A una biblioteca sembla que s’han de trobar llibres i manuscrits, però sovint si la biblioteca és important s’hi poden trobar també col·leccions artístiques molt destacades. La Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, que té rang de biblioteca nacional, acull una molt variada sèrie de creacions de les arts plàstiques.
Per començar, hi ha les que pertanyen a l’edifici mateix, l’antic Hospital de la Santa Creu, una imponent construcció gòtica iniciada al segle xv. Hi ha murals monocroms a una de les actuals sales de lectura, un dels quals reprodueix fil per randa tot un retaule gòtic, pintat per Ramon Valls i Antoni Dalmau el 1492. L’actual biblioteca ha heretat de l’antic hospital diverses pintures a l’oli religioses de gran format, pertanyents a l’encara no del tot coneguda escola catalana barroca del segle xvii. I també, de quan la institució depenia de la Diputació, hi queda un magnífic tapís flamenc del segle xvi, dels que adquirí l’antiga Diputació del General el 1558 i el 1578.
Lògicament, però, la major part d’obres d’art de la Biblioteca estan relacionades amb el món del llibre, com podrien ser diverses miniatures medievals, existents a les pàgines manuscrites de diversos còdexs. A tall d’exemple podríem esmentar, entre molts més, les dels Horatii carmina, del s. xi-xii (Ms.1845), el Llibre d’hores de Colin le Besc, del 1401 (Ms. 1850), els Privilegis de la Cartoixa de Valldecrist, del 1404 (Ms. 947), els Capítols de la confraria de Santa Maria de Betlem, de València, de cap al 1429 (Ms.74), un Llibre d’hores flamenc (Ms.185) o el Thesaurus adversus haereticos, de sant Ciril d’Alexandria (Ms.562), els dos últims del segle xv.
I molt a prop d’aquest art, una de les grans peces de la Biblioteca —ara en comodat al Museu Marítim de Barcelona—, la Carta nàutica de Gabriel de Vallseca, del 1439, que a més de ser un monument cartogràfic de primera magnitud mundial, és també una obra preciosa de la miniatura gòtica.
La Biblioteca posseeix també una magnífica taula gòtica que representa Ramon Llull, atribuïda al mallorquí Pere Terrencs (finals s. xv), que hi arribà amb els fons de la biblioteca Marès, i procedia del retaule de la Trinitat, de l’església del Sant Esperit de Palma de Mallorca.
Obres d’art més pròpies d’una biblioteca són les matrius de gravat. El conjunt més ampli son les xilogràfiques, que n’hi ha des del segle xvi fins el xx, especialment catalanes, exponents del Barroc popular representat per les famílies Abadal i Jolis-Pla, entre moltes més. Les matrius calcogràfiques, en menor quantitat, representen un tipus de gravat més culte, i n’hi ha des del segle xviii. No cal dir que, a part de les matrius, hi ha una quantitat ingent d’estampes, tan soltes com formant part de llibres, atles i altres formats estampats.
Hi ha també traces arquitectòniques, de fra Josep de la Concepció (c.1689) o de Pere Costa (1756), però el conjunt més singular d’aquest gènere és el Llibre de trasas de vias y muntea de Josep Ribes (1708), un volum manuscrit de gran interès per a la historia de la construcció i també del lèxic especialitzat.
De dibuixos, a la Biblioteca, n’hi ha de tota mena: des d’un volum factici amb caplletres del pintor rococó valencià Josep Camaron Bonanat (s. xviii) a un altre volum factici de Francesc Fontanals, que recull vistes de castells i cases de la Borgonya, entre 1810 i 1812 (ms. 916), presos del natural quan l’autor era expatriat allà de resultes de la Guerra del Francès.
La Biblioteca té també una de les obres més singulars de la història de les arts gràfiques nostres: la primera estampa litogràfica que es va fer a l’Estat espanyol. És l’escut de la Junta de Comerç que Josep March traçà el 1815, com a mostra d’un nou art que aleshores no despertà prou interès però que acabaria revolucionant l’estampa i tot el món de les arts gràfiques del segle xix.
A més, la Biblioteca de Catalunya té una bona col·lecció d’estampes de Francisco de Goya, amb algunes primeres edicions, però un d’aquests reculls té un valor encara més especial: es tracta de les proves d’estat, relligades d’època, dels Caprichos (1797-99), molt rares.
En diversos àlbums d’autògrafs d’època romàntica trobarem aquarel·les de destacats artistes de l’època, com Josep Mirabent, Josep Puiggarí, i en altres reculls posteriors en veurem d’Apeles Mestres, Francesc Casanovas, Alexandre de Riquer o Santiago Rusiñol.
Ja en el segle xix madur, la col·lecció de la Biblioteca continuarà essent molt rica en matrius xilogràfiques de la nova tècnica a testa, d’un virtuosisme tècnic espectacular, tant fetes per a il·lustració de premsa, com de llibres o de romanços populars, així com de gravats a l’acer destinats sobretot a edicions exquisides.
El capítol dels projectes arquitectònics és també remarcable. Si els de Francesc Renart, de mitjan segle xix, tenen un interès eminentment tècnic i històric; molts dels de Gaietà Buigas, entre el segle xix i el xx, ofereixen un considerable grau de bellesa plàstica. El plànol del Projecte de reforma de Barcelona, d’Àngel Josep Baixeras (versió 1887) és un dels documents més interessants de l’urbanisme català del seu temps.
