Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau 

14/7/2021

Sabadell (Vallès Occidental) 2004  - 

La Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau (Col·l. AdM) va ser creada l’any 2004 a Sabadell per Josep Casamartina i Parassols (Sabadell, 1956) i Anna Maria Casanovas Crusafon (Sabadell, 1944) amb un nom inspirat en la novel·la Les històries naturals de Joan Perucho. Està dedicada als teixits i la moda entenent-los com una manifestació més de les arts aplicades; per això, en potència, el seu vessant estètic, a més de l’històric i el tècnic. El període més ben representat a la col·lecció és el segle xx, sobretot en l’àmbit català, tot i que també contempla la producció a escala internacional. D’alguna manera, els seus promotors volen continuar la tasca iniciada per Manuel Rocamora, el qual acabava la seva col·lecció d’indumentària als anys vint del segle passat, conjunt impressionant que va cedir a ’Ajuntament de Barcelona i va donar peu al desaparegut Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona (MTIB) que estava instal·lat al carrer de Montcada.

La Col·l. AdM té caràcter privat amb el suport de la fundació homònima i es conserva a Sabadell. El magatzem on es guarda no és visitable perquè està organitzat com un arxiu, però els seus fons es donen a conèixer mitjançant l’organització d’exposicions temàtiques a diferents institucions i museus, les publicacions pròpies, producció de documentals, el web propi i les xarxes socials, a més de préstecs per a exposicions organitzades per institucions i museus de l’Estat espanyol. La col·lecció alberga teixits, indumentària, complements, dibuixos, fotografies, publicacions i documents. L’any 2010, dins el marc de la Nit de Cultura, la Col·l. AdM va ser distingida amb el Premi Projecció de la Ciutat, concedit per l’Ajuntament de Sabadell, i el 2011 l’Associació Catalana de Crítics d’Art li va atorgar el Premi ACCA 2011 a la millor iniciativa patrimonial. També ha estat objecte de diversos reportatges a El País Semanal, L’Avenç, Marie Claire, Serra d’Or, El Temps, La Vanguardia, El Periódico, Ara, El Punt Avui... així com a molts diaris de tot l’Estat, mitjans audiovisuals com TVE, TV3 i BTV, a més de revistes en línia.

Anna Maria Casanovas, llicenciada en història per la Universitat de Barcelona, va regentar la Llibreria Els Dies, fundada a Sabadell el 1976 per ella mateixa junt amb el seu marit Albert Plans, Jordi Domènech, Antoni Clapés i Mercè Santacana, un establiment dedicat als llibres en català que també va editar alguns volums de poesia i prosa, amb el nom de Les Edicions d’Els Dies, i va organitzar exposicions de tema literari i artístic. L’inici de l’amistat entre Josep Casamartina i Anna Maria Casanovas es remunta a l’any 1972, amb les classes de català d’Òmnium Cultural a Sabadell, però no es consolida fins a la creació d’Els Dies, i a la col·laboració en el muntatge i el comissariat d’algunes exposicions a la llibreria. Josep Casamartina és historiador i crític d’art.

 

El contingut de la Col·lecció Antoni de Montpalau

En l’actualitat, la Col·l. AdM ronda les vint-i-cinc mil peces, entre indumentària, complements, patrons i glassetes, teixits, fotografies, dibuixos, llibres, revistes i documents, i és una de les més rellevants de Catalunya i de l’Estat espanyol per la seva visió transversal de la moda femenina del segle xx, tot i que també recopila moda masculina, malgrat no ser una prioritat. Des que va començar, es nodreix bàsicament de donacions de particulars i està en constant creixement. Hi és molt ben representada l’alta costura catalana, amb més d’un centenar de peces de Pedro Rodríguez, Pertegaz, Asunción Bastida, Santa Eulalia, El Dique Flotante, Carmen Mir, Pedro Rovira i Rosser, respectivament, a més de noms menys coneguts, però que també van formar part del nucli més rellevant de la costura, com La Física, La Innovación o Argon, i una bona representació de peces de Cristóbal Balenciaga, que va tenir casa oberta a Barcelona de 1935 a 1968.

