Joan Ral era fuster, professió que va iniciar quan entrà en un taller als catorze anys. La seva gran afició, que va esdevenir en la seva gran passió, van ser els cromos antics. El procés tècnic del cromo antic va ser la cromolitografia, que als primers anys del segle xx s’actualitzà amb la tècnica del fotogravat. Es tracta de cromos de format rectangular, impresos en cartolina per l’anvers i el revers, numerats i que corresponen a una marca publicitària. Podem definir Joan Ral com el més important i el millor col·leccionista de cromos antics de Catalunya (Figura 1). A més, la seva col·lecció privada es va convertir en una de les més extenses de l’estat espanyol.
L’origen de la Col·lecció Ral es remunta a l’any 1952, quan es va casar amb Conxita Seguí, la seva dona. L’entrevista signada per Rosa Garcés, publicada a la revista Paperantic (2004), esdevé una font de gran rellevància per a conèixer de primera mà el pensament del col·leccionista. Quan Garcés li pregunta com es va iniciar com a col·leccionista de cromos, Joan Ral va respondre:
En mi infancia mis juguetes preferidos fueron siempre mis primeras colecciones de cromos, pasado el tiempo fue precisamente al encontrar en casa aquellos cromos que me traían tantos recuerdos cuando me aficioné a ir los domingos al mercado de San Antonio a buscar algunos que me faltaban. Y allí entre todas aquellas paradas, especialmente en la de Joan Camps i Guàrdia, empezó todo. Recuerdo que ese mismo día encontré algunos de los cromos que me faltaban y muchos otros que no conocía y que me fascinaron. Mi afición se inició por casualidad pero se convirtió con el tiempo en una verdadera pasión.
Era, doncs, l’afició de la infància que va recuperar a l’edat adulta i no la va abandonar mai més. El ferm propòsit per arribar a completar la col·lecció, una darrere de l’altra, amb la paciència i la persistència característiques dels col·leccionistes. L’afició li va acompanyar al llarg de la seva vida, més de cinquanta anys de ferma dedicació. A l’entrevista mencionada, Ral va manifestar que: «En mi vida lo más importante han sido mi familia y los cromos».Aquestes paraules són prou eloqüents i evidencien el que aquells objectes en paper van significar a la seva vida.
La Col·lecció Joan Ral va ser costejada per ell mateix, confeccionada a partir d’una cerca constant dels tradicionals diumenges al mercat de Sant Antoni de Barcelona, a banda de botigues, fires i mercats d’àmbit local i nacional. Tot i que Ral va anar més enllà, va posar-se en contacte amb els secretaris dels ajuntaments per a recopilar adreces de fabricants. També va tenir contactes amb col·leccionistes de tota Espanya i va viatjar per gran part del país per a aconseguir nous cromos que augmentaven i enriquien la seva col·lecció.
En el seu cercle formaven part altres col·leccionistes units per l’afició que compartien. Intercanviaven, parlaven, debatien, discutien, ensenyaven i aprenien. Entre aquest grup cal fer esment i destacar a dos personatges. Un era Joan Camps i Guàrdia, considerat com a pioner en el comerç de cromos, va ser venedor en el mercat de Sant Antoni durant trenta anys. L’altre fou Vicente Llorente Chafer, un gran amic de Ral i també gran col·leccionista i coneixedor de cromos antics. Era tradició que els dos amics s’ensenyessin mútuament les seves col·leccions el dijous i el divendres sant.
Al seu domicili particular de Barcelona tenia una cambra destinada a la seva col·lecció, una mena de studiolo renaixentista o un «museu del cromo». A partir d’armaris i prestatgeries que omplien pràcticament tota la superfície, quedaven disposats els extensos àlbums i arxivadors de cromos. La col·lecció estava perfectament ordenada i inventariada, seriada en números romans, en correspondència amb un registre manual de fitxes realitzades pel propi Ral. Entrar en aquella habitació era fer un salt al passat, no només a la història de les arts gràfiques, sinó en la memòria anònima de milers d’històries personals, de la infància de nens i nenes que havien tingut aquells cromos i que els havien conservat. El nostre col·leccionista va recopilar-los, preservant la fragilitat del paper. En un caràcter romàntic, Joan Ral va custodiar el record del passat de l’afició, com un guardià d’il·lusions projectades en paper de colors que ara valorem com a patrimoni.
