots els editats amb el segell de la Rosa Vera, de la qual era subscriptor, a més a més d’un gran nombre de llibres il·lustrats. Una de les característiques principals d’aquesta col·lecció, com ja s’ha dit més amunt, fou la presència de les enquadernacions artístiques fetes per Manuel Bueno, un dels enquadernadors contemporanis més importants a partir dels anys setanta del segle xx (figura 6).
