Francesc Álvarez de Güell fou un empresari del món de la publicitat, propietari d’Omnia, empresa anunciadora, i col·leccionista d’art català.
Fill del metge Ramon Álvarez Fuster (Vilafranca del Penedès, c. 1852 – el Vendrell, 1923) i d’Emília Güell i Güell (Barcelona, c. 1868-1929), els quals tenien dues filles més, Mercè i Dolors. El mes d’agost de 1888, el pare va ser nomenat «director médico de visita de naves» del port de Sant Carles de la Ràpita, localitat tarragonina on suposadament va néixer el seu fill Francesc i on segur que va néixer la filla petita, Dolors, el 26 de desembre de 1894. Però el periple familiar no s’aturava, i a finals de 1895 el pare va guanyar la plaça de director de Sanitat del port de Màlaga; l’any 1897 a Maó, i l’any 1901 a Gando (sic), l’any 1911 a l’Arrecife (Lanzarote, Canàries) i ja l’any 1915 a la ciutat valenciana de Gandia, on el 1917 trobem empadronats els pares i la filla petita al carrer de Sant Francesc de Borja, 87.
El jove Francesc, recomanat per un capellà amic de la família, va passar una temporada a la ciutat de Nova York per tal de conèixer la professió relacionada amb la publicitat. També va ser en aquests anys de joventut que va passar un temps a Cuba. Després de tantes anades i vingudes, amb els coneixements necessaris per a crear la seva empresa de publicitat, Álvarez es va casar amb Àngela Raduà Badia, i es van instal·lar al carrer de Casp, 28, actual Pau Claris, 82, de Barcelona, tot i que passaven llargues temporades al xalet que es van comprar al passeig Marítim de Sitges. Àngela va morir jove, el 31 de maig de 1930, deixant vidu i un fill petit, Francesc (Barcelona, 12 de gener de 1918 – São Paulo, 1956).
Francesc Álvarez va refer ràpidament la vida amb la seva segona esposa, Maria Porter Bardají (1901-1994), amb la qual va ampliar la família amb tres fills més: Armand (Barcelona, 1923-2012), Elena (Barcelona, 1931) i Maria Rosa (Barcelona, 1933). L’habitatge habitual el van tenir al carrer de Balmes, 205, 1r 1a, de Barcelona.
A Sitges, Francesc Álvarez es va comprar un dels primers xalets construïts a primera línia del passeig Marítim. Es tractava de l’edifici que l’any 1919 encarregà Francesc Armengol, promotor del projecte de ciutat jardí de Terramar, a l’arquitecte Josep Renom i Costa.
En aquesta casa, els Álvarez hi van passar els millors anys de la seva vida, i també els va servir de refugi durant la Guerra Civil i en els tristos anys de la postguerra.
La col·lecció d’art Francesc Álvarez
Francesc Álvarez era un amant de l’art i mecenes d’alguns artistes joves. Principalment, va ser un gran seguidor de la pintura de Joaquim Sunyer, del qual va arribar a tenir una vuitantena de quadres que decoraven les parets del xalet sitgetà.
La col·lecció Álvarez ja va ser molt reconeguda des dels seus inicis. El 1927, a La Nova Revista es fa referència a la voluntat de publicar uns suplements de luxe, il·lustrats amb làmines, dedicats a «les principals col·leccions nostres d’art antic i modern, entre les quals la col·lecció Plandiura, de fama mundial, i altres importantíssimes, com […] la de Francesc Álvarez (pintura moderna catalana».
També a La Nova Revista, en el número de setembre de 1927 es publica una magnífica obra de Sunyer, el retrat de la Sra. Álvarez i el seu fill, és a dir, el retrat d’Àngela Raduà i de Francesc Álvarez júnior, àlies Paquito. En aquest mateix número es donen més pistes sobre el col·leccionista: «Francesc Álvarez, el nostre bon amic, intel·ligent “amateur”, selecte col·leccionista de bona pintura catalana, ha tornat de París.»
A El Matí del 21 de desembre de 1929, Pere Prat, a la seva columna sobre col·leccionistes, publica una entrevista amb Álvarez. Hi llegim declaracions interessants sobre quina era la idea que tenia de l’art. Destaquem la que diu: «Per a mi la pintura és alguna cosa més que un passatger goig visual. Jo solament la comprenc quan fa vibrar les fibres més íntimes del meu esperit.»
Sobre el seu pintor admirat, Sunyer, llegim: «Jo crec que avui hi ha solament un pintor que posseeix aquesta força arravatadora que fa els grans mestres: aquest és el nostre Sunyer», i continua: «Si jo fos prou ric, voldria que Sunyer pintés solament per a mi […]. El goig de sentir-me rodejat de les seves pintures és inexplicable.»
