Agustí Massana i Pujol

4/12/2024

Barcelona  14/4/1855  - Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) 17/8/1921

Agustí Massana i Pujol va ser, sobretot, un col·leccionista de material gràfic i bibliogràfic sobre la història de la indumentària de totes les èpoques, països i estaments socials. Va donar la seva col·lecció a l’Ajuntament de Barcelona, junt amb unes dotacions per entregar un premi (ja no es concedeix) i fundar un centre d’ensenyament de les arts sumptuàries, la reconeguda Escola Massana, que ben entrat el segle xxi potser és la part més recordada del seu llegat.

Nascut a Barcelona, era fill únic de l’adroguer i pastisser Agustí Massana i Riera, que des d’uns orígens humils a Berga (Berguedà) es va arribar a convertir en un dels homes més rics de Barcelona, amb botiga al carrer de Ferran, i de Maria del Pilar Pujol i Baucis, de la família propietària de la fàbrica d’Esplugues coneguda amb el nom de La Rajoleta. La seva timidesa i mala salut van fer que no seguís al capdavant del negoci familiar i que es reclogués a casa seva, al número 9 de la rambla del Centre o de Caputxins (posteriorment, el número 66 de la Rambla), on es va dedicar a fer incrementar la fortuna familiar mitjançant negocis financers (entre moltes anècdotes, s’explica que havia arribat a adquirir sencera una emissió de títols de deute municipal de l’Ajuntament de Barcelona) fins a arribar a ser, segons el setmanari satíric L’Esquella de la Torratxa, la tercera fortuna de la ciutat, després dels marquesos de Comillas i de Marianao, amb un capital de cinquanta-dos milions de pessetes. Això li va permetre concentrar-se en la seva afició principal: la història de la indumentària, al servei de la qual va crear una biblioteca especialitzada que, en vida seva, va obrir sempre als estudiosos o aficionats que li ho demanaven. Quan va morir, va llegar la biblioteca a la ciutat, que la va instal·lar a l’edifici de la Casa de l’Ardiaca quan Agustí Duran i Sanpere hi estava creant l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), on es conserva des d’aleshores amb el nom de Biblioteca Massana.

La creació de la col·lecció d’Agustí Massana (a part d’alguns relats farcits d’anècdotes que el presenten com un personatge popular a la Barcelona del seu temps) es pot documentar a través del seu fons personal que es conserva a l’AHCB. Aquest fons està format per un conjunt de correspondència inèdita, amb una seixantena de cartes, a més de factures i diverses notes i esborranys sobre història de la indumentària, així com per un conjunt notable de catàlegs de llibreters —sobretot, parisencs i de diverses localitats franceses, però també d’altres ciutats europees i ben bé des del 1878—, alguns dels quals tenen anotacions seves. Secundàriament, són útils les actes de la junta del Patronat Massana, repartides entre el fons institucional de la Fundació Massana de l’AHCB i l’arxiu de l’Escola Massana.

El conjunt reunit per Massana està format per uns cinc mil llibres (des d’obres del segle xvi fins a treballs contemporanis de Massana, adquirits a llibreters de Barcelona i a una extensa xarxa de proveïdors estrangers) i un nombre encara indeterminat de dibuixos, gravats i tota mena d’impresos sobre tots els aspectes de la indumentària i del cerimonial, tant religiosa com civil i militar. Duran i Sanpere suggereix que el jove Massana s’hi va aficionar tot veient els fulls de rengle amb soldats uniformats, que es feien servir a la pastisseria paterna per decorar les capses de sorpresa i també atret pel pas de la processó de Corpus pel carrer de Ferran, davant de la botiga, com ho faria entendre el títol del seu primer catàleg, no localitzat: Llista dels meus llibres sobre soldats i processons. Més tard, hauria pres com a referent la biblioteca berlinesa de Franz Joseph von Lipperheide. També consta com a membre de la Société de l’Histoire du Costume, creada el 1907 amb seu a París, de la qual rebia les publicacions.

