12/1/2022
Badalona (Barcelončs) 22/4/1934
- Barcelona 20/6/1997
|
Figura 1. Eduard Batlle a primers de la dècada de 1990. |
|
Figura 2. Eduard Batlle fent tertúlia de sobretaula amb pintors, c. 1980-1985. D’esquerra a dreta: C. Nadal, Gabino Rey, Grau Santos, E. Batlle i, d’esquena, P. Gastó i la seva esposa. |
|
Figura 3. Aspecte de col·lecció al domicili d’Eduard Batlle, les obres es canviaven de lloc i reorganitzaven amb certa freqüència. |
|
Figura 4. Aspecte de la mostra de la col·lecció presentada a l’espai 1 de la Sala Parés durant l’acte Homenatge a Eduard Batlle (1934-1997), el 27 de novembre de 2018. |
|
Figura 5. Grup de dibuixos, aiguades, aquarel·les i pintures de diversos autors de la col·lecció al domicili d’Eduard Batlle. |
|
Figura 6. Aspecte de la col·lecció d’art d’Eduard Batlle a l’exposició homenatge Aturar el temps. Bodegó i retrat, presentada a La GaLeRia de Sant Cugat del Vallès, setembre-octubre. |
La trajectòria professional d’Eduard Batlle està estretament lligada a la història de la Sala Parés entre l’any 1948 i el 1997. Hi comença a treballar com a aprenent i, gradualment, aprèn els diferents aspectes de l’ofici de galerista sota el mestratge dels germans Joan A. i Raimon Maragall Noble. En aquest entorn es familiaritza amb la pintura de diverses escoles i èpoques. Després de passar per vàries seccions de l’empresa, progressivament es dedica a la compra-venda d’obres d’art i a finals de la dècada dels setanta esdevé una figura de referència per a molts col·leccionistes, artistes i professionals de l’art de Catalunya. Des de la Sala Parés contribueix tant a recuperar obres i noms de la nostra tradició com a divulgar diferents vessants de l’art figuratiu.
La seva col·lecció agrupa obres d’art català figuratiu del segle xx, la majoria del període 1950-1995, però també de les dècades precedents. El conjunt està integrat principalment per pintures i dibuixos i, en menor nombre, gravats, cartells i escultures. L’origen el trobem en les pintures que alguns artistes li regalen amb motiu del seu casament l’any 1960: J. Mompou, J. Serra, A. Sisquella, J. Maragall i R. Duran, a les que aviat segueixen les primeres adquisicions: A. Fenosa, M. Humbert, M. Villà, N. Raurich, S. Busom, Gabino Rey. En aquests primers anys, té un paper important l’amistat amb el pintor Gabino i el col·leccionista Albert Oller amb qui comparteix viatges, l’eufòria de descobrir peces i parlar de pintura.
La característica més significativa de la col·lecció és la d’haver-se construït, principalment, sobre la base del tracte continuat amb artistes de diferents generacions que, com ell, van lligar la seva trajectòria a la Sala Parés en un període en què la figuració perdia credibilitat. Un altre tret distintiu és que reuneix la mirada del col·leccionista amb la del professional, fet que es tradueix en la singularitat d’algunes de les peces, així com en la diversitat d’estils, temes i suports representats.
El gruix de la col·lecció el conformen les obres d’artistes que emergiren en l’escena de l’art a la postguerra i al voltant de la dècada dels anys cinquanta —els pintors R. Bataller, X. Blanch, S. Busom, J. Curós, R. Duran, Gabino, I. Mundó, C. Nadal, Roca-Sastre, Todó, i l’escultor J. Busquets— i la dècada dels seixanta —Bosco Martí, Grau Santos J. Maragall, J. Rovira i Serra Llimona—. Dins aquest grup, destaca la galeria d’autoretrats que reuneix dotze rostres de pintors que freqüentaven la galeria entre les dècades dels anys seixanta i vuitanta.
Un altre conjunt és el de peces produïdes per noms lligats a la Generació del 17, que eren els expositors habituals de la Sala Parés durant el seu període de «formació», —J. Serra, A. Sisquella, F. Domingo, A. Fenosa, A. Figueras, M. Humbert—; els seguidors del seu esperit renovador que lligaren amb corrents europeus —M. Capdevila, P. Gastó, P. Pruna, M. Villà—, i els qui optaren per un estil continuador de les propostes postmodernistes —J. Commelaran, J. Puigdengolas—.
També hi ha representats artistes que evolucionen cap a nous plantejaments figuratius a partir de la dècada dels setanta: els que provenen de la nova figuració —R. Llimós i M. Vilà—; els que integren elements d’altres llenguatges en la tradició renovadora dels decennis anteriors —germans Moscardó, Ortuño, R. Panadés, germans Santilari— i els que incorporen el bagatge del món del disseny i la il·lustració a partir dels vuitanta —X. Armenter, L. Beard, S. Moix, Perico Pastor—.
Entre les peces més significatives hi ha dibuixos de Ll. Rigalt i F. Gimeno, o il·lustracions originals d’I. Nonell i P. Pruna. Obres singulars són un bronze de Manolo Hugué, una dotzena de proves d’artista d’estampes de la Rosa Vera i pintures d’autors de menys anomenada com F. Salés (1904-1976), que s’instal·là a França a conseqüència de la postguerra civil.
L’any 2018, la col·lecció es dona a conèixer al públic amb tres exposicions temàtiques organitzades per La GaLeRia (Sant Cugat del Vallès): Aturar el temps. Bodegó i retrat; El paisatge. Una finestra oberta, i La figura. Amb motiu d’aquestes mostres s’edita el catàleg documentat Entre bastidors, la col·lecció Eduard Batlle que va ser presentat per F. Fontbona en un acte d’homenatge celebrat a la Sala Parés (Barcelona, 25 novembre).
Bibliografia i fonts
Batlle Argimon, H. Entre bastidors, la col·lecció Eduard Batlle, edita La GaLeRia Batlle Argimon S.L., Sant Cugat del Vallès 2018.
Batlle Argimon, H. Sala Parés 1939-1988: mig segle d’una trajectòria. Exposició amb motiu dels 130 anys de la galeria, Ed. Sala Parés Establiments Maragall SA., Barcelona 2007.
Maragall Garriga, J. A. «Aquests cent anys de la Sala Parés» dins Miralles, F.: Sala Parés, 130 anys, Ed. Sala Parés Establiments Maragall SA., Barcelona 2007.
Mercader, A. «Eduard Batlle i La Galeria», revista Bonart, núm. 183, agost-octubre 2018; «La Galeria de Sant Cugat del Vallès homenatja el seu fundador, Eduard Batlle (1934-1997), amb tres exposicions», revista Bonart, núm. 184, novembre 2018- gener 2019.
Pericot, J. «Apreciació de la pintura figurativa catalana», nov. 23, 2018, revista Emporion, any 2019.
|
