L’advocat i empresari Francisco Daurella Franco (fig.1) ha dedicat la vida a treballar al grup empresarial familiar. Tot i així, va tenir temps i dedicació per a donar curs a una profunda inquietud cultural, la qual cosa l’ha portat, entre d’altres iniciatives, a reunir una destacadíssima col·lecció d’art i a ser autor de diverses obres literàries de ficció.
L’activitat empresarial a la vida de Francisco Daurella
Francisco Daurella va néixer al si d’una important família d’empresaris i industrials, que es convertiria en poc temps en una de les més rellevants de l’entramat empresarial espanyol.
A la vegada que es llicenciava en Dret i completava la formació a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils es va incorporar a l’empresa familiar, on treballà amb el seu pare, Santiago Daurella de Rull. La reconeguda empresa, Casa José Daurella, dedicada a la salaó i el comerç de bacallà, va ser fundada pel seu besavi i regentada després pel seu avi Josep Daurella Rull, que fou, a més, catedràtic d’Ètica, Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona i Senador Reial en representació de la Universitat. Francisco es va casar amb Carmen de Aguilera i Fontcuberta i van tenir quatre filles: Mercedes, Alicia, Carmen i Elena.
L’any 1961, amb el seu pare i el seu germà Josep constituïren dues societats anònimes que s’encarregarien de les dues branques principals de l’empresa: el comerç de bacallà, procedent principalment d’Islàndia en la Societat COPESCO SA, i l’assecat, fumat i comerç de salmó i d’altres peixos en Secaderos y Frigoríficos SA. Ambdues empreses es fusionarien l’any 1994 en COPESCO & SEFRISA SA, amb seu social i centre de treball a Sant Esteve Sesrovires.
Paral·lelament, Santiago Daurella havia decidit diversificar l’activitat de l’incipient Grup Empresarial tot construint a Barcelona, el 1943, la primera fàbrica de refrescs i gasoses, que comercialitzaren sota la marca Bebidas Carbónicas D, amb la finalitat de crear una xarxa de distribució al mercat nacional. The Coca-Cola Company, que després de la Segona Guerra Mundial pretenia implantar-se a Europa occidental, es fixà aleshores en el model de negoci d’aquesta empresa. El 1951 atorgà el primer contracte de concessió d’Espanya per a Catalunya a l’empresa familiar recentment constituïda per a aquesta finalitat, COBEGA SA.
Francisco i José Daurella foren nomenats apoderats de la societat l’any 1954 i aviat, gràcies al gran impuls empresarial, COBEGA SA es convertí en la concessió exemplar del sistema de concessionaris de Coca-Cola. Fou convocada a participar en el projecte d’implantació i desenvolupament d’altres concessionaris de la marca. Així, van anar participant o constituint societats per a la producció i distribució de Coca-Cola a Saragossa, les Illes Balears, el País Basc, Cantàbria, Navarra i algunes províncies castellanes com Burgos. Més tard, la família aconseguí les concessions de Dinamarca i del sud de França, així com la participació en el concessionari de les Illes Canàries o en el de les comunitats de Madrid, Castella-Lleó i Castella-La Manxa. Quan entrà al negoci la tercera generació, l’expansió continuà desenvolupant interessos en el negoci a Portugal, o a l’Àfrica occidental. La remodelació de COBEGA l’any 2013 va donar lloc a Coca-Cola Iberian Partners, la direcció de la qual va ser assumida per Sol Daurella, una de les nebodes de Francisco.
L’esperit emprenedor del Grup Daurella portà a la creació de DABA SA, empresa constituïda el 1990, dedicada a diverses activitats relacionades amb la distribució de begudes i aliments. Són exemples d’aquestes activitats la comercialització de màquines expenedores de begudes, aliments i fonts d’aigua per a centres de treball. També és concessionària de Nestlé Products i comercialitza a tot Espanya els productes de Nespresso.
Al marge de la seva dedicació al grup empresarial, Francisco Daurella fou conseller del Banco Central i del Banco Central Hispano des del 1967 fins al 1998; de Banesto des de l'any 2004 fins al 2010, del Banco Vitalicio des del 1967 fins al 2010, i de Generali España, Holding de Entidades de Seguros. Fou també fundador de l'Associació d'Indústries d'Alimentació i Begudes de Catalunya (AIABECA), de l’Associació Nacional de Fabricants de Begudes Refrescants Analcohòliques (ANFABRA), i president del Reial Club de Golf El Prat des del 1976 fins al 1984.
Per acabar, és precís destacar que tota la vida ha compaginat la tasca empresarial amb l’activitat cultural, fonamentalment com a col·leccionista d’art, però també com a escriptor. És l’autor de llibres publicats, primer amb el nom de Paul Laurel i a partir de 1999 com Fran Daurel, entre els quals: Dichos. Naturaleza y vida. Poliglotifonías (1983), Ecos del Viento (1985), Trayectorias (premi Camilo José Cela, 1987), Mots: Sentiments, Reflections, Evenements (1996), Acentos (1998), Cuando amanezca (1999), Marco Aurelio (2000), Un soldado liberal (2004), Evasión (2005), Muza. Perfil y entorno de la vida de un hombre (2006), Rumbos (2007) i 33 cartas de un amigo : ideas, emociones, recuerdos (2014).
