Francesc Ferriol i Busquets

16/9/2022

Begur (Baix Empordà) 28/9/1875  - ?

Francesc Ferriol, fill de Pere Ferriol Corp i Concepció Busquets Pon i net de Joan Ferriol i Anna Corp, va néixer a Begur el 28 de setembre de 1875. Va passar la infantesa i joventut a Begur on va començar a treballar com a taponer de la indústria del suro fins que l’any 1905 va marxar cap a Yokohama per ampliar el negoci local en col·laboració amb la casa beguerenca de Bonaventura Sabater: «En 1905 fui a Yokohama (Japón) a establecer un negocio en combinación con la casa Hijos de F. Forgas de Bagur». És així que Ferriol apareix documentat a Yokohama a partir de 1906 com a soci de l’empresa Sewing, Corp & Ferriol (Corp, Ferriol & Co a partir de 1910), productora i exportadora de suro i d’altres productes d’Espanya.

Francesc Ferriol, conegut com a Xicu Ferriol, va viure al Japó entre els anys 1905 i 1913, una etapa d’uns set o vuit anys en què també es va traslladar a Yokohama el fill de Bonaventura Sabater, Francesc Sabater Forgas, i el seu cosí segon Francesc Corp Puig, casats tots dos al Japó, així com Eduard Corp Puig i Joan Sabater Forgas. Com la resta de companys catalans, Ferriol va viure i treballar al cor comercial de Yokohama, a Yamashita-cho, i des d’allà va descobrir l’art japonès, especialment estampes i petits objectes de metall que encara es podien trobar als establiments d’exportació d’antiguitats i objectes artístics de la ciutat, com el que Y. Hirai (Hirai shoten) tenia al carrer Motomachi. Passats uns anys, a mitjans de 1913, Begur va celebrar el retorn de Ferriol, estimat i recordat per haver fundat i dirigit la coral «La Cigala Beguerenca».

I acabat d’arribar, aquell mateix estiu va publicar dos primers articles al setmanari Baix-Empordà sobre alguns dels costums descoberts al Japó. Pocs mesos més tard, al principi d’octubre de 1913 va aconseguir pactar amb el diputat Bonaventura Sabater i l’arquitecte Rafael Masó una exposició a la sala Athenea de Girona per presentar la seva col·lecció d’art japonès: «serà, jo crec —deia el jove artista Joan Baptista Coromina— la manifestació més esplèndida que s’hagi fet mai a Espanya de l’art del renaixement japonès».

Coincidint amb la festivitat de Tots Sants de 1913 la sala Athenea va inaugurar l’exposició d’art antic japonès de la Col·lecció Ferriol, que va destacar per la qualitat, la diversitat i la quantitat de petits objectes d’orfebreria i d’ivori d’època Edo, principalment tsuba, kozuka, fuchi-kashira, netsuke i inrō, així com porta-pipes, estampes i, entre d’altres, algunes pintures. L’exposició, que va obrir les portes amb un discurs del mateix Ferriol, amb la presència d’Eugeni d’Ors, Josep Carner i Joaquim Ruyra, entre d’altres, i va tenir un ampli ressò a la premsa. La bona acollida va motivar que, un cop conclosa, l’abril de 1914 el propietari es posés en contacte amb Josep Dalmau per vendre la col·lecció, formada, deia, «per unes 400 peces (ferro, marfils, fustes, etc.) a part d’una nombrosa col·lecció d’estampes». La venda no va reeixir però, en canvi, Ferriol va poder dur la col·lecció a Barcelona per ser mostrada, un any més tard, l’abril de 1915, al Faians Català, on va ser celebrada per crítics com Joan Sacs. De nou, Ferriol va mirar de vendre sense èxit la col·lecció a la Junta de Museus i al Museo de Industrias Artísticas de Madrid i no va ser fins al 1920 que va aconseguir acordar-ne l’exposició i venda a les Galeries Dalmau.