El món de la modisteria també hi està ben representat, amb més d’un miler de vestits i abrics de modistes de tot Catalunya, fets al llarg del segle xx, en un testimoni únic, atès que pocs museus han guardat i documentat el treball de les grans difusores anònimes de la moda. Així mateix, la Col·l. AdM s’ha preocupat de recopilar prêt-à-porter i confecció catalana, des de mitjan anys cinquanta fins a l’actualitat, amb un criteri enciclopèdic, buscant tenir representades la majoria de marques, com Moda del Sol, Escorpión, Mila y Tucho Balado, Sita Mur, Armand Basi, Javier Simorra, fins a arribar a Mango i Desigual, i també dissenyadors com Antonio Miró, Margarita Nuez, Teresa Ramallal, Roser Marcé, Luis Fortes, Purificación García, Estrella G, Custo Barcelona, els germans Mariscal, Josep Font, Lydia Delgado, Isabel de Pedro, Txell Miras, Miriam Ponsa o, entre d’altres, Teresa Helbig. A més, hi ha noms rellevants de la resta de l’Estat espanyol, com Elio Berhanyer, Adolfo Domínguez, Manuel Piña, Jesús del Pozo, Paco Casado o Sybilla, entre d’altres.

La Col·l. AdM també contempla la moda internacional, amb noms com Jeanne Lanvin, Coco Chanel, Nina Ricci, Yves Saint-Laurent, Hubert de Givenchy, André Courrèges, Paco Rabanne, Emilio Pucci, Jacques Esterel, Louis Feraud, Emanuel Ungaro, Thierry Mugler, Jean-Paul Gaultier, Issey Miyake, Yohji Yamamoto, Carolina Herrera, Dries Van Noten i, entre molts d’altres, Christian Lacroix, de qui té gairebé cent peces, d’alta costura i de prêt-à-porter.

Entre els complements, la Col·l. AdM té un fons important de barrets, amb representació de les principals marques i creadores catalanes. També té sabates, bosses de mà i un conjunt rellevant de patrons i glassetes, amb més de mil cinc-cents exemplars procedents de diversos tallers de modistes. També hi ha mostraris dels segles xix i xx, i teixits que abracen des del segle xvi fins al xx, a més d’un petit apartat d’indumentària litúrgica del segle xviii. Pel que fa als dibuixos, la Col·l. AdM té tot el fons del modista Pedro Rovira, de 1949 a 1978, amb més de deu mil figurins originals, a més de cinc-cents de Pedro Rodríguez, de 1920 a 1979.

 

Origen i evolució

Després d’una sèrie de col·laboracions al Centre de Documentació i Museu Tèxtil, entre les quals es compta la creació d’una col·lecció de teixit modernista per al museu, a més d’un cicle d’exposicions monogràfiques sobre el tema, va sorgir la idea de crear la Col·l. AdM entre Josep Casamartina i Parassols i Anna Maria Casanovas Crusafon, que estava disposada a fer de mecenes i continuar a títol personal la tasca iniciada pel primer a la institució terrassenca, ja que anava a poc gas i el museu tenia molts altres interessos. La iniciativa privada dels dos sabadellencs va néixer, doncs, inicialment amb l’ànim de recopilar, estudiar i donar a conèixer els teixits del Modernisme i els d’art déco, atès que encara se’n podien localitzar al mercat i eren totalment desconeguts i a penes estudiats en la historiografia de la producció catalana. També es volia potenciar l’aspecte artístic dels teixits, sovint només estudiats i documentats des d’un punt de vista estrictament tècnic i, per tant, amb una difusió molt acotada a l’àmbit del coneixement científic. Volien fer arribar els teixits a un públic molt més ampli, a més de preservar-ne la conservació.

Sota aquests paràmetres, la Col·l. AdM es va donar a conèixer públicament amb l’edició del Calendari «Serra d’Or» 2008, editat per l’Abadia de Montserrat, que incloïa dotze imatges de diferents teixits modernistes del seu fons. En paral·lel, s’havien anat rebent donacions d’indumentària quan les amistats dels dos fundadors van anar assabentant-se de la seva activitat en el camp del col·leccionisme tèxtil. Les primeres donacions de vestits, normalment dels anys trenta i quaranta, es podien relacionar amb el període que abraçava l’art déco. Molt aviat, aquestes peces van començar a anar acompanyades d’altres d’èpoques posteriors, les quals tenien algun valor sentimental o històric per a qui les havia guardat, ja fos perquè estaven confeccionades amb teixits fabricats a Sabadell o perquè eren fetes per cases d’alta costura barcelonines o modistes sabadellenques, i també altres peces que, tot i estar menys connectades al món local, tenien un gran interès històric i estètic. Aquest fet va marcar un punt d’inflexió decisiu en la col·lecció perquè, un cop es va decidir acceptar les peces col·laterals, que bàsicament eren d’indumentària, es va ampliar molt l’espectre, tant tipològic com cronològic i geogràfic, que cobria la iniciativa.

