Col·lecció Arnó Vila

16/7/2025

Almacelles (Segrià) 1955  - 

Josep Anton Arnó i Ibarz, nascut el 1955 a Almacelles, fundà un despatx professional de consultoria d’empreses a Lleida (Segrià) i es diplomà en administració i direcció d’empreses a ESADE l’any 1989. Durant quaranta-dos anys, ha exercit aquesta professió, de la qual encara no s’ha retirat del tot. Des del 2020, una nova fornada de professionals, amb la seva filla al capdavant, dirigeixen i gestionen el despatx.

De molt petit, quan tenia deu anys, un mestre d’escola —dels d’abans— li va ensenyar a dibuixar i pintar. Comprava pintura en pols, la barrejava amb oli de llinosa o amb rovell d’ou per fer la pasta (el tremp) amb què pintava normalment sobre cartró gris. Feia les barreges de colors per crear nous colors, veia com naixien les imatges, dibuixava i, fins i tot, va arribar a guanyar concursos provincials de dibuix. Tot plegat el va captivar. Li agradava. I els seus pares li compraven, fent un esforç econòmic, col·leccions de llibres d’art dels clàssics (Goya, Velázquez, Murillo, Picasso, etc.). En aquella època, el gust per l’art plàstic quedà gravat en el conscient de Josep Anton Arnó i no l’abandonà mai més.

No obstant això, fins a finals del segle xx, va estar centrat en la feina i la família, i eren poques les obres d’art que l’acompanyaven a casa. Bàsicament, les del fons d’art del client i bon amic Francesc Escola, gran galerista català que li va donar molt bons consells. El 2002 va conèixer Francesc Mestre —desgraciadament, traspassà el 2023—, que era un dels galeristes contemporanis més importants de Catalunya. Mestre va inocular el gen de la passió col·leccionadora a Arnó quan li va mostrar la immensitat del món de l’art, que es posà al seu abast durant les meravelloses i enyorades xerrades a la galeria que Mestre tenia al carrer d’Enric Granados. Una de les coses que construeix més aviat és una biblioteca amb prop de mil cinc-cents volums de monografies i catàlegs raonats sobre l’obra de la col·lecció. D’uns anys ençà, s’ha basat també molt en el gran coneixement dels seus amics el lleidatà Dr. Albert Velasco i el galerista d’orígens almacellencs Albert Martí Palau, que l’han assessorat i orientat en la tria de diverses peces.

Què impulsà Arnó a col·leccionar?

Podríem dir que el «gen de l’emprenedoria» sí existeix. Permeteu-me aquest simplisme per explicar quelcom que no neix un dia i una hora determinats. Ha estat i és emprenedor de mena, en sèrie, relativament creatiu en l’àmbit professional, innovador i, segons el psicòleg empresarial Michael Kirton, és una persona orientada al canvi.

Així, d’una manera més intensa a partir del 2002, quan va conèixer el senyor Mestre, Arnó va prendre consciència que col·leccionar no és solament l’aplegament d’obres per al gaudi personal, sinó que, si tenen una massa crítica adequada, poden ser compartides amb la societat a través d’exposicions o préstecs. D’aquesta manera, tornes a la societat una part del que has rebut amb la teva professió. I això esdevingué també un motiu i un motor per col·leccionar.

El pintor José Manuel Cabra de Luna va dir que «col·leccionar és una obligació d’una generació per a la següent». Josep Anton Arnó creu fermament en això. També considera que la contemplació de la bellesa i de la creativitat del missatge ocult en la composició —sempre positiu i innovador— influeix en l’espectador transformant per sempre la seva mirada i visió del món. Arnó havia d’ajudar d’alguna manera, adoptant un paper, en aquesta cerca de millora del món. Perquè l’art millora el món, sens dubte

Amb la comprensió i paciència de la seva esposa, Montserrat Vila i Vila, Josep Anton Arnó, decidit ja a formar una col·lecció d’art, va anar comprant d’una manera més intensiva obres que li agradessin i que encaixessin amb les anteriors creant així grups històrics i artístics que, per desgràcia, no s’acaben mai i formen i modulen una col·lecció sense fi. Amb l’ajut inicialment del senyor Mestre, però també d’una forma bastant autodidàctica, Arnó va decidir definitivament que calia estructurar la incipient col·lecció en tres grans grups: 1) obres d’artistes lleidatans, 2) dibuix català dels segles xix i xx, i 3) obra gràfica original contemporània.

En primer lloc, que un lleidatà col·leccioni obres d’artistes lleidatans és com un deure: «preservar el patrimoni que ens és propi o més proper». Aquest gran grup d’obres abasta des de peces de Jaume Morera fins a d’altres dels artistes de finals del segle xx. No manca un nom de rellevància de l’art lleidatà en la col·lecció.