Entre els seus papers es conserven nombroses notes soltes que suggereixen l’intent del bibliòfil per establir un índex temàtic dels seus llibres, dividits en «Obres de conjunt», classificades per segles; «Obres relatives a un temps determinat o a un sol país», des de l’antiga Grècia fins als temps moderns; «Obres d’un tema més concret» (religió, tant pel que fa a la iconografia cristiana com a la d’altres religions: indumentària eclesiàstica i dels ordes, però també la civil i la militar; festivitats, cerimònies, teatre, esports i jocs; complements, des de les armes fins als guants o el calçat); «Legislació sumptuària»; «Polèmica, sàtira, caricatura»; «Tècnica i història de les arts sumptuàries», i, per acabar, un apartat de «Llibres auxiliars», entre els quals hi ha obres d’Eugène Viollet-le-Duc, Pere Labèrnia, Manuel de Valbuena…

Pel que fa a la resta de documents que formen part de la Biblioteca Massana, cal tenir en compte que, des del moment que van arribar a la Casa de l’Ardiaca (1923), s’han anat diluint en les col·leccions gràfiques de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, tot i que durant el 2024 estan en procés d’identificació per tornar a aplegar els diferents documents del llegat Massana. La col·lecció de dibuixos inclou treballs de Josep Lluís Pellicer, Eusebi Planas o Joan-Francesc Chia; alguns dibuixos dels segles xvii i xviii; un curiós cerimonial de Setmana Santa a la catedral de Barcelona, amb dibuixos i textos de gran ingenuïtat, o sis dibuixos, en llargues tires de paper, amb les diferents festes celebrades a Barcelona per a una rebuda reial (segurament, de Ferran VII). Quant als gravats, consta d’un gran nombre de fulls de rengle i altres representacions d’uniformes militars de diversos exèrcits (especialment, el francès; en menor mesura, l’austrohongarès, i molt menys els exèrcits rus, belga, britànic, dels regnes alemanys o dels estats pontificis, i de l’imperi otomà); també hi està ben representat l’exèrcit espanyol (amb col·leccions de postals i cromos). Un apartat destacat és el de tema napoleònic, amb alguns reculls sobre la coronació de l’emperador. Hi abunden igualment els gravats religiosos. Un apartat important el formen els figurins procedents de revistes de modes, els més antics dels quals són del 1799 i procedeixen del Journal des Luxus und der Moden, de Weimar (Alemanya). En destaquen els del Petit Courrier des Dames i altres revistes, la majoria franceses, però també algunes d’angleses o italianes, junt amb una desena d’espanyoles. Sobretot s’hi pot seguir l’evolució de la moda femenina —però també la masculina i la infantil i hi ha algunes mostres de disfresses— des del 1826 ben bé fins al 1901. No hi falten altres documents de l’Extrem Orient (especialment, xinesos i japonesos).

Completen la col·lecció altres tipologies molt variades d’impresos: retallables, vistes panoràmiques desplegables, alguns cartells, cromos (molts d’ells amb uniformes de soldats), etc. Una part de la col·lecció estava formada per fotografies, que es conserven a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

La Biblioteca Massana era oberta a tota mena de consultes i era molt visitada per historiadors, sacerdots, artistes, gent del teatre i persones interessades en la indumentària en general. També era consultada amb motiu del Carnestoltes per inspirar, sobretot, disfresses femenines i infantils. La consulta era facilitada per unes monges de la Nativitat (darderes) que també tenien cura de la salut precària de Massana.

