12/7/2022
Barcelona 26/5/1858
- Madrid 10/5/1932
|
Figura 1. Gregorio Prieto, Retrat de Fèlix Boix. Museo Municipal de Madrid. |
|
Figura 2. Centre de taula. Ceràmica vidriada d’Alcora. Museo Arqueológico Nacional. Madrid. |
|
Figura 3. Fray Juan Andrés Ricci de Guevara, Portada del Tratado de la Pintura sabia (1657). Fundación Lázaro Galdiano. Madrid. |
|
Figures 4 i 5. Detall de l’article de Julio Romano a la revista La Esfera, núm. 847, 29-3-1930, pàg. 21-22. |
|
Figura 6. Luis Paret i Alcázar, Gerro ornamental. Dibuix de l’antiga col·lecció Boix. |
|
Figura 7. Eugenio Lucas Velázquez, Paisatge ideal. Dibuix de l’antiga col·lecció Boix. |
Félix Boix (figura 1) va ser un dels més conspicus col·leccionistes del seu temps en el camp del dibuix antic, de la ceràmica de Talavera i Alcora, de la pintura i dels llibres il·lustrats del segle xix, però la seva tasca es va centrar a Madrid, ciutat en la qual va residir des de la infància i on va enllestir el 1880 els seus estudis d’enginyer de camins, amb el número u de la seva promoció. El seu pare, Elzeari Boix i Llovateras (Barcelona 1828-Madrid 1896), també va ser enginyer de camins i el seu germà Emili un reconegut arquitecte. La tasca professional del pare des de 1866 en la construcció del canal d’Isabel II i de la presa del Villar a tocar de Madrid segurament explica el trasllat de la família i el seu arrelament a la capital. Un cop acabada la carrera, Fèlix va ingressar com a funcionari i va ser destinat a València, a Múrcia en feines d’hidràulica i després a Madrid en temes de carreteres. El 1888 va començar a dedicar-se al ferrocarril, on el 1891 es va incorporar a companyies privades on va exercir diversos càrrecs directius fins a la seva mort.
La seva passió col·leccionista es va centrar en la ceràmica de Talavera i Alcora, en la pintura, en l’estampa amb motius de tema madrileny, i en el dibuix antic. Vinculat des de l’inici a la Sociedad Española de Amigos del Arte i a la tertúlia del Instituto Valencia de Don Juan, va publicar la seva primera monografia sobre el pintor i il·lustrador Francisco Lameyer (1825-1877) el 1919, el 1922 va organitzar la primera exposició de dibuix antic feta a Madrid (Exposición de dibujos 1750 a 1860), i el 1926 va ser el promotor mes actiu de la Exposición del Antiguo Madrid, també organitzada per la Sociedad de Amigos, a l’antic Hospici de San Fernando, que l’ajuntament havia adquirit i rehabilitat per a la mostra. L’èxit de la mateixa va ser la base de la creació del Museo Municipal a partir del donatiu fet per Boix de deu dibuixos d’Alenza, de 620 estampes i de 71 fotografies, institució que es va obrir al públic el 10 de juny de 1929, un cop enllestida la completa rehabilitació de l’edifici. El 8 de novembre de 1925 va ingressar com a numerari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, amb un discurs sobre l’origen de la litografia a Espanya, que és un dels primers estudis sobre el tema.
La seva col·lecció de ceràmica —propera a les 400 peces— va ser venuda a l’Estat pel seu fill Félix Boix Sáez el 1932, just després de la seva mort, va ser adscrita al Museo Arqueológico Nacional (figura 2) i ara es conserva la major part al Museo Nacional de Artes Decorativas de Madrid.
La seva pinacoteca —ara dispersa— tenia un parell de bodegons de flors d’Arellano del segle xvii, però la part més destacada comprenia mestres de finals del segle xviii: Antonio Joli, Tiepolo, Giaquinto, Goya, Paret, Antonio González Velázquez, Maella i Vicente López; mestres romàntics: Lucas, Elbo, Tegeo, Lameyer, Esquivel, Gutiérrez de la Vega, i Villaamil; i de la segona meitat del segle xix: Federico i Raimundo de Madrazo, Pradilla, Rosales, Emilio Sala, Francisco Domingo Marqués, i Beruete. També va tenir algunes peces de pintors contemporanis: Gabriel Morcillo Raya, Frederic Beltrán Massés, Néstor Fernández de la Torre, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir i Roberto Domingo Fallola. Va encarregar a l’escultor Victorio Macho el seu bust que es va instal·lar a la Estación del Norte i que ara para al Museo del Ferrocarril de Madrid.
La seva biblioteca amb singulars llibres antics i amb molts llibres il·lustrats del segle xix es va vendre el 1933 mitjançant el llibreter de vell i bibliògraf Francisco Vindel Angulo (1894-1960). Una de les peces més excepcionals de la seva biblioteca era el manuscrit, Tratado de la Pintura sabia de 1657 escrita i dibuixada pel pintor benedictí fray Juan Andrés Ricci de Guevara (1600-1681), sens dubte la cartilla de dibuix més completa i bella del Segle d’Or hispànic, que finalment va ser adquirida per José Lázaro Galdiano i ara es conserva al seu museu (figura 3). El manuscrit ha estat objecte de dues edicions crítiques, una feta per Elias Tormo el 1930, quan encara era de Boix, i una altra a cura de Fernando Marías i Felipe Pereda, el 2002. Al setmanari La Esfera es va publicar el 29 de març de 1930 un reportatge sobre Boix amb algunes fotografies del seu domicili on es pot veure una part del muntatge de la seva col·lecció de ceràmica i de la biblioteca (figures 4 i 5).
