Emerencià Roig i Raventós

12/7/2022

Sitges (Garraf) 8/8/1881  - Barcelona 16/2/1935

Farmacèutic fascinat per la mar, fill del pintor paisatgista luminista Joan Roig i Soler, residí a Barcelona, Blanes i Sitges, i llegà a aquesta darrera vila la seva col·lecció marinera.

Nascut al carrer de les Parellades de Sitges, quan tenia cinc anys la família es traslladà a prop del mar, al carrer de la Ribera, 38, entre els carrers de Sant Pere i de Bonaire. Al seu pare l’horroritzava que cap dels seus fills es dediqués a l’art, i els va orientar cap a la ciència. En Josep fou metge i l’Emerencià es va llicenciar en Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1906, malgrat que sempre va tenir certa inquietud artística, reflectida a la seva obra gràfica. De complexió malaltissa, al cap de només onze anys es va haver de retirar a causa de l’asma, i va poder passar llargues temporades a Blanes i Sitges.

Des de petit tenia una fixació pels grans vaixells de vela, que seguia per les pàgines de moviment marítim del Brusi i visitava sistemàticament al port de Barcelona, tot anotant la silueta del buc, l’arboradura, el tonatge, la matrícula i el navilier. Mantenia converses sistemàtiques «amb capitans, pilots i nostramos, entusiastes de l’ofici de bon caràcter, per poder visitar fragates, bricbarques, pollacres i bergantins» (Emerencià Roig i Raventós: «Advertiment», a La marina catalana del vuit-cents, Barcelona, 1929).

Conscient que era un testimoni privilegiat del final de l’època d’or de la navegació a vela, i que ningú altre no ho faria, es dedicà en cos i ànima a estudiar el patrimoni marítim català i la marina catalana del segle xix, tot reunint de manera gairebé accidental una important col·lecció de referència sobre la matèria. Roig es dedicava a entrevistar gent de mar per recollir-ne informació, i sovint feia dibuixos o models de naus o d’aparells que ja no existien, tot adquirint qualsevol cosa que tingués a veure amb el tema.

Així va constituir una col·lecció molt variada i heterogènia, amb l’únic nexe comú de tenir relació amb la mar, incloent-hi nombroses composicions d’espècimens biològics emmarcades, que utilitzà en la seva recerca de lèxic. Perquè allò que Emerencià Roig realment col·leccionava, eren fragments de la nostra memòria marítima col·lectiva, que després condensava en les seves nombroses i detallades publicacions sobre el tema, la majoria de les quals foren escrites a partir de 1919.

Una història marítima catalana que es podia materialitzar en dibuixos i models, però també en tota mena d’objectes que en el seu temps començaven a estar en desús i que avui són, en alguns casos, gairebé únics, atès que és un material que ningú altre no va recollir. Roig els recollia sovint per dibuixar-los, o per a emprar-los com a exemples didàctics. I també en recuperava el nostre llenguatge mariner, peculiar i característic, pràcticament absent al registre escrit, i ja llavors molt alterat pel castellà que tot home de mar havia d’aprendre per prestar un llarg servei militar a la Marina. Un llenguatge que avui seria del tot oblidat sense el treball que Roig, juntament amb Joan Amades, van fer per preservar-lo.

Una mostra dels models de la col·lecció fou presentada públicament a l’Exposició de Barcelona de 1930, al Palau d’Alfons XIII. Com a «constructor i col·lector», Roig aportà vint-i-tres maquetes de vaixells, tretze de les quals les havia construït ell mateix, incloent-hi tota la tipologia de barques de pesca tradicionals.

La curta vida d’Emerencià Roig, sempre malalt i llavors també sord, va acabar a la seva casa, curulla d’objectes mariners, el 16 de febrer de 1935. Al cap d’una setmana justa, el seu germà Josep va cedir tota la col·lecció i el fons documental a l’Ajuntament de Sitges, que va dipositar la majoria de documents, llibres i dibuixos a la Biblioteca Santiago Rusiñol, i va exposar la resta al Palau de Maricel, en una exposició permanent denominada Col·lecció de Marineria Catalana, que es va obrir al públic el 14 de juny de 1936.

La col·lecció ha estat traslladada diverses vegades i ha patit tota mena d’avatars.  Actualment, als Museus de Sitges es conserven tres-cents divuit elements, entre els quals hi ha dibuixos propis; quadres de vaixells amb obres del seu pare Joan Roig i Soler, de Martí Alsina, de Josep Pineda i Guerra, Francesc Martorell,  Louis-Jean Baptiste Pellegrin,...; estampes; 64 models d’embarcacions de tota mena; elements relacionats amb la navegació, l’orientació a la mar i la vida a bord; arts i estris de pesca; espècimens biològics i, fins i tot, una de les primeres armilles salvavides de teixit sintètic, que es conserva molt precàriament.

Des de les obres de reconstrucció del Museu de Maricel que culminaren al  2014, la col·lecció es conserva a les reserves, a l’espera d’una ubicació digna. Una selecció de la col·lecció, dedicada especialment a destacar el vessant de dibuixant científic del personatge, fou mostrada en l’exposició «Emerencià Roig, de la mar al paper» (Can Rocamora, Museu de Maricel, abril-octubre de 2017).

Bibliografia i fonts

Amades, Joan; Roig, Emerencià: «Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca» a Butlletí de dialectologia catalana, 12, 1924.

Catàleg de la IV Exposició de Treballs Manuals de Gent de Mar Organitzada pel Centre Excursionista Cèsar A. Torras. Exposició de Barcelona 1930, Barcelona, 1930.

Folch i Torres, Joaquim: «La colección de marinería de Emerenciano Roig y Raventós, en el museo del Cau Ferrat de Sitges», La Vanguardia, 3 d’octubre de 1935, p. 9.

Izquierdo, Pere (ed.): Emerencià Roig, de la mar al paper, Sitges, 2017.

Roig, Emerencià: La pesca a Catalunya, Barcelona, 1927.

Roig, Emerencià: La Marina Catalana del Vuit-cents, Barcelona, 1929.

Roig, Emerencià : Sitges dels nostres avis, Barcelona, 1934.

Soler, Xavier: «La Col·lecció Emerencià Roig», Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 56, gener 1936, p. 1-10.

Pere Izquierdo i Tugas