Ramon Mascort i Amigó

14/7/2021

Barcelona  19/10/1930  - 

Ramon Mascort i Amigó va néixer a Barcelona l’any 1930 en el si d’una família originària de Torroella de Montgrí, població on actualment, a través de la fundació que creà el 2007, es dona a conèixer la col·lecció d’art que ha anat conformant al llarg dels anys en funció de les oportunitats del mercat de l’art, sobre la base dels diversos discursos que articula i les directrius idiosincràtiques que la regeixen. La col·lecció no se centra en una única tipologia artística, sinó que el conjunt artístic acumulat reflecteix un ampli ventall d’interessos del propietari, que van des de la pintura espanyola, en què destaquen interessants noms de les escoles catalanes i andaluses, fins a la cartografia, el gravat i molt especialment les arts de l’objecte o arts decoratives, en què la qualitat i la raresa de les peces de ceràmica i d’orfebreria que la componen són molt apreciades en els cercles del col·leccionisme internacional.

Una particularitat de la tasca col·leccionista de Ramon Mascort és la concepció, ja que en aquests nous temps en què el col·leccionisme modern pren noves formes d’organització i conservació molt properes en els seus plantejaments a les maneres de treballar de les institucions museístiques —en què, per exemple, és fàcil trobar col·leccions privades dipositades en espais concebuts per a aquesta finalitat—, les obres que integren la col·lecció Mascort continuen conformant els espais quotidians de la família, mantenint en molts casos la seva funció primigènia d’ús domèstic o decoratiu.

Ramon Mascort va iniciar-se en el món de l’art i del col·leccionisme de la mà del seu oncle, el pintor Josep Maria Mascort, convertit en mestre, amic i guia, tal com en més d’una entrevista ha recollit el col·leccionista. En l’actualitat, la col·lecció consta d’unes set mil peces, aproximadament, classificades en tres categories o fons que tenen com a fil conductor l’evolució de l’art hispànic en un marc cronològic ampli, que s’inicia amb peces del període medieval i acaba a finals del segle xix. El primer fons i principal és l’artístic, el segon reuneix obra fotogràfica antiga, en què destaca l’obra de Valentí Fargnoli, i la tercera tipologia acull el fons documental. Pel que fa al patrimoni artístic, hi ha un clar protagonisme de les peces que conformen el món de les arts decoratives, especialment ceràmica, orfebreria medieval i renaixentista, joieria d’època moderna i mobiliari; són obres que es complementen amb col·leccions iniciades més tard, com les de pintura, dibuix o escultura.

Alguns dels artistes presents en la col·lecció són Arnaut de Castellnou de Navalles, autor de l’oli sobre taula Sant Antoni Abat; dos fragments del guardapols del Retaule de la Transfiguració de la catedral de Barcelona, obra de Bernat Martorell, amb les imatges de santa Caterina i sant Vicenç; Luca Giordano amb un esbós preparatori de la pintura Jesucrist triomfant reprèn Sant Jeroni, treball preparatori per a una cúpula de la basílica del Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial; el retrat regi de Margarida d’Àustria fet per Juan Pantoja de la Cruz, o Luca Cambiaso, artífex d’una aiguada amb el tema El pelegrí d’Emaús.

La pintura espanyola del segle xix es troba àmpliament representada en diversos formats per noms essencials en la seva configuració: Eugenio Lucas Velázquez, Marià Fortuny, Tomàs Moragas, Francisco Peralta, Ignacio León y Escosura, José Jiménez Aranda, Martín Rico, Josep Cusachs, Antoni Caba, Baldomer Galofre, Joaquim Luque, Dionís Baixeras, Laureà Barrau, Eliseu Meifrèn o Joaquim Mir, entre d’altres. En menor mesura, responent als gustos del col·leccionista, s’hi troben algunes peces del període barroc. En el cas de la pintura, cal fer esment de l’obra de Josep Maria Mascort, de qui el nebot ha esdevingut el principal col·leccionista amb un fons compost d’unes 450 peces, algunes fruit de l’herència familiar. La pintura i els dibuixos s’han convertit cada cop més en un eix fonamental de la col·lecció, tot i que inicialment aquestes peces no foren adquirides en aquest sentit. En realitat, és important indicar que l’adquisició de pintura, dibuix i gravat respon més a patrons emocionals que a consideracions estrictament vinculades al fenomen del col·leccionisme, ja que la seva adquisició és regida pel gust del propietari més que per la voluntat d’establir diàlegs amb les peces.

