Aquest és un cas de manual de com un col·leccionista i la seva col·lecció cauen en la transparència historiogràfica només en moure’s de Barcelona capital cap a Cornellà de Llobregat, perdent la visibilitat que s’havien guanyat a la Ciutat Comtal durant la segona meitat del segle xix.
Nascut a Mataró l’any 1824, Joaquim de Mercader (fig. 01) era l’hereu de dues importants famílies de la burgesia i l’aristocràcia catalanes, els Mercader i els Bell-lloc. Hisendat, els interessos intel·lectuals del II comte de Bell-lloc el van conduir cap al món de la història i l’arqueologia, com palesen les seves recerques sobre la crònica de la seva família o sobre elements rellevants del patrimoni immoble del llinatge, com ara la seva recerca històrica i posterior intervenció arqueològica i restauradora de les capelles de sant Pere i sant Pau del castell de Bell-lloc (la Roca del Vallès); o l’excavació a la finca de Can Pau Birol de Girona que va permetre la descoberta d’importants mosaics romans (1876-77) i el seu pioner estudi del cromlec de Pins Rosers de Llinars del Vallès (1877), un dels primers monuments megalítics coneguts a Catalunya i peça cabdal del patrimoni prehistòric català.
La Col·lecció Bell-lloc
La formació de la col·lecció va ser encetada pel pare del nostre protagonista, Ramon de Mercader i Novell (Barcelona, 24/12/1789-30/04/1840), a la casa pairal de la família al número 11 del carrer dels Lledó de Barcelona. Començada l’any 1837, sabem que ocupava tres sales amb espècimens de ciències naturals. Tot i que no tenim cap més informació sobre els fons que formaven aquesta mostra primerenca, segurament no va arribar a ésser gaire important quantitativament, entre altres motius pel poc temps que va tenir el seu iniciador abans de finar, tres anys escassos. Poc o molt desenvolupada, certament va ser el germen d’una col·lecció pensada com a instrument al servei del prestigi social del col·leccionista i de la seva família.
Els interessos pel col·leccionisme d’aquest membre de la família Mercader serien continuats, a partir de l’any 1840, pel seu fill i hereu, Joaquim de Mercader i de Bell-lloc. Ell serà el veritable configurador de les col·leccions, tot augmentant la col·lecció de naturalia que havia començat el seu pare (tot creant el Gabinet d’Història Natural del comte de Bell-lloc) i començant la part d’artificialia o objectes obra de l’artifici humà (el Museu d’Antiguitats del comte de Bell-lloc).
Tot i que en principi la part més rellevant quantitativament era la dedicada a les ciències naturals, concretament a la zoologia (amb unes 400 aus dissecades) i a la malacologia (amb uns 1.000 exemplars de mol·luscs i petxines), l’interès de Joaquim de Mercader per la història farà que les col·leccions de ciències humanes, concretament armes, numismàtica i arqueologia, vagin augmentant el seu pes en el conjunt de les col·leccions.
Amb la construcció entre els anys 1871-1973 d’un palau neomudèjar al passeig de Gràcia cantonada carrer de Provença de Barcelona, Joaquim de Mercader traslladarà allà la seva residència oficial, i amb ella la seva col·lecció. A l’edifici construït per Jeroni Granell ocuparà dues sales del pis superior, una dedicada a les ciències humanes i l’altra a les ciències naturals. Per una descripció feta pels membres de l’Associació d’Excursions Catalana, publicada després d’una visita el 12 de desembre de 1880, sabem que la primera sala l’ocupava el Museu d’Antiguitats del comte de Bell-lloc, organitzat en grans armaris i taulells adossats a les parets, on sobresortien les col·leccions d’armes, ceràmica, cristalleria, ferro forjat i indumentària. En la segona, que exposava el Gabinet d’Història Natural del comte de Bell-lloc, destacaven encabida en grans armaris la col·lecció d’aus dissecades i en el centre de l’estança un moble polièdric ocupat per una col·lecció de nius i ous d’ocell, moble històric que encara es conserva a l’actual Museu Palau Mercader (fig. 02).
No cal dir que la selecció d’objectes i d’espècimens era marcadament eclèctica, ja que anava des d’una boa dissecada fins a un fragment de mòmia egípcia, una característica típica dels museus vuitcentistes. També la seva organització i disposició, força atapeïda, era característica d’aquest tipus de col·leccions pluridisciplinàries formades durant el segle xix.
Pocs anys abans de la seva mort el 1904, Joaquim de Mercader traslladaria la seva residència definitiva al palau que s’havia fet construir a Cornellà de Llobregat entre els anys 1864-1869 (fig. 03), després de vendre l’any 1899 el palau del passeig de Gràcia. Amb motiu d’aquest trasllat de Barcelona a la ciutat baixllobregatina també viatjarien les seves col·leccions, que des d’aquell moment ja no es mourien del palau cornellanenc (tret dels anys de la Guerra Civil).