La col·lecció de dibuixos antics de Boix també s’ha dispersat i no se’n coneix cap mena d’inventari. Tenim, però, dues vies per acostar-nos al seu contingut. La primera és a partir del catàleg de la mostra de dibuixos de 1750 a 1860, que ell va comissariar. Allà consta que s’hi van exposar 569 originals, dels quals 124 eren de la seva propietat, 3 de la seva esposa Adelaida Sáenz (1854-1928), un de la seva filla María Boix Sáenz (1887-1966) i cinc de la seva altra filla Dolores Boix Sáenz (¿-1972). De tot aquest conjunt, vuit peces les podem veure reproduïdes al catàleg: dues de Paret Alcázar (figura 6), una de Vicente López, tres d’Alenza, una de Lameyer i una de Lucas (figura 7). Si fem una relació completa per ordre alfabètic dels artistes exposats aleshores per Boix resulta: Leonardo Alenza 44; Juan Pedro Arnal 1; Francisco Bayeu 2; Pharamond Blanchard 2; Josep Camarón 2; Antonio Carnicero 6; José del Castillo 1; José Domínguez Bécquer 2; Antonio Esquivel 2; Luis Eusebi 1; Luis Ferrant 2; José Gómez Navía 3; Antonio González Velázquez 1; Luis González Velázquez 1; Isidro González Velázquez 2; Zacarías González Velázquez 1; José Gutiérrez de la Vega 1; José Antonio Ximeno Carrera 1; Francisco Lameyer 13; Bernando López 1; Luis López 1, Vicente López 2; Eugenio Lucas 4; José de Madrazo 1; Mariano Maella 1; Anton Raphael Mengs 2; Diego Monroy 1; Luis Paret 8; Jenaro Pérez Villaamil 4; Tomás Francisco Prieto 1; Ventura Rodríguez 1; Manuel Salvador Carmona 7; Juan Villanueva 1; Rosario Weiss 2.
Aquesta part era segurament la més completa i exhaustiva de la seva col·lecció però és segur que també va ser actiu en adquirir dibuixos més antics, del segle xvi i del xvii, lògicament molt més rars en el mercat antiquari d’aleshores. En aquest cas tenim l’ajuda dels cinc volums de Francisco Javier Sánchez Cantón, Dibujos españoles, publicats el 1930, que és el primer repertori de dibuix antic publicat a l’Estat. Boix va obrir les seves carpetes a l’investigador gallec, i per això sabem què tenia i podem veure reproduïts els 10 originals del segle xvi (publicats al volum ii), els 22 de la primera meitat del segle xvii (publicats al volum iii), els 10 d’Alonso Cano (publicats al volum iv) i els 20 de la segona meitat del segle xvii (publicats al volum v). Són doncs un total de 52 dibuixos, de fet ell seria amb diferència el col·leccionista particular més present en aquest repertori, que presenta una majoria d’obres de col·leccions públiques, del Museo del Prado i de la Biblioteca Nacional. Quedaria malauradament en ombra la part de dibuix hispànic del període 1700-1750 de la col·lecció Boix, doncs no van ser inclosos al repertori de Sánchez Cantón de 1930 ni tampoc dins l’exposició de 1922.
Bibliografia
Alaminos López, Eduardo (1997). Actas del patronato y de la comisión ejecutiva del Museo Municipal: 1927-1947. Madrid: Museo Municipal de Madrid, pàg. 26, nota 79; pàg .83, nota 1.
Bas Ordóñez, Guillermo (2011). «El ingeniero humanista Féliz Boix y Merino, coleccionista de arte». A: Antigüedad del Castillo-Olivares, María Dolores; Alzaga Ruiz, Amaya. Colecciones, expolio, museos y mercado artístico en España en los siglos xviii y xix. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces, pàg. 381-391.
Bassegoda, Bonaventura (2022). «El col·leccionisme de dibuix antic a Catalunya. Segles xix i xx». A: Bassegoda, Bonaventura-Domènech, Ignasi (eds.), Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2021, Bellaterra-Sitges. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona-Museus de Sitges (en premsa).
Boix, Félix (1922). Exposición de dibujos 1750 a 1860. Catálogo General Ilustrado. Madrid: Hauser y Menet; Imprenta Blass. [en línia]. Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic (BDHAH). https://ddd.uab.cat/record/74883 [consulta: 4 març 2022].
Catálogo de libros escogidos y selectas encuadernaciones procedentes en su mayor parte de la colección que fue del Excmo. Sr. D. Félix Boix (1933). Madrid: Librería de Pedro Vindel.
Exposición del antiguo Madrid: catálogo general ilustrado (catàleg de l’exposició) (1926). Madrid: Sociedad Española de Amigos del Arte; Gráficas Reunidas [en línia]. Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic (BDHAH). https://ddd.uab.cat/record/74886 [consulta: 4 març 2022].
Romano, Julio. (1930). «El conjunto de cuadros y magníficas cerámicas de don Félix Boix». La Esfera, núm. 847, 29-3-1930, pàg. 21-23.
Sáenz Ridruejo, Fernando [2020]. Contribución de los ingenieros de caminos catalanes al progreso de España. [Barcelona]: Debate, pàg. 137-142.
|
