Joan Bonet i Baltà

23/1/2024

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) 23/5/1906  - Barcelona (Barcelonès) 6/7/1997

Joan Bonet i Baltà neix en el si d’una família que marca els seus interessos futurs. El pare, Joan Bonet i Marrugat, pertanyia a una saga d’escultors dedicats a la talla i la construcció d’imatges devocionals, i havia estat també professor de dibuix a les escoles Milà i Fontanals de l’Associació Catòlica de Vilanova. El seu oncle Albert Bonet i Marrugat era un reconegut sacerdot, fundador el 1931 de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, que va influir decisivament en la vocació sacerdotal del jove Bonet i Baltà. Ingressa al seminari i és ordenat prevere l’any 1929. Al mateix temps, exerceix una important activitat cultural. Entre el 1924 i el 1931 col·labora en la revista L’Acció, amb el pseudònim de Joan de Puigdalba, i també en altres revistes, com Exercitatorium o La Academia Calasancia. Com a historiador, la seva contribució ha estat rellevant en la història de l’Església a Catalunya; en destaquen especialment els treballs sobre la figura del bisbe Josep Torras i Bages (1846-1916). Va reunir un important fons bibliogràfic i documental —més de cinc mil volums, col·leccions de revistes i manuscrits— amb la intenció d’elaborar una història de l’Església a la Catalunya del segle xix. Aquest arxiu es custodia a la Biblioteca del Seminari de Barcelona, ​​amb el nom de Seminari d’Història Contemporània de l’Església de Catalunya.

Després de passar per diferents parròquies catalanes, és nomenat rector de la nova parròquia de Sant Isidre Llaurador de l’Hospitalet de Llobregat (1948), de la qual va ser el promotor, així com de l’església, la rectoria i l’escola Casal dels Àngels (1959). Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i va rebre la Medalla de la Ciutat de l’Hospitalet de Llobregat i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Bonet va ser, bàsicament, un col·leccionista de ceràmica. La seva col·lecció es conserva per donació del mateix Bonet (1978) al Museu de Vilafranca, on es va instal·lar en tres sales. Des del 2007, el Museu de Vilafranca és el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) i només s’hi exposa una petita selecció de la col·lecció de Bonet. Juntament amb la ceràmica, Bonet també va donar la seva biblioteca especialitzada en el tema. No va ser la primera donació que feu al Museu de Vilafranca, perquè el 1967, amb motiu de l’exposició dedicada a Torras i Bages, va donar cinc dibuixos de Ricard Opisso en què apareixia el bisbe esmentat.

Bonet recorda que el seu primer contacte amb la ceràmica van ser els plafons dedicats a la Immaculada i a la Mare de Déu del Roser (de finals del segle xviii o principis del segle xix) que hi havia a la casa familiar. En la seva passió pel col·leccionisme, sens dubte va ser important el seu tracte amb el sacerdot Manuel Trens (1892-1976), originari de Vilafranca del Penedès, fundador del Museu Diocesà de Barcelona (1916) i promotor de la renovació de l’art litúrgic. Bonet, juntament amb altres joves, recorria les parròquies properes a Vilafranca, seguint els ensenyaments de Trens, per salvar algunes rajoles en perill de desaparició a causa de l’estat d’abandonament en què es trobaven.

La col·lecció de ceràmica reunida per Bonet té un caràcter general i la procedència de les peces que la formen és majoritàriament desconeguda, tot i que sabem que Bonet era un visitant assidu dels antiquaris de Barcelona, com ara el de la família Sánchez, establert encara a principis del segle xxi al carrer dels Banys Nous. Les 1.579 peces que aplega la col·lecció formen un important conjunt tant per la varietat que presenten com per la importància que tenen. La col·lecció es pot dividir genèricament en obres de dos tipus: ceràmica de forma i rajoles.

De la ceràmica de forma destaquen els grups de pisa amb tons de verd i manganès de Paterna (figura 1), amb reflex metàl·lic de Manises, Barcelona i Reus; pisa blava i policroma catalana; especiers i plats de Talavera de la Reina i Puente del Arzobispo (Castella-la Manxa); mancerines i altres peces de taula d’Alcora; pisa de Terol, i terrisseria catalana. Pel que fa a les rajoles, es poden classificar segons l’àmbit geogràfic i segons els estils artístics dels principals centres productors hispànics (Sevilla, València, Talavera i Barcelona); són, majoritàriament, d’una banda, del Renaixement sevillà i elaborades a la corda seca i d’aresta (figura 2) i, de l’altra, rajoles pintades a mà alçada i de mostra catalanes i valencianes dels segles xvi al xix. Entre les rajoles catalanes, les més rellevants són algunes de les anomenades rajoles d’arts i oficis i, especialment, aquelles que en el seu moment van tenir un ús devocional o religiós, com ara frontals d’altar i panells devocionals (figures 3 i 4). En la publicació del llibre titulat Ceràmica catalana. Pietat popular (segles xv-xix) (1988), que és el catàleg de la col·lecció, el mateix Bonet va fer una selecció de cent vuitanta peces que es caracteritzaven per ser testimoni de la devoció popular a Catalunya.

