Salvador Vilaseca Anguera

16/10/2023

Reus (Baix Camp) 17/4/1896  - Reus (Baix Camp) 13/4/1975

El ferm contacte que Salvador Vilaseca Anguera mantingué des de molt jove amb l’anomenat excursionisme científic feu que, des del 1919 i pràcticament fins a la seva mort, fes un gran nombre exploracions i intervencions en molts indrets i jaciments d’interès arqueològic de bona part de la Catalunya meridional, unes recerques que, paral·lelament a la seva activitat professional com a metge (titulat el gener del 1922) i com a forense, li van comportar un gran prestigi científic. A més, també li van permetre iniciar i fer créixer una important col·lecció arqueològica, que conservà a casa seva ben documentada i classificada. D’altra banda, el seu lligam amb associacions ateneístiques reusenques implicaren la vinculació de Vilaseca amb els dos «museus» d’una certa entitat formats a la ciutat entre el 1915 i el 1925. La seva primera experiència estigué relacionada amb el Museu de Ciències Naturals de l’Agrupació Excursionista de Reus, inaugurat el 9 de juliol de 1916. D’acord amb la seva formació universitària inicial, el jove Vilaseca, soci destacat de l’Agrupació, va classificar-ne la col·lecció paleontològica, que, juntament amb diversos materials arqueològics i d’interès històric local, formava el gruix d’aquesta primera i interessant mostra museogràfica reusenca.

Més endavant, l’any 1932, Vilaseca es va decidir a mostrar públicament les millors peces de la seva col·lecció, aleshores ja d’un volum força considerable, al Centre de Lectura de Reus. Era, evidentment, un acte de prestigi per a l’entitat, però tot fa suposar que no hi havia cap ànim de cessió per part del propietari. La mostra, titulada Exposició de Prehistòria (Camp de Tarragona i Priorat), va obtenir un gran èxit de públic i un considerable ressò mediàtic a tot Catalunya. Va ser inaugurada el 28 de febrer i, tot i que era previst cloure-la el 27 de març, va romandre oberta fins després de les festes de Setmana Santa. Fou visitada per diversos investigadors i estudiosos, però també per personalitats polítiques tan destacades com l’aleshores cap de la minoria parlamentària catalana Lluís Companys (27 de març), el president de la Generalitat Francesc Macià (10 d’abril) i el conseller de Cultura Ventura Gassol, que hi anà com a mínim dues vegades (una per acompanyar Companys, i l’altra, Macià).

El 31 de març, els cinc regidors de la minoria d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) van presentar en la sessió ordinària municipal un escrit en què es feia un veritable elogi de l’exposició esmentada. Entre altres consideracions, afirmaven que «ha estat visitada per les més prestigioses autoritats en arqueologia de la nostra terra, i el comentari que totes elles n’han fet, ha coincidit en apreciar la col·lecció Vilaseca com una de les millors que existeixen a Catalunya i Espanya», així com que «no han mancat al Doctor Vilaseca col·laboradors entusiastes, tots els quals, junt amb ell, no han reparat en cap mena de sacrifici. De tots és conegut el lamentable accident que produí la pèrdua d’una mà al Senyor Pere Rius, treballant junt amb el Doctor Vilaseca en una de les seves excavacions. El Doctor Vilaseca ha fet que Reus aconseguís un lloc de relleu en el camp de la prehistòria, enaltint amb això el nom de la nostra ciutat». En conseqüència, van demanar l’aprovació de dues proposicions. La primera era «fer constar en acta la satisfacció de la Corporació Municipal, pels treballs portats a terme pel Dr. Vilaseca» i la segona era «acordar que l’Alcaldia feliciti al Dr. Vilaseca, i en posar-se en contacte amb ell, estudiar la possibilitat de crear un “Museu Municipal de Prehistòria”, o, almenys, que la seva col·lecció resti a Reus i pugui ésser instal·lada dignament a la nostra ciutat». Tots els portaveus dels grups municipals es van mostrar favorables a la proposta. Un dels regidors ponents, Andreu, afegí que «el Consell de Cultura de la Generalitat […] té en projecte la creació d’un “Museu d’Arqueologia i Prehistòria” en una població de nostra província que encara no ha estat fixada». Josep Caixés, de la minoria regionalista (Lliga), va fer referència a «les gestions que feu en el temps que tingué al seu càrrec l’Alcaldia, perquè la col·lecció de prehistòria d’aquell senyor no sortís d’aquesta ciutat, instal·lant-la en el Centre de Lectura o en el Museu Prim-Rull. Al mateix temps fa constar que l’Ajuntament deuria estudiar la manera de concedir alguna recompensa a un obrer [P. Rius] que en les excavacions que porta a terme el Sr. Vilaseca, va perdre una mà; a qual efecte, proposa que per la Comissió d’Hisenda es tingui present l’assumpte, per si és possible concedir alguna pensió». Josep Banús, d’Acció Catalana (AC), va dir que «els Regidors de la majoria han vist amb la major complaença la proposició llegida, i també s’han enterat satisfactòriament de les paraules del Sr. Caixés; fent constar, a la vegada, que ja tenien el criteri de fer el possible a fi que la col·lecció de què es tracta, no sortís de nostra ciutat». L’alcalde, Antoni Martí Baiges (AC), va dir que faria «les gestions que se li encomanen amb tot interès per tal que tinguin efectivitat els desigs del Consistori, que també són els seus». La proposició va ser aprovada sense cap oposició (amb l’addició del que havia proposat el regidor Caixés respecte a Pere Rius) i l’alcalde Martí va poder fer de seguida —i de manera personal i directa— les gestions a què s’havia compromès, atès que va presidir, el dia 9 d’abril, l’àpat que es va fer a la mateixa sala de l’exposició en honor de Salvador Vilaseca. La visita de Macià, que es va produir l’endemà de l’àpat suara esmentat, va tenir una repercussió considerable, de la qual es feu ressò la premsa de Barcelona. El diari Foment informà, entre altres coses, que «feta la visita, la Junta directiva del Centre de Lectura pregà al President que no siguin traslladats de Reus els objectes exposats, i que el Govern de Catalunya faciliti, en la mida que sigui possible, la continuació de les excavacions i autoritzi la creació, a Reus, d’un Museu de Prehistòria que, a l’ensems que guardi els tresors ja descoberts, estimuli la recerca de nous objectes […]. El senyor Macià va prometre interessar-se pel que se li demanava i tingué paraules d’elogi per la tasca meritíssima duta a terme pel doctor Vilaseca i pel Centre de Lectura, el qual ha afegit ara un nou capítol de glòria al seu brillant historial». Tot i aquests excel·lents desitjos i voluntats, la idea de crear un Museu de Prehistòria a Reus no va prosperar i hom va haver d’esperar un any perquè s’obrissin unes noves perspectives, per bé que amb una orientació molt diferent.

