Pau Vila i Dinarès

19/7/2022

Sabadell (Vallès Occidental) 29/6/1881  - Barcelona 15/8/1980

Nascut a Sabadell l’any 1881 en el si d’una família de teixidors, Pau Vila i Dinarès fou un pedagog i important geògraf català. Com a pedagog destacà per fundar a Barcelona l’Escola Horaciana (1905-1912) i per ser catedràtic de l’Escola Normal de Mestres, però és per la seva faceta de geògraf que serà més recordat. Iniciat en aquesta ciència durant els seus estudis a l’Institut Rousseau des Sciences de l’Éducation, de Ginebra, l’any 1931 se li encarregà la divisió territorial de Catalunya que, instaurada l’any 1936, segmentava la terra catalana tot constituint diverses comarques administratives i regions o vegueries. Si bé l’any 1939 aquesta divisió fou abolida pel règim franquista, l’any 1987 es va tornar a instaurar tot coincidint amb la III legislatura del Govern de la Generalitat.

L’any 1939 s’exilià a Colòmbia i Veneçuela, on realitzà diversos treballs sobre la geografia d’aquests dos països rebent importants reconeixements com ara la Cruz de Boyacá (la condecoració més important que atorga el govern de Colòmbia). L’any 1962 retornà a Catalunya, on esdevingué membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans i president del Centre Excursionista de Catalunya. Així mateix, l’any 1976 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i l’any 1978 la Medalla d’Or de la Ciutat de Sabadell.

Segurament la seva faceta humanista unida al coneixement exhaustiu de les poblacions disseminades per la geografia catalana constituïren un bon camp de cultiu on fructiferà una de les col·leccions més importants —sinó la principal— de goigs, auques, romanços i altres publicacions en paper de caire popular com són els fulls de ventall, els retallables, les làmines enciclopèdiques, els jocs de taula o les làmines de processons religioses i de soldadets. 

Efectivament a partir de la dècada dels anys vint, Pau Vila i Dinarès va encapçalar juntament amb el folklorista Joan Amades i Gelats i l’arqueòleg Josep Colominas i Roca una valoració de tota aquesta literatura il·lustrada de caire popular que, tot i ser molt llegida, no era massa valorada entre les classes intel·lectuals que titllaven aquestes manifestacions literàries com a vulgars. Tots tres s’ajudaren entre ells i formaren grans col·leccions d’aquests fulls de canya i cordill, essent la de Pau Vila la més extensa i valuosa. La col·lecció de Joan Amades es conserva al Centre de Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya mentre que la de Josep Colominas va haver de ser venuda per ell mateix a principis de la dècada dels cinquanta. És interessant remarcar que a part de col·leccionar aquestes peces, els tres amics estudiaren i difongueren tota aquesta literatura i imatgeria popular. Així, cal destacar la col·lecció de llibres titulada Imatgeria popular catalana de l’editorial Orbis on els tres  són coautors de Les Auques (1931), Els Soldats i altres papers de rengles (1933-1936) i Els Goigs (1946-1948). A més d’aquestes publicacions de bibliòfil també escrigueren diferents articles en diaris i revistes; per exemple l’any 1934 el propi Pau Vila va publicar dos textos al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya titulats «Originalitat de la imatgeria popular catalana» (Butlletí del C.E.C., 1934, núms 464 i 465) i un any abans n’escrigué un altre sobre les auques dibuixades per Modest Urgell i Inglada (Katuful) que fou publicat al diari La Publicitat el 19 d’octubre de 1933 arran de l’exposició que les Galeries Laietanes dedicaven en homenatge a Modest Urgell.

Una bona mostra de l’estima i dedicació al món de la literatura i de la imatgeria popular per Pau Vila el podem trobem en aquest fragment de carta que envia a Colominas des de Caracas el 17 d’abril de 1953: «Sento que us hagueu hagut de desfer de la vostra magnífica col·lecció d’imatgeria popular. Aquesta manifestació d’art senzill que tant ens ha interessat a vos, a l’amic Amades -al qual us prego que saludeu- i a mi, no l’he oblidada pas, ací tinc els vostres llibres “Els soldats” i “Les auques” per a de quant en quant reviure les nostres converses i les nostres investigacions. Però en aquest ram en aquestes terres del nord de sudamèrica no hi ha res a fer. Espero que algun dia al poder retornar a la terra pugui tornar-hi a treballar amb tota dedicació».

