Artur Ramon és la tercera generació d’una coneguda nissaga d’antiquaris i galeristes. La galeria té l’origen a Reus el 1911 i passà per Sitges durant la dècada dels anys vint i trenta del segle xx, fins que el negoci s’assentà definitivament a Barcelona el 1942, en el número 25 del carrer de la Palla. L’any 2017 es traslladà al carrer de Bailèn, 19, on és establert avui dia. Artur Ramon i Picas porta l’empresa juntament amb els seus fills Artur i Mònica.
L’activitat d’Artur Ramon com a col·leccionista i la seva professió són vasos comunicants. Als anys seixanta s’incorporà al negoci familiar, que desenvolupà amb una mirada transversal i moderna, combinant la tasca d’antiquari amb la de galerista. Des de ben jove no entén l’ofici sense la vessant de col·leccionisme. A més, en el seu ideari estètic l’antiquari o galerista és el primer col·leccionista, que posteriorment, com en una carrera de relleus, passa l’obra a un altre col·leccionista.
La col·lecció d’Artur Ramon es basa en la singularitat de les peces, ençà i enllà de la cronologia, les escoles, les matèries o disciplines i els suports. Recull obres que van des de la pintura i el dibuix fins a la ceràmica i les arts decoratives, passant pel gravat. Amb disset anys va adquirir la seva primera obra,una sanguina de Nonell que representa una gitana asseguda. Costava set mil pessetes que ell no tenia, però va demanar un préstec al seu pare, el també antiquari Artur Ramon i Garriga, i el va anar pagant a terminis. Així cristal·litzava la seva passió com a col·leccionista, que durant més de seixanta anys l’ha portat a col·leccionar amb passió i rigor. El dibuix català entorn del 1900 ha estat un dels eixos que estructuren el seu recull, amb obres d’artistes tan coneguts com Nonell, Casas, Rusiñol, Mir, Anglada i Gimeno, i d’altres que redescobreix, com ara Carles Casagemas, molt present en la col·lecció. En conserva els icònics Autoretrat i Retrat de Germaine, i Una vista de Montmartre —una de les poques pintures conegudes de l’artista—, autèntiques joies que han format part de moltes exposicions, com també el Retrat de Germaine en pastel fet per Ramon Pichot, qui va ser després el marit de la model, i un Retrat de Casagemas en tinta de Picasso.
Certament, el dibuix ha estat una de les passions d’Artur Ramon, i en la seva col·lecció ocupa un espai molt important, troncal. Conserva dibuixos que van del segle xvii al xx, de Guercino a Picasso. Entre les obres sobre paper destaquen artistes tan coneguts com Josep Llimona, Joaquim Mir, Ramon Casas —magnífic el Retrat de l’escultor Enric Clarasó—, Ricard Opisso —Interior de café—, Isidre Nonell —Dues gitanes d’esquena, que inspirà una pintura del Picasso blau—, Ricard Canals, Pablo Gargallo, Francesc Gimeno —del qual conserva un dels seus millors autoretrats al carbó—, Ramon Pichot, Xavier Gosé, Joaquim Sunyer, Pau Roig, l’Olga Sacharoff cubista i Pere Torné Esquius, noms que han estat lligats a la seva carrera com a galerista. Diríem que la seva és una col·lecció de col·leccions, atès que inclou més de vint dibuixos onírics de Francesc d’Assís Galí, que mereixerien ells sols una exposició, i quasi seixanta aiguaforts de Xavier Nogués.
La col·lecció de pintura és bàsicament d’entorn del 1900, una de les seves àrees d’especialització professional, però amb excepcions en el món antic i contemporani. En pintura antiga destaquen tres olis de Vicente López y una parella de la sala de Velázquez del Museu del Prado, de Miguel Pineda. Pel que fa a la pintura contemporània, dos Tàpies onírics i un oli de Miquel Barceló. Obres de Ramon Casas —la petita Plaça de braus (1886) és una delícia—, Isidre Nonell, Hermen Anglada Camarasa, Marià Andreu, Feliu Elias, Lluís Graner, Antoni Casanova Estorach i Joan Roig i Soler conviuen amb un meravellós Giovanni Boldini, Suonatore di tromba, i amb Pere Torné Esquius i Joaquim Torres-García.
L’escultura també transita de l’antic al modern, d’un peu de marbre romà a una dona pentinant-se de Maillol. La part gòtica és igualment destacable, amb l’apòstol sant Bartomeu del Llenguadoc, de 1350, que conviu perfectament amb un sant Pere d’escola alemanya del segle xv i una Mare de Déu amb el Nen hispanoflamenca d’alabastre policromat. D’escultura moderna, deixant a part Manolo Hugué, té obres de Pablo Gargallo, Ángel Ferrant, Henri Laurens, Josep Granyer i Ismael Smith. Com a marxant de l’escultor Subirachs durant quatre dècades conserva obres de gran qualitat que van de l’informalisme a l’expressionisme.
Com a antiquari, Artur Ramon ha col·leccionat mobles, entre els quals destaca un buró trumeau de Ligúria de finals del segle xviii, que a Mario Praz li hauria semblat una delícia. També té plata civil i religiosa dels segles xvi al xviii i ceràmica, tant catalana policroma del segle xvii com de Manises. Poques peces en volum, però molt ben triades.
Una de les millors peces de la col·lecció d’Artur Ramon és un plafó decoratiu en laca de Lluís Bracons i Jaume Busquets de 1925, que representa la ciutat de Barcelona vista des del mar. Aquesta obra, una de les primeres mostres d’art déco a casa nostra, va formar part de manera destacada de l’exposició Barcelona and Modernity que el Museu Metropolità de Nova York i el Museu d’Art de Cleveland van dedicar a Barcelona durant 2006-2007.
Constitueix un capítol a part la col·lecció que Artur Ramon ha dedicat a l’escultor Manolo Hugué, l’obra del qual va conèixer gràcies a la seva vídua, Totote, i la seva filla adoptiva Rosa, i de qui ha realitzat diverses exposicions a la galeria i també institucionals. Manolo ocupa un espai important a casa seva amb cinquanta-tres obres, que inclouen vint-i-set dibuixos, disset escultures i nou pintures. Algunes d’aquestes peces són molt conegudes en el corpus de l’artista, com ara l’Autoretrat, que va ser coberta d’una de les darreres edicions de Vida de Manolo, de Josep Pla. Podríem dir que és un dels primers col·leccionistes privats catalans de Manolo Hugué, un «manolista».
