Josep M. Morera va ser des de molt jove un col·leccionista que va viure per acumular el que en podríem dir una gran «cambra de meravelles» a la manera dels col·leccionistes renaixentistes europeus. Els seus interessos anaven des de col·leccionar objectes rars com un cap de jívaro i unes argolles africanes fins a tota mena d’objectes de porcellana, nacre, plata, vidre, rellotges, miniatures, reliquiaris, goigs, cartells, fotografies d’artistes signades i dedicades, etc. També va formar una bona col·lecció de monedes i medalles, una nodrida biblioteca de llibres i revistes i una destacable col·lecció d’art formada per dibuixos, litografies, pintures i escultures. Sempre va ser un home discret que gaudia de l’univers que anava creant de portes endins sense afany d’exhibir-ho, de tal manera que ha arribat als nostres dies sent un perfecte desconegut.
Josep Maria Morera (fig. 1) va néixer en una família benestant. El seu pare, Josep Morera Ferrer, va fundar i va fer créixer amb èxit l’empresa Droguerías San Agustín de productes químics que tenia la seu al carrer de l’Hospital, 40-44, de Barcelona. Josep Maria va estudiar al Liceo Políglota, on va cursar estudis de comerç i va arribar a dominar diversos idiomes, sobretot l’alemany, del qual va assolir la dicció i la desimboltura pròpia del nadiu. Altres llengües les sabia a nivell de lectura per poder llegir llibres de temàtiques diverses —si podia ser, primeres edicions i en la llengua original— que ja des de jove adquiria en els seus viatges. Sentia una especial predilecció per la poesia, gènere que ell també conreava, i així va anar adquirint una formació humanística autodidacta, i era un home culte i que llegia molt. També comença la seva col·lecció de numismàtica, amb monedes de diversos països i també antigues; va arribar a tenir una important col·lecció de monedes gregues, romanes, pellofes, iberes i bizantines.
En morir el seu pare el 1923, es va fer càrrec del negoci familiar, que va anar mantenint amb poc afany de progrés. Les seves energies les gastava augmentant la seva col·lecció, cosa que es podia permetre gràcies a la bona situació econòmica que va heretar del seu pare. Era un gran aficionat a seguir les exposicions d’art que es feien a Barcelona i acabava comprant a bon preu allò que no es venia. No era un home malbaratador, no comprava obres cares, preferia la quantitat i la diversitat; a més, tenia la idea de comprar obres d’artistes de la seva generació que en aquells anys vint es podien adquirir a un preu assequible, i a més relacionar-s’hi. Aviat va ser conegut entre aquests artistes, alguns dels quals, com Camps Ribera, també anaven a comprar a la seva botiga material artístic que a vegades els donava a canvi de dibuixos, i a d’altres, com Manolo Hugué, els convidava sovint a dinar a casa. A més, participava en les tertúlies d’artistes de les galeries que freqüentava, com ara la Sala Parés, i hi comprava obres. Més endavant va participar assíduament a les tertúlies organitzades per Montserrat Isern a les Galeries Syra i també les de la Sala Gaspar. Sovint també rebia a casa seva artistes com Joaquim Sunyer, Vila Arrufat, Créixams, Camps Ribera, el ja esmentat Manolo Hugué i d’altres, amb molts dels quals va conrear una bona amistat.
Després de la Guerra Civil, també es va relacionar amb la Colla del Putxet, especialment amb artistes com Josep Amat i Olga Sacharoff, dels quals va comprar obra. Ben entrats els anys quaranta, va formar part del Hot Club Barcelona, Club 49, que tenia la seu al passatge Permanyer, 6, on s’organitzaven tota mena d’activitats culturals, entre les quals destacaven els concerts de clàssica i molt especialment els Salons de Jazz (1951-1957). També s’hi feien exposicions i tertúlia artística, i així va ser com Morera va entrar en contacte amb els artistes que constituirien el grup Dau el Set: Cuixart, Ponç, Tàpies i molt especialment Tharrats, de qui va ser molt amic. Morera va comprar dibuixos de tots quatre.
La col·lecció d’art que va acumular Josep M. Morera comprèn artistes de finals del segle xix i sobretot de la primera meitat del xx i es concentra en artistes catalans i d’altres que van tenir relació amb Barcelona i hi van exposar entre els anys vint i els seixanta del segle xx. El gruix de la col·lecció era de dibuixos —uns 3.000 pel cap baix—. El 1931, Francesc Camps Ribera, artista a qui Morera va comprar una quantitat notable de dibuixos i algunes pintures (fig. 2), li va dedicar un article. Camps defineix Morera com a «home de comerç i ànima d’artista» i assenyala que en la seva col·lecció «hi ha una representació de tots els artistes nostrats i els que no hi són estan apuntats per a ésser-hi». Camps també explica que els dies festius Morera es dedicava a distribuir i enganxar en àlbums i cartolines els dibuixos que havia comprat durant la setmana. Així, han arribat als nostres dies uns àlbums d’uns cent dibuixos, cadascun amb una llista dels artistes sense cap tipus d’ordre concret i sense data d’adquisició. Als darrers anys, molts d’aquests àlbums s’han desmembrat i les obres s’han anat venent individualment en subhastes i galeries.
La llista d’artistes és llarguíssima. Destaquem, del segle xix, alguns dibuixos de Martí Alsina, Modest Urgell, Marià Fortuny i Lluís Masriera. Però el gruix de les obres en suport paper és de la primera meitat del segle xx; és un conjunt molt heterogeni amb molta varietat de tipologies i d’artistes. Es nota que li agradava el dibuix humorístic perquè va adquirir una bona quantitat d’obres dels nostres ninotaires com Apel·les Mestres, Torné Esquius, Opisso, Apa, Xavier Nogués, Josep Aragay, Antoni Roca, Quelus, Junceda, Benigani, Bonet, etc. I també llibres de ninotaires estrangers, uns de més irònics, com Saul Steinberg, i d’altres de compromesos amb el seu temps, com George Grosz.