Sunyer va pintar obres per a diversos clients, però per les fotografies que es conserven de la casa sitgetana d’Álvarez es pot afirmar que el desig d’aquest de viure rodejat d’obres de Sunyer es va complir.
Obres que estaven acompanyades per altres d’artistes com Sisquella, Pruna o Grau Sala, així com d’escultures de Pere Jou i d’Enric Casanovas. A aquest últim li va encarregar el gran relleu que decora la façana del carrer del Reverend Lloveras, de Sitges. Amb els anys, a la façana modificada s’hi van afegir els relleus de Pere Jou, unes peces que originàriament decoraven la llar de foc de l’habitatge i que, després d’unes remodelacions, van passar a la façana principal de la casa del passeig Marítim.
Al número 4 de la revista Art, del mes de gener de 1934, es publica un ampli i il·lustrat article sobre Sunyer, i entre els quadres que s’hi mostren trobem diverses peces de la col·lecció Álvarez.
Sobre aquesta interessant col·lecció, Josep M. Junoy, el mateix que va escriure una necrològica del seu amic Francesc Álvarez publicada a La Vanguardia Española el 15 de desembre de 1945, a l’Eco de Sitges del 6 de juny de 1954 diu: «Hi trobem algunes mostres de la primera època de l’artista, on la influència de Pissarro i de Degàs són evidentes; i les de la primera època de Sitges, després del seu retorn de París, contemporànies de la famosa Pastoral comentada per Maragall; i algun testimoni de les seves estades a Ceret amb Manolo Hugué ―una figura, un nesprer i un cirerer―; i obres de la seva època influïda per un viatge que feu a Itàlia, on s’entusiasmà amb el Signorelli d’Orvietto; i les seves etapes successives, on l’exemple de Cézanne i de Renoir havia de concretar-se admirablement en contacte amb el cel, el mar i les figures nostres; algunes altres obres iniciadores d’originalitat i plenitud; i el període de fixació definitiva i mestrívola de l’artista en la seva casa pròpia, voltada d’horta i de jardí…»
A finals de 1945, a les Galeries Franquesa de Barcelona, es va organitzar una exposició retrospectiva del pintor sitgetà Joaquim Sunyer (1874-1956). L’èxit de la mostra va ser tal que es va prorrogar fins al 18 de gener de 1946. A l’Eco de Sitges del 6 de gener llegim: «Salvo dos obras de la Colección Álvarez, que han sido sustituidas por otras dos de aquella pinacoteca, integrarán la exposición reabierta las mismas telas que constituyen la celebrada manifestación pictórica.»
Dins de les «Monografies d’Art» de les Edicions Quatre Coses, Josep Maria Junoy va escriure la monografia sobre Sunyer, i entre les trenta reproduccions de pintures que il·lustraven el llibret, hi trobem tres nus de la col·lecció Álvarez.
La col·lecció Álvarez era un museu complet de Sunyer, i seria important poder aprofundir en les peces que formaven part d’aquesta pinacoteca personal i anar catalogant les obres de grans artistes que va anar reunint, com el retrat de «noia rossa» de Francesc Labarta que es va publicar a la revista Art de juny de 1934.
El teatre també va ser una de les seves passions, i potser la causa de les primeres desgràcies econòmiques de la família Álvarez. Al diari barceloní L’Instant del 2 de juny de 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil, es publica una nota on es diu que aquell mateix dia Francesc Álvarez Güell havia firmat el lloguer del Teatre Romea pels cinc anys vinents. La notícia també es va publicar a La Publicitat i a El Diluvio.
La nova etapa es va estrenar amb l’obra Aquella noche de Lajos Zilahy, amb la companyia d’Eugenia Zuffoli.
Coincidint amb aquest projecte teatral va esclatar la Guerra Civil, i Álvarez va intentar, dins de les seves possibilitats, mantenir obert el teatre, determinació que li va suposar greus pèrdues econòmiques.
Francesc Álvarez va morir als 56 anys el dia 21 de novembre de 1945 al pis del carrer de Balmes de Barcelona, envoltat de part de la seva col·lecció d’art. Arran de la seva mort, els seus fills van tenir alguns problemes judicials que van fer que decidissin anar-se’n l’any 1950 a Rio de Janeiro, marxa que va comportar la venda del xalet de Sitges.
La col·lecció d’art que Álvarez havia atresorat a la casa de Sitges va ser traslladada al pis de Barcelona, on continuava vivint la seva segona esposa, Maria Porter, la qual va morir-hi a finals de desembre de 1994 als 93 anys, acompanyada de la seva filla Elena i dels nets que vivien a Barcelona, ja que els altres fills continuaven a Amèrica del Sud.
Amb la mort de la senyora Porter d’Álvarez es va iniciar el desmembrament de la col·lecció de Francesc Álvarez i les seves obres d’art van ser venudes.
