Al llarg de quaranta anys, Josep Ildefons Suñol Soler va crear una col·lecció formada per gairebé 1.300 obres de 250 artistes, la coherència de la qual proporciona una visió àmplia de la creació artística espanyola a les últimes quatre dècades del segle xx. Va establir en el panorama català un nou referent de col·leccionista que, a la contemplació i la possessió de l’art, va sumar-hi el compromís amb l’artista i amb la comunitat.
Procedent d’una significada família de la burgesia catalana, era fill de Josep Suñol Garriga (1898-1936), empresari, editor, president del F. C. Barcelona i diputat d’ERC a Madrid entre 1931 i 1936, any en què va morir afusellat a la serra de Guadarrama.
Va néixer en ple passeig de Gràcia, inicià els estudis a França i els va completar a Barcelona. Va pertànyer a la «generació Virtèlia» i, format en lleis, va ser un empresari destacat dedicat principalment al sector de la construcció i immobiliari. Juntament amb Josep Maria Figueras, va crear el Grup Habitat, una de les empreses catalanes més grans en aquest àmbit.
Des de molt jove interessat per l’art i amb un sentit estètic que el distingia, l’èxit de la seva vida professional li va permetre orientar-se cap al col·leccionisme. Ho va viure com una manera de contribuir a la creació i al coneixement al darrere de la qual hi havia la fe en la construcció d’un context cultural, social, polític i econòmic nou i, sobretot, compartit.
La col·lecció que va crear és un reflex de la seva manera d’entendre l’art i el col·leccionisme, fonamentada en la relació personal amb els artistes, la comprensió i la confiança en els seus projectes, però també mitjançant els vincles amb professionals del món de l’art com el galerista Fernando Vijande (1930-1987).
L’any 1971, Fernando Vijande va transformar el seu establiment antiquari a Madrid en una galeria d’art i, juntament amb la seva sòcia Gloria Kirby, van inaugurar Vandrés, un local que va sacsejar el panorama artístic madrileny desafiant la dictadura amb exposicions provocadores. Una de les primeres, la mostra col·lectiva «Eros y el arte actual en España», va ser clausurada per escàndol públic i atemptat contra la moral. Va ser en molts aspectes un pioner —va mostrar art en vídeo per primera vegada a Espanya a l’exposició d’Antoni Muntadas—, posseïa una intuïció estètica poc freqüent i la seva ambició era ser un galerista internacional, el que va presentar Warhol i Mapplethorpe a Espanya.
Josep Suñol i Fernando Vijande es coneixien de tota la vida, encara que van reforçar la relació a finals dels anys seixanta. Segons va expressar el col·leccionista mateix, Vijande va ser el seu còmplice en la configuració de la col·lecció i un gran referent a la vida. Galerista experimentat amb una intuïció estètica poc freqüent, poder comptar amb el seu assessorament va ser un fet decisiu per a Suñol; la connexió vital entre ells va afavorir una confiança sense fractures en el seu criteri que va determinar que la col·lecció Suñol Soler manifestés des de les seves primeres adquisicions a principis dels setanta un criteri d’excel·lència poc freqüent en un col·leccionista neòfit.
L’interès per l’art contemporani va coincidir a finals dels anys seixanta amb la construcció d’uns habitatges a Pedralbes: Les Escales, on Josep Suñol tenia previst establir la seva nova residència. Va encarregar-ne el projecte a l’arquitecte Josep Lluís Sert, sens dubte influït pels seus projectes destinats a acollir obres d’art, com l’estudi de Joan Miró a Mallorca o la Fundació Maeght a Sant Pau.