Francesc Abelló, metge i company de Salvador Vilaseca a l’Institut Pere Mata i un dels signants de la proposta de l’any anterior, va reprendre el tema en qualitat de president de la Comissió de Cultura del municipi. En la sessió municipal del 23 de març de 1933, Abelló (ERC), amb el suport d’Amadeu Ferraté i Gili (AC), va presentar un dictamen «sobre la creació d’un Museu Municipal». Després de tot un seguit de consideracions, Abelló i Ferraté proposaren que aquest museu s’establís a l’edifici que ja ocupava el Museu Prim-Rull, que es facultés a la Comissió «per a que disposi l’execució dels treballs necessaris per a la deguda instal·lació del Museu en la casa esmentada» i que s’encarreguessin interinament a Pere Rius «els treballs necessaris per a l’ordenació del Museu, acoplament, catalogació, instal·lació d’objectes, etc., la retribució del qual oportunament serà determinada». Després d’un aclariment sobre «l’aspecte econòmic de l’assumpte», demanat pel regidor C. Òdena, el dictamen va ser aprovat per unanimitat. Tot seguit, Rius va començar una intensa recerca per tal d’aconseguir peces per al Museu. L’11 d’agost següent, Abelló va convocar en el mateix Saló de Sessions de l’Ajuntament diverses personalitats locals per estudiar la formació de la primera Junta del Patronat del Museu Municipal. Hi van concórrer Eudald Mercader i Josep Monné Vázquez, regidors de la Comissió de Cultura; Cèsar Ferrater Pons, artista i escriptor; Salvador Vilaseca; Pere Rius, que actuà de secretari, i el mateix Francesc Abelló, que va presidir la reunió. D’entrada, segons l’acta mecanoscrita que es conserva a l’arxiu del Museu de Reus, Abelló exposà les expectatives obertes i els resultats obtinguts a partir del dictamen aprovat el 23 de març i explicà que «com sia [que] estan avui molt avensats els treballs de referència i tenim dipositats al nostre Museu, objecte de vàlua històrica, creu arribat el moment de recabar dels presents, que per aquest fi ha convocat, la cooperació necessària per a crear un Patronat del Museu que porti a terme la tasca iniciada per la Comissió de Cultura, i proposa que entre tots confeccionin una llista de noms de les persones que per les seves condicions puguin integrar el Patronat que tingui cura de l’organització i sosteniment del naixent Museu Municipal i d’aquest Patronat, formar la junta que el representi i administri». Després de la deliberació corresponent, es va aprovar una relació de noms i càrrecs. Sota la presidència —lògica— de l’alcalde de Reus, la Junta es compondria d’una primera vicepresidència, que correspondria al president de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament; una segona vicepresidència, per a un delegat o representant de la Junta de Museus de Barcelona; quatre vocals nats (el president o delegat del Centre de Lectura, una representant de Cultura de la Dona, el director de l’Escola de Treball i un regidor a designar de la Comissió de Cultura), i de quatre vocals tècnics (Salvador Vilaseca, Cèsar Ferrater, Pau Font de Rubinat i l’arquitecte i exalcalde de Reus Josep Simó i Bofarull). Actuaria com a secretari el conservador del Museu, Pere Rius. L’acta recull l’acord dels reunits de considerar constituent la Junta suara esmentada i que aquesta Junta Constituent s’encarregaria de nomenar els membres del Patronat del Museu, de redactar el Reglament i d’elevar «per mitjà de la Comissió de Cultura al Consistori, per [a] la seva aprovació, les conclusions d’aquesta i successives reunions». Els acords d’aquesta reunió de l’11 d’agost van ser ratificats en la sessió municipal del 13 d’octubre, a proposta d’Abelló i del seu company J. Monné. Salvador Vilaseca, per tant, va rebre un ofici datat el dia 24 d’octubre, signat per l’alcalde Enric Cavallé, en què aquest li comunicava l’aprovació municipal per a la constitució del Patronat i que en formava part «com a vocal tècnic».