En morir Agustí Massana, es va revelar que el seu testament, atorgat dos anys abans davant del notari Manuel Borràs de Palau, llegava a l’Ajuntament de Barcelona tots els llibres, dibuixos i gravats, així com unes deixes econòmiques per a fundacions culturals, que sumaven 800.000 pessetes: 50.000 per a la instal·lació de la biblioteca i 50.000 més per fer-la créixer, 200.000 pessetes per dotar uns premis quadriennals sobre indumentària o iconografia i 500.000 pessetes per a la creació d’una escola d’arts sumptuàries, la coneguda Escola Massana. Per gestionar aquests llegats, Massana va establir unes fundacions regides per un patronat, la junta del qual estaria formada per l’alcalde, dos regidors de la comissió de Cultura i els presidents de quatre entitats culturals barcelonines, que els marmessors van concretar en la Junta de Museus, la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ateneu Barcelonès (amb el qual Massana estigué força vinculat) i el Foment de les Arts Decoratives. Després de la catalogació de la Biblioteca, sota la direcció de Lluís Labarta, els volums van ser lliurats el 1923 al director de l’Arxiu Històric, Agustí Duran i Sanpere (mentre que el director dels Museus, Joaquim Folch i Torres, va rebre un petit lot d’indumentària, que no va ser objecte d’interès preferent de Massana).

La presència del Patronat Massana al costat de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona va ser beneficiosa per a les dues entitats, que en els primers anys actuaven de manera independent, però coordinada: el Patronat es va fer càrrec d’acabar les obres pendents de la Casa de l’Ardiaca i hi va establir la seu de les tres fundacions. En els primers anys, va ser el Patronat Massana (per la seva personalitat jurídica) el que es feia càrrec de l’ingrés de nous fons. La inauguració oficial de la biblioteca va tenir lloc el 31 d’octubre del 1927, amb motiu d’una vista d’Alfons XIII.

Una de les altres fundacions del llegat eren la institució del Premi Massana, per a monografies sobre indumentària o iconografia de Catalunya anteriors a l’any 1855 (data del naixement d’Agustí Massana). El premi, però, va tenir una trajectòria més aviat discreta i no sembla que s’hagi tornat a celebrar des del 1971, després de deu convocatòries —més de la meitat es van declarar desertes. Finalment, el llegat també establia la fundació d’una «Escola de Belles Arts, aplicada a la Indústria i Arts sumptuaris, per a joves obrers»: La Massana per antonomàsia. L’escola va passar breument per un pis de lloguer al carrer d’Avinyó; del 1932 al 1935 va trobar el seu lloc natural a la planta baixa de la Casa de l’Ardiaca, on els alumnes podien estar al costat de la Biblioteca Massana, i el 1935 va iniciar les classes a l’antic Hospital de la Santa Creu, on va estar fins al 2017, any en què es va inaugurar l’edifici de nova construcció per al centre.

Bibliografia i fonts

Arxiu Escola Massana.

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Agustí Massana, 5D12.

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons Fundació Massana, FI-10.

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB). Notari Manuel Borràs de Palau. Tomo cuarto del protocolo general de instrumentos públicos, 1-X-1919/31-XII-1919, fol. 3.431-3.450 (AHPB 1.431/90).

Baldelló, Francesc de P. «Agustí Massana». A: Petites biografies de grans barcelonins. Barcelona: Tobella, 1965, p. 157-174.

«Don Agustí Massana i Pujol. La seva deixa a Barcelona». La Veu de Catalunya (22 agost 1921, ed. vespre), p. 4.

Durán y Sanpere, Agustín. La Casa del Arcediano y el Archivo Histórico de la Ciudad. Barcelona: Librería Francisco Puig, [1 octubre] 1928. (Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros; 15)

«El senyor Agustí». L’Esquella de la Torratxa, any xliii, núm. 2216 (26 agost 1921), p. 564.

Labarta, Luis. «Massana y su biblioteca». La Vanguardia (26 agost 1921), p. 7.

Oliva, Francesc. «El “barri xinesc” que jo he vist». L’Esquella de la Torratxa, any liii, núm. 2611 (12 juliol 1929), p. 429.

«Reportatges barcelonins. La fundació Massana». La Veu de Catalunya (19 setembre 1929, ed. matí), p. 7.

Santi Barjau