Llorenç Balsach Grau

12/1/2022

Sabadell (Vallès Occidental) 1922  - Barcelona 1993

Llorenç Balsach i Grau va ser un industrial, pintor i col·leccionista bifront: les dues grans col·leccions que va aplegar amb passió durant tota la seva vida van ser, cronològicament, la de numismàtica d’àmbit ibèric i, paral·lelament, la de pintura catalana contemporània que s’emplaça, de manera majoritària, a partir de la segona meitat del segle xx. Sabadellenc de soca i arrel, va tenir sempre la seva ciutat com a marc per desenvolupar la indústria tèxtil, potenciar la cultura i revalorar la història a partir de l’estudi de l’àmbit de les seves col·leccions. Podríem dir que aquest és un espai genuí de la relació entre la burgesia i la cultura en l’àmbit social del segle xx, espai relacionat amb l’humanisme i la bohèmia, avui pràcticament extingit, i del qual Balsach representa un dels fars de la cultura sabadellenca a partir de la Segona Guerra Mundial.

Llorenç Balsach i Grauva néixer a Sabadell el 30 d’abril de 1922. Fou el tercer fill de Pere Balsach i Torelló, creador de la fàbrica de teixits de llana Fills de Pere Balsach SA. Una part de la història dels germans Balsach Torelló és descrita a la novel·la biogràfica de Manuel Foraster, la qual s’emplaça en el Sabadell dels anys trenta i en l’esperit fabril de l’època. (Vid. Manuel Foraster, Sabadell, Grand Central, Nova York, Rambla, Barcelona, Tusquets, 2016).  Llorenç Balsach dirigirà la part de producció del fil de la fàbrica i crearà, més tard en el temps, dues empreses de filatura model amb la tecnologia més puntera: Balcas SA (1951) i B.C. SA (1970). El seu espai creatiu dotarà de disseny i de llum, proper a l’estil de la Bauhaus —amb butaques i taules dissenyades per Mies van der Rohe— l’interiorisme de seves fàbriques, les quals seran un referent en la història de la indústria tèxtil sabadellenca. També va ser pioner en el renovellament del disseny dels mostraris de teixits, els quals van ser obra, entre d’altres, d’Àngel Granyena i que actualment es poden veure al Museu del Disseny de Barcelona.

 

Numismàtica

La col·lecció de numismàtica (que també incloïa medalles i medallons) es troba actualment disgregada. La part més important era d’àmbit fonamentalment ibèric car Balsach delimitava les seques (o cases de la moneda) i les encunyacions a l’àmbit de la història de Catalunya i —per extensió— al món hispà el qual inclou les seques del Nou Món. La col·lecció Balsach començava amb les monedes iberes dels jaciments de la península, continuava per les emporitanes dels segles v-vi aC i cartagineses i excel·lia sobretot per la col·lecció de monedes del món medieval i dels regnes de la Corona d’Aragó. Molt important va ser la col·lecció de Pellofes —peces de plom monetiformes realitzades amb fines planxes de llautó i amb simbologia i inscripcions de caràcter religiós que circulaven, amb valor monetari, a l’interior d’algunes comunitats religioses catalanes, entre els segles xiii i xix— a partir de la qual es va realitzar un important estudi a càrrec de l’historiador Miquel Crusafont i Sabaté, juntament amb la publicació de La moneda catalana local (s. xiii-xviii) (Realitzada amb la col·laboració de Ll. Balsach) i Numismática de la Corona Catalano-Aragonesa medieval (785-1516). Les seves col·leccions de les monedes del Renaixement fins les del Casal d’Àustria (inclosos els cèlebres cinquentins); les dels Borbons fins la moneda de la Segona Républica, van ser motiu de les publicacions Ll. Balsach Grau / C. Castan Ramírez,  Las monedas de los Reyes Católicos y de la Casa de Austria 1475-1700; i també Monedas españolas. De Felipe V a Juan Carlos I (1700-1983). Una altra de les seves grans col·leccions de numismàtica va ser la de bitllets i monedes de paper que es van imprimir als municipis catalans durant la Guerra Civil espanyola.

 

La col·lecció de pintura

L’altra de les grans passions de Llorenç Balsach és la de la pintura del segle xx. De fet, es tracta d’una col·lecció d’obres de pintors nascuts o vinculats amb la ciutat de Sabadell, des de les darreries del segle xix fins als anys vuitanta del segle xx, que es va iniciar durant el seu matrimoni amb Maria Dolors Peig. Aquesta és una col·lecció de més de tres-centes obres que s’enceta amb dos retrats dels seus besavis de mitjan segle xix, pintats a la manera realista de Josep Margalef, un d’aquells pintors ambulants que, abans de la fotografia, anava de casa en casa per immortalitzar els seus familiars ancians. Vila Cinca, Vila Puig, Durancamps, Feliu Elias, Camil Fàbregas o Antònia Saltor els seguiran en la col·lecció. Balsach posseïa pintures i dibuixos de Francesc Gimeno en record del doctor Francesc Bedós Artal, avi del seu cunyat Francesc Bedós Casals —casat amb la seva germana Maria Balsach—, el qual va hostatjar el pintor de Tortosa durant llargues estades a la casa familiar del carrer de Gràcia.

