Esteve Trayter Colomer

18/1/2022

Figueres (Alt Empordà) 1851  - Figueres (Alt Empordà) 1920

Esteve Trayter Colomer (figura 1) va néixer a Figueres, i es va dedicar al llarg de la seva vida a la docència, amb una gran curiositat per les tècniques d’ensenyament. Profundament francòfil, viatjava sovint a París per a conèixer les darreres novetats en aquesta matèria. Ens trobem davant d’un personatge avançat a la seva època. Va estudiar a l’Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona on obté la titulació el 1871. El 1888 aconsegueix un dels premis oferts per Josep Rubaudonadeu per estar-se un mes a París amb la finalitat d’estudiar els sistemes innovadors d’ensenyament. També va fer viatges d’investigació visitant escoles avançades a Ginebra, Lausana, Berna, Zurich, Brussel·les, Rotterdam i Madrid. El 1875 és nomenat professor de l’Escola Pública de Pàrvuls de Figueres, i en serà el director fins el 1919. També fou professor de gimnàstica a l’Institut de Figueres, i tenia un títol que l’acreditava per ensenyar a sordmuts. Va aplicar el sistema pedagog innovador Fröbel, basat en l’educació integral, que es desenvolupava no tan sols en el transcurs de les classes, sinó també durant l’esbarjo i el joc, on  el respecte per l’alumne era una part fonamental. L’aplicació d’aquest mètode el va fer mereixedor de diversos premis, entre els quals destaquen la medalla de primera classe a l’Exposició Nacional de Pedagogia de Madrid del 1882 i la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.

També va publicar dues obres que tractaven sobre aquesta temàtica, El trabajo escolar i Método completo de lectura. Era un gran aficionat a l’excursionisme cosa que li va permetre descobrir el patrimoni del Rosselló, Andorra, les comarques gironines en general i en especial l’empordanès. Fruit d’aquestes excursions va anar omplint unes llibretes (figura 2) amb dibuixos de tot el patrimoni que anava veient i anotacions sobre monuments, làpides, monedes, medalles, ceràmiques, pobles, i fins i tot costums, i cants rellevants pel seu caràcter històric, pintoresc, geogràfic i artístic. Destaquen, entre d’altres, els seus dibuixos de les restes arqueològiques d’Empúries als quals  el Museu de l’Empordà va dedicar una exposició i va reproduir en el catàleg que acompanyava a la mostra el 2008.

Aquest perfil de professor contrasta amb la imatge que n’ha deixat Salvador Dalí a les seves memòries a La vida secreta de Salvador Dalí, entre d’altres textos: «El nom d’aquest mestre era Trayter, que en català sona com alguna cosa relacionada amb les truites, i era realment un personatge fantàstic en tots conceptes. Duia una barba blanca partida en dues trenes simètriques, tan llargues que, quan seia, li arribaven més avall dels genolls». Realment aquest era l’aspecte de Trayter, que coneixem per una fotografia de l’època, que el mateix pintor reprodueix a La vida secreta, envoltat pels seus nombrosos alumnes de diverses edats. Però malgrat que el pintor diu que Trayter «s’ho podia permetre tot; vivia envoltat d’una aureola llegendària d’intel·ligència que el feia invulnerable », d’altra banda ens relata que al llarg d’aquells dos anys no sols no va aprendre res, sinó que va oblidar el que sabia de l’escriure i l’alfabet. Cal no perdre de vista que Dalí relata la seva estada a l’aula de Trayter en l’apartat dels falsos records. Aquest espai representa per a Dalí el descobriment de la fantasia i dels primers objectes fantàstics que el seu mestre li anava ensenyant, des d’uns rosaris gegants fins a una granota dissecada, o bé el teatre de les il·lusions òptiques, i l’aparell estereoscòpic que va portar d’un viatge de París, que li van suggerir «les imatges que m’havien de commoure més pregonament per a la resta de la meva vida».  Així que el  pas pel mestratge de Trayter li va despertar quelcom molt intern, que tindrà conseqüències meravelloses en el seu camí creatiu.

La col·lecció de l’Esteve Trayter es trobava ubicada al pati de casa seva a Figueres i és fruit del seu interès pel coneixement del patrimoni més proper. Per cinc fotografies de Josep Maria Cañellas (figura 3) pertanyents a l’Àlbum Rubaudonadeu datades entre el 1888 i 1889 coneixem en detall, part del contingut d’aquesta col·lecció valuosa formada per capitells procedents d’esglésies romàniques de l’Empordà i alguna làpida. Era habitual que qui passava per Figueres acabés visitant el seu petit museu. Lluís Domènech i Montaner tenia diverses fotografies d’aquest conjunt de capitells de Trayter i José Pella i Forgas va publicar el capitell del Mestre de Cabestany del conjunt de Trayter a Historia del Ampurdán.

Segons Jaume Barrachina sembla que la col·lecció de l’Esteve Trayter procedia de dues compres importants que feu:«L’una, d’escultura de Sant Pere de Rodes, estaria documentada i el venedor —després d’una sèrie de vicissituds— seria l’Ajuntament de Llançà. El lot és de deu capitells (és el nombre més probable) i no se cita el cap de sant Pere, també de Trayter». L’altre compra important «sembla que d’unes vint peces, el va adquirir a Besalú, i segons Lluís Domènech i Montaner, ve de Santa Maria». L’altra procedència serien els cinc capitells del Sepulcre de Peralada. Tal com afirma Jaume Barrachina, cap al 1890  la «totalitat del Museu Trayter —és a dir, la totalitat de les peces fotografiades a l’àlbum Rubaudonadeu— va passar a ser propietat dels comtes de Peralada, que estaven restaurant l’església del Carme, annexa al castell». En un primer moment, els comtes de Peralada van emprar algunes escultures per sustentar els altars de les capelles laterals del costat de l’Evangeli de l’església del Carme. La resta de les peces es van col·locar a la sagristia. A la compra del castell per Miquel Mateu aquests capitells i làpides sobrants es van ubicar al pati de castell i cap al 1959 es van instal·lar en el claustre del Carme sobre pilastres de pedra artificial, i actualment segueixen exposades en aquest mateix espai després d’uns canvis realitzats el 1990.