Josep Suñol es va traslladar a Les Escales el 1976. El que seria el seu domicili era un espai construït per a conviure amb les seves obres d’art; fins i tot comptava amb un espai concebut per a contemplar-les, que va rebre el nom de Galeria 1. La singularitat de l’edifici, amb un estret diàleg entre interior i exterior, entre la modernitat americana i els materials tradicionals catalans, va ser determinant en la decisió d’instal·lar-hi només art i disseny modern. Les Escales evidencia la seducció pels grans noms internacionals, com el de Giacomo Balla, que signa la primera obra de la col·lecció: Linee-forza del pugno di Boccioni II (1915), o els de Pablo Picasso, Alexander Calder, Pablo Gargallo, Salvador Dalí o Joan Miró, així com l’interès per la creació coetània d’artistes com Eduardo Chillida, Antoni Tàpies, Richard Avedon, Antonio Saura o Manolo Valdés, o fins i tot la de joves llavors emergents entre els quals Zush, Sergi Aguilar, Miquel Navarro, Jordi Teixidor o José Luís Alexanco.
Aquest espai residencial i expositiu es va inaugurar amb la festa ritual «Situació Color», una performance concebuda per Antoni Miralda i Jaume Xifra que va comptar amb la participació d’importants referents de l’art i la cultura com Antoni Muntadas i Jaume Sisa.
Amb l’ajuda del galerista més radical de l’època, Josep Suñol va anar configurant una col·lecció que quedaria definida per una representació de les avantguardes del segle xx, un gran conjunt d’obres de l’informalisme espanyol i del pop dels setanta, una àmplia selecció de pintura espanyola dels vuitanta amb predomini de la figuració i una atenció especial als artistes joves nouvinguts a l’escena artística. El treball conjunt de la voluntat del col·leccionista i la del galerista va quedar plasmat el 1980, quan el Museu Guggenheim de Nova York va presentar l’exposició «New Images from Spain», comissariada per Margit Rowell, la selecció d’artistes de la qual coincidia amb l’elenc de la galeria Vandrés i tots ells estaven representats a la col·lecció Suñol Soler.
Fou precisament el 1980 quan el col·leccionista va adquirir un local a les Corts, com a magatzem i lloc d’exhibició privat. Allà va desenvolupar el seu treball Jordi Vidal i Sordé, conservador de la col·lecció entre el 1979 i el 2008, la missió inicial del qual va ser catalogar les peces i preservar la biblioteca, així com l’extensa documentació relacionada amb les obres. El gener de 1982, la visita de la representació internacional de l’ICOM a la col·lecció Suñol va oferir l’oportunitat de celebrar una festa d’obertura d’aquest espai, denominat Galeria 2. L’acte central va ser l’acció «Suñol&Vijande Project», ideat per Antoni Miralda i Montse Guillén.
La Galeria 2 no era oberta al públic, tot i que es podia visitar de manera concertada. Sempre oberta a especialistes i visitants interessats, fins a la inauguració del MACBA, va ser un aparador de les tendències artístiques de l’avantguarda espanyola. Al llarg de la dècada de 1980, a més de mostrar els seus fons, aquest espai va funcionar com a estudi i lloc de residència d’artistes, un concepte absolutament pioner i innovador per a l’època que va conferir a Josep Suñol una nova categoria de mecenes. Allà van viure i van crear Zush, José Noguero, Pablo Maeso o Rosa Amorós, entre d’altres.
Des de finals dels anys vuitanta, Josep Suñol va utilitzar l’espai familiar al passeig de Gràcia, 98, per a ubicar-hi les seves últimes adquisicions. Cap a l’any 1988 va portar a terme una important reforma d’aquell espai per adequar-lo a l’exposició d’obres d’art i va fer partícip del projecte una jove generació d’artistes incorporant-hi obres que dialogaven especialment amb l’espai arquitectònic on eren instal·lades. Entre d’altres, les de Carmen Calvo, Héctor Milla, Tonet Amorós i Jordi Tolosa. Va utilitzar també espais marginals com el soterrani o la carbonera per a configurar un territori experimental en el qual els artistes van crear instal·lacions específiques, com la que va realitzar Antoni Abad el 1993: Mesurament de l’escultura ‘La butaca’ d’Antoni Tàpies, posant en relació la seva pròpia intervenció amb una obra de la col·lecció i amb l’espai expositiu.
