Josep Pujol i Baucis

13/4/2022

Barcelona  1818  - Barcelona 18/5/1873

Josep Pujol i Baucis (Fig.1), nascut a Barcelona, va exercir la professió familiar de mestre forner alhora que desenvolupava la col·lecció de gravats, pintures i dibuixos. El seu pare, Pau Pujol i Franquesa (1792-1866), originari de Barcelona, va residir al nucli antic de la ciutat, al carrer Llibreteria número 3, on va portar a terme el seu negoci de forn-pastisseria anomenat Forn de Sant Jaume. Pujol i Franquesa es va casar amb Rita Baucis i Baltà (1794-1873) amb qui tindria sis fills.

El nostre col·leccionista, a la mort dels pares, va ser el primogènit i l’hereu universal de tots els béns familiars, tant del Forn de Sant Jaume, com de les finques i fàbriques que la seva família paterna havia anat adquirint al municipi d’Esplugues de Llobregat, entre d’altres coses. Així doncs, va passar a encarregar-se del negoci familiar com a mestre forner, cedint al seu germà Jaume la fàbrica de maons d’Esplugues de Llobregat, manufactura popularment coneguda com La Rajoleta, que va ser molt important i destacada durant l’època modernista.

En relació al Forn de Sant Jaume trobem a La Vanguardia: «Sucedió a Pablo Pujol Franquesa, su hijo José Pujol y Bausis, hombre de grandes condiciones de trabajo y de cultura, quien amplió la producción y restauró el edificio, familiar (...) Era ya, en este tiempo, más que horno, pastelería, (...)». 

Va contraure matrimoni l’any 1861 amb Rosa Colom i Sanfeliu (1834-1904) amb qui tindria dos fills: Josep Pau i Pau Manel, malgrat que Manel va morir al poc de néixer. Josep Pujol i Baucis va morir el 17 de maig de 1873, als cinquanta-cinc anys, a causa d’un reblaniment medul·lar, deixant la seva herència a la seva dona i al seu fill.

Com a col·leccionista, tot i continuar amb la professió familiar, ens consta que anys abans de la mort del seu pare ja havia adquirit suficients pintures i gravats d’interès artístic. En efecte, a la guia El consultor: Nueva guia de Barcelona, publicada l’any 1863, es menciona una «biblioteca particular de D. José Pujol i Baucis» situada al carrer «Llibreteria, número 3, bis», així com un «Museo de Grabados y Pinturas de D. José Pujol i Baucis», també situat a la mateixa direcció.

L’any 1867, amb motiu de la seva participació a l’Exposición Retrospectiva de Obras de Pintura, de Escultura y Artes Suntuarias, realitzada per l’Acadèmia de Belles Arts, Pujol i Baucis es donaria a conèixer com a col·leccionista. Va ser una de les exposicions més importants del segle xix, i va comportar la implicació d’un gran nombre de personatges de renom molt vinculats a la vida cultural barcelonina.

En motiu de l’exposició es van realitzar un catàleg i un informe que ens aporten força informació sobre la seva col·lecció. Al catàleg, on es van exposar de manera classificada els objectes en diferents apartats, trobem mencionat a Pujol i Baucis a setanta-dos entrades (cinc referides a pintura i seixanta-set a gravats). A més, també ens permet saber que va ser, amb el col·leccionista Jeroni Faraudo i Condemines (1823-1886), el que més estampes va aportar a l’exposició. És més, tal i com apunta Vicenç Furió, prop de l’any 1867 la col·lecció de gravats Pujol i Baucis era tan significativa com la de Faraudo.

D’altra banda, a l’informe de la mateixa exposició se’ns confirma que el nostre col·leccionista era propietari d’un seguit de pintures i gravats. En concret, ens permet observar que va cedir una taula amb la Verge de la Llet, catalogada com d’escola alemanya i inclosa a l’apartat d’obres il·lustratives del pas del segle xv al xvi, a més d’un davallament de suposada procedència italiana, així com dues obres més (una atribuïda al pintor Borgoñón i l’altra, al pintor Montaña). A més a més, també ens permet saber que els gravats que va cedir eren majoritàriament del segle xvi i xviii, destacant-hi l’aiguafort amb el davallament de Rembrandt, així com els d’Annibale  Carracci, Salvador Rosa, Guido Reni i Goya (còpies que va fer de quadres de Velázquez).