L’antiga col·lecció de l’Esteve Trayter conservada al Museu de Peralada està conformada per trenta-set peces, de les quals trenta-dos són capitells de gran qualitat, la major part procedent de Sant Pere de Rodes, el claustre del Sant Sepulcre de Peralada, i d’una de les esglésies de Besalú, datats entre els segles xii i xiii. També hi són presents un fragment de baquetó, un fragment de cornisa, i un ossari amb inscripció  del segle xv. Però la peça més extraordinària és el cap de monjo, identificat com a Sant Pere, de l’escultor el Mestre de Cabestany, procedent d’un alt relleu del monestir de Sant Pere de Rodes (figura 4), una de les obres més preuades d’aquesta col·lecció i del romànic català amb una extensa bibliografia d’estudi. Entre els capitells destaquen el del seguidor del Mestre de Cabestany (figura 5), datat entre el 1160 i 1163, cisellat amb 3 fulles d’acant, volutes i quatre caps diferents de carner, procedent de la portada de Sant Pere de Rodes. Per una fotografia (figura 6) d’Àngel Toldrà Viazo podem veure aquest capitell, al costat dret del crist de pedra, juntament amb altres procedents de la col·lecció Trayter, ja instal·lat a la sagristia de l’església del Carme a Peralada. Destaquen també els cinc capitells del Mestre Bartomeu, seguidor del Mestre de Cabestany, d’estil gòtic del segle xiii, que formaven part d’un mateix conjunt procedent del claustre destruït del Sant Sepulcre de Peralada. D’aquests cinc reproduïm el capitell historiat (figura 7) que en fa referència a quatre escenes: «Crist crucificat entre Maria i Joan», «Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum», «Els soldats plorant en el sepulcre» i finalment el «Noli me tangere».

Cal entendre la col·lecció Trayter com una suma de tot, des de l’aparell estereoscòpic  i d’altres objectes màgics que descriu Dalí en els seus textos, dels quals desconeixem la seva ubicació actual,  als seus quaderns farcits d’anotacions i estudis d’objectes patrimonials, paisatgístics, i costums, amb aquesta voluntat oberta de coneixement per acabar amb els objectes físics; els trenta-dos fantàstics capitells procedents d’esglésies romàniques catalanes i empordaneses amb la resta d’elements patrimonials com el meravellós cap del Mestre de Cabestany. Una col·lecció que ens parla d’una època, amb un gran esforç per part d’un mestre i director d’una escola de Pàrvuls de Figueres de transmetre als infants el coneixement del patrimoni proper, que els connectava amb la resta d’Europa, a través d’un mètode d’ensenyament pioner, el sistema Fröbel, que tants premis li va merèixer.

Vull expressar el meu agraïment al Museu de Peralada i especialment a la seva directora Maribel González per les facilitats donades en el moment de la consulta.  També vull expressar el meu agraïment a Carlos Pazos i la Fundació Pazos Cuchillo, descendents d’Esteve Trayter per a les facilitats d’accedir a la documentació del fons Trayter.

Bibliografia

Barrachina, Jaume. «El mestre Bartomeu de Girona», Locus Amoenus, núm. 7, Bellaterra, 2003, p. 117-135.

Barrachina, Jaume. «L’espoli de Sant Pere de Rodes. De la col·lecció al museu» dins La fortuna d’unes obres. Sant Pere de Rodes, del monestir al museu. Coordinació de Pilar Vélez, Quadern del Museu Frederic Marès, Barcelona, 2006, pàg. 115-142.

Barrachina, Jaume. «Las portadas de la Iglesia de Sant Pere de Rodes», Locus Amoenus, núm. 4, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 1998-1999, p. 7-35.

Barrachina, Jaume. «L’espoliació escultòrica del monestir: inventari i agrupació estilística», Lambard. Estudis d’art medieval, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1986, p. 79-81.

Barrachina, Jaume. «Restes d’un claustre empordanès del cercle de mestre Bartomeu», Daedalus, Estudis d’Art i cultura I, Barcelona, 1979, pàg. 17-20.

Papell, A. Sant Pere de Roda, 1930, p. 24, Lam XI

Dalí Domènech, Salvador. La vida secreta de Salvador Dalí, Barcelona, Edicions Destino - Fundació Gala - Salvador Dalí, 2003, pàg. 284 i 293.

Lorés, Imma. El Monestir de Sant Pere de Rodes, Memoria Artium I, Bellaterra, Barcelona, Girona, Lleida, 2002.

Pella i Forgas, Josep. Historia del Ampurdán. Estudio de la civilización en las comarcas del Noreste de Cataluña. Luís Tasso y Serra Impresor. Barcelona, 1883.

Playà, Josep; Riu-Barrera, Eduard; Tremoleda, Quim. Empúries 1892-1900: Els dibuixos d'Esteve Trayter, mestre i col·leccionista. Edita Museu de l’Empordà, Figueres, juliol 2008.

Mariona Seguranyes Bolaños