Antoni Vila Arrufat va ser el primer a rebre un encàrrec l’any 1956: un Retrat de Maria Dolors Peig, que seria donat a les col·leccions del Museu de Montserrat l’any 2015.(Vegeu El Propileu, núm. 16, juny 2015, p. 15.). Però la revolució pictòrica sabadellenca, entre l’expressionisme i la geometria, dins la col·lecció Balsach, la trobarem en l’obra d’Andreu Castells i de Ramon Folch, els seus mestres. I aquí entrarem ja per la porta gran en el centre neuràlgic de la col·lecció: la pintura dels seus referents més propers, Romà Vallès i Joan Vilacasas, donarà pas a la pintura de l’informalisme català a partir del 1957 i als membres del Grup Gallot (1960): Josep Llorens, Antoni Angle, Alfons Borrell, Manuel Duque, Vila Casas, Joan Bermúdez i Joaquim Montserrat. Podríem dir que la pintura sabadellenca abstracta, des de mitjan segle xx fins a finals de 1960, serà el cor roent i l’embat del seu col·leccionisme: la pintura arrelada a un lloc que Balsach sentia seu; un indret geogràfic circumscrit a un paisatge de l’ànima: el dels seus ancestres i el dels seus descendents.

Hem de dir que l’àmbit de la col·lecció Balsach va ser el de l’experimentació. Era una col·lecció de vida, vinculada amb la seva biografia. Amb el seu amic pintor i empresari tèxtil Josep Llorens van ser els mecenes del Grup Gallot, de les seves accions pictòriques i del seu ressò mediàtic a Barcelona l’any 1960. Es conserven en la col·lecció les obres performàtiques realitzades en els happenings de Barcelona, els grans formats de l’abstracció revolucionària contra l’informalisme i també obres de teatre i altres manuscrits que Antoni Angle havia escrit per complementar la seva idea de «pintura d’acció pública», adreçats i dedicats a Llorenç Balsach. També va ser col·leccionista d’obres radicals i experimentals que tenien el seu centre en l’art d’un pintor pròfug polonès, Gabriel Stanislas Morvay, i de Vladimir Slepyan, pintor rus vinculat amb la dissidència soviètica dels anys cinquanta, els quals estaven vinculats amb els artistes de l’avantguarda russa Mikhaïl Larionov i Natàlia Gontxarova, que van ser els primers mecenes de les «accions de pintura d’acció pública» sabadellenca.

Bibliografia

Balsach, L. ;  Castan, C.  Las monedas de los Reyes Católicos y de la Casa de Austria 1475-1700. Madrid: Artegraf, 1972.

Balsach, L. ;  Castan, C. Monedas españolas. De Felipe V a Juan Carlos  I (1700-1983). Barcelona: NUMCO, 1982.

Balsach, L. ; Crusafont i Sabater, M.  Numismática de la Corona Catalano-Aragonesa medieval (785-1516). Madrid: Editorial Vico, 1982.

Balsach, L. ; Crusafont i Sabater, M.  «Pellofes no publicades de la col·lecció Balsach» dins Leandre Villaronga (dir.). Acta Numismàtica, núm. 27, 1997.

Balsach, Maria Josep [ed.].  Llorenç Balsach (1922-1923). Industrial, Pintor, Col·leccionista. Sabadell: Museu d’Art Sabadell (MAS); Setembre 2019 - Febrer 2020.

Balsach, Maria Josep. «Vladimir slepian, el Grup Gallot i els orígens de la “pintura d’acció a Catalunya”», a Antoni Marí [ed.], La modernitat cauta. 1942-1963. Resistència, resignació, restauració, Barcelona: Angle Ed., 2014.

Bozal, Valeriano.  Pintura y escultura españolas del siglo xx (1939-1990), dins Summa Artis, vol. XXXVI, Madrid: Espasa Calpe, 1992.

Calvo Serraller, Francisco. España. Medio siglo de arte de vanguardia, 1935-1985, Madrid: Ministerio de Cultura/Santillana, 1985.

Courtois, Michel. «Un naturel irréductible. Angle, Gogois, Morvay». Catàleg de l'exposició Donner à voir. París: Galerie Creuze, 1962.

Crusafont i Sabater, Miquel.  La Moneda Catalana local (s. xiii-xviii). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1990.

DDAA. Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell 1939-1959 [catàleg]. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 1999.

Maria Josep Balsach