Amb el temps, va anar prenent forma la idea de fer en aquest edifici un espai expositiu obert al públic. El 2002 es va constituir la Fundació Josep Suñol i el 21 de maig de 2007 va obrir les seves portes com a centre d’art. D’aleshores ençà, Josep Suñol va deixar d’adquirir obres de manera activa per centrar-se en la interpretació i difusió de la col·lecció, així com en l’organització ininterrompuda d’exposicions col·lectives i monogràfiques dels artistes que la conformen.
Com a complement d’aquesta programació es va crear el Nivell Zero, un espai contigu situat al pati interior de l’illa de cases i amb accés des del carrer de Rosselló. Dedicat a la creació emergent i contenidor d’activitats multidisciplinàries, va oferir un punt de referència a la ciutat en matèria de creació contemporània.
Sota la direcció de l’artista Sergi Aguilar, director de la Fundació des del 2007, es van organitzar en tots dos espais prop d’un centenar d’exposicions i una gran diversitat d’activitats que van acreditar la Fundació dins el panorama cultural de Barcelona.
El 2015, Josep Suñol va crear la Fundació Glòria Soler en honor de la seva mare. Aquesta entitat dedica els seus esforços als sectors de l’assistència social, la recerca científica i a diferents projectes que integren art i comunitat. Comparteix president, patronat i seu amb la Fundació Suñol i totes dues fundacions treballen conjuntament en l’àmbit de l’art i la ciutadania com a motor de transformació social.
L’any 2019, la Fundació Suñol es va traslladar a la seva primera ubicació a les Corts. L’espai rehabilitat ofereix una gran biblioteca que dona pas a la sala d’exposicions de més de cent metres quadrats, l’espai bessó de la qual és el magatzem d’obres d’art. El nou centre d’art va obrir les portes cinc dies després de la mort del col·leccionista que, juntament amb Sergi Aguilar, havien ideat iniciar la nova etapa amb «Cromomà», una acció interactiva de Miralda sobre les obres emmagatzemades, i amb «Aixòiallò», de Lluís Bisbe, una relectura de l’espai a partir de les obres de Picasso, Fontana, Miró, Dalí i Tàpies. El programa d’exposicions començava amb un tríptic comissariat per Valentín Roma sobre les línies argumentals del fons i el marc artístic i històric en què es va crear. Aquesta proposta va incloure el vídeo Retrat de Pep Suñol (1976-2009), d’Antoni Muntadas, una obra que mostra la seva absència, tal com el col·leccionista va preferir en vida. Extremament discret, Josep Suñol va exercir un estricte control sobre les seves imatges al mateix temps que promovia la difusió de la seva col·lecció. Perquè aquest és el llegat que va voler que el representés. En paraules seves: «El col·leccionisme és un exercici de memòria voluntària que d’alguna forma relata una experiència personal i que implica un compromís amb la universalitat.»
El 2022, la Fundació va celebrar el vintè aniversari amb un ampli programa dissenyat pel seu equip comissarial format per Jaume Brunet, Xavier de Luca, Glòria Fernández, David Martrat i Myriam González, en estreta col·laboració amb el seu patronat. El seu objectiu és enfortir l’abast del llegat de Josep Suñol mitjançant programes educatius i expositius, i també mitjançant la col·laboració amb altres institucions. Un llegat que comprèn no solament una extensa col·lecció, sinó també dues fundacions que treballen plegades per unir cultura i filantropia amb la finalitat d’acostar els valors de l’art a la societat.
Consignem finalment que al lloc web de la Fundació Suñol es detallen els noms dels artistes i les obres que formen la col·lecció, així com el centenar llarg d’exposicions organitzades al llarg de la seva història.