En segon lloc, el dibuix és una passió personal de Josep Anton Arnó. El dibuix no és un art menor, ni de bon tros. «Quan miro un dibuix veig com l’artista mou el canell, com llança la ratlla, com dona forma a la imatge. I goso criticar-lo, i m’atreveixo a dir si és bo, o no ho és.» Aquest grup inclou obres des dels primers anys del segle xix fins als anys cinquanta del segle xx.

I, en tercer lloc, l’obra gràfica original contemporània, amb peces de tot el món, aplega bàsicament l’art de les segones avantguardes del segle xx. Aquesta tipologia de peces li permet accedir a obres originals, realitzades amb tècniques calcogràfiques, a preus més assequibles. L’obra gràfica original fou una decisió estratègica per poder accedir als grans artistes universals i assolir, alhora, els objectius de difusió de l’art que inspira la col·lecció.

La col·lecció

Tot i que inicialment la col·lecció s’estructurava entorn de tres grups, al final s’han convertit en cinc:

• Les obres d’artistes lleidatans es divideixen en pintura (215), dibuix (171) i obra gràfica original contemporània (191). En total, són 577 obres de 139 artistes lleidatans.
• El grup de dibuix català —sense el lleidatà— conté 146 obres de 104 artistes i el grup d’obra gràfica moderna —amb gravats de Marià Fortuny, Xavier Nogués o Ismael Smith— està format per 113 obres de 20 artistes.
• L’obra gràfica original contemporània es divideix en: lleidatana (191 obres de 39 artistes), catalana (392 obres de 94 artistes), espanyola (129 obres de 83 artistes) i internacional (217 obres de 121 artistes). A banda, també hi ha un subgrup transversal, com la col·lecció d’Edicions de la Rosa Vera, nascuda el 1948 i que va tancar a finals dels anys setanta, amb grans gravadors catalans que aprengueren la tècnica amb Jaume Pla (195 obres de 58 artistes). Així, en total, hi ha 1.124 obres gràfiques originals contemporànies de 395 artistes.
• Al cap d’un temps, es va incorporar a la col·lecció el grup dels gravadors antics dels segles xvi al xviii (259 obres de 76 artistes), amb especial devoció pels venecians (com Luca Carlevarijs, Canaletto i Giovanni Battista Tiepolo).
• Finalment, d’uns anys ençà, s’ha anat formant un petit grup de pintura catalana contemporània —les peces s’emmarquen, especialment, en l’etapa informalista (63 obres de 47 artistes)—, així com una trentena d’escultures i deu fotografies rellevants.

Com que la col·lecció aplega un volum de més de dues mil cent obres de 655 artistes, pot formar moltes combinacions expositives: històriques, per corrents artístics, per temàtiques, discursives… Però sempre es pot omplir encara un forat més. No s’acaba mai. I, de moment, la col·lecció continua creixent —més lentament, és cert—, però sense fi.

Almacelles, on es troba la col·lecció, és un poble agrari de Ponent, d’uns set mil habitants, situat a 25 km de Lleida. No és un pol artístic com ho pot ser Tàrrega, però ha estat el lloc d’origen d’una col·lecció d’art. No és important, però, d’on és la col·lecció ni on és. El propòsit de Josep Anton Arnó és portar l’art —la seva col·lecció— a poblacions petites com Almacelles, on hi ha persones que anirien a veure una exposició d’art si la fan al seu poble, però que mai no es desplaçarien ni al Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida —conegut també com a Museu Morera— ni al Museu Nacional d’Art de Catalunya, de Barcelona. Aquesta determinació està tossudament arrelada en la seva convicció.

Amb una decisió de permanència, la col·lecció se centra a partir d’ara en una etapa interna de retoc i millora dels seus fons i en una activitat externa que serà més intensa (organitzant més exposicions per tot Catalunya). Mentrestant, se li cercarà una localització permanent oberta al públic. Qui sap si a Almacelles amb un lloc expositiu fix i, des d’allí, seguint aquest propòsit de moure-la per Catalunya.

Ens espera un futur apassionant.

 