És també patró de la Fundación Príncipe de Asturias, de la Fundació Príncep de Girona i de la Fundació Coca-Cola dedicada a la promoció de l'art. Creà també les empreses Radio Ambiente Musical SA i Ambiente Musical SA, Música Funcional SA i Música Funcional de Catalunya SA, concessionàries d'emissores de Freqüència Modulada (FM).
Al desembre de l’any 2005 Francisco Daurella fou elegit acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la seva magnífica labor en la promoció i el col·leccionisme d’art.
Francisco Daurella, col·leccionista
L’empresari porta més de 60 anys dins del món del col·leccionisme d’art i el mecenatge. Juntament amb la seva dona, amb qui comparteix la passió per l’art, va començar de jove a comprar obres i ajudar els artistes que anava coneixent als cercles en els quals es bellugaven. Eren, en molts dels casos, creadors que començaven la trajectòria, la qual cosa va fer possible la compra d’obres que amb el temps haurien sigut molt més costoses donada la rellevància que van arribar a tenir els seus autors. El director del fons, Eduard Duran Boada, explica que simplement una obra el va anar portant a una altra. Així fou com d’una manera molt fluïda acabà formant una important col·lecció, gairebé tota d’art català, dels segles xx i xxi, atresorant pintura, escultura, dibuix, ceràmica, obra gràfica, tapissos i fotografia. A aquest nucli central del conjunt artístic s’han de sumar importants i nombroses peces dels més emblemàtics pintors i escultors catalans i de l’entorn de la mediterrània del segle xix.
La col·lecció reuneix prop de de 1.200 obres que, majoritàriament, es reparteixen en els espais de les tres fundacions que va crear el mecenes i que donen una visió global de l’art produït des de mitjan segle xix fins a l’inici del segle xxi.
La primera d’aquestes iniciatives tingué lloc l’any 1995 quan Daurella constituí la Fundació Cultural Fran Daurel (fig. 2), amb l’objectiu de fomentar la realització de tot tipus d'activitats culturals, i donar suport especialment a la literatura, la música, les arts plàstiques, la investigació, els estudis de caràcter científic i les obres d'assistència social.
Aquesta fundació va inaugurar l’any 2001 un museu d’art contemporani, obert al públic, a l’edifici núm. 62 del recinte del Poble Espanyol a Montjuïc -reproducció de la Posada de les Ànimes de Ronda (Màlaga)-. A més d’haver organitzat i acollit fins al moment nombroses exposicions temporals, en aquest museu de 2.500 m2 s’exposen 338 obres de la col·lecció de Francisco Daurella, i estableix un recorregut pels diferents corrents artístics dels segles xx i xxi (fig. 3): des de la figuració passant per l’abstracció, l’informalisme, l’expressionisme, el surrealisme, l’hiperrealisme, el conceptualisme o la nova figuració; mostra pintures, escultures, dibuixos, arts gràfiques, fotografia, ceràmica i tapissos dels artistes més destacats del panorama espanyol, on no falten tampoc algunes figures internacionals.
Hi trobem noms molt destacats de l’art contemporani i actual com Manuel Álvarez, Frederic Amat, Eduard Arranz Bravo, Miquel Barceló, Enrique Brinkmann, Miguel Ángel Campano, Eduardo Chillida, Antoni Clavé, José Cobo, Modest Cuixart, Sonia Delaunay, Salvador Dalí, Oscar Domínguez, Equipo Crónica, Amadeo Gabino, Ferran García Sevilla, Josep Maria Guerrero Medina, Josep Guinovart, Joan Hernández Pijoan, Miquel Macaya, Lluís Marsans, Manolo Millares, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Perejaume, Pablo Picasso, Jaume Plensa, Joan Ponç, Concha Prada, Albert Ràfols Casamada, Miguel Rasero, Amèlia Riera, Josep Maria Riera i Aragó, Xavier Serra de Rivera, José María Sicilia, Josep Maria Subirachs, Antoni Tàpies, Juan Uslé o Manolo Valdés, entre d’altres.
El conjunt es va completar l’any 2004 quan es va emplaçar un jardí d'escultures, que s’amplià l’any 2007, amb 41 obres de 27 artistes exposades a l'aire lliure, en uns terrenys situats als jardins del Poble Espanyol, al costat del monestir romànic. Hi ha grans escultures de Sergi Aguilar, Faustino Aizkorbe, Elisa Arimany, Pablo Atchugarry, Pascual Casaubon, Lluís Cera, Stéphane Cipre, José María Guerrero Medina, Juan López Salvador, Robert Llimós, Marcel Martí, Xavier Medina-Campeny, Cyril Mendjisky, José Luis Pascual, Miguel Rasero, Josep Maria Riera i Aragó, Lluïsa Sallent, Alberto de Udaeta, Ricard Vaccaro i Lluís Vidal.