A més, també podem ressaltar gravats d’autors com: Albert Dürer, Raffaello Morghen, Philippe Galle, Melchior Tavernier, Marcantonio Raimondi, Federico Barrocci, Hendrick Goltzius, Rubens i Giovanni Battista Tiepolo. Tal com apunta Mercè Vidal, de ben segur Pujol i Baucis hauria pogut adquirir les obres en conjunt, més que no pas de forma individual, pel fet d’observar-se diferents tècniques i qualitats artístiques entre els autors dels gravats. No obstant, com que no es té accés a les estampes, no podem afirmar si l’autoria de les obres és correcta, doncs hi ha possibilitats d’errors d’atribució o còpies d’originals.

De manera paral·lela, a l’arxiu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi es conserven els fulls de recepció de les obres que va cedir en motiu de l’exposició. Segons aquest document sabem que el 30 de maig del 1867 hi va fer entrega de les peces i que el 2 d’agost del mateix any les hi va recollir. També s’hi apunta que les pintures es tractaven de quatre taules i un llenç, així com corrobora que residia al carrer «Llibreteria número 3. Tienda», on tenia les peces, i que la seva professió era forner. Malauradament, tots els documents no ens aporten informació relativa a l’adquisició i procedència d’aquestes peces per part del nostre col·leccionista.

Tot i que desconeixem el contingut exacte de la col·lecció, gràcies a l’estudi de Francesc Miralpeix sabem que també incloïa algunes teles del pintor català Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755). En concret, Miralpeix apunta que és possible que Pujol i Baucis fos propietari de tres obres: Sant Sever donant almoina (sense data) (Fig. 2) es tractaria d’un exemple de duplicació d’un mateix quadre atribuït a Viladomat i que l’any 1877 es localitzaria a la col·lecció de la vídua del nostre col·leccionista.

En l’actualitat, una de les peces es trobaria desapareguda i l’altra, a una col·lecció particular de Barcelona; La circumcisió (ca. 1720-1740) (Fig. 3), obra que podria procedir de l’antic convent de Sant Agustí de Barcelona i que l’any 1877 pertanyia també a la col·lecció de la vídua de Pujol i Baucis. Així mateix, es té constància que també va formar part de la col·lecció Milà i Camps. A continuació, l’any 1998 s’ubicaria a l’Antiquari Jaume Xarrié, i avui dia es situaria a una col·lecció particular; i Santa Caterina de Sena (sense data), que l’any 1877 estaria a la col·lecció de la vídua de Pujol i Baucis ara es trobaria desapareguda. 

A més, Miralpeix també indica que Pujol i Baucis seria propietari d’un esbós del pintor Manel Tramulles (1715-1791), en concret el que va utilitzar l’artista per pintar el quadre Presa de canonicat de Carles III, que es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya, així com un paisatge del mateix artista.

Després de la mort de Josep Pujol i Baucis tenim constància que la seva vídua, Rosa Colom, va participar a l’Exposición de grabados de autores españoles organitzada l’any 1880 per l’Associació Artística-Arqueològica de Barcelona. Al catàleg de l’exposició la trobem com a:

[...] posesora de una de las colecciones de grabados más importantes en Barcelona. Su exposicion consta de 130 láminas, ricos ejemplares de buenos maestros; las reputadas láminas del Quijote de la Academia, de la Biblia, de Gil-Blas; preciosos retratos; imágenes selectas, y otras muchas estampas tan raras como estimables.

Rosa Colom va morir l’any 1904 deixant com a únic hereu dels béns familiars el seu fill Josep Pujol i Colom (1855-1927). L’any 1933 trobem a Pujol i Colom caracteritzat a La Vanguardia com «el musicólogo y artista, bibliófilo y erudito». Va residir a la finca Can Casanovas d’Esplugues de Llobregat la qual, gràcies a la família Milà, sabem que era gairebé un museu, doncs havia heretat la col·lecció del seu pare i l’havia ampliat amb instruments musicals, antiguitats, pintura espanyola, així com una extensa biblioteca. Josep Pujol i Colom va morir l’any 1927 als 72 anys sense descendència; entre els hereus trobem el fill de la seva cosina, Josep Maria Milà i Camps, al qual li va deixar en herència dues propietats: la finca Can Casanovas i el Forn de Sant Jaume, situat en aquells moments a l’edifici del Passeig de Gràcia número 7 de Barcelona.

No sabem amb exactitud el destí de la col·lecció del nostre col·leccionista després de la mort del seu fill. Una possibilitat quant a la col·lecció de gravats seria, com dona a entendre Vicenç Furió, que Jeroni Faraudo hagués adquirit part de la col·lecció de Pujol i Baucis a la seva vídua, ja que partir de l’any 1880 la col·lecció de Faraudo havia augmentat de manera notable.

