18/1/2022
Barcelona 1908
- Barcelona 1966
|
Figura 1. Joan Sedó Peris-Mencheta. Autor desconegut. |
|
Figura 2. Vista d’un dels salons de la Biblioteca Cervantina de la vivenda de Joan Sedó Peris-Mencheta. |
|
Figura 3. Vitrina d’un dels salons de la seva Biblioteca Cervantina amb enquadernacions artístiques. |
|
Figura 4. Vista d’una de les sales de l’exposició dedicada a la seva col·lecció al Poble Espanyol l’any 1953. |
|
Figura 5. Coberta d’una de les seves publicacions sobre tema cervantí. Es reprodueix un dels seus exlibris simbòlics d’autor desconegut que representa el Quixot i Panza, trets d’una il·lustració de l’edició prínceps anglesa, voltant sobre l’esfera terrestre. Sobta que la figura de Sancho Panza tingui més preeminència. |
|
Figura 6. Coberta de la publicació pròpia del seu discurs d’ingrés en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de 1952. |
|
Figura 7. Plana amb diverses mostres de llibres de la col·lecció cervantina reproduïts al seu llibre Embrujo y Riesgo de las Bellas Artes, publicat amb motiu del seu ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi l’any 1952. |
|
Figura 8. Exemplar de ventall amb varetes de nacre de la seva col·lecció reproduït al llibre dedicat a la seva col·lecció Libros y Abanicos de 1946. |
|
Figura 9. Colofó del seu llibre Libros y Abánicos de 1946. |
|
Figura 10. Exlibris cervantí de Joan Sedó Perís-Mencheta dibuixat per Josep Lisbona de 1932. |
Fou net del periodista Francesc Peris-Mencheta, director i propietari de nombrosos diaris i fill d’Artur Sedó, un dels gras col·leccionistes de bibliografia dedicada al teatre espanyol. Es va casar amb Ana Maria Ragull Viada amb la qual tingué 4 fills: Maria Dolors, Joan Artur, Josep Alfons i Maria Elena. Al llarg de la seva vida va tenir diversos càrrecs polítics com ara Diputado Provincial de Barcelona o Presidente de la Comisión de Educación Deportes y Turismo. Fou membre de la Junta de Museus així com ocupà càrrecs oficials en nombroses institucions culturals de Catalunya i Espanya.
Joan Sedó és conegut principalment per la seva gran col·lecció bibliogràfica dedicada al cervantisme, una de les més importants a nivell mundial. Començà la seva col·lecció l’any 1926 adquirint llibres i qualsevol tipologia de documents de tema cervantí de mica en mica i, a vegades, comprant biblioteques particulars importants del mateix tema com les de Vidal Quadras, Luís Maffiote y La Roche, Joaquín Abaurre, García Rico, Ángel Uriarte o de José Palacio y Vitery, marqués de Villarreal.
Una de les grans aportacions de Joan Sedó al cervantisme a partir de la seva pròpia col·lecció fou el mecenatge en l’edició de nombroses Publicaciones Cervantinas que van donar a conèixer texts cervantins inèdits o raríssims així com versions de diferents obres cervantines. Així doncs, la seva col·lecció ha servit per a aprofundir en l’obra de Cervantes i ha contribuït a la catalogació exhaustiva, no només de la bibliografia sinó de diversos temes com ara manuscrits, correspondència epistolar, etcètera. La seva col·lecció ha estat també estudi del mateix Sedó, el qual ha publicat nombroses edicions de referència sobretot dels diversos discursos que al llarg dels anys ha donat amb motiu d’ingressos en societats culturals o reals acadèmies.
La seva col·lecció fou confiscada durant la Guerra Civil i dipositada a la Biblioteca de Catalunya, aleshores anomenada Biblioteca Central per la qual cosa, molts dels seus exemplars que en acabar la guerra tornaren al seu propietari porten el segell de la Biblioteca.
Una de les col·leccions que a la vegada augmenten el valor d’aquesta col·lecció cervantina és la denominada Vària per Plaza Escudero, de dibuixos originals, olis i gravats —en totes les seves tècniques— que Joan Sedó va anar adquirint al llarg de les seves cerques. Aquesta col·lecció, però, no ha estat mai estudiada íntegrament i només coneixem escasses notícies, bé per comentaris dins del catàleg de la col·lecció cervantina publicat per Plaza Escudero, o bé per articles d’investigacions que s’han anant publicant al llarg dels anys com el del Quixot il·lustrat per Picasso. Aquesta col·lecció destaca pels gravats de molts artistes entre els quals: Dahl, J. Ricart, Lluís Jou, Carnicero, Balaca, Pellicer, J. Pelcoq, Nanteuil etc. De dibuixos originals, n’hi ha de Ricardo Marín, Barranco, Jiménez Aranda, Walter Kleimm, Decaris i altres. D’olis, per exemple, en destaquen deu del pintor Mas i Fondevila que foren reproduïts a la revista La Ilustración Artística (01.01.1905). La col·lecció es complementa amb auques, targetes postals, gravats de retrats de Cervantes, segells, mata-segells, monedes, exlibris, etc. Joan Sedó va fer enquadernar exemplars únics amb luxoses relligadures per taller de primer ordre com el de Miquel-Rius o el de Brugalla, tots dos a Barcelona. Fou molt important la seva aportació de rareses bibliogràfiques i enquadernacions artístiques a l’Exposición de encuadernaciones y libros ilustrados españoles de 1750 a 1850 organitzada per l’Associació de Bibliòfils de Barcelona al Palau de la Virreina.
