Eusebi Isern i Dalmau

17/1/2022

Banyoles (Pla de l'Estany) 16/8/1896  - Barcelona 1/12/1981

Advocat, literat, empresari i activista polític, Eusebi Isern i Dalmau (fig. 1) va néixer a Banyoles el 16 d’agost del 1896 i visqué la infantesa a Saus i Vilajuïga, en el mas dels seus avis materns. Passà la joventut a l’Empordà i estudià al Col·legi dels Germans Gabrielistes i al Col·legi de Santa Maria del Collell, realitzant el batxillerat a l’Institut de Girona. Obtingué la llicenciatura de Dret a la Universitat Central de Madrid i s’especialitzà en Dret Mercantil. Exercí la professió a Barcelona i fou Diputat de l’Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, del qual arribà a ser degà.

Compaginà l’activitat professional amb altra de les seves passions, la literatura, i el 1916 fundà a Barcelona, juntament amb Ladislau Cantell, la revista il·lustrada Ofrena (1916-1918), que tenia com a objectiu fomentar i dignificar l’ús del català. En fou el primer director i en ella Josep Pla publicà la seva primera narració. Com a escriptor realitzà fonamentalment prosa però també poesia. El 1918 publicà el llibre Sol de posta, el 1920 obtingué el premi de prosa als Jocs Florals, el 1921 publicà Solada de contes i el 1925 Tres rondalles de poble. El mateix any, la primera edició de l’Enciclopèdia Espasa en va incloure la biografia extractada com a jurista i literat català. A més, col·laborà a les revistes de Barcelona La Publicitat, El Camí i D’ací i d’allà, i el 1927 s’edità a París una antologia de la seva obra literària, A l’ombre des oliviers, que es reeditaria el 1972 a Barcelona.

Encara que la dedicació professional al món de l’advocacia va fer que durant anys abandonés l’activitat literària, el 1933 fundà la Biblioteca Catalana d’Autors Independents, amb la intenció d’oferir a tots els escriptors catalans la possibilitat de publicar lliurement les seves obres. La col·lecció va haver de cessar l’activitat amb l’esclat de la Guerra Civil, però va deixar títols de gran vàlua com les obres de Josep Pla, Madrid. L’adveniment de la República i Viatge a Catalunya; l’assaig de Joan Estelrich, Fènix o l’esperit de la Renaixença, o l’obra de Domènec Guansé Per Catalunya!. El mateix Isern i Dalmau publicà en aquesta col·lecció el seu llibre Política fiscal de la República. Durant aquests anys presidí l’Ateneu Empordanès de Barcelona, almenys quatre cops, promogué Jocs Florals a diverses poblacions de l’Empordà i publicà també el llibre L’ús com a font de Dret Mercantil.

Implicat entusiastament a la política, fonamentalment a la vessant cultural, simpatitzà amb Acció Catalana (1931) i posteriorment col·laborà amb Esquerra Republicana. El 1932 fou delegat pel Col·legi d’Advocats per a informar sobre la futura organització judicial de Catalunya, a petició del Departament de Justícia de la Generalitat, informe en què argumentà sòlidament la comarcalitat de Banyoles. El 1935 fou advocat defensor de polítics processats amb motiu dels fets d’octubre del 1934, entre els quals Miquel Santaló i Pavorell. Durant la Guerra Civil, apartat de la política i de l’advocacia, residí amb la família a Peratallada. Acabat el conflicte, assumí la pròpia defensa davant del Tribunal de Responsabilitats Polítiques, sobreseient-se la causa, i gestionà amb èxit la llibertat d’un grup de banyolins presos a Girona.

Va treballar també com a advocat al consolat de França, participant en la repatriació de ciutadans francesos que estaven en perill durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Així mateix, defensà i aconseguí salvar de l’esfondrament els edificis de l’Institut Francès i del mateix consolat de França. En reconeixement d’aquests fets el 1947 va rebre l’ordre de Chevalier de la Légion d’Honneur de la República Francesa i  la Creu de Bronze de la Creu Roja francesa.

Durant els anys quaranta i cinquanta compaginà la seva labor jurídica —prenent també part activa en estudis i dictàmens de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació— amb la presidència i direcció de nombroses i importants empreses mercantils i fiduciàries.