Joan Ral va publicar dos llibres que mostren una gran part de la seva col·lecció, publicacions que van ser finançades per ell mateix: Catálogo del cromo antiguo en España (1986) (Figura 2) i Cromos para recordar (2007) (Figura 3). Del primer es van esgotar els exemplars i a conseqüència de la demanda, va fer un segon volum, traient el terme «catàleg» per tal de no generar confusions. La seva filla, Anna Ral, va escriure textos introductoris de presentació que evidencien l’estima i remarquen la passió del seu pare pels cromos antics. De cada col·lecció de cromos es reprodueix el primer número de la sèrie i s’inclouen dades que podríem considerar de registre, com són títol, nombre de cromos de la col·lecció, mides, signatura comercial i la corresponent ciutat. Aquests recopilatoris han esdevingut obres de referència per a la història del cromo antic, guies per a aficionats i fonts per a investigadors.
La cronologia del cromo antic s’estructura amb la divisió de dos períodes. El primer va des de finals del segle xix fins a 1922 amb les guerres d’Àfrica, i el segon comprèn entre 1922 i 1936 amb l’inici de la Guerra Civil espanyola, etapes d’esplendor del cromo a Catalunya. La col·lecció Ral està formada per al voltant de 1.900 col·leccions de cromos d’aquesta cronologia. A més, es complementa amb algunes puntuals sèries de cromos de 1942 i 1943, que el col·leccionista va trobar interessants, i altres tipologies d’ephemera, com calendaris (Figura 4), ventalls i diversitat de figures retallables. Pel que fa a l’àmbit geogràfic, la predilecció és majoritàriament Catalunya i la resta d’Espanya, tot i que també en formen part algunes europees, com els de la sopa anglesa Liebig o els dels magatzems francesos Bon Marché.
Cadascuna de les col·leccions es composa d’un nombre de cromos que varia segons l’extensió de cada sèrie. Podem trobar xifres ben dispars, compreses entre 2 cromos, com és la col·lecció Uniformes (Píndoles Formiguera de Barcelona), fins a 796 cromos de la col·lecció Història natural (Xocolata Juncosa de Barcelona). La quantitat va dependre del tiratge i l’èxit de la col·lecció o la decisió de l’anunciant. Pel que fa a les mides dels cromos, de format rectangular, aquestes oscil·len entre 3 a 22 cm d’alçada per 3 a 19,5 cm d’amplada. Joan Ral, com a expert en la matèria, es convertí en erudit i teòric. Coneixia perfectament cada col·lecció amb les particularitats o les curiositats que es podien generar, com ara variacions de números concrets de cromos. Amb un plantejament similar, es van crear títols de les col·leccions de cromos i el nombre de les sèries que es definien per consens amb altres col·leccionistes.
Partim del darrer catàleg de Joan Ral, Cromos para recordar (2007), per a realitzar una anàlisi prou aproximada de la seva extensa col·lecció. Es recullen un total de 1.801 col·leccions de cromos. Aquestes corresponen a 462 firmes comercials que formen part de diversos sectors. Principalment corresponen a: xocolata, farmàcies, drogueries, merceries, roba, editorials, llibreries, cigarretes, empreses de begudes, cafès i restaurants, confiteries i dolços; i altres establiments varis, com magatzems, basars, ultramarins i quioscs. La indústria xocolatera va ser el sector alimentari que més va destacar en la repartició de cromos i el primordial en la col·lecció Ral. Els promotors predominants són les cases de xocolata de Barcelona —principalment Juncosa, Amatller, Boix i Pi—, malgrat que també n’hi ha d’altres ciutats catalanes i espanyoles.
