Ramon Ferrer i Estruch

12/4/2022

Barcelona  30/5/1868  - Barcelona 29/1/1931

El seu pare era Melcior Ferrer i Bruguera (Barcelona, 1822-1890), degà del col·legi d’advocats de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès (1873-1874), membre destacat del Partit Conservador a Catalunya, i president de la Diputació de Barcelona (1875-1878). El 6 de juliol de 1889 se li concedeix el marquesat de Cornellà (títol creat per a la seva persona mitjançant Reial Decret de 14 de març del mateix any). La seva mare era Anna Estruch i Cumella (difunta l’any 1916), filla de Ramon Estruch i Ferrer (Sitges, 1816 – Barcelona, 1884), un adinerat home de negocis, i germana de Josep Estruch i Cumella (Barcelona, 1844 – 1924), col·leccionista reconegut en el camp de les armes i les armadures.

Anna Estruch va fer construir un edifici residencial a Sant Boi de Llobregat, d’estil eclèctic i anomenat popularment com la Torre de la marquesa de Cornellà. Des del 1983 és una escola pública i està ubicada al carrer Can Paulet número 1.

Ramon fou el segon marquès de Cornellà a partir del 8 de febrer de 1897, mitjançant una reial carta de successió. Es va casar amb Maria Badeigts i Larrivière, amb la qual no van tenir descendència. L’1 d’abril de 1935, la vídua va fer donació de bona part de la seva col·lecció d’art a la Junta de Museus de Catalunya.

Poc sabem sobre la seva tendència al col·leccionisme i els seus gustos estètics, més enllà del text panegíric confeccionat en motiu d’una exposició a la seva memòria, després de la donació l’any 1935, al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona. Aquest escrit afirma que devia la seva afició artística a la seva ascendència amb la col·lecció del seu oncle Josep Estruch, potser per això intenta seguir el mateix camí, tot i que en un grau més modest i menor. De tota manera, no es coneix l’abast exacte de les obres que va arribar a posseir. Tenia pintures de les quals, sis foren donades a la Junta de Museus i ara es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya i quatre foren regals per al seu oncle (perquè ell era conscient que la col·lecció seria dispersada per pagar un deute que tenia amb el Banc Hispano Colonial). Les altres dues també havien estat en propietat del mateix Estruch Cumella (Ramon Ferrer les va comprar en la subhasta després de la seva mort, l’any 1925). Algunes d’aquestes obres provenien de l’antiga col·lecció dels ducs de Sessa (també comtes d’Altamira), gràcies a l’adquisició feta per Josep Estruch el 1870 als descendents, pocs anys després de la mort de Vicente Pío Osorio de Moscoso (1801-1864).

De les pintures, n’hi ha dues de força conegudes i exposades sovint a les sales permanents del Museu Nacional. Una és el conjunt de tres taules (MNAC 24365-CJT) que conformen el coronament d’un retaule gòtic, procedent de l’ermita de Sant Martí de Pertegàs (dins el terme municipal de Sant Celoni), obra atribuïda a Jaume Huguet i el seu taller, realitzada entre 1465 i 1480. L’altra és Retrat de fra Alonso de sant Tomàs (MNAC 24370), atribuïda al pintor Juan Bautista Maíno i datada al final de la seva trajectòria vital, cap al 1648-1649; obra de la qual durant molts anys no s’havia identificat el personatge retratat i estava adjudicada al Sassoferrato. Les altres quatre són menys conegudes:

1) Sant Bru (MNAC 24369), actualment atribuït a Cristóbal García Salmerón entre 1650 i 1660, anteriorment, i sense gaire fonament estilístic, s’havia atorgat a Francisco de Zurbarán; 2) Retrat del capità de fragata Pedro Aznares (MNAC 24371), atribuït a Vicente López, tot i que altres estudiosos comenten que és del seu fill, Bernardo López; 3) Retrat de cavaller (MNAC 24372), vestit amb armadura, d’autoria anònima del primer quart del segle xviii; i 4) Ecce homo (MNAC 24373) de la segona meitat del segle xvi, antigament adjudicat a Luis de Morales, però ara és anònim, possiblement flamenc, una composició que deriva clarament d’un gravat de Dürer (del 1509) però amb rostre que respira la tendresa de qui ha vist Correggio.

Al marge d’aquest lot principal, es comenta que va iniciar una col·lecció de miniatures, de la qual no tenim constància. Gràcies a una informació publicada per l’historiador Chandler R. Post l’any 1938, en la col·lecció Ferrer Estruch també hi  havia unes taules gòtiques; en concret, es tracta d’unes escenes relacionades amb sant Benet i atribuïdes al Mestre de Girona (Ramon Solà ii). Per acabar, entre els mobles, cal destacar un escriptori (MNAC 24366) conservat al Museu del Disseny de Barcelona, obra de producció catalana de finals del segle xvii, decorada amb petits quadres (paisatges amb algun edifici o vaixells davant la costa) pintats als frontals dels calaixos. Complementava el conjunt unes escadusseres armes: dues espases, dos pedrenyals i un casc.

Bibliografia

Alcoy, Rosa; Beseran, Pere. «Una proposta de reconstrucció per al retaule huguetià de Pertegàs», Quaderns de Vilaniu, núm. 24, 1993, p. 35-53.

Bassegoda, Bonaventura. «Tres episodis de la història del col·leccionisme a Catalunya. Josep Puiggarí i les exposicions de l’Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, la pinacoteca de Josep Estruch i Cumella i el Palau Maricel de Charles Deering», a Bassegoda, Bonaventura (ed.), Col·leccionistes, col·leccions i museus. Espisodis de la història del patrimoni artístic a Catalunya. Bellaterra [etc.]: Universitat Autònoma de Barcelona [etc.], 2007, (Memoria Artium, 5), p. 119-152.

Cuyàs, Maria Margarita. «Fray Alonso de Santo Tomàs», a Ruiz, Leticia (ed.), Juan Bautista Maíno 1581-1649. Madrid: Museo del Prado, 2009, p. 207-209.

Díez, José Luis . Vicente López (1772-1850): vida y obra. Madrid: Fundación de apoyo a la historia del arte hispano, 1999, 2 vols. (Vegeu vol. II, p. 231-232).

Duran i Bas, Manuel. Ensayo biográfico del doctor D. Felipe Vergés y Permanyer y del excelentísimo señor D. Melchor Ferrer y Bruguera, marqués de Cornellá. Barcelona: Impremta de Barcelona, 1891.

«El donatiu de la marquesa de Cornellà», Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. 5, núm. 55 (desembre 1935), p. 363-373.

Exposició de la col·lecció donada als Museus per la senyora Maria Badeigts en memòria del seu difunt espòs, el senyor Ramon Ferrer i Estruch marquès de Cornellà. Barcelona: Junta de Museus, 1935.

Piera, Mónica, «Arquilles barcelonines de finals del segle xvii», Estudi del moble, núm. 1, 2005, p. 12-15.

Post, Chandler R. A history of spanish painting, vol. VII (The catalan school in the late middle ages), Cambridge (Massachusetts): Harvard University Press, 1938. (Vegeu p. 384-388 i fig. 142).

Yeguas, Joan.«La remodelació de la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc del Museu Nacional d’Art de Catalunya (2018)», Acta / Artis. Estudis d’Art Modern, núm. 6, 2018, p. 195-215.

Joan Yeguas Gassó