Una selecció de 21 pintures i escultures d’aquesta col·lecció d’art contemporani es van poder veure a més en l’exposició temporal que va tenir lloc al Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu (Barcelona), entre el 9 de juny i el 25 de juliol de l’any 2004. Aquest museu està instal·lat al casal Dr. Daurella, edifici que l’any 1973 el pare del col·leccionista, Santiago Daurella, donà a Cardedeu.
Uns anys després, Francisco Daurella va voler mostrar a Madrid de manera permanent la part de la col·lecció atresorada pel col·leccionista que gira entorn a l’art català del segle xix i principis del xx, amb una forta presència del modernisme. Amb aquesta finalitat va crear l’any 2009 la Fundació AMYC que s’inaugurà el 2011 a la Casa-Museu Fuente del Rey en Aravaca (Madrid) on, a més de mostrar-se la col·lecció, es van realitzar cicles de concerts des de la seva apertura fins al 2018.
Sota la temàtica «La Luz del Mediterráneo» s’apleguen 286 obres que s’exposen en els espais interiors i exteriors de la casa, amb peces també d’artistes d’altres procedències així com d’art actual (fig. 4). Són pintures, escultures i dibuixos que bàsicament pretenen, segons paraules del col·leccionista: «acercar el arte catalán a Madrid». Hi estan presents, amb pintures i dibuixos, autors tan rellevants com Ramon Martí Alsina, Marià Fortuny, Joaquim Vayreda, Josep Berga, Dionís Baixeras, Josep Cusachs, Francesc, Josep i Lluís Masriera, Eliseu Meifrén, Modest Urgell, Ramon Casas, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Antoni Utrillo, Hermen Anglada Camarasa, Joaquim Mir, Josep Amat, Ramon Calsina, Pere Creixams, Durancamps, Emili Grau-Sala, Carles Nadal, Xavier Nogués, Pere Pruna, Josep Maria Sert, Joaquim Sunyer, Joaquim Torres García, Joan Miró, Salvador Dalí, Modest Cuixart, Montserrat Gudiol, Josep Guinovart o Antoni Tàpies. També hi podem trobar obra de Benjamín Palencia, Joaquín Sorolla, Ulisse Caputo o Pierre-Auguste Renoir. Quant a l’escultura, es mostren peces de Damià Campeny, Josep Clarà, Enric Claraso, Pau Gargallo, Monolo Hugué, Josep Llimona o Josep Viladomat, i d’altres artistes contemporanis com Arman, Jean Michel Folon, José María Guerrero, Marcel Martí, Samuel Salcedo, Kelsey o José Luis Pascual (fig. 5).
Per acabar, l’any 2013 es va presentar la Fundació Perramon a la localitat de Ventalló (Girona), un museu que mostra pintures i escultures d’artistes contemporanis amb el doble objectiu de divulgar l’art i de retre homenatge als creadors vinculats d’una manera o d’una altra a l’Empordà (fig. 6). Francisco Daurella impulsà aquest projecte amb la seva dona, Carmen de Aguilera i Fontcuberta, qui cedí uns terrenys familiars per a establir un museu amb diferents espais.
S’hi exposen prop de 160 obres de 28 artistes, procedents de diverses col·leccions. D’una banda, el nucli fonamental del museu prové del fons de la col·lecció Daurella, amb obres d’Alfonso Alzamora, Jorge Castillo, Modest Cuixart, Josep Niebla, José Luis Pascual, Gino Rubert o Alberto de Udaeta —entre d’altres artistes—, que s’exposen en una àmplia sala de nova creació. En aquest espai es mostren també les obres dipositades temporalment per Josep Guinovart (sis) i per Josep Maria Subirachs (tretze). I, d’altra, en els espais reformats de l’antiga masia s’exposen les 33 obres de Miguel Rasero cedides per Carlos de Aguilera i Fontcuberta -cunyat de Francisco Daurella i propietari de la Galeria Trece de Barcelona- i un conjunt de 60 obres d’Albert Ràfols Casamada procedents de la col·lecció Daurella. El petit hort que hi havia a la masia es va adequar també per acollir un conjunt d’escultures que s’exposen a l’aire lliure; obres de Sergi Aguilar, Manel Álvarez, José María Guerrero Medina, Xavier Medina Campeny, Enric Pladevall o Josep Maria Riera i Aragó, entre d’altres.
La col·lecció continua viva i creixent i la implicació de Francisco Daurella en la conformació dels tres espais fundacionals fou i és absolut. El seu criteri personal és el que ha marcat la disposició de les obres als diferents espais obviant el mandat estilístic, escolar o cronològic, la qual cosa dota els conjunts d’una singularitat excepcional que va més enllà del tradicional discurs dels museus.
«La Fundació Fran Daurel, un passeig per l’art contemporani». Empreses de la Cambra de Comerç de Barcelona, núm. 1012, novembre 2017, p. 18-19.
