Poc sabríem d’aquest col·leccionista si no fos perquè Bonaventura Bassegoda i Hugas l’any 2014 ens donà la pista sobre l’existència d’aquest personatge i la formació de la seva col·lecció, arran de la publicació de l’obra Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus (Memòria Artium núm. 17, Barcelona, 2014). Al seu torn, Bassegoda havia rebut la notícia de l’expert Enric Carranco. La conseqüència d’aquella informació va derivar en una investigació que va permetre reconstruir part de la seva biografia, la qual vam publicar l’any 2015 sota el títol Joan Prats i Rodés (Barcelona, 1825-1895): un personatge oblidat i gran col·leccionista de ceràmica.
La clau del coneixement parcial de la vida d’aquesta personalitat va ser el rastreig de cinc fonts d’informació: en primer lloc , la consulta del Registre Civil de Barcelona (secció de defuncions) de l’any 1895; en segon lloc, la detecció d’algunes dades sobre Prats vessades en l’obra Barcelona en la mano. Guía de Barcelona y sus alrededores (Josep Roca i Roca, 1895); en tercer lloc, per l’extensíssima necrològica que sobre Prats va publicar La Vanguardia el dia 15 de setembre de 1895, p.4; en quart lloc, per l’enriquidora informació proporcionada pel seu testament atorgat a favor de la seva germana; i la darrera i essencial, per la sortosa existència de tres àlbums fotogràfics intitulats Inventario de las colecciones artístico-arqueológicas formadas por D. Juan Prats y Rodés de propiedad de D. Manuel Vehil y Velarde, il·lustrant les peces de la seva col·lecció. Aquests tres àlbums no duen data, però pel segell del fotògraf (<Imp.Luis Tasso. Barcelona>) sabem que han de ser pels volts del 1900, doncs Tassova morir l’any 1906.
Aquests àlbums es conserven a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona i la seva consulta ha permès conèixer una antiga i extraordinària col·lecció totalment ignorada fins que es van descobrir ja entrat el segle xxi.
No sabem amb precisió quan Prats va iniciar la seva col·lecció, amb molta probabilitat durant la dècada dels seixanta del segle xix. De ben segur que no la va heretar dels seus pares, Pere Prats i Gertrudis Rodés, fet que s’intueix de la lectura entre línies del paràgraf de Joan Roca i Roca quan en la seva necrològica escriu: «...Solía envanecerse de no tener más que un vicio, un vicio —decía— que me cuesta mucho dinero; pero que me deleita extraordinariamente...».
Per altra banda, Prats, que era solter, en testament signat el dia 19 de juliol de 1895 —és a dir, 43 dies abans del seu decés— anomenà la seva germana Elvira Prats i Rodés com a hereva universal dels seus béns. Al seu torn, Elvira Prats, en data del 5 d’octubre següent (35 dies després de la mort del seu germà) atorga plens poders al seu marit, Domingo Vehil i Estrader.
La col·lecció de Prats, segueix, pel que sembla, uns dels camins més previsibles, com es veurà ben aviat. La col·lecció és notòria, com Josep Roca havia apuntat en l’obra al·ludida més amunt quan diu: «...La colección de Don Juan Prats comprende un gran número de ejemplares de azulejos y platos mudéjares, piezas de mucho mérito italianas, (Castelli, Pesaro, Venecia, Savona), francesas (Sèvres), alemanas (Delft –sic-), y españolas (Alcora). Selecta colección de ejemplares de vidrio, etc.».
De fet, entre l’àlbum primer i segon (dels 3 que es van editar i que hem estudiat minuciosament) s’enregistren, incloent-hi la fotografia i la fitxa tècnica corresponent, 489 peces de ceràmica. La majoria d’elles són peces extraordinàries i el conjunt demostra que Prats no va perdre el temps en mediocritats artístiques. Per exemple, el nombre i qualitat de peces medievals de Paterna i Manises decorades sols en daurat o en daurat i blau, és extraordinària. Avui foren peces introbables. Però també les altres produccions hispàniques i italianes demostren un gust admirable a l’hora de seleccionar les obres.