Un aspecte que crida l’atenció del catàleg de la col·lecció de Bonet és la inclusió de peces que, si bé havien estat de Bonet, ja no formaven part de la seva col·lecció en aquell moment. L’exemple més destacable és un gran frontal d’altar del segle xvii, signat per Miquel Lapuja i dedicat a sant Isidre Llaurador. Aquest frontal havia estat adquirit per Bonet abans del 1932; després de la Guerra Civil, va servir com a altar provisional durant la construcció de la parròquia de Sant Isidre Llaurador a l’Hospitalet; el 1951 va ser donat a l’important col·leccionista de ceràmica Vicenç Ros i es conserva al Museu Municipal Vicenç Ros, a Martorell. A canvi, Ros va costejar el nou altar de la parròquia de l’Hospitalet, on es conservarien unes relíquies del sant cedides pel Bisbat de Madrid. D’altra banda, en diferents ocasions, Bonet va donar al monestir de Montserrat escudelles o plafons devocionals de tema montserratí i, el 1950, va regalar al Centre Excursionista de Gràcia una rajola del segle xvi procedent del castell de Vulpellac. Totes aquestes peces apareixen al catàleg, encara que, quan es va publicar, ja no formaven part de la seva col·lecció.

Joan Bonet i Baltà va reunir un conjunt ceràmic amb la voluntat evident d’oferir una panoràmica global de la ceràmica dels segles xiv al xix, completada amb una sèrie de dibuixos de socarrats dels segles xv i xvi.

Bibliografia

Auguet, J. «Nuevos donativos al Museo de la Ciudad para la Exposición del Doctor Torras y Bagés». Diario de Barcelona [Barcelona] (15 març 1967), p. 19.

Bonet i Baltà, Joan. Ceràmica catalana: Pietat popular (segles xv-xix). Barcelona: Mn. Joan Bonet i Baltà, 1988.

Cerdà, Josep Antoni. Els escudellers i la producció de pisa a Barcelona. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2021. [Consulta: 29 novembre 2023]. [Tesi doctoral]

Clopas, Isidre. «Els museus de Martorell i els col·leccionistes de ceràmica». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. iii (1989), p. 83-88.

Llopis, Arturo. «Cinco minutos con el reverendo Juan Bonet Baltá». Destino [Barcelona], núm. 812 (28 febrer 1953), p.11-12.

Manent, Albert. «Josep Bonet i Baltà, de la pastoral i l’apologètica a la història». A: Semblances contra l’oblit: Retrats d’escriptors i de polítics. Barcelona: Destino, 1990, p. 39-49.

Martí, J. M. «El historiador Bonet i Baltà y la “secta”». La Vanguardia [Barcelona] (13 juliol 1997), p. 50.

Massot, Josep. «Joan Bonet i Baltà (1906-1997)». Anuari Verdaguer [Vic], núm. 10 (1997-2001), p. 344-346.

Mossèn Joan Bonet i Balta: Noranta anys al servei de l’Església de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.

Piquer, Jordi. «Cerámica religiosa. El espíritu del barro». La Vanguardia [Barcelona] (11 setembre 1988).

Pladevall, Antoni. «Joan Bonet i Baltà». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi [Barcelona], vol. xii (1998), p. 339-340.

Soberanas, A. J. «Bibliografía». A: Contribució a la història de l’Església Catalana: Homenatge a mossèn Joan Bonet i Baltà. Barcelona: Publicacions de 1’Abadia de Montserrat, 1983.

Solé i Bordes, Joan. «Mn. Joan Bonet i Baltà. Quatre apunts biogràfics». Del Penedès: Publicació del Centre d’Estudis Penedesencs [Vilafranca del Penedès] (primavera 2002), p. 17-20.

Viciano, Albert. «Conversación en Barcelona con Joan Bonet i Baltà». Anuario de Historia de la Iglesia [Pamplona], núm. 5 (1996), p. 377-385.

Vicente de la Fuente Bermúdez