El que avui coneixem com a col·lecció Pau Vila és un conjunt de més de 18.000 unitats que la fan esdevenir una de les més representatives del nostre país, per sobre de les conservades a l’Institut Municipal d’Història de Catalunya o a la Biblioteca de Catalunya. Així, trobem un total de 6.525 goigs, 1.652 gravats, 1.508 auques, 3.695 romanços, 862 fulls de ventalls, 230 papers de guardes, 50 xilografies de l’estamper Pere Abadal (segle xvii), 4.181 unitats d’imatgeria popular dividida en làmines de soldats, d’història natural, d’ombres xineses, retallables, jocs de taula, escales de la vida i processons, 1.269 làmines d’imatgeria francesa, 121 làmines d’imatgeria holandesa i 164 làmines d’imatgeria alemanya. A part, també hi trobem altres petites col·leccions com ara papers de fumar, felicitacions de Nadal o llicències de navegació.

L’abril de 1979 Pau Vila donà la col·lecció a la seva ciutat de naixement: Sabadell. Concretament en feu donació a la Fundació Bosch i Cardellach (centre d’estudis locals i comarcals amb un important arxiu composat per diferents llegats personals i amb una interessant biblioteca especialitzada en humanitats). L’elecció d’aquesta entitat no és anodina, ja que des de l’any 1964 n’era Membre Honorari i, precisament, el dia del seu nomenament impartí la ponència titulada «Ocis d’un geògraf. Originalitat de la imatgeria popular catalana». De resultes d’aquesta conferència diversos membres de l’entitat s’oferiren per inventariar la seva col·lecció que, tal i com hem dit, l’any 1979 acabaria ingressant a la Fundació. El mateix any de la donació, l’entitat donà a conèixer aquesta valuosa i apreciada col·lecció entre els sabadellencs a través d’una exposició al saló de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Com a resposta de l’èxit rebut s’edità una sèrie de facsímils que actuaren com a commemoració i record de la donació.

Durant els actes de celebració del 70è aniversari de la Fundació Bosch i Cardellach es tornà a donar a conèixer el fons Pau Vila amb una nova exposició que duia per títol «Carregat de romanços! Plecs de fil i canya del llegat Pau Vila de la Fundació Bosch i Cardellach» i que tingué lloc entre els mesos d’abril a octubre de l’any 2013 en el saló de l’antiga seu de la Fundació Bosch i Cardellach. Aquesta mostra tenia la intenció d’apropar el món de les auques i la literatura il·lustrada dels plecs de fil i canya entre el gran públic, tot seleccionant diversos exemplars i explicant els diferents tipus de material (auques, romanços, goigs, fulls de ventalls...). L’exposició, que fou comissariada pel periodista sabadellenc Josep Ache amb museografia de Maria Marín, itinerà per diversos centres expositius de Catalunya. A més, s’elaborà un petit catàleg i es tornaren a editar diferents facsímils de gran qualitat.

Des de finals de l’any 2021 s’està duent a terme el procés de digitalització de les més de 18.000 unitats que composen el fons Pau Vila, un fons que sovint és cedit per diferents estudis i exposicions temporals. A més, cal remarcar que partint de la subcol·lecció de goigs del llegat Pau Vila diverses persones també han fet donació de les seves col·leccions particulars de goigs. Aquest fet ha donat com a resultat que l’arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach sigui un dels centres més importants del país  quant a l’estudi d’aquests poemes religiosos de caràcter popular.

Bibliografia

Amades, J., Colominas, J., Vila, P. Les Auques. Barcelona: Orbis, 1931.

Amades, J., Colominas, J., Vila, P. Els Soldats i altres papers de rengles. Barcelona: Orbis, 1933-1936.

Amades, J., Colominas, J., Vila, P. Els Goigs. Barcelona: Orbis, 1946-1948.

Fundació Bosch I Cardellach. Carregat de romanços! Plecs de fil i canya del llegat Pau Vila de la Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell: Fund. Bosch i Cardellach, 2013.

Vila, P. «Modest Urgell auquista». La Publicitat, 19 d’octubre de 1933, p. 3.

Vila, P. «Originalitat de la imatgeria popular catalana». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 464 (1934).

Vila, P. «Originalitat de la imatgeria popular catalana». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 465 (1934).

Patxi Ocio Casamartina