El 1979 fou nomenat pregoner de les Festes de Sant Martirià a Banyoles, fet important pel ressò que tingué el pregó; estudi crític de la vida a Banyoles amb evocacions del passat, veritablement important per a la seva població natal. Va reprendre l’activitat literària i el mateix any publicà El bes a la mà, amb gran èxit de crítica, que anà seguit de la publicació el 1980 de Recull de tres llibres breus, reedició de les seves obres Sol de posta, Solada de contes i Tres rondalles de poble, inspirats en el paisatge,  la vida i el sentiment empordanès.

Continuà al front del seu despatx fins que va caure malalt, morint a Barcelona l’1 de desembre del 1981. Està sepultat al panteó familiar de la Garriga.

 

La Col·lecció Isern Dalmau

Però la passió fonamental d’aquest advocat i escriptor, absolutament implicat en la cultura del seu temps, fou el col·leccionisme d’art modern català, que va anar desenvolupant des que l’any 1927 comprà la primera obra, el quadre Estany de Banyoles de Manuel Pigem (fig. 2). De fet, fou l’amistat amb Pigem, forjada de jovenet a les diferents estades a Banyoles mentre estudiava al Collell i a Girona,  que l’apropà al món de la pintura. Després, instal·lat a Barcelona, va anar sovint a exposicions d’art, adquirint, any rere any, fonamentalment pintures, i en especial paisatges, però també peces d’escultura, de ceràmica, dibuixos i gravats d’artistes catalans contemporanis de reconegut prestigi, fins a aconseguir un retrat completíssim del panorama artístic català des de finals del segle xix fins als seus dies. La seva dona, Assumpció Delclós, va compartir aquesta passió i va participar activament en la creació de la col·lecció. En la formació d’aquest important conjunt va ser fonamental la cooperació de marxants i galeries d’art de Barcelona, entre les quals els Establiments Maragall, la Sala Parés, les Galeries Syra, la Pinacoteca, la Sala Vinçon, Pictoria, la Sala Gaspar, la Llibreria editorial Argos, les Galeries d’Art San Jorge, la sala Caralt, les Galeries Franquesa, la sala Vayreda, les Galeries Laietanes, Maite Muñoz Galería de Arte o la Sala Rovira, i també adquirí diverses obres a particulars.

L’any 1948 es publicà el catàleg de la col·lecció a càrrec de Sebastià Gasch, que aleshores comptava amb 315 obres de 127 autors, entre pintures, escultures i altres peces d’arts decoratives. Al març d’aquell any, amb motiu dels actes de inauguració del Círculo Artístico de Girona, s’hi va realitzar també una mostra amb 52 obres de la col·lecció, anomenada Exposición de Pintura Contemporánea de la colección Isern Dalmau, que anàacompanyada d'una conferència de Tristán la Rosa sobre els quadres exposats.

Posteriorment, Isern va continuar adquirint obres, pràcticament fins al final de la seva vida, aplegant al voltant de 500 peces, extraordinàriament representatives de l’art català del seu temps. I a la vegada que creixia aquest conjunt, Eusebi Isern creà i patrocinà el Premi Eugeni d’Ors atorgat al Concurs de Pintura Jove de la Sala Parés de Barcelona als anys seixanta i setanta.

