Nascut en el si d’una família humil, Miquel Bayona Durán abandonà aviat la seva ciutat natal (Sabadell) i es traslladà tot sol a Barcelona a l’edat de dotze anys. De segur que la Ciutat Comtal, a les portes de l’Exposició Universal del 1888, constituïa un al·licient i una font d’esperança de canvi per a qualsevol jovencell amb inquietuds i ganes de deixar enrere la remor constant i ensordidora dels telers de la capital vallesana.
És així com entrà a treballar de grum (botones) a la Banca Marsans, entitat que li permeté anar escalant posicions, mentre que, en paral·lel, estudiava francès, anglès i els principis de les operacions bancàries de manera autodidàctica. Anys més tard acabaria sent accionista de l’entitat i responsable dels negocis bancaris a l’Amèrica del Sud i al nord d’Àfrica, a més de ser part activa del Casino Mercantil de Barcelona —conegut popularment com a Borsí—, presumiblement a partir de la reobertura de l’entitat l’any 1915. A part, practicava diferents esports, com el ciclisme, la boxa, l’esgrima i la defensa amb bastó i, també, participava en les activitats dels principals ambients culturals de la burgesia barcelonina del moment.
L’any 1919, a l’avançada edat de quaranta-cinc anys, es casà amb Rosa Cortadellas i el matrimoni adquirí un pis principal al carrer de Pau Claris de l’Eixample barceloní. Podríem considerar aquest moment com una data clau en la formació de la col·lecció de Miquel Bayona i és que, a part d’encarregar retrats familiars —entre els quals destaca el del mateix Bayona pintat pel badaloní Eduard Flò (figura 1)—, és possible que també fos aleshores quan comencés a interessar-se pel món de la pintura.
Amb tota probabilitat, el quadre més notori de la col·lecció de Miquel Bayona era un sant Jeroni penitent de la primera meitat del segle xvii realitzat pel taller del madrileny Francisco Collantes o bé per algun seguidor seu. També hi figurava una pintura d’escola holandesa del segle xvii, que representava un paisatge nevat amb patinadors i que ha estat atribuïda a Thomas Heeremans o Willem Gillisz Kool, així com una obra del francès Vincent Malo (figura 2), que es formà a Anvers (Bèlgica) i treballà bàsicament a Itàlia, la qual representa l’escena mitològica d’Atalanta i Melèagre caçant el senglar de Calidó i que fou pintada durant el primer quart del segle xvii. Continuant amb obres d’aquest mateix segle, la col·lecció contenia una escena de batalla de l’orde de Malta (figura 3) que es podria atribuir a Filippo d’Angeli o a Jacques Courtois. A més, hi havia també una parella de retrats a l’oli de finals del segle xvii o principis del segle xix que podríem relacionar amb l’escola holandesa. Convé destacar que un d’aquests dos retrats, concretament un de femení, fou exposat a l’Exposición de Retratos y Dibujos Antiguos y Modernos, celebrada a Barcelona l’any 1910, així com una obra religiosa, del mateix segle xvii, que escenifica la paràbola de Crist a casa de Marta, Maria i Llàtzer (figura 4) i que, segons sembla, fou elaborada a partir d’una obra dels pintors Jacopo i Francesco Bassano. Finalment, també volem fer esment de la pintura titulada La lliçó d’amor (figura 5), de mitjan segle xviii, atribuïda a l’artista francès Gaspard Grésly i que parteix d’un quadre de Jean-Antoine Watteau conservat al Museu Nacional d’Estocolm (Suècia).
La resta d’obres que formaven la col·lecció eren bàsicament pintures antigues d’escoles flamenca, italiana i francesa i algun gravat del mateix estil. Tal com explicà Eugeni Paytubí, net de Miquel Bayona, un dels temes que més apassionava el seu avi era la pintura d’escenes mitològiques, ja que, després, les analitzava i estudiava a partir de la seva biblioteca personal. La col·lecció es completava amb obres dels catalans Eduard Flò Guitart (figura 6), Francesc Sans Castaño i Jaume Freixas Freixas, amics i coetanis de Miquel Bayona.
La col·lecció anà creixent a partir de compres en diverses galeries de Barcelona. El seu net explica que alguns establiments apujaven el preu de venda dels quadres que ell desitjava fins que, detectat el frau, convingué amb un amic seu (de cognom, Roca) que ell li adquirís els quadres per evitar la picaresca de la sala. Una segona via d’adquisició era a partir de préstecs personals que realitzava a col·leccionistes que passaven per un moment econòmic delicat i que, com a aval, empenyoraven un quadre. Sovint el préstec no li era retornat i és així com el quadre passava a formar part de la col·lecció de Bayona.
La seva pinacoteca va córrer perill durant un incendi que tingué lloc als baixos del domicili, ocupats per una fusteria. Va ser aleshores quan tots els veïns del bloc de pisos ajudaren a despenjar els quadres i a portar-los a l’exterior per temor que el foc afectés els habitatges. Anys més tard, en esclatar la Guerra Civil, un grup de revoltats anaren a buscar Miquel Bayona, però abandonaren el domicili en veure que havia mort per una malaltia quatre anys abans. Durant aquesta guerra, la valuosa col·lecció es mantingué intacta i no se’n requisà cap peça.
L’any 1932, en morir Miquel Bayona, la col·lecció havia passat a mans de la seva esposa, Rosa Cortadellas i, d’ella, passà a les seves dues filles i als descendents posteriors. Volem agrair a Eugeni Paytubí, net de Miquel Bayona, així com a l’historiador de l’art Juan Carlos Bejarano la seva col·laboració en aquest petit treball d’investigació.
