Tomàs Mallol Deulofeu fou col·leccionista, cineasta, fotògraf, impressor i publicista. La seva col·lecció d’aparells de cinema, precinema i fotografia fou adquirida per l’Ajuntament de Girona, com a base per a crear en aquesta ciutat el Museu del Cinema- Col·lecció Tomàs Mallol.
Mallol va ser des de sempre un apassionat del setè art. Ja en la seva infantesa, les projeccions ambulants de cinema que arribaven al seu poble li causaren una profunda impressió, que es transformà en passió permanent per tot allò relacionat amb el món cinematogràfic. Sobretot l'interessaven els aspectes tècnics (l'òptica, la il·luminació, l'arrossegament de la pel·lícula...), fins al punt de construir, a l'edat de vuit anys, un primer prototipus de projector amb el qual entretenia els seus amics i familiars.
Ja acabada la Guerra Civil, i amb el títol de perit industrial, es traslladà a viure a Barcelona, on va treballar en diversos oficis. Finalment, va ser el de fotògraf i publicista el que acabà per configurar el seu perfil professional.
Casat i amb dues filles, durant anys va viure a cavall entre Barcelona i Torroella de Fluvià (Alt Empordà). Malgrat que en aquest època ja tenia una càmera de cinema no professional, no va establir contacte amb els cineastes amateurs fins a mitjan anys cinquanta, arran d'una projecció a Barcelona de La Gente Joven del Cine Amateur (Jordi Feliu, Pere Balañá, Jordi Juyol...). Paral·lelament, entrà a formar part de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC); on, amb altres apassionats del cinema amateur, creà la Secció de Cinema de l'AFC, el 1956. Aquest any, Mallol rodà la seva primera pel·lícula no domèstica, El Pastor de Can Sopa. Més endavant, juntament amb altres companys, es féu soci de la Secció de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya. En aquests anys, Mallol va fer una primera i única incursió en el cinema professional com a director de fotografia, en la coproducció italoespanyola Su propio destino. Tanmateix, després d’aquesta experiència abandonà el cinema professional per les dependències i servituds artístiques que comportava. Posteriorment, va crear, juntament amb dos socis més, Telemovix, una productora televisiva, on va realitzar diversos anuncis i sèries per a Televisió Espanyola, però que va durar pocs anys.
El 1968, Mallol i altres membres de la Secció de Cinema de l'AFC, abandonen aquesta entitat per fundar la Unió de Cineastes Amateurs (UCA), de la qual va ser nomenat president. Aquesta entitat va durar fins al 1984. Al llarg dels anys seixanta i setanta, Mallol va guanyar diversos premis en concursos nacionals i internacionals de cinema amateur, i cinc dels seus films van ser seleccionats per representar Espanya en el Concurs Internacional de la UNICA (Union Internationale du Cinéma Amateur). En vint anys, fins al 1977, Tomàs Mallol realitzà trenta-un curtmetratges. Els seus films es caracteritzaven pel seu perfeccionisme formal, pel ritme lent de les imatges i, en definitiva, per la seva obsessió per l'espai i el temps. L'Empordà (1957), Mástiles (1963), Instante (1967), Daguerre i jo (1969), Poca cosa sabem (1972), Negre i vermell (1973) o Homenatge (1975) són alguns dels títols més emblemàtics de la seva filmografia.
A mitjan anys seixanta, paral·lelament i com a conseqüència de la seva activitat com a cineasta amateur, aplegà diversos aparells de pas estret, inicialment sense vocació de col·leccionista. Anys més tard, influït per la lectura del llibre La arqueología del cine, deC.W. Ceram, decidí enfocar la seva col·lecció cap al precinema, sense abandonar els aparells de cinema amateur. Tomàs Mallol començà aleshores una intensa activitat d'estudi i recerca d'objectes que el van portar, al llarg de més de trenta anys, a formar una ingent col·lecció d'objectes i aparells de precinema i dels primers anys del cinema.
Adquirida per l'Ajuntament de Girona el gener de 1994 per esdevenir la base patrimonial del Museu del Cinema, la Col·lecció Tomàs Mallol era i és considerada la més important d'Espanya d'aparells de precinema i cinema dels primers temps, i està dins el grup de les col·leccions més importants d'Europa d'aquesta temàtica. Aquell mateix any, creà, amb l'Ajuntament de Girona, la Fundació Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, amb la finalitat de gestionar el futur Museu del Cinema.
El 8 d'abril de 1998, el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol obrí les seves portes a la ciutat de Girona, al carrer Sèquia. Des d'aleshores, Tomàs Mallol rebé nombrosos reconeixements a la seva tasca a favor del cinema i de la salvaguarda i la difusió del patrimoni cinematogràfic. Entre aquestes distincions cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya o el nomenament com a soci d'honor de l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. L'any 2005 va publicar les seves memòries amb el títol de Si la memòria no em falla.
La Col·lecció Tomàs Mallol es compon aproximadament de vint mil unitats. A banda dels vuit mil objectes, aparells i els seus accessoris precinematogràfics i del cinema dels primers temps, cal destacar prop de deu mil documents amb imatges fixes (fotografies, cartells, gravats, dibuixos i pintures), vuit-cents films de tot tipus i una biblioteca amb més de set-cents títols.