Hi ha dibuixos de totes les tècniques, estils i temàtiques, des dels clàssics al carbó fins als acolorits amb guaix i aquarel·la, realistes o més avantguardistes. Citem els noms dels artistes més coneguts i d’altres que no ho són tant, dels quals sovint va comprar una bona colla d’obres en suport paper: Ismael Smith, Xavier Gosé, Obiols, Joaquim Sunyer, Francesc Labarta, Manolo Hugué, Barradas, E. C. Ricart, Capmany, Josep Mompou, Camps Ribera, Tomàs Llobet, Francesc Domingo, Jaume Mercader, Gausachs, Josep Granyer, Solanich, Vila Arrufat, Emili Store, Apel·les Fenosa, Gamboa-Rothvoss, Miquel Solé Boyls, Lola Anglada, Lluís Morató, Emili Grau Sala, Commeleran, Josep Pascual Oms, Joan Ponç (fig. 3), Cuixart, Tharrats, Tàpies…
També té quaderns amb textos i dibuixos il·lustrats directament per molts d’aquests artistes i poetes i una bona col·lecció d’autògrafs, cosa que demostra que la relació amb molts d’ells era propera.
A més, va col·leccionar vanos i gots de vidre pintats per artistes com Gol, Xavier Nogués, Humbert…
La col·lecció de pintura no és tan extensa, però inclou obres d’alguns dels artistes assenyalats i de molts d’altres. Hi destaquen les obres de Romà Ribera (fig. 4), Francesc Masriera, Isidre Nonell, Joaquim Sunyer, Joaquim Mir, Iu Pascual, Francesc Galí, Feliu Elias (fig. 5), Bosch Roger, Créixams, Sisquella, Togores, Josep Amat, Olga Sacharoff, etc.
La col·lecció d’escultura era més petita i selecta, formada per obres fetes amb diverses tècniques i materials (sobretot bronzes i alguna peça de terra cuita) d’artistes com Josep Clarà, Enric Clarasó, Gargallo, Àngel Ferrant (fig. 6), Emili Store, Josep Granyer, Manolo Hugué, Apel·les Fenosa, Claudio Mimó, Miquel Paredes, Joaquim Ros i Bofarull i d’altres.
Morera va arribar a aplegar una biblioteca d’uns 15.000 volums. Es tracta d’una col·lecció eclèctica amb un interès especial pel llibre il·lustrat. La temàtica és molt diversa: li interessaven els llibres de costums populars de les més variades cultures. Bona part dels llibres són de literatura catalana, alemanya i francesa, especialment de poesia de la primera meitat del segle xx. Molts d’aquests llibres estan dedicats per l’autor. Josep M. Morera va formar part de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, fundada el juny de 1944; hi consta com el soci número 61, donat d’alta el juliol de 1944.
També col·leccionava revistes, moltes de franceses, com Paris Magazine, i americanes, com la subscripció a la revista Vogue de Condé Nast, en aquest cas pels grans fotògrafs que hi feien publicitat. Va arribar a tenir una col·lecció important de cartells. A més de nombroses làmines, litografies, un conjunt de quatre mil goigs, baralles de cartes… Josep M. Morera va ser un gran col·leccionista d’art efímer: anuncis de publicitat, bitllets de tota mena i de molts països, bans municipals, etiquetes d’hotel, anells de cigars, etc.
Com a home encuriosit davant qualsevol manifestació artística, va formar també una col·lecció gens menyspreable de llibres de fotògrafs. Des d’una primera edició d’Images à la Sauvette, d’Henri Cartier-Bresson, o unes extraordinàries portada i contraportada d’Henri Matisse, fins als volums de paisatges màgics de les Muntanyes de Yosemite o del desert de Nou Mèxic d’Ansel Adams, passant per l’humor savi de Robert Doisneau, la fotografia de guerra de Margaret Bourke-White, o Lee Miller, la mussa de Man Ray i esposa de Roland Penrose, o els notaris de la gran recessió americana Dorothea Lange i Walker Evans, o els de la Photo-Secession Paul Strandt i Alfred Stieglitz, els centreeuropeus agosarats com Renger-Patzsch o Moholy-Nagy, o el The Family of Man d’Edward Steichen, i no continuem per no ser exhaustius.
Morera va anar ampliant la seva col·lecció fins als anys seixanta. Va ser un home d’esperit força bohemi, per bé que de conducta temperada, un esperit molt sensible que col·leccionava no amb afany sistemàtic i enciclopèdic, sinó pel plaer d’adquirir i gaudir de les obres i conèixer els artistes que les havien fet; per això el conjunt de la seva col·lecció es força eclèctic. Però la col·lecció d’art, malgrat l’heterogeneïtat, és molt coherent, perquè hi és representada una gran part dels artistes catalans del seu temps. Morera va destacar també per la seva habilitat i intuïció per adquirir una gran quantitat d’obres, especialment els dibuixos, quan ben pocs ho feien en un temps en què aquest art no era prou valorat. D’aquesta manera també va fer una tasca de mecenatge contribuint generosament en el difícil camí de professionalització d’aquests artistes.
Aquest article s’ha pogut escriure gràcies a la col·laboració de la família Morera en diverses trobades i entrevistes entre el juny i l’octubre de 2022.