D’altra banda, a l’Arxiu Mas es conserven diferents fotografies de peces artístiques sota la denominació «Col·lecció Milà»; fotografies que fan referència a peces que van formar part de les col·leccions particulars de Josep Maria Milà i Camps, i també del seu cosí Pere Milà i Camps. Entre aquestes fotografies trobem datada l’any 1928 La circumcisió d’Antoni Viladomat (Fig. 4). Donat que ambdós tenien el mateix cognom, caldria esbrinar a quina de les dues col·leccions va pertànyer. Ara bé, tot sembla que formaria part de la col·lecció de Pere Milà i Camps, doncs ens consta que va ser col·leccionista de pintures i que en una visita realitzada pels Amics dels Museus l’any 1935 a la seva col·lecció particular, es van destacar obres de diferents artistes, entre els quals es trobaria el pintor Viladomat. Si aquesta possibilitat fos certa, caldria esclarir si Pere Milà i Camps podria haver adquirit alguna altra peça del seu familiar Pujol i Colom.

Per acabar, és més que probable que les peces que quedessin a la finca de Can Casanovas acabessin desaparegudes durant la Guerra Civil Espanyola, perquè la finca es va convertir en magatzem oficial d’obres d’art de la Generalitat de Catalunya.

En definitiva, tot i només mostrar una petita aproximació a la seva col·lecció de gravats, pintures i dibuixos, podem afirmar que Josep Pujol i Baucis va disposar d’una pinacoteca significativa a l’època, fet que li va permetre participar a una de les exposicions més destacades del moment.

Bibliografia

Amigó Barbeta, Jordi (et al.); Vidal i Jansà, Mercè (ed.). Patrimoni i ciutat: Esplugues i el modernisme: [cicle de conferències, març - abril 1999]. Esplugues de Llobregat, 2000, p. 65-69.

«Arte y Artistas. Amigo de los Museos de Cataluña», La Vanguardia (25 desembre1935),  p. 11. [Consulta: 30 agost 2021].

Bassegoda, Buenaventura. «Las casas centenarias: El Forn de Sant Jaume». La Vanguardia, (18 juliol 1933), p. 5-6. [Consulta: 30 agost 2021].

Catálogo de la exposición retrospectiva de obras de pintura, escultura y artes suntuarias celebrado por la Academia de Bellas Artes, en junio de 1867. Barcelona: Imprenta de Celestino Verdaguer, 1867, p. 3, 58, 72, 73, 74 i 75. [Consulta: 30 agost 2021].

Exposición de grabados de autores españoles celebrada por la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa en enero de 1880. Barcelona: Establecimiento Tipográfico de los Sucesores de Narciso Ramírez y Ca., 1880, p. 32. [Consulta: 30 agost 2021].

Furió Galí, Vicenç. «La col·lecció de gravats de Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886)». A: Bassegoda, Bonaventura (ed.); Domènech, Ignasi (ed.). Agents del mercat artístic i col·leccionistes: Nous estudis sobre el patrimoni artístic de Catalunya als segles xix i xx. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions; Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017. (Memoria Artium; 23), p. 37 i 42.

J.A.S., & M. Ll. El Consultor: Nueva guía de Barcelona: libro de grande utilidad para los vecinos y forasteros, y sumamente indispensable á todos los que pertenecen á las clases mercantil e industrial. Barcelona: Establecimiento Tipográfico de Narciso Ramírez, 1863, p. 77.

Manjarrés, José de. Informe sobre el resultado de la Exposición Retrospectiva celebrada por la Academia de Bellas Artes de Barcelona en 1867 dado a la misma academia por la comisión encargada de dicha exposición. Barcelona: Imprenta de Celestino Verdaguer, 1868, p. 7, 8, 9 i 12. [Consulta: 30 agost 2021].

Milá Mencos, Reyes. Las Torres: De Pablo Pujol y Franquesa a la familia Milá Sagnier: dos siglos de historia familiar en Esplugues. Barcelona: + Bernat, 2018, p. 36, 59 i 61.

Miralpeix Vilamala, Francesc, El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755): Biografia i catàleg crític. Vol. I. (Tesi doctoral). Universitat de Girona, 2005, p. 207, 555, 556, 677, 678, 1166 i 1167.

Subias Pujadas, Maria Pia. Pujol i Bausis: Centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat. Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 1989, p. 47.

Velasco González, Alberto. «L’Exposició Retrospectiva de Barcelona de 1867 i els inicis del col·leccionisme de pintura gòtica a Catalunya». Lambard: Estudis d’art medieval, xxii, 2010, p. 15, 47 i 48.

Ana Gómez Bono