Xavier Ubach, conegut periodista i locutor de ràdio i televisió, va donar generosament la seva col·lecció a l’ajuntament de la seva ciutat, Mataró, el 2006. Es tracta d’una col·lecció creada a partir de la personalitat i les preferències del col·leccionista, raó per la qual està imbuïda d’unes peculiaritats distintives i identitàries. La configuren més d’un centenar de pintures i gravats i una dotzena d’escultures i rajoles ceràmiques; es tracta, doncs, d’un heterogeni conjunt d’obres, estils, tècniques i autors en què trobem peces d’un notable valor històric i artístic.
Xavier Ubach va ser un col·leccionista molt precoç. Recorda vivament la seva primera experiència en aquest sentit i, sobretot, la sorpresa del venedor quan un noi tan jove li manifestà la seva intenció d’adquirir no un, sinó dos dibuixos de Ricard Opisso. No era gens habitual que un jove d’uns vint anys dediqués una part significativa dels seus ingressos a invertir en art. Aquell fou l’inici d’una col·lecció intuïtiva, dictada només pel gaudi personal, per una atracció estètica impulsiva sense cap mena de criteri preestablert.
En certa manera, el col·leccionisme no deixa de ser fruit d’un afany creatiu. Xavier Ubach n’és un bon exemple, ja que sempre va tenir inquietuds artístiques. L’afecció juvenil pel teatre, que havia practicat assíduament als escenaris, pogué desenvolupar-la, ja professionalment, a les ones, en els vessants d’interpretació i de direcció d’actors, a més de com a rapsode, però amb una veu tan ben timbrada com la seva, estava destinat a la locució, especialitat en la qual va desenvolupar una intensa i extensa carrera tant en ràdio com en televisió. S’inicià a Ràdio Maresme el 1951 i, el 1956, ja era a Madrid als estudis de Televisión Española (TVE) del Paseo de la Habana, on li van oferir un contracte que el seu pare, que no volia que marxés a Madrid, no li permeté acceptar. Més tard, entrà a Ràdio Barcelona Cadena Ser, on a principis dels anys setanta fou nomenat cap d’emissions i programes. A partir del 1973 va compaginar la feina al carrer de Casp amb la seva tasca als estudis de Miramar de TVE, on treballà als informatius, amb professionals com Irene Mir i José Luis Barcelona.
Col·leccionista sense pretensions de gran connaisseur, motivat per un gaudi íntim però també de comunicació i d’expressió, el seu ventall de gustos fou molt ampli i heterogeni, per la qual cosa sovint no hi ha cap nexe entre les obres. Les adquiria indistintament en antiquaris, galeries o bé als mateixos autors i, a més, en va rebre algunes com a obsequis en senyal d’amistat.
La major part de les peces, que no són no gaire grans, les va aplegar al llarg de molts anys. Malgrat que en un ampli període de temps pot evolucionar el gust —tant del mercat com del mateix col·leccionista—, en el seu cas, no s’hi aprecien canvis significatius. No es detecta tampoc cap excés de mida ni cap agosarament avantguardista: les obres obeeixen unes preferències més aviat tradicionals, amb alguna lleugera concessió a la modernitat. Hi són representats autors de molt diversa rellevància —dels més reconeguts i cotitzats als més humils i desconeguts—, de cronologia variada —antics i contemporanis—, dels estils més dissemblants, de diferents gèneres i de tècniques tan distintes com l’oli, l’aquarel·la, el gravat, el dibuix, la ceràmica o l’escultura. Bona part de les peces són d’autors vinculats a Mataró, al seu entorn biogràfic i social. Precisament, la relació estreta amb els artistes i llurs obres li va despertar el neguit de pintar i, amb cinquanta-nou anys, es va jubilar anticipadament per dedicar-se plenament a l’aquarel·la.
Quant a les obres de la seva col·lecció, dues petites però esplèndides pintures de Modest Urgell (figura 1) obren la porta al gènere del paisatge, que és ben abundós en aquest fons pictòric. Impregnades de l’atmosfera romàntica transmeten una sensació sublim de solitud i silenci. Aquesta concepció emotiva de la natura es fa extensiva a l’apunt en llapis d’Eliseu Meifrèn. Continuant amb la temàtica de paisatge trobem destacables obres de Casademont, Freixas Cortés, Roca Sans o I. Uriach i, també, de Cruspinera, Rovira, Carabello, P. Montserrat, Jordi Arenas, Martínez Tarrassó, Albert Durán, Salvador Castellà o Josep Cruañas (figura 2). A part de l’oli, també l’aquarel·la permet reflectir tots els vessants del gènere i, d’aquesta especialitat, hi ha obres de Roche Gálvez, J. Martínez Lozano, Josep Tur, S. Pujol, Albert Alis, Santi Estrany, J. Arenas, N. Woodbury o Amador.
Un deliciós dibuix de Ricard Opisso i un oli atribuït a Francesc Galofré Oller obren el capítol de la figura, que també té un bon pes dins la col·lecció. Hi trobem una obra de Josep Moscardó amb figures al Cafè Zurich i, també, nus intimistes de Roser Vinardell, d’Alfred Opisso —tan vinculat a Mataró— o de M. Boix. En una òrbita propera a la pintura de costums destaca J. Novellas i la vella peixatera d’Alcover (figura 3) amb el seu pesat cistell al cap, amb una simplicitat potent. Autors com Subirachs, Villarupla, Rovira Brull, Raul Capitani, J. Novelles, Amador, Cruspinera, Duván López, Suari, Ricard Jordà, Mercè Capdevila, Oriol Muntané, entre d’altres, s’insereixen en aquest capítol, en què destaca el dibuix de Marc Prat. Del mataroní Jordi Puiggalí té dibuixos, aquarel·les i escultures. Puiggalí, Amador, Quintana i l’original Duván López configuren el conjunt d’artistes més representats del seu entorn més proper, dins el qual convé remarcar l’univers surrealista d’Eduard Alcoy i la sèrie d’obres d’Emília de Torres resoltes amb una factura expressiva i mestrívola.
En el terreny del gravat podem esmentar M. Assumpció Raventós, Quintana o Viusà i hi ha un parell d’abstraccions matèriques de R. Jordà. Pel que fa a l’escultura, trobem terracotes de Cusachs, de Martí Sabé i de Tur. La figura d’un sobri cubisme de Yago Vilamanyà contrasta amb el bronze exaltat de X. Martos. Hi ha també un bust francès de Coudray, amb el segell de l’Exposició Universal del 1926 i completa la col·lecció un interessant grup de peces del ceramista Antoni Cumella (figura 4), amb rostres fantasmagòrics i d’un intens accent expressiu.
