Ramon Genís i Bayés (Figura 1) va néixer en el si d'una família d'arrelada tradició gremial adobera (dedicada a l’adob de la pell). Va estudiar tècniques tèxtils a l'Escola Industrial de Barcelona i es va convertir en enginyer químic, professió que va desenvolupar al llarg de tota la seva vida. Amb el temps, es va especialitzar en el ram de la pell, on va aplicar els seus coneixements científics per millorar els processos de l'adobament i de l'acabat de la pell. Aquesta especialització la va convertir en passió, i això el va portar al col·leccionisme d'objectes de pell, sobretot guadamassils i cordovans. Els cordovans i els guadamassils son peces decoratives de caràcter artístic realitzades sobre pell.
El cordovà (que té el seu origen a la ciutat andalusa homònima) és el nom que es donava a la pell de cabra o de boc adobada amb sumac, amb una finalitat del tot útil i pràctica. Normalment només estava decorada amb repujats, però no policromada. A partir de la baixa edat mitjana, el cordovà s'utilitzava principalment per revestir baguls, estoigs, taules, cadires, sabates, arquetes, etc.).
El guadamassil (nom que prové de la ciutat nord-africana de Ghadames) és una peca artística que té com a suport la pell. A diferència del cordovà, en el guadamassil s'emprava bàsicament badana o pell de moltó, o sigui, pell prima i petita, i es daurava i es policromava la pell. Acostumava a tenir una aplicació ornamental i sumptuosa, i s'utilitzava per revestiments de paravents, frontals d'altar, casulles, caixetes o baguls. L'ús més generalitzat, però, va ser el de revestiments de parets de cases senyorials, palaus o castells.
A França va ser conegut com a cuir doré o cuir d'Espagne. Als Països Baixos i a Anglaterra com a Gilt leather (pell daurada). L'època de més producció a la península Ibèrica va ser entre els segles xvi i xvii (a Europa se situa entre els segles xvii i xviii).
Ramon Genís va començar a constituir la seva col·lecció particular essent ja un gran coneixedor de la indústria i la cultura de la pell: havia participat en la fundació del Museu de la Pell d'Igualada i, per tant, havia contribuït en la magnífica col·lecció que allí s'aplega.
Igualment, assessorat pel Doctor Junyent, havia participat en la confecció de l'exclusiva col·lecció de guadamassils i cordovans catalans que integren el fons artístic del Museu Episcopal de Vic. Genís va ser, a més, el promotor i comissari de l'exposició d'art sobre pell que es va celebrar l'any 1953 al Palau de la Virreina de Barcelona (figura 2, 3 i 4). És per aquest motiu que en el moment d'iniciar la seva col·lecció es trobava en disposició de triar les millors peces. Així ho va fer, i aquesta és una de les singularitats de la seva col·lecció. Totes i cadascuna de les peces van ser triades de forma concreta i determinada, seguint uns criteris de qualitat que el col·leccionista es va imposar. Malauradament, la seva mort prematura va trencar la possibilitat d'ampliar-la. Tanmateix, al llarg dels anys i fins a la seva mort, la col·lecció va aplegar més de 130 peces de pell, entre guadamassils, cordovans, mobles folrats de pell o altres objectes.
La col·lecció Ramon Genís i Bayés està centrada en el guadamassil i cordovà elaborat a Catalunya i a la península Ibèrica, entre els segles xiv i xviii, o sigui, del gòtic mudèjar a finals del barroc. Algunes d'elles son peces úniques, espanyoles i catalanes de gran valor. A més, conté altres peces de pell, sobretot del centre d'Europa (Països Baixos, Alemanya, etc.) i d' Itàlia, les quals, tot i no tenir una importància artística intrínseca, tenen curiositat per la tècnica o la tipologia de la seva elaboració. La diversitat de la mostra també permet observar les diferents tècniques de tractament de la pell (pergamí i adobada) així com les seves aplicacions artístiques (ferretejada, gravada, gofrada, tenyida, modelada, platejada, daurada, policromada, etc.).
D'entre totes les peces de la col·lecció, cal destacar un fragment de guadamassil datat entre els segles xv i xvi i de procedència desconeguda (figura 5), un frontal d'altar de guadamassil italià del segle xvi (figura 6), un escut de pell italià del segle xvi (figura 7), una cadira de braços espanyola del segle xvi (figura 8) o un frontal d'altar de guadamassil espanyol del segle xviii.
Així, a més de la importància artística, la peculiaritat de la col·lecció de cordovans i guadamassils és que han estat realitzats sobre un suport (pell) d'origen animal (matèria orgànica), susceptible, per tant, a canvis en funció de la temperatura, pas del temps, humitat, etc. Aquest fet les converteix en obres menys perdurables i de tendència efímera, en comparació amb la resta de suports tradicionals de la pintura (fusta, guix, lli o cotó) raó per la qual, entre d'altres, la pell ha estat poc utilitzada com a suport pictòric i se n'ha conservat una quantitat molt reduïda.