La primera reunió de la Junta del Patronat així legalitzat es va fer el dia 23 de desembre de 1933. Un dels primers acords, «a instàncies del senyor Abelló», va ser el nomenament de Salvador Vilaseca com a «director provisional del Museu i com a delegat de la Junta». Vilaseca acceptà «la designació a precs de la Junta i a condició d’ésser el càrrec no retribuït i sense fixació d’hores per a desempenyar-lo». També fou nomenada «una ponència integrada pels senyors Vilaseca i Ferrater per a l’estudi i redacció del reglament del Patronat». Vilaseca i Ferrater van enllestir prou ràpidament la tasca que els havia estat encomanada i van repartir «uns exemplars del projecte del dit reglament» entre els assistents a la següent sessió de la Junta, portada a terme el 17 de març de 1934, que quedà «pendent de discussió per a la reunió propera». Aquesta es va fer dues setmanes després, el 31 de març, però, després d’una observació de detall del regidor Caixés, l’aprovació definitiva es deixà per a una ocasió més oportuna (no he sabut fixar el moment en què es va aprovar aquest reglament, entre altres coses perquè l’exemplar que en conec —mecanoscrit— no porta data). En l’apartat «Del Director del Museu», el reglament assenyala que «la Junta podrà delegar en un dels seus membres, la Direcció del Museu» (article 13) i que «el Director del Museu tindrà sota les seves ordres el personal adscrit al Museu, qui ordenarà les seves funcions i qui farà complir els acords de la Junta i de l’Assemblea» (article 14). El Museu Municipal, finalment, es va inaugurar el 14 d’abril de 1934, en el tercer aniversari de la proclamació de la Segona República. L’acte oficial va ser presidit per l’aleshores alcalde de Reus, Josep Borràs Massaguer, que, a més, actuava com a delegat del conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, a qui fou impossible assistir a l’acte. Deixant a part uns quants materials arqueològics d’èpoques ibèrica i romana, els fons del Museu Municipal no contenien gairebé cap peça procedent de la col·lecció prehistòrica del seu director (un càrrec que, com hem vist, era honorari per voluntat pròpia). Tot i que es feren gestions municipals per muntar un monogràfic museu de prehistòria, aleshores l’intent no va passar de la teoria. Per la seva banda, Vilaseca va continuar les seves recerques arqueològiques fins al començament de la Guerra Civil, quan va haver de suspendre els seus treballs de camp, tot i que va col·laborar activament en diverses tasques de salvament del patrimoni cultural i va continuar relacionat amb el Museu i l’Arxiu municipals fins als últims mesos de la contesa. Allunyat de la ciutat per circumstàncies professionals relacionades amb l’Institut Pere Mata (centre d’atenció psiquiàtrica en què treballava), no va poder evitar que 66 caixes plenes de materials arqueològics de la seva col·lecció i que ell, el 9 de setembre de 1938, havia deixat en mans d’Isidre Pey i Font, representant del Museu d’Arqueologia de Catalunya, anessin a parar a Ginebra. No les va poder recuperar fins als últims dies d’agost del 1939.

El maig del 1941, Julio Martínez Santa-Olalla nomenà Vilaseca comissari provincial d’Excavacions Arqueològiques, un important càrrec oficial que mantingué fins al 1970 i que, tot i el seu caràcter honorari (també), li permeté una considerable llibertat de moviments i la realització de prospeccions, sondejos i excavacions en múltiples jaciments del territori, amb la consegüent ampliació de la seva col·lecció.