Els objectes aplegats per Tomàs Mallol s'emmarquen en el període comprès entre mitjan segle xvii i 1970. El gros de la col·lecció pot datar-se entre la segona meitat del segle xviii i el primer terç del segle xx. Tomàs Mallol sempre ha tingut en consideració el bon estat de conservació de les peces adquirides, les ha habilitat sistemàticament i les ha mantingut en condicions adequades en un espai especialment construït per a aquesta finalitat.
Tomàs Mallol va formar la seva col·lecció sobretot entre 1968 i 1998. Trenta anys en què va recórrer els principals mercats i encants de Catalunya, Espanya i França, fonamentalment, establint nombrosos contactes personals amb antiquaris especialistes en cinema i fotografia que van ajudar-lo a formar la seva col·lecció.
Una de les principals característiques de la Col·lecció Tomàs Mallol és el criteri sistemàtic que s'ha seguit a l'hora d'adquirir les peces, deixant de banda qualsevol tendència o criteri personal o arbitrari. La idea de fons era aplegar tots els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d'existència. És a dir, tots els objectes que permeten explicar els espectacles visuals anteriors al cinema, el procés tecnològic que va permetre l'invent del cinematògraf el 1895 i els aparells del cinema dels primers temps. Per això, i ja des dels seus inicis, Tomàs Mallol va crear, paral·lelament a la col·lecció, una biblioteca especialitzada en precinema, que li va servir per documentar-se a fons sobre els objectes que calia adquirir.
Mallol va seguir principalment cinc línies temàtiques en la formació de la seva col·lecció:
- Elements i objectes per a la projecció d'imatges abans del cinema. En destaquen elements vinculats amb el teatre d'ombres i els objectes relacionats amb l’espectacle de la llanterna màgica, l'espectacle visual més popular anterior al cinema.
- Aparells per a l’animació d’imatges dibuixades. Eren aparells, amb els seus accessoris, que permetien donar moviment a una seqüència d’imatges dibuixades.
- Aparells per captar imatges fixes de la realitat d'abans i de després de l'invent de la fotografia. En destaquen objectes, entre aparells i gravats, relacionats amb la captació d'imatges a través de la càmera obscura i la seva visualització mitjançant les caixes d’òptica. També hi ha aparells relacionats amb la fotografia i la seva evolució tècnica des de 1840 fins als inicis del segle xx.
- Elements precinematogràfics relacionats amb la captació d’una seqüència fotogràfica d’un cos en moviment i la seva posterior animació.
- Els aparells fabricats per a la incipient indústria cinematogràfica. Càmeres, projectors i accessoris dels primers 35 anys del cinema.
A part d'aquestes línies temàtiques, Tomàs Mallol també va estendre les seves adquisicions cap a dues altres igualment interessants, a les quals tenia un afecte especial i una relació personal: els aparells de cinema no professionals i els aparells (joguines) de cinema per a l’usuari infantil. Ambdues línies també demostren la popularització de la tècnica del cinema en la societat del segle xx més enllà del món professional:
- Aparells de cinema amateur: objectes, entre aparells i accessoris, relacionats amb el cinema de pas estret (8mm, 9,5mm, 16mm i súper-8mm, entre altres formats).
- El cinema infantil. Aparells de projecció o de visualització d'imatges en moviment, pel·lícules, bandes i accessoris, joguines òptiques o d'efectes visuals, pensats perquè puguin ser utilitzats pels nens. En aquest apartat destaca especialment el fons del popular projector de cinema infantil Cine Nic, de Barcelona.
Com a conseqüència d’aquest criteri sistemàtic a l’hora de formar la col·lecció, hem de dir que la idoneïtat museística i pedagògica de la Col·lecció Tomàs Mallol és excepcional, no només pel valor històric, científic i de recerca dels objectes conservats, sinó també pel seu discurs, que ens permet resseguir i comprendre pas a pas la història de la nostra cultura audiovisual, la seva evolució tecnològica i la dels espectacles visuals, des dels primitius teatres d’ombres fins a l’adveniment del cinematògraf i la televisió.
En definitiva, podem concloure que, per la quantitat, la qualitat i el discurs coherent de les seves peces, la Col·lecció Tomàs Mallol pot comparar-se amb les dels millors museus i col·leccions de precinema i cinema dels primers temps d'Europa.
Tomàs Mallol va morir a Girona el 16 de juny de 2013 a l'edat de 89 anys. La seva extraordinària col·lecció sobre els antecedents i els orígens del cinema, avui a l’abast de tots els ciutadans al Museu del Cinema, a la ciutat de Girona, enriqueix de manera significativa el patrimoni cinematogràfic del nostre país i s’ha convertit en una poderosa eina per a les actuals i futures generacions per a conèixer i comprendre els orígens de la nostra cultura audiovisual, en un temps en què la imatge en moviment és més present que mai en qualsevol aspecte de les nostres vides.
DDAA. L’origen del cinema i les imatges del segle xix. Girona, Fundació Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, 2001.