Com la resta de material que entrava —i continua entrant— a la col·lecció, cada peça s’estudiava i es documentava a fons. En el cas de la indumentària femenina del segle xx, es contactava —i se segueix fent en un treball d’investigació obert–— amb les persones que havien estat implicades en la seva confecció, ja fossin modistes, cases d’alta costura, dissenyadors o confeccionistes, atès que molts noms dels autors i autores dels vestits no havien estat encara prou documentats per la historiografia de la moda, més enllà de la feina que havia tirat endavant la historiadora de l’art Rosa M. Martín i Ros mentre va ser directora del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona. Tot això coincideix amb el moment en què es planificava el desmantellament de l’esmentat museu per part de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB), per a ser engolit pel Museu d’Arts Decoratives situat al Palau de Pedralbes i, més tard, formar part del futur Museu del Disseny.

Davant d’aquest fet, Josep Casamartina i Parassols i Victòria Combalia van iniciar una campanya per a aturar el desmantellament del Museu Tèxtil del carrer de Montcada, iniciativa que va assolir un gran ressò als mitjans de comunicació i va tenir moltes adhesions d’artistes, intel·lectuals, dissenyadors i persones relacionades amb els mons de la cultura i de la moda. També va ser llavors quan es va consolidar l’amistat entre Josep Casamartina i Rosa M. Martín i Margarita Rivière, que es va convertir en una entusiasta de la idea de la Col·l. AdM. Des de l’ICUB es mostrava llavors molt poc interès per la moda i, sobretot, per la moda del passat, perquè s’havien frenat les donacions que la gent solia fer al MTIB, moltes de les quals van acabar redirigides a la Col·l. AdM i es va poder mantenir una tradició que havia fet del museu del carrer de Montcada una institució bastant coral perquè la gent s’hi sentia representada. El contacte personal amb dissenyadors, modistes i empresaris també va evidenciar el gran hàndicap que hi havia en el camp de la història i del col·leccionisme de la moda al nostre país, i va ser llavors quan es va creure necessari incidir de ple en el tema de la moda catalana femenina del segle xx.

Un moment decisiu per a la consolidació i l’ampliació de la Col·l. AdM, en aquest sentit, va ser l’organització de l’exposició «Teixint glamour, un segle de moda a Sabadell», l’any 2008, a la Casa Arimon, propietat del periodista Plàcid Garcia-Planas, muntada amb el suport del Gremi de Fabricants de Sabadell, la Fundació Caixa Sabadell, la Cambra de Comerç de Sabadell i, sobretot, la Fundació Banc Sabadell, que és l’entitat que hi va mostrar més interès. Va ser en aquell moment quan Anna Maria Casanovas i Josep Casamartina van decidir crear una associació per tal de poder donar una cobertura legal a les activitats de la Col·l. AdM. Amb «Teixint glamour» es presentava per primera vegada al públic una selecció de la col·lecció de vestits, que llavors devia constar en total d’uns tres-cents exemplars. Aquesta iniciativa, que només va obrir les portes durant quatre caps de setmana, va tenir un èxit esclatant, amb reportatges al Canal 3/24, a La Vanguardia i en altres mitjans. Davant del resultat, la Fundació Banc Sabadell va proposar fer una exposició itinerant, que també va donar peu a l’edició del llibre Barcelona alta costura. Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau, que es va presentar a la botiga Santa Eulalia de Barcelona. L’exposició, amb el títol «La edad de oro de la alta costura, Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau», es va presentar a Oviedo, a la sala d’exposicions del Banco Herrero; després al Museo de Teruel i al Museo del Traje, a Madrid, i va acabar a Barcelona, al Palau Robert. A tot arreu va assolir cotes màximes d’assistència de públic.