Joan Sedó va ser un dels promotors fundadors de l’anomenada, llavors en castellà, Associació de Bibliòfils de Barcelona l’any 1947 juntament amb Josep Porter i Ramon Miquel i Planas al qual dedicà el discurs d’ingrés en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi l’any 1951, discurs imprès i titulat Embrujo y riesgo de las Bellas Artes. Abans, però, Miquel i Planas li havia dedicada la publicació d’un petit assaig titulat Noticia del Banco de Don Quijote de la “Quinta Capelló”, en capellades. Carta dirigida al Ilmo. Sr. D. Juan Sedó Peris-Mencheta, cervantista (1947). És important assenyalar que en aquest mateix discurs, Joan Sedó, que fou membre col·laborador de la Antològica de la I Bienal Hispanoamericana de Arte i d’Arte Eucarístico Antiguo, totes dues de l’any 1951, deixà escrit la seva incapacitat per a entendre, no només els moviments artístics com el Surrealisme, el cubisme, el Futurisme o el Dada, sinó l’art nou que s’estava produint a Catalunya des de poc abans de 1948 i, defensà, en front d’aquest, l’art acadèmic.
Una de les altres variants de la seva col·lecció fou la que engegà amb la seva dona, i que era de ventalls, anomenant-la «col·lecció Sedó-Ragull», de la qual Sedó publicà un àlbum amb motiu de l’entrada de l’exemplar número 1.300 de la seva col·lecció cervantina l’any 1946.
Va encarregar a diferents artistes exlibris per a la seva col·lecció cervantina com per exemple a Frank Alpesa, Enric C. Ricart, Lisbona, Lluís Garcia falgàs.
Obres de Joan Sedó Peris-Mencheta:
Sedó Peris-Mencheta, Juan, Catálogo Bibliográfico de la Biblioteca Cervantina reunida hasta el presente por Juan Sedó Peris-Mencheta, Barcelona, José Bosch, 1935.
— Homenaje tributado por la Sección de Manuscritos a la de Impresos de la Biblioteca Cervantina de Juan Sedó Peris-Mencheta con motivo de la adquisición para la misma del ejemplar nº mil de ediciones del Ingenioso Hidalgo D. Quijote de la Mancha, compuesto por Miguel de Cervantes Saavedra. Precedido de una introducción y con algunas noticias referentes a los ejemplares impresos y a los manuscritos que componen dicha colección, Casa Provincial de Caridad. Imprenta- Escuela, Barcelona 1942.
— Libros y Abanicos, Barcelona, 1946.
— Contribución a la historia del coleccionismo cervantino y caballeresco. Discurso leído el día 14 de marzo de 1948 en la recepción pública de Don Juan Sedó Peris-Mencheta y la contestación del académico numerario Don Martín de Riquer, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona, S.A. Horta, de I. y E. 1948. (Edición no venal).
— Discurso del acto inaugural de la II Exposición Bibliográfica Cervantina celebrada el día 19 de abril de 1948 en la Biblioteca Nacional de Madrid con motivo de la Asamblea Cervantina de la Lengua Española, Barcelona, Casa Provincial de Caridad. Imprenta- Escuela, 1948. (Edición no venal).
— Alcance de las colecciones bibliográficas cervantinas. Discurso pronunciado en la Sesión Claustral extraordinaria y conmemorativa en el IV Centenario del nacimiento del Príncipe de los Ingenios, celebrada por la Universidad de Valencia y su claustro de doctores, el 28 de octubre de 1947. Barcelona, Casa Provincial de Caridad. Imprenta- Escuela, 1948. (Edición no venal).
— Embrujo y riesgo de las Bellas Artes. Discurso leído el día 24 de noviembre de 1952 en la recepción pública de Don Juan Sedó Peris-Mencheta y la contestación del académico de número Don Pedro Benavent de Barberá. Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, Barcelona, Enrique Tobella, 1952.
Bibliografia i fonts:
El Bibliófilo, El ex-libris cervanntino. Número homenaje en el IV Centenario de Cervantes. Madrid, octubre 1947.
Bacardí, Montserrat; Estany, Imma. El Quixot en català, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.
Monsonís Monfort, Manuel V. «Un Quijote de Picasso», Ars Longa, núm.14-15, Universitat de Vlància, 2005-2006.
Plaza Escudero, Luis María. Catálogo de la Colección Cervantina Sedó, José Porter, Editor, Barcelona Vol.1 (1953), Vol.2 (1954), Vol.3 (1955).
|