La ceràmica és un dels fons principals i més rics de la col·lecció, format per més de tres-centes peces daurades que representen els tallers de Paterna, Manises, Barcelona i Reus, a més de tallers aragonesos i andalusos amb peces datades des de finals del segle xii fins al segle xix. Aquest conjunt es completa amb obres de pisa de factura catalana, rajoles, plafons i socarrats amb el mateix marc cronològic. Entre les peces singulars d’aquesta tipologia, cal destacar una bacina o lebrillo d’un taller de Manises de finals del segle xv ornamentat amb un escut reial. Aquesta peça havia format part de les col·leccions Jean del Castillo (Château de Candé, Monts, Indre i Loira, França) i William Randolph Hearst (San Simeon Castle, Califòrnia, Estats Units d’Amèrica).

La joieria i l’orfebreria són dues tipologies també àmpliament representades en la Col·lecció Mascort. Pel que fa a la joieria, el fons se centra en peces dels segles xvii i xviii, mentre que en el cas de l’orfebreria sobresurten les peces del període medieval i renaixentista. Són destacables els especiers de torre, un reliquiari en forma de bust representant santa Llúcia o la creu de plata amb esmalts, amb pica de Barcelona, datada pels especialistes entre 1335 i 1340, que inclou les inicials B. R. al·lusives a l’artífex. Aquesta peça havia format part de la Col·lecció Martin Le Roy, segons consta en el catàleg editat a París el 1906. Com en el cas de la joieria, l’art ligni està conformat majoritàriament amb peces del segle xviii, moment àlgid de l’ebenisteria catalana, en què destaquen algunes peces datades i signades, fet poc habitual a casa nostra, com la petita calaixera pintada amb la tècnica de la cervesa, obra feta el 1782 per Francesc Jover. Tanmateix, aquest no és l’únic període ben representat de la història del moble hispànic. Sobresurten un conjunt de cofrets i capses medievals, entre les quals una arqueta amatòria de factura barcelonina de la primera meitat del segle xv, realitzada amb la tècnica del pastillatge, policromada i daurada amb escenes de tipus galant.

La darrera tipologia a destacar del fons artístic és la col·lecció de gravats i mapes, amb un inventari d’unes 350 obres, en què se signifiquen les vistes de Catalunya, així com les principals escoles cartogràfiques europees, en què sobresurt l’escola francesa. Peces cartogràfiques realitzades pels francesos Jacques-Nicolas Bellin o Jean-Baptiste Beaurain, el geògraf Mantelle o els cartògrafs holandesos Johannes Janssonius i Johannes Van Keulen, i en què cal afegir peces de Münster, Johann Baptista Homann, Hondius-Mercator, Louis-Michel Dumesnil o l’italià Giuseppe Vasi, entre molts altres. No hi falten tampoc vistes, mapes i plànols del terreny i les fortificacions de Catalunya que Sébastien de Pontault de Beualieu, mariscal de camp i enginyer militar al servei de Lluís XIV, va dibuixar i fer gravar en trenta-nou planxes, recollits com a Glorieuses conquestes de Louis le Grand...

En aquest breu recorregut per les tipologies i peces emblemàtiques d’aquesta col·lecció, cal recordar dos darrers treballs artístics. En primer lloc, dels fragments corresponents al Tapís dels Sants d’Espanya, manufactura de l’escola de Tournai de mitjan segle xv en què apareix el cap d’una abadessa, un màrtir i un sant. Segons M. Àngel Zalama, els dos fragments se sumarien als que es conserven al Fine Arts Museum de San Francisco, en els quals apareix la inscripció «qui in Hispania nati sunt». Aquest especialista diu que molt possiblement fou un encàrrec efectuat per Joan II de Castella o el seu fill Enric IV, ja que en el tapís apareix l’escut de Castella. Les vicissituds que van portar a la partició i desmembrament del tapís encara resten desconegudes. En segon lloc, la darrera peça singular a presentar és el relleu de marbre blanc a manera d’exvot d’Alfons el Magnànim, rei d’Aragó i de Nàpols. Jaume Barrachina i Artur Ramon apunten a Antonio Pisano, més conegut com a Pisanello, o a algú del seu cercle com a autor d’aquest encàrrec reial destinat a ser un obsequi. El revers de la peça, obra napolitana de mitjan segle xv, presenta el bust del rei de perfil, fet amb baix relleu, i, en la part superior, una inscripció en llatí: «Alfons revivint eternament en la seva memòria», mentre que, en el revers, l’artífex optà per ornamentar-lo amb la imatge de la Verge amb nen.

