16/10/2023
Flix (Ribera d'Ebre) 1843
- Flix (Ribera d'Ebre) c. 1925
|
Figura 1. Arqueta de Cristòfor Colom (reprodueix l’estil renaixentista), ca. 1880. Imatge procedent de The Studio (5 abril 1890). |
|
Figura 2. Miguel Ximénez, El naixement de la Verge, segle XV. Imatge procedent de Christie’s (en línia; Nova York, 2007). |
|
Figura 3. Joaquim Agrasot, Abans de la correguda, ca. 1890. |
|
Figura 4. L’Encarnació, tapes d’evangeliari brodades. Imatge procedent de la revista Forma (vol. II, 1907). |
El seu estatus d’antiquari i marxant d’art li va permetre amassar un variat espectre de col·leccions diverses, que comprenen des d’antiguitats d’alta època fins a pintures d’artistes del seu temps. Comerciant espavilat, va fer gala d’oportunisme en les seves incursions a l’estranger fins a convertir-se en un dels precursors que van introduir obres d’art als Estats Units.
Es va iniciar traficant amb antigalles a Castella i Andalusia fins que el 1880 instaura el seu propi negoci a la madrilenya plaza del Ángel. Les seves habilitats com a negociant aconsegueixen captivar una clientela internacional i relacionar-se amb els membres de la noblesa. Entre els seus clients hi ha els ducs de Santoña i la baronessa de Rothschild.
Va projectar principalment la seva carrera de forma itinerant. Durant els seus viatges a París i Roma solia adquirir quadres de l’escola de Barbizon i pintures d’artistes espanyols establerts allí, mentre que a la Península freqüentava els tallers dels pintors valencians i, particularment, els dels catalans Joan Roig Soler i Eliseu Meifrèn.
La seva activitat no va estar exempta de polèmica. A València es va relacionar amb dos personatges de reputació dubtosa: el ceramista Josep Ros i Surió i l’artesà marfilista Francisco Pallás i Puig. Confabularia amb tots dos perquè executessin obres d’estil antic que vendria com a autèntiques al mercat americà, el màxim exponent de les quals va ser l’anomenada arqueta de Cristòfor Colom (figura 1).
Va aconseguir amassar una ingent quantitat d’obres d’art i antiguitats que culminarien a la subhasta de la seva col·lecció el 1890 a The American Art Galleries, de Nova York. La col·lecció estava constituïda per mil dues-centes peces, incloent-hi cent obres de pintura antiga, tres-centes del segle xix, tres-centes de vidre i ceràmica, un centenar de ventalls, i nombrosos pergamins, instruments musicals, puntes, vestits antics, tapissos, joies, monedes, ivori, gravats, mobles i escultures. Entre els grans mestres representats hi havia obres de Velázquez, Goya, Zurbarán, Antoni Viladomat i, particularment, dues de Murillo, que havia manat expertitzar a la Junta de Museus, que presidia Antoni Caba. La seva pinacoteca comprenia, a més, obres de Miguel Ximénez (figura 2), Fortuny, Sorolla, Agrasot (figura 3), Benlliure, Enric Serra, Tapiró i Palmaroli, però també de Corot, Felix Ziem i Daubigny. Va tenir el mèrit de donar a conèixer per primera vegada una obra de Sorolla i un ampli assortiment de quadres de Joan Roig Soler als Estats Units.
Després d’establir-se a Barcelona a principis del segle xx, el 1907 va dur a terme un memorable viatge arreu del món al costat de Leopoldo Sainz de la Maza i els ducs de Medinaceli i de Peñaranda.
Va denotar un especial interès pels teixits antics. Va arribar a acumular una notable col·lecció que seria elogiada per Miquel Utrillo i Josep Gudiol, i que vendria parcialment a la col·leccionista anglesa Lady Gibson Carmichael (figura 4), a la Junta de Museus de Barcelona (1904-1910) i a l’actual Museu del Vestit de Madrid (1925).
El 1914, el Museu de Belles Arts Antigues i Modernes de Barcelona va comprar-li l’obra Retrat d’un jove de la cort de Lluís XV, atribuït a Jean-Marc Nattier. Posteriorment, el 1923, la Junta de Museus va tenir la intenció d’adquirir la seva col·lecció, que conservava llavors la seva filla Carme a París.
Bibliografia
Alcolea Albero, Fernando. «El anticuario y marchante Francesc Guiu i Gabalda (1843-ca. 1914) y el mercado americano». Locvs Amoenvs, núm. 13 (2015), p. 167-185.
«An ivory casket: Presented to Christopher Columbus by Ferdinand and Isabella». The Studio (5 abril 1890).
Boronat i Trill, M. Josep. «Venda d’un tríptic notabilíssim a Cabot, per part de l’antiquari Guiu, per no poder esperar les deliberacions i acords de la Junta». A: La política d’adquisicions de la Junta de Museus (1890-1923). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.
Carbonell Basté, Sílvia. El col·leccionisme i l’estudi dels teixits i la indumentària a Catalunya: Segles xviii-xx. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. [Tesi de doctorat]
Catalogue of paintings by old and modern masters belonging to Francisco Guiu de Gabalda. Nova York: The American Art Galleries, 1890.
González, Javier; López, Sergio. «Francisco Pallás y Puig. El marfilista de Quart de Poblet». A: Los archivos secretos de Quart de Poblet [en línia], 27 setembre 2014. [Consulta: 31 agost 2023].
González Martí, Manuel. «Por los artistas humildes: Francisco Pallas, el marfilista». Las Provincias (12 juny 1928), p. 9.
Gudiol Cunill, Josep. «Una casulla del Museo de Vich». Museum (1 octubre 1911), p. 365-377.
Lady Charlotte Schreiber’s journals: Confidences of a collector of ceramics & antiques throughout Britain, France, Holland, Belgium, Spain, Portugal, Turkey, Austria & Germany from the year 1869 to 1885. Londres, 1911.
Medinaceli, duc de. Diario de mi viaje alrededor del mundo en 1907. Madrid: Imprenta de Blass y Cía., [1915].
Roglán, Mark A. «La pintura de Joaquín Sorolla en los museos estadounidenses». A: El arte español fuera de España. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2003, p. 381-394.
Sala i Tubert, Lluïsa. «Joan Roig i Soler: llibreta de comptes (1881-1908). Ms. 3023 Biblioteca de Catalunya - Estudi i transcripció». Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi [Barcelona], vol. xv (2001), p. 175.
Utrillo, Miquel. «Per què serveixen els teixits antics?». Forma, vol. ii (1907), p. 109-114. [Reproducció de teixits antics a les pàgines 102-108]
|