Després de la revisió de l’alta costura, va tocar el torn al prêt-à-porter, amb una nova exposició al Palau Robert que repassava mig segle d’història i en la qual es van mostrar més de 350 peces repartides en els nou mesos que va durar, i el fons de la Col·l. AdM va créixer d’una manera considerable en aquest vessant. També llavors es va fer el documental Barcelona, prêt-à-porter, el triomf del carrer, escrit i dirigit per Josep Casamartina i Parassols, produït per RTVE i La Chula Productions. En paral·lel, es va presentar l’exposició «Balenciaga en Barcelona, proximidades y distancias» al Cristóbal Balenciaga Museoa de Getaria i es va produir el documental Balenciaga en Barcelona, una huella oculta, també escrit i dirigit per Josep Casamartina i Parassols, amb realització de Ferran Alberich, equip que també va fer el dedicat a Pedro Rovira per acompanyar l’exposició que la Col·l. AdM va fer al Museo del Traje als anys 2017-2018.

L’any 2014, la Col·l. AdM també va presentar part dels seus fons a Brussel·les, a l’exposició «Catalunya és moda» oberta a l’Espai Catalunya Europa de la Generalitat de Catalunya. I el 2019 presenta l’exposició «Chapeaux! De Casas i Picasso a Balenciaga i Pertegaz» a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, i «Moda i modistes» al Museu d’Història de Catalunya. La Col·l. AdM ha col·laborat també amb el Cercle del Liceu, en l’organització de préstecs a museus i d’homenatges a Balenciaga i a Pertegaz, i des del 2015 fa exposicions anuals a la Fundació Rocamora per tal de presentar peces inèdites de les diferents donacions que ha anat rebent.

L’Associació Antoni de Montpalau va passar a ser fundació l’any 2014 per tal de preservar la Col·l. AdM i poder-li donar més projecció. El patronat de la fundació està format per Anna Maria Casanovas Crusafon, presidenta; Josep Casamartina i Parassols, vicepresident i director, i Rosa Maria Martín i Ros, secretària, amb Ismael Núñez Muñoz com a conservador de la col·lecció.

Bibliografia i fonts

Bassegoda, Bonaventura. «Alta costura a Barcelona». L’Avenç, núm. 365 (febrer 2011).

Casamartina i Parassols, Josep. Barcelona alta costura. Barcelona: Triangle Postals i Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau, 2009. Versió castellana homònima i també amb el títol La edad de oro de la alta costura.

Casamartina i Parassols, Josep. «Calendari “Serra D’Or” 2008. Modernisme tèxtil a Catalunya». Serra d’Or, núm. 576 (desembre 2007).

Casamartina i Parassols, Josep. «Del glamour a l’haute couture». Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres, núm. 174 (2010).

Casamartina i Parassols, Josep. «La col·lecció Antoni de Montpalau, entre l’obsessió i la història». A: Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi (ed.). Mercat de l’art, col·leccionisme i museus: Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles xix i xx. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona; Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2014.

Casamartina i Parassols, Josep. «Modernisme tèxtil a Catalunya». Calendari «Serra D’Or» 2008. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007.

Falgàs, Jordi. «Entrevista a Josep Casamartina». Entreactes / Girona Cultura. Girona (primavera 2017).

Farré, Natàlia. «Perucho, Togores y el arte del vestir». El Periódico, 29 de desembre de 2015.

Giralt-Miracle, Daniel. «L’art de fer vestits». Quadern, El País, 18 de febrer de 2010.

Jordan, M. Josep. «M’ho enduc posat». El Punt Avui, 27 de juny de 2013.

Mas Peinado, Ricard. «Glamour & Sabadell». El Temps, 7 d’octubre de 2008.

Pla i Marco, Ramon. «Entrevista a Josep Casamartina i Parassols». Revista Cartòfila, núm. 25 (juny 2007).

Sendra, Eugènia. «La senyora va fer un petó al seu vestit de núvia i me’l va donar». Ara (30 de març de 2011).

Serra, Catalina. «Nos gusta la moda que pasó de moda». El País, 26 d’agost de 2008.

Serrano, David. «Teixint glamour. Un segle de moda a Sabadell. Entrevista a Josep Casamartina». Quadern de les Idees, les Arts i les Lletres, núm. 174 (2010).

Vilaseca, Estel. «Entrevista a Josep Casamartina». Itfashion.com. 

Viquipèdia. «Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau»

Josep Casamartina i Parassols