Gràcies al tarannà metòdic de Joaquim de Mercader, tenim abundosa documentació d’allò que ell mateix va titular com a Catálogo de los objetos existentes en el museo arqueológico del Sr. Conde de Belloch. D’aquest catàleg, que recull en entrades individuals i numerades correlativament totes les peces, en va fer dues versions manuscrites sense datar: una primera, relligada i enquadernada, tota plena d’anotacions i de correccions; mentre que una segona seria la còpia que es faria com a mostra per a l’edició impresa. Aquesta darrera s’editaria l’any 1902 com a Catálogo General del Museo de Antigüedades del conde Belloch (fig. 04), un catàleg imprès que ens permet saber que en aquell moment la col·lecció d’artificialia estava formada per més de 1.167 peces. Que Joaquim de Mercader fou el veritable impulsor del museu ens ho corrobora també l’esmentat catàleg, ja que una bona part dels objectes que en formen part van ser regals que li feien familiars, amics i coneguts informats de les seves aficions.
Tot i que no en tenim constància directa, sembla que la disposició concreta del museu i del gabinet al palau cornellanenc tindria un caire més museogràfic que no pas la del palau del passeig de Gràcia, ja que en comptes d’ubicar-se en una parell de sales, es va dividir bàsicament entre les dues galeries que envolten el gran pati central. El Gabinet d’Història Natural es va situar a la galeria de la planta baixa i en una sala adjacent, en un conjunt de vitrines, mentre que el Museu d’Antiguitats es va disposar, també en vitrines, bàsicament al voltant de la galeria del primer pis (figs. 05, 06 i 07).
La col·lecció un cop mort Joaquim de Mercader
Serà el primogènit de Joaquim de Mercader, Arnau de Mercader i Zufia (Barcelona, 31/07/1852-Cornellà de Llobregat, 30/07/1932), qui es farà càrrec de les col·leccions familiars un cop traspassat el seu pare. Tot i que desconeixem quina va ser la contribució del III comte de Bell-lloc pel que fa al seu augment quantitatiu, no devia ser gaire important si tenim en compte que el veritable configurador en fou Joaquim de Mercader. Sí que va ser de rellevància, però, la seva actuació per conservar-les durant l’etapa que en va tenir la responsabilitat, entre 1904-1932. Una tasca de conservació de tot aquest patrimoni que a partir de 1932 serà també una preocupació de la comtessa vídua, Paolina Pozzali Crotti (Cremona, Itàlia, 23/06/1870-Cornellà de Llobregat, 10/01/1953). Serà ella qui l’any 1936 viurà i haurà de fer front als temps més convulsos que va viure el país i, per extensió, el palau cornellanenc i les seves col·leccions, biblioteca i arxiu. Protegit el palau i tots els seu béns mobles en un primer moment per membres del PSUC, partit al qual pertanyia l’alcalde de Cornellà, Amadeu Fabrés, seria més tard confiscat per la Generalitat de Catalunya, que a partir de novembre de 1936 destinà l’edifici i els seus terrenys a l’Escola Superior d’Agricultura i més tard, ja l’any 1938, també el farà servir com a dipòsit del Servei de Guardamobles de la Secció de Monuments Històrics del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic (SPHAC).
Pel que fa a la col·lecció, serien confiscats l’octubre de 1936 un total de 1.493 objectes, que en un primer moment es dipositarien al Palau Nacional de Montjuïc. Una part d’aquests objectes, 684, participarien entre els mesos de novembre de 1936 a gener de 1937 en el gran moviment que va traslladar bona part del patrimoni dipositat a l’edifici de la muntanya de Montjuïc fins a Olot, concretament fins al que seria el gran dipòsit de la Generalitat durant tot el conflicte, l’església de Sant Esteve. Aquest no seria pas l’últim moviment, ja que el juny de 1938, tres caixes que contenien 216 peces de la Col·lecció Bell-lloc van viatjar d’Olot fins al mas de Can Descals de Darnius. Acabada la guerra, el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) trobaria tots els objectes de la Col·lecció Bell-lloc al Palau Nacional de Montjuïc, a l’església de Sant Esteve d’Olot i al mas de Can Descals de Darnius. I des d’allà, i durant un llarg procés de devolució que va durar tot un any, la comtessa vídua de Bell-lloc els recuperaria, tot ocupant de nou el seu espai al Palau Mercader de Cornellà de Llobregat.
A partir de 1953, la propietat del palau i del seu patrimoni moble quedaria en mans d’una fundació religiosa fundada per Paolina Pozzali, la Fundació Belloch-Pozzali. Després d’una llarga lluita veïnal per aconseguir que l’edifici i els terrenys que l’envolten fossin declarats públics, finalment l’any 1972 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona compraria la finca per cinquanta milions de pessetes, tot cedint-la a l’Ajuntament de Cornellà dos anys més tard. Després d’un llarg procés de recuperació patrimonial, el 23 d’abril de 1995 s’inaugurava el Museu Palau Mercader, un museu de titularitat pública que, a banda del propi palau, permet conèixer la faceta col·leccionista de Joaquim de Mercader i gaudir del Museu d’Antiguitats del comte de Bell-lloc.
Arxiu Nacional de Catalunya, ANC1-755 / Fons Llinatge Mercader, Comtes de Bell-lloc.
Associació d’Excursions Catalana. «Visita al Museo del M. I. Sr. Comte de Bell·lloch lo dia 12 de desembre de 1880», Butlletí Mensual de la Associació d’Excursións Catalana (Barcelona), Any IV, núm. 28 (gener de 1881), p. 36-39.
