Josep M. Figueras Bassols

17/1/2022

Barcelona  1928  - Barcelona 1994

La formació de Josep M. Figueras Bassols en els camps del dret i de les ciències econòmiques (encara que algunes fonts parlen d’una llicenciatura en Química), el van portar a esdevenir empresari de la construcció, mitjançant una companyia que va fundar el 1953 amb Josep Ildefons Suñol i que es va conèixer amb el nom de Construcciones Españolas S.A. i més tard com a Habitat. En aquest àmbit va forjar una fortuna personal que li va servir més endavant per a finançar les seves aficions de col·leccionisme i altres activitats relacionades, com el Centre d’Estudis d’Història Contemporània i la instal·lació de la biblioteca que portava el seu nom.

L’activitat econòmica de Figueras Bassols està lligada al creixement de la ciutat de Barcelona i la seva corona metropolitana en uns anys de gran desenvolupament poblacional i urbanístic. Les promocions més conegudes, fetes a través de diverses empreses lligades al Banc Català de Desenvolupament, són característiques de l’època de l’alcalde Josep M. de Porcioles, no exemptes de polèmica per diverses irregularitats, però que també van destacar pel fet de ser encarregades a alguns dels arquitectes més notables del moment: els edificis Trade, obra de José Antonio Coderch de Sentmenat; els blocs que van ocupar l’espai de l’antic camp del F.C. Barcelona a Les Corts, projectats per Francesc Mitjans amb Josep Soteras Mauri; o Les Escales Park, de l’arquitecte Josep-Lluís Sert, a l’avinguda de Pedralbes. Potser l’operació més important duta a terme per Figueras i Suñol va ser la urbanització del barri de Sant Ildefons (Ciutat Satèl·lit), a Cornellà.

Al costat dels negocis immobiliaris i de la participació en altres sectors econòmics, Josep M. Figueras va voler fer també una tasca cultural en l’àmbit de la història recent de Catalunya i Espanya, plasmada sobretot en la creació del Centre d’Estudis d’Història Contemporània, concebut inicialment, el 1966, com una biblioteca privada. Algunes entrevistes fetes a la premsa a mitjan vuitanta esmenten les xifres de 60.000 llibres, 3.400 revistes, nombrosos documents personals, com ara 1.735 cartes privades i, d’una manera destacada, més de 5.500 cartells de la República i la Guerra Civil, junt amb altres materials gràfics de caràcter efímer (postals, bitllets, cromos, segells, adhesius...).

La col·lecció es va iniciar després de la compra frustrada de la biblioteca de l’historiador Herbert R. Southworth, de 4.000 volums, l’existència de la qual li havia estat comunicada per Josep Tarradellas. Esperonat per aquest fracàs inicial, i amb la voluntat de cobrir un buit que havia detectat en el camp cultural barceloní, va iniciar una campanya d’adquisicions sobretot al sud de França i als països americans, on els exiliats encara tenien aquesta mena de documents que no es trobaven fàcilment a Espanya o ja havien estat reunits després de la guerra, amb destí a l’arxiu de Salamanca. Segurament per la seva posició econòmica i social no va tenir dificultats per introduir per la frontera aquests documents comprometedors, tot i que en alguna ocasió relata com se l’hi retenen o incauten els llibres.

El centre, dirigit per Maria Capdevila, recollia sobretot documents de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil (un 70 % del total), amb alguns antecedents i una quantitat destacable (20 %) dels primers anys del Franquisme. Consultable inicialment per invitació, a la mort de Franco va començar també a organitzar actes públics, com diverses conferències a la Fundació Miró, i també es va iniciar el préstec de cartells per a exposicions, en especial la que es va celebrar el 1976 a la Biennal de Venècia; també concedia beques i promovia publicacions.

L’any 1978 el mecenes dona el centre a l’Ajuntament de Barcelona a través de la Fundació Josep M. Figueras, i va estar instal·lat en uns locals situats en una de les seves promocions immobiliàries més conegudes, la ja esmentada que ocupava el camp de Les Corts. Per un conveni del 1994 amb la Universitat de Barcelona, la biblioteca va passar al Pavelló de la República, on s’ha fusionat amb altres fons per formar un centre especialitzat en història contemporània.

Figueras també va ser accionista de l’editorial La Gaya Ciencia, amb la qual va publicar un dels primers llibres dedicats al cartellisme de la Guerra Civil, on es reprodueixen els cartells de la seva col·lecció (Carteles de la República y de la Guerra Civil, Centre d’Estudis d’Història Contemporània-La Gaya Ciencia, Barcelona, 1978), amb textos de Jaume Miravitlles, Josep Termes i Carles Fontserè. En la mateixa editorial també va publicar, entre d’altres llibres escrits per ell, el volum ¿Qué es el capitalismo? (1976), en una col·lecció divulgativa sobre diversos temes polítics i econòmics.

Va tenir un paper més discret com a col·leccionista d’art, que tanmateix li va permetre ingressar el 1985 a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, on va llegir un discurs d’ingrés: Sobre el papel ambiguo del «amateur» en el arte contemporáneo.

A nivell polític, amb l’autorització dels partits l’any 1976, es va involucrar en diverses formacions liberals, com Acció Democràtica, que més endavant es va integrar en la Lliga Liberal de Catalunya i amb la qual es va presentar sense èxit a les eleccions generals espanyoles del 1977, per la circumscripció de Girona. De tota manera, el seu paper polític va anar més enllà, per exemple en formar part de l’operació que va afavorir el retorn des de l’exili del president Tarradellas.

En una etapa de reconeixements públics, Josep M. Figueras va esdevenir president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1979-1991) i de la Fira de Barcelona (1979-1987). També va ser el promotor dels Barcelona Dragons, equip de futbol americà que va estar actiu a l’estadi de Montjuïc entre 1991 i 2003.

Bibliografia

Figueras Bassols, Josep M. Sobre el papel ambiguo del «amateur» en el arte contemporáneo. Discurso de ingreso, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 1985.

«La Barcelona de Porcioles», CAU, 21, setembre-octubre 1973, p. 59.

Capdevila, Maria. «La Fundació Figueras / Centre d’Estudis d’Història Contemporània», Destino, xxxxii, 2.217, 3 abril 1980, p. 42-43.

Martí Gómez, José. «Josep Maria Figueras: la historia en libros, documentos y carteles», La Vanguardia, 11 juliol 1985, p. 24.

Piñol, Rosa Maria. «Biblioteca Figueras: veinte años recuperando nuestro pasado reciente», La Vanguardia, 2 novembre 1987, p. 20.

«Josep M. Figueras, el renovador de la Cámara», La Vanguardia, 3 abril 1994, p. 73

Rodés, Leopoldo. «Josep Maria Figueras», La Vanguardia, 10 abril 1994, p. 22

La Biblioteca Figueras i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Santi Barjau