La col·lecció va reunir obres d’un extens llistat d’artistes que detallarem el més possible, seguint un ordre cronològic, com la millor manera de fer-nos una idea de la qualitat i representativitat del conjunt. Quant a les pintures, dibuixos i/o estampes, hi ha obres de Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Josep Berga i Boix, Modest Urgell, Francesc Torrescassana, Romà Ribera, Ramon Casas, Eliseu Meifrèn, Joan Roig Soler, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Enric Galwey, Francesc Gimeno, Hermenegild Anglada Camarasa, Joan Llimona, Pau Roig, Joaquim Sunyer (fig. 3), Xavier Nogués, Pere Ysern Alié, Ricard Opisso, Marià Pidelaserra, Francesc d’A. Galí, Pau Gargallo, Melcior Domenge, Iu Pascual, Agustí Ferrer i Pino, Otho Lloyd, Josep Mompou (fig. 4), Domènec Carles, Rafael Benet (fig. 5), Josep Gausachs, Jaume Mercadé, Olga Sacharoff (fig. 1), Manuel Humbert, Joan Vila-Puig, Marià Llavanera (fig. 6), Pere Gussinyé, Rafael Durancamps, Ignasi Mallol, Josep de Togores, Francesc Domingo, Pere Créixams, Josep Obiols, Emili Bosch-Roger, Antoni Vila-Arrufat, Francesc Camps Ribera, Alfred Figueras, Enric Porta, Eduard Castells, Ramon de Capmany, Joan Serra, Ernest Santasusagna, Alfred Sisquella, Miquel Villà, Ramon Calsina, Salvador Dalí, Pere Pruna, Vicenç Solé-Jorba, Josep Pujol, Josep Maria Prim, Foujita, Montserrat Fargas, Pere Gastó, Josep Lluís Florit, Lluís Maria Güell, Manuel Capdevila, Josep Maria Mallol Suazo, Joaquim Sarriera, Emili Grau-Sala, Francesc Serra Castellet, Louis Cazals, Joan Roé, Ramon Llovet, Andreu Castells, Carles Nadal, Ignasi Mundó, Antoni Llobet Aracil, Ramon Rogent, Joan Colom, Jean Pierre Roll, Pere Farró i Llorera, Romà Vallès, Lluís Trepat, Modest Cuixart, Jesús Casaus, Josep Guinovart, Esther Boix, Josep Sarquella, Gabino, Jordi Curós, Felip Vilà, Montserrat Gudiol, Isabel Cid, Julià Grau Santos o Manuel Castro Mellado, entre d’altres. L’escultura està també representada, encara que no tan extensament com la pintura, trobant obres de Josep Clarà, Enric Casanovas, Josep Dunyach, Pau Gargallo, Manolo Hugué, Joan Rebull, Josep Viladomat, Apel·les Fenosa, Francesc Giménez Valls, Màrius Vives, Josep Subirà-Puig, Ramon Isern, Lleonci Quera Tisner, Josep Maria Brull, Francesc Giménez Valls, Pablo Serrano, Plácido Fleitas, etc. I entre els autors d’arts decoratives i aplicades hi ha peces de Josep Llorens Artigues, Adolf Fargnoli, Francesc Montanyà, Emili Grau Sala, Josep M. Gol o Núria Elias.

Tant el col·leccionista com la seva filla, Montserrat Isern Delclós, es van ocupar al llarg dels anys de fomentar el coneixement i la difusió d’aquest conjunt facilitant les importants obres que conté per a participar en nombroses exposicions nacionals i internacionals. Actualment, la col·lecció es troba repartida entre els domicilis familiars de Barcelona i el Castell de Porqueres, situat vora l’estany de Banyoles, que va adquirir la filla del col·leccionista fent realitat un dels somnis del seu pare.

Bibliografia

Boada, Lluís. «Mor a Barcelona als 85 anys Isern i Dalmau, escriptor, mecenes, editor i empordanès», Avui, 5 de desembre de 1981, p. 25.

Consideracions sobre l’art i el col·leccionisme. Discurs d’ingrés de l’acadèmica electa Il·lma. Sra. Montserrat Isern i Delclós, llegit a la sala d’actes de l’Acadèmia el 21 de març de 2012. Discurs de contesta de l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Jordi Bonet i Armengol. Barcelona 2012, Montserrat Isern i Delclós i Jordi Bonet i Armengol, 2012.

Barbarà, Joan. «HISTÒRIA- Pere Farró i Llorella, el pintor», Revista de Girona, núm. 310, 2018, p. 40-44, en línea: [https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/341690].

Gasch, Sebastià. Col·lecció Isern Dalmau, Barcelona, ed. Joan Sallent, 1948.

Moner, Antonio. «El “Círculo Artístico”», La Vanguardia, 19 de març de 1948, p. 4.

Pagès Jordà, Vicenç. «La malenconia d’Eusebi Isern», Revista de Girona, núm. 302, 2017, p. 58-60, en línea: [https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/321370].

Pla, Josep. «El senyor Eusebi Isern i Dalmau, 1916», Retrats de passaport, Barcelona, Destino, 1970, p. 68-75.

Rigau i Rigau, Antoni M. El teixit de la memòria, Banyoles, ed. Família Rigau i Oliver, 2001.

Victoria Durá Ojea