El perfil del Ramon Mascort col·leccionista no seria complet si no es descriu la gestió d’una col·lecció tan diversa en materials, temes i necessitats. Els aspectes divulgatius s’han concretat amb la creació de la Fundació Privada Mascort, que té la seu a l’antiga casa familiar de Torroella de Montgrí coneguda com a Casa Galibern i que cada any presenta d’una manera temàtica part dels seus fons en dues exposicions, amb implicació personal de Ramon Mascort i la seva esposa, Carmen Pascual. A banda de les exposicions, concerts i vetllades musicals que s’hi porten a terme, la fundació sempre és oberta als préstecs i les col·laboracions amb altres institucions i museus. En aquest sentit, algunes de les obres propietat de Mascort han format part d’exposicions temporals del Museo del Prado, el Medows Museum de Dallas, el Museu Nacional d’Art de Catalunya o la Fundación Marcelino Botín, entre d’altres. En el curs d’aquests onze anys s’han portat a terme quasi una vintena d’exposicions.

Dins del fenomen col·leccionista, no podem oblidar en aquest advocat de professió el seu interès per la preservació de la natura i el paisatge, que han estat aspectes essencials en el seu pensament. El desenvolupament de negocis en el sector del turisme el va portar a preocupar-se pel coneixement, la defensa i l’estudi de la natura, el paisatge, la flora i la fauna, per la qual cosa creà Lynx Edicions l’any 1989. Entre els treballs portats a terme, cal destacar The Handbook of the Birds of the World, publicació de referència mundial, estructurada segons les maneres del col·leccionisme científic sorgit a finals del segle xvii i desenvolupat en el segle següent per figures de la vàlua de Carl von Linné, el qual, amb les taules morfològiques de la seva proposta taxonòmica, va establir una classificació i una sistematització del món animal, vegetal i mineral. The Handbook és una obra col·lectiva dels més prestigiosos especialistes en la matèria, que en disset volums recull l’estudi detallat de cada una de les famílies, espècies i subespècies d’aus existents al món. Aquest primer projecte ha tingut continuació amb la col·lecció de vuit volums The Handbook of the Mammals of the World, sobre els mamífers, també publicada en anglès. En l’obra hi ha col·laborat l’entitat conservacionista International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, institució creada l’any 1948, amb seu a Suïssa, que aglutina setanta-vuit estats membres, amb científics i experts de més de cent vuitanta-un països.

La seva tasca com a mecenes i promotor de les arts ha estat reconeguda amb la Medalla del Montgrí (2014), el premi Fundació Valvi, en reconeixement a la seva trajectòria en el camp de la preservació del patrimoni medioambiental i paisatgístic (2015), i la Medalla d’Or del Gremi d’Antiquaris de Catalunya (2016). El 2016 ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi com a acadèmic d’honor.

Bibliografia i fonts

Barrachina, J. «Exvoto-recuerdo de Alfonso el Magnámino, rey de Aragón y de Nápoles (1396-1458)». A: Sesma, J. Á. (coord.). Fernando II de Aragón, el rey que imaginó España y la abrió a Europa. Cat. exp. Saragossa: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte, 2015, p. 154.

Cerdà, J. A. «Lebrillo». A: Sesma, J. Á. (coord.). Fernando II de Aragón, el rey que imaginó España y la abrió a Europa. Cat. exp. Saragossa: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte, 2015, p. 348.

Creixell, R. M. «La Col·lecció Mascort. Univers estètic per descobrir». A: Bassegoda Hugas, B.; Domènech, I. (ed.). Antics i nous col·leccionistes: Materials per a la història del patrimoni artístic a Catalunya. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2015, p. 65-82.

Creixell, R. M. «Ramon Mascort, coleccionista». A: Piezas escogidas. La selección del coleccionista. Torroella de Montgrí: Fundació Mascort, 2017, p. 25-33.

Pascual, M. «Tots els mamífers». Presència, any xliv, del 15 al 21 de maig de 2009, p. 26-29.

Zalama, M. Á. «Fragmento del tapiz Santos de España». A: Sesma, J. Á. (coord.). Fernando II de Aragón, el rey que imaginó España y la abrió a Europa. Cat. exp. Saragossa: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte, 2015, p. 316.

Rosa M. Creixell Cabeza