Josep Dalmau va organitzar tres exposicions d’art japonès a partir de la Col·lecció Ferriol: la primera i la tercera a les Galeries Dalmau de Portaferrissa la primavera de 1920 i de 1921 i la segona, l’agost de 1920, a la Galeria d’Arts i Lletres que l’antiquari tenia a la vila de Sitges. Les peces exposades, moltes d’elles mostrades anys abans al Faians Català, eren elements artístics procedents de les montures de sabres japonesos (tōsogu) i netsuke, caixetes d’ivori i de fusta, així com estampes i alguns dibuixos i pintures. Algunes van ser comprades per clients com Quer, Juñer, Ràfols o bé pel també col·leccionista d’art japonès Josep Mansana, mentre que altres van restar sense vendre. Així, l’abril de 1921, en ocasió de la tercera exposició organitzada per Dalmau, Ferriol li va anotar certes indicacions a l’hora de vendre algunes de les estampes i llibres de Hokusai, tsuba i fuchi-kashira, i algunes de les pintures, entre les quals un gran kakejiku que el col·leccionista valorava especialment:

El gran (Buda sobre fons d’or). Aqueta es una peça de museu, i per lo tant en tregui lo que pugui, dat cas que algu s’interessés per adquirir-lo. Jo, a un public intel·ligent la marcaria a Pts 500. Pero com suposo que aquí per aquest preu ningu la compraria, i per altre part a mi no m’interessa conservar-lo, V. Mateix, venguil com pugui, procurant que no baixi de Pts 250 – o 200 -  com a minimum. A menos de 200 no la vengui.

Finalment, algunes de les obres van ser venudes, però moltes altres van retornar a mans de Ferriol o bé, en el cas de les estampes, se les van quedar Josep Dalmau.

La col·lecció d’art japonès es va disgregar entre les dècades de 1910 i 1920, i en abandonar la casa de Begur l’any 1934, on encara conservava algunes de les peces. Un segle més tard, però, s’ha pogut localitzar una part del conjunt a diverses mans particulars. Sabem, per exemple, que disposava d’un gran nombre de tsuba i kozuka, algunes d’elles de finals del segle xix i de qualitat discreta, però d’altres d’època Edo i de major interès, d’autors com Hamano Noriyuki, Gotō Tokujō, Funada Ikkin, Masayoshi, Tetsugendō Naofusa o Yamagata Tsunematsu. S’hi trobaven també netsuke d’autors com Murata Seimin i Shūzan. Igualment, destacava un ampli conjunt d’estampes originals de l’escola Utagawa, com Utagawa Toyokuni I, Utagawa Kunisada, Utagawa Hiroshige i Kawanabe Kyōsai, i reedicions de Nishikawa Sukenobu, Torii Kiyomitsu, Suzuki Harunobu i Kitagawa Utamaro, així com llibres il·lustrats de Katsushika Hokusai i, també dibuixos, esbossos i pintures d’època Edo i Meiji, d’autors com Kawaeda Toyonobu.

Bibliografia i fonts

Bru, Ricard.«The Mansana Collection. A Treasury of Japanese Art in Barcelona at the Turn of the Twentieth Century», Journal of Japonisme, núm. 5.2, 2020, p. 180-209.

Bru, Ricard. «Francesc Ferriol i l’art japonès», Revista de Catalunya, núm. 263, juliol-agost de 2010, p. 61-90.

Bru, Ricard. «Exposició d’art japonès a Girona. Conferència d’en F. Farriol», Ilustració Catalana, núm. 554, 18 de gener de 1914, pp. 45-46.

Ferriol, Francesc. «Costums japoneses. Matrimoni al Japó», Baix-Empordà, núm. 192, 20 de juliol de 1913, p. 1.

Ferriol, Francesc. «Costums japoneses. La fira de Motomachi», Baix-Empordà, núm. 193, 27 de juliol de 1913, p. 1.

Ferriol, Francesc.«Conferència», Baix-Empordà, núm. 220-222, 1, 8 i 15 de febrer de 1914.

P., «Exposició d’art japonès a Girona», Ilustració Catalana, núm. 554, 18 de gener de 1914, p. 39, 45-46.

Sacs, Joan. «Les trsubes japoneses», Vell i Nou, núm. 5, 10 d’abril de 1915, p. 3-4.

Sacs, Joan. «L’art de l’Extrem Orient. Netskes i estampes», Vell i Nou, núm. 6, 17 d’abril de 1915, p. 2-3.

Sacs, Joan. «La col·lecció Ferriol i la Junta Autònoma de Belles Arts», Renaixement, núm. 242, 25 de juliol de 1915, p. 375-378.

Sacs, Joan. «La col·lecció Ferriol i la Junta Autònoma de Belles Arts», Renaixement, núm. 242, 25 de juliol de 1915, pp. 375-378.

Unland, Annie. Una amistat generosa i noble. Cartes de Joan Baptista Coromina a Rafael Masó (1908-1919), Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Alicante, 2006.

Ricard Bru i Turull