De l’època modernista destaca el conjunt mural a l’oli que Adrià Gual va fer per decorar l’Associació Wagneriana de Barcelona; la col·lecció completa de la revista manuscrita Il Tiberio, d’entre 1896 i 1898, plena de dibuixos originals de Marià Pidelaserra, Gaietà Cornet i Ramon i Juli Borrell, entre altres; així com dibuixos de Ramon Casas, Josep Triadó o Joaquim Sunyer. Les composicions originals a l’oli de Pau Roig, per a l’edició de bibliòfil de La femme et le pantin de Pierre Louÿs (París, 1903) es conserven relligades a la Biblioteca acompanyant l’exemplar preferent d’aquella obra. També hi ha a la Biblioteca la col·lecció més completa coneguda d’estampes litogràfiques d’Hermen Anglada-Camarasa, d’inicis del segle xx. Bona part dels dibuixos originals apareguts a la revista satírica La Campana Catalana del 1908 (d’Apa, Opisso, Junceda…) hi són també.
Llibres de bibliòfil, amb presència notable de l’art—normalment en forma d’estampes calcogràfiques, xilogràfiques o litogràfiques— n’hi ha una gran quantitat, com és lògic en una biblioteca d’aquestes característiques. Enumerar-ne els autors (Picasso, Miró, Dalí…) seria inacabable.
També sobresurten diversos retrats a l’oli de personatges vinculats a la casa, com els del musicòleg Felip Pedrell, per Antoni Caba (1875) i per Josep M. Marquès (1911), el del bibliòfil Isidre Bonsoms, per José María Vidal Quadras (1928), o el del Dr. Agustí Pedro Pons, per Víctor Moya (1939). De retrats escultòrics, també n’hi ha: a part d’un gran retrat ideal en bronze de Cervantes, obra de Josep Reynés (1885), hi ha el bust que va fer Ismael Smith, de Manuel Milà i Fontanals (1908) expressament per a la Biblioteca quan era recent creada, els que Rafael Solanic va fer del matrimoni dels poetes Clementina Arderiu (c.1930) i Carles Riba (c.1958), o el que Ernest Maragall va fer de Josep Pijoan (1950).
La Biblioteca va ser una obra senyera del noucentisme, i per això no és rar que conservi algunes obres mestres d’aquest moviment, com el gran oli de Joaquim Torres-Garcia La Filosofia presentada al Parnàs com a desena musa (1911), o el conjunt escultòric de Josep Llimona, Catalunya i les ciències (1912-14). Totes dues obres concebudes ja amb destí a la casa, quan encara ocupava espais del Palau de la Generalitat. Altres obres d’artistes noucentistes notables (Francesc d’A. Galí, Josep Obiols, Joaquim Ros) així com matrius de catalans coetanis com Ismael Smith, Ricard Marlet, Antoni Ollé Pinell, Rafael Estrany, Rosa Riera o Teodoro Miciano, arribaren a la Biblioteca posteriorment.
Molt abundós i interessant és el gran conjunt d’apunts que al llarg de la seva vida el pintor i personatge públic Joaquim Renart va anar fent com a complement del seu enorme diari personal, que va del 1918 al 1961 —si bé de dibuixos, n’hi ha des del 1910—, i que és un dels documents de memòries més importants del seu temps.
Bona part de l’arxiu personal del pintor Joaquim Mir va ser donat pel seu fill a la Biblioteca, i conté, a més d’una gran quantitat de fotografies antigues d’obres seves, apunts i el llibre d’honor que el pintor oferia als seus visitants perquè hi deixessin unes paraules de record o un dibuix. També arribaren molts materials de Salvador Dalí, amb alguns dibuixos originals, en general, però de valor més documental que artístic.
David Santsalvador, dibuixant que morí al front durant la Guerra Civil, té a la Biblioteca gairebé la totalitat dels dibuixos que la seva família conservà d’ell. Una bona selecció d’obres calcogràfiques (matrius i estampes) de J.Fin, un dels primers representants de la segones avantguardes a Catalunya, ingressaren per donació de la família. Les matrius i estampes de Joan Brotat, arribades per donació d’un col·leccionista privat, són d’una significació semblant però menors en nombre. També dels il·lustradors Josep Maria Madorell, Mercè i Núria Llimona, Pablo Ramírez, Cesc (Francesc Vila Rufas) i Roser Capdevila arribaren una gran quantitat d’originals.
En el camp de la fotografia, la Biblioteca té també molts materials, entre els quals cal destacar per la seva quantitat, els deu mil clixés estereoscòpics de Josep Salvany, d’entre 1910 i 1926.
Trobarem també a la Biblioteca de Catalunya materials escenogràfics interessants, com els projectes de decorats per a les òperes del Club de Futbol Junior, que malgrat la naturalesa evidentment esportiva de l’entitat, tingué una importantíssima activitat cultural a la Catalunya d’abans i després de la Guerra Civil.
La complicitat de grans gravadors com Jaume Pla o Joan Barbarà amb la Biblioteca donà origen a una presència important de l’obra d’aquests grans artistes del món del llibre il·lustrat a la nostra entitat. De l’antic taller de l’estampador Coscolla arribaren gran quantitat de matrius calcogràfiques de molts dels principals artistes catalans de les segones avantguardes. I unes de les darreres incorporacions artístiques van ser els arxius personals dels grafistes Jordi Fornas, America Sánchez i Joan Pedragosa.
Aquesta tria que he fet aquí no és l’única que es podria presentar, ja que a la Biblioteca s’acumulen milers d’altres documents amb valor artístic important.