Nosaltres tenim la impressió que els tres àlbums devien ser muntats a l’entorn de l’any 1900 a manera de catàleg per una eventual i molt possible ulterior venda. N’existeix, almenys, una altra còpia que es conserva a Madrid. Arribem a aquesta conclusió pel fet d’haver constatat que moltes de les peces dels àlbums estan avui dia disseminades en diverses col·leccions. Per una banda, n’hem localitzades moltes en col·leccions privades, i altres, en institucions com l’Instituto Valencia de Don Juan, de Madrid. La majoria, però, han seguit un camí del qual no sabem res. És molt possible que la col·lecció fos subhastada a instàncies del fillastre d’Elvira Prats, en Manuel Vehil i Velarde, fill del seu marit.
Destaquem ara algunes de les obres que, figurant en els àlbums al·ludits, hem pogut localitzar i fotografiar en el lloc on es troben actualment.
En primer lloc, constatem com eren algunes de les peces a través de dues fotografies extretes dels àlbums esmentats: a la làmina xii (fig. 1) s’aprecia la notorietat d’algunes obres d’aquella col·lecció, en què sovintejaven peces que avui serien dificilíssimes d’obtenir, com els pots de ceràmica daurada de Manises del segle xv. De la làmina xiii (fig. 2), en destaquem pots d’apotecari de provinença catalana i valenciana. El pot que duu el núm. 95 de la làmina xiii és obra d’Onofre Rodergues, ceramista barceloní que va obrar aquesta sèrie cap a l’any 1625-1626. Desconeixem on es troba la peça ara, però no figura entre els 35 pots d’aquell obrador localitzats en l’actualitat.
Són nombroses les peces de Joan Prats que avui figuren en el Museu Valencia de Don Juan de Madrid. Aquí se n’il·lustren dues de producció catalana amb decoració en reflex metàl·lic. La primera reprodueix el cap d’un guerrer, i duu inscrita la data 1603 en el revers (fig. 3), figura a la làmina xi de l’àlbum de Prats. L’altra representa una dona duent dos càntirs, està en posició frontal i duu la inscripció «Ho Senora coschorina» i la data de 1613 (fig. 4). Aquesta darrera figura en la làmina iii de l’àlbum de Prats.
A la Fundació Mascort de Torroella de Montgrí pertany la plata de reflex amb un altre cap de guerrer, obra barcelonina o reusenca de les primeres dècades del segle xvii (fig. 5). Figura en la làmina iii de l’àlbum de Prats.
Al Museu Vicenç Ros de Martorell, es conserva el fragment central d’un frontal d’altar representant sant Joan Baptista. Ara sabem que es tracta d’una obra del famós ceramista barceloní Llorenç Passoles i es pot datar de l’any 1670 aproximadament (fig. 6). Aquest fragment de frontal figurava en la làmina xliv de l’àlbum de Prats.
A la col·lecció de Josep Iglesias (Sant Fruitós de Bages), pertany la plata policroma obrada a Barcelona amb una parella caminant. És una obra de les darreries del segle xvii (fig. 7). L’obra es reproduïa a la làmina xxvi de l’àlbum de Prats.
Per acabar amb aquesta curta exposició de les obres de Prats localitzades avui, esmentem la gran plata de la Fundació La Fontana de Rupit amb una parella pintada d’esquena caminant, amb un transfons marítim i un tipus de sanefa d’inspiració neerlandesa i oriental. És obra de Barcelona de principis del segle xviii. (fig. 8). Es va publicar en el catàleg editat amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 com a pertanyent a la col·lecció Prats.
Hi ha moltes més peces localitzades en diversos museus i col·leccions, i encara moltes més en ubicació indeterminada. De segur que moltes d’elles es podrien rastrejar en els museus més importants del món, sobretot les grans peces de Paterna i Manises del segle xv, i l’extraordinària representació del centre castellonenc de l’Alcora i dels centres italians més importants.