El 15 de setembre de 1961 s’inaugurà el nou Museu Municipal, que ara és el Museu d’Art i Història de Reus, instal·lat als baixos d’un gran edifici situat a la plaça de la Llibertat. A les sales d’aquell museu s’exposaren «interesantes vestigios de las culturas prehistóricas del término municipal de Reus» i també una selecció de tota mena de materials geològics, malacològics, prehistòrics, protohistòrics, ibèrics i romans procedents de diversos jaciments de les comarques meridionals de Catalunya, així com objectes arqueològics de cronologia més recent (com ceràmiques decorades, especialment de reflex metàl·lic, fabricades a Reus durant l’època moderna).

La seva reticència a decidir sobre el destí final de la seva col·lecció va quedar ben reflectida en una frase que li van sentir dir a uns quants dels seus amics: «Si la col·lecció es queda a Reus, es morirà; si se’n va fora de Reus, em mataran a mi». Haurien de transcórrer encara uns quants anys perquè la important i molt extensa col·lecció s’integrés de manera completa i definitiva —arran d’un acord entre la família del finat i l’Ajuntament reusenc— en els fons del Museu de Reus, tot instal·lant-se en el nou Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, situat al número 59 del raval de Santa Anna i inaugurat el 17 d’abril de 1984. Des d’aleshores, els nombrosíssims materials de l’antiga col·lecció Vilaseca fan part dels fons inventariats d’arqueologia del Museu i han estat i continuen essent consultats i estudiats per un gran nombre d’investigadors. D’entre els objectes més difosos d’aquest conjunt extraordinari, només esmentaré la «peça» que el mateix Vilaseca considerà la més destacada de la seva col·lecció: la famosa plaqueta de pissarra amb una petita cérvola gravada, procedent de la balma de Sant Gregori (Falset) i d’uns onze mil anys d’antiguitat. Pel que fa a la resta, és del tot recomanable repassar les 174 figures i les 144 làmines del segon volum del llibre que ha esdevingut el compendi de la tasca portada a terme per Salvador Vilaseca, Reus y su entorno en la prehistoria, que publicà a Reus dos anys abans de morir.

Bibliografia

Bassegoda, Bonaventura. Visitar les arts del passat: Les exposicions retrospectives d’art a Catalunya, València i Mallorca entre el 1867 i el 1937. Bellaterra [et al.]: Universitat Autònoma de Barcelona [et al.], 2022, p. 215-217 i 297-298.

Ferran Sans, Marc; Massó Carballido, Jaume (coord.). Descobreix els tresors! 70 anys de museus a Reus, 1934-2004. Reus: Institut Municipal de Museus de Reus, 2004.

Figueras Torruella, Anna; Massó Carballido, Jaume (coord.). Salvador Vilaseca: Una obra perdurable. Reus: Museu Comarcal Salvador Vilaseca, 1996.

Guix Sugranyes, Josep M. Vida i obra de Salvador Vilaseca. Reus: Recull d’Estudis Històrics, 1996.

Iglésies, Josep. Salvador Vilaseca, excursionista científic. Reus: Associació Excursionista de Reus, 1976.

Massó Carballido, Jaume. «El Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (Reus)». Boletín del Museo Arqueológico Nacional [Madrid], núm. 35 (2017), p. 1386-1396.

Massó Carballido, Jaume. «La col·lecció Vilaseca: l’opció tarragonina (1967-1975)». Diari de Tarragona (15 febrer 2001), p. 7.

Massó Carballido, Jaume. «Les activitats arqueològica i museística de l’Agrupació Excursionista de Reus, 1915-1925». A: Miscel·lània en homenatge a Salvador Vilaseca Anguera. Reus, 1985, p. 11-19.

Massó Carballido, Jaume. «Salvador Vilaseca i la creació del Museu de Reus (1932-1934)». A: El Noucentisme a Reus: Ideologia i literatura. Reus: Centre de Lectura, 2002, p. 227-243.

Massó Carballido, Jaume. «Vilaseca Anguera, Salvador». A: Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2017. [Consulta: 5 setembre 2023].

Vilaseca Anguera, Salvador. La indústria del sílex a Catalunya: Les estacions tallers del Priorat i extensions. Reus: Llibreria Nacional i Estrangera, 1936.

Vilaseca Anguera, Salvador. La indústria del sílex a Catalunya: Les estacions tallers del Priorat i extensions. Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 2011. [Edició facsímil amb apèndixs biogràfic i bibliogràfic a cura de J. Massó Carballido]

Vilaseca Anguera, Salvador. Reus y su entorno en la prehistoria. Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 1973. 2 vol.

Vilaseca Anguera, Salvador; Vilaseca Borràs, Lluïsa. Museo Municipal de Reus. Guía. Madrid: Dirección General de Bellas Artes, 1963.

Jaume Massó Carballido