L’estudi dels cromos antics presenta dificultats a les quals no s’ha detingut amb atenció la historiografia de l’art. Una d’aquestes és conèixer la datació concreta de cada sèrie. Això requereix un treball exhaustiu de recerca en què les fonts primàries són escasses. Una altra dificultat és la classificació temàtica des d’un criteri iconogràfic. Joan Ral va presentar una distribució alfabètica de temes: abecedaris, acudits, aventures, aviació, banderes, caça, cinema, contes, cultura, dones, endevinalles, esport, flors, geografia, guerra, història, historietes, joc de cartes, jocs, literatura, militars, monarques, monuments, natura, nens, novel·la, òpera, personatges, proverbis, religió, rimes, rondalles, secants, teatre, toreros, toros, vestits, viatges i zoologia. Es tracta, doncs, d’un extens ventall de temàtiques que ens presenten una idea de l’amplitud de matèries exposades. Podem afirmar que el criteri del col·leccionista no es va basar en arguments temàtics, sinó cronològics que abasten el període del cromo antic.
La magna col·lecció de Joan Ral ofereix un repertori de tendències artístiques que en gran part de les col·leccions de cromos és difícil d’identificar. Aquesta qüestió no és una particularitat de la Col·lecció Ral, sinó generalitzada de la història del cromo antic. En una visió general de la col·lecció que ens ocupa, podem observar sèries amb components més eclèctics, herència victoriana, modernista fins a les influències de les primeres avantguardes.
La no constància de la signatura de l’il·lustrador dificulta considerablement l’atribució de l’autoria dels cromos. De les 1801 col·leccions de Joan Ral, tan sols 243 són cromos d’autor. En citem alguns dels creadors: A.P. Antoli, Gaspar Camps, Carvalló, Joaquim Coll Salieti, Gaietà Cornet, I. González, J. Ibáñez Arellano, Junceda, Lluís Labarta (Figura 5), Joan Llaverias Labró, Lluís Mallafré Guasch, J. Martínez Buendía, Martínez Surroca, Albert Mestre Moragas, Apel·les Mestres i Oños (Figura 6), Arturo Moreno, Ricard Opisso, Jaume Pahissa, Renedo, Alexandre de Riquer, Gumersindo Sainz de Morales, Jesús Sánchez Tena, Josep Segrelles Albert, Joan Serra Pausas, Tinez, Antoni Utrillo, Vavin i Carlos Vázquez. Tot i que hi ha alguns noms significatius, la major part d’aquests il·lustradors requereixen d’estudis aprofundits. També hem d’incloure en aquests cromos signatures d’inicials que no ens permeten identificar l’autoria. Per tant, malauradament l’anonimat té un paper remarcable.
El 9 de març del 2010 es celebrà a la Casa Amatller de Barcelona, la conferència «Col·leccionistes i col·leccions de cromos. Homenatge a Joan Ral» impartida per la Dra. Teresa-M. Sala i la Dra. Fàtima López. Activitat inclosa dins del Cicle de conferències, lectura dramatitzada i audició de música d’època Aficions de la Barcelona del 1900, organitzada per GRACMON (Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis) de la Universitat de Barcelona. Pocs mesos després, Joan Ral morí a l’edat de vuitanta vuit anys. La publicació que es va fer com a resultat d’aquest acte, el capítol «L’afició de col·leccionar cromos» al llibre Pensar i interpretar l’oci. Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900 (2012), va esdevenir forçosament pòstuma i va ser dedicada a la seva memòria.
El col·leccionista Joan Ral va contribuir activament a la magnificència del cromo, del valor de l’estampa impresa popular, del paper com a suport d’històries i el reflex d’una època passada. La Col·lecció Ral que, per la informació disposada, sembla ser que es conserva a l’àmbit familiar, dignifica el cromo antic com a manifestació artística de les arts gràfiques. Podem considerar que des d’un punt de vista historicoartístic, els cromos antics són peces que ens aporten no només una estètica i iconografia, sinó que la seva dimensió s’amplia a components publicitaris i sociològics, com a reflex de la cultura, a més d’àmplies àrees de coneixement segons la temàtica representada.
La present entrada en el Repertori de Col·leccionistes i Col·leccions d’Art i Arqueologia de Catalunya escrita en el centenari del seu naixement, esdevé un altre homenatge pòstum que pretén contribuir al reconeixement d’un gran col·leccionista i apassionat dels cromos antics.