Exposicions i bibliografia derivada

• «Molí, agermanant seny i follia» (Departament de Cultura de Lleida, octubre del 2008). Primera exposició patrocinada per la Col·lecció Arnó Vila. Es va dedicar a Manuel Molí (1936-2016), pintor d’Albesa resident a Terrassa, i s’hi podien veure peces de la col·lecció. Es va celebrar a la sala d’exposicions de Cultura de Lleida i la va comissariar Josep Miquel Garcia. La mostra fou la presentació a Lleida d’aquest surrealista sarcàstic que tingué èxit a Alemanya i a Barcelona. Es va editar el catàleg de l’exposició (inscrit al Dipòsit Legal), a càrrec de la Col·lecció Arnó Vila, amb textos de Josep Miquel Garcia.
• «Sense silenci. Gregori Iglesias» (Espai Volart de la Fundació Vila Casas, setembre del 2009). Exposició organitzada per la Fundació Vila Casas de Barcelona per donar a conèixer el pintor de les Borges Blanques Gregori Iglesias Mayo (1966- ). Una peça de la Col·lecció Arnó Vila (Biblioteca, de 200 × 250 cm) va ser la imatge de portada de l’exposició. La Fundació Vila Casas en va editar el llibre catàleg (DL B33787-2009), en què aquesta peça apareix reproduïda a la pàgina 68.
• «Fauria-Gort» (sala d’exposicions del Casal Cultural d’Almacelles, octubre del 2010). Exposició patrocinada per la Col·lecció Arnó Vila i dedicada a Rodolf Fauria Gort (1934- ), pintor d’Almacelles resident a Tolosa de Llenguadoc que es va exiliar quan tenia onze anys. La doctora Violeta Izquierdo fou la comissària de la mostra. La Col·lecció Arnó Vila finançà l’edició d’un llibre catàleg amb textos d’Izquierdo.
• «Icones de l’obra gràfica contemporània internacional» (Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal d’Almacelles, febrer del 2014). Primera gran exposició amb fons d’obra gràfica internacional de la Col·lecció Arnó Vila, en la qual hi havia 35 obres d’artistes universals amb representació de les tendències artístiques més importants del segle xx (Cubisme, Surrealisme, abstracció, art pop, art cinètic, informalisme…). La mostra fou comissariada per Albert Balada i hi hagué una conferència inaugural a càrrec del doctor Raimon Arola Ferrer. L’Ajuntament d’Almacelles n’edità un llibre catàleg (DL L364-2014), amb textos de la Col·lecció Arnó Vila.
• «Xavier Gosé. Il·lustrador de la modernitat» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, desembre del 2015). La col·lecció va cedir tres peces per a aquesta gran exposició commemorativa de la mort de Xavier Gosé, que foren reproduïdes a les pàgines 27, 49 i 216 del llibre catàleg editat pel museu (DL B28417-2015, ISBN 978-84-8043-283-2). L’any 2016, l’exposició es va poder veure també al Museu Morera de Lleida, que en va editar un altre catàleg (DL L1684-2015, ISBN 978-84-96855-78-6).
• «Grans mestres de la pintura lleidatana» (Centre Cultural de Juneda, març del 2017). Es va presentar una part del fons de pintura lleidatana de la Col·lecció Arnó Vila en una mostra celebrada a la sala d’exposicions del Centre Cultural de l’Ajuntament de Juneda. Hi havia unes quaranta obres d’artistes que anaven des de Jaume Morera (1854-1927) fins a Joanpere Massana (1968- ).
• «Manuel Molí, el Bosco lleidatà» (Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal d’Almacelles, febrer del 2018). Exposició en record del pintor d’Albesa Manuel Molí (1936-2016), amb fons d’obra original i obra gràfica de la Col·lecció Arnó Vila i de la del terrassenc Salvador Mourullo. Es presentaren més de trenta obres de les diferents èpoques de l’artista. El museu va editar un petit catàleg que recollia les obres exposades.
• «Rembrandt i els seus contemporanis» (Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal d’Almacelles, març del 2020). Aquesta exposició va presentar una part del fons de la Col·lecció Gelonch Viladegut dipositada al Museu de Lleida. La Col·lecció Arnó Vila hi va participar puntualment amb el préstec d’una estampa de Rembrandt. El museu va editar un petit catàleg que recollia les obres exposades.
• «Grans mestres del gravat internacional» (castell del Remei de Penelles, a la Noguera, març del 2019). Exposició amb unes trenta-cinc peces de la Col·lecció Arnó Vila. Es tractava d’obres gràfiques originals de grans artistes universals com Picasso, Dalí, Miró, Braque, Brauner, Ernst, Warhol, Zao Wou-ki…
• «Jaume Minguell. Camins encreuats» (Museu de Lleida, març del 2022). Amb motiu del centenari del naixement del targarí Jaume Minguell i Miret (1922-1991), el comissari Josep Miquel Garcia va fer una tria d’obres d’artistes contemporanis seus que dialoguen amb les seves. L’obra cedida per la Col·lecció Arnó Vila va ser L’espluga calba, que va ser exposada en diàleg amb una peça de l’holandès Willy Noordam (1922-1970). Se’n va editar un catàleg a càrrec de Josep Miquel Garcia (DL L754-2022, ISBN 978-84-125184-3-6).
• «Picasso i l’art del gravat (1904-1971)» (Museu de Valls, setembre del 2023). Per recordar els cinquanta anys de la mort de Picasso, el Museu de Valls va muntar una mostra d’estampes seves juntament amb peces del museu i d’altres de diversos col·leccionistes, que fou comissariada pel doctor Sebastià Sánchez Sauleda. La Col·lecció Arnó Vila va cedir dos aiguaforts.
• Exposició inaugural de la nova seu del Nou Morera (Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, abril del 2024). Per a aquesta exposició inaugural, la Col·lecció Arnó Vila va prestar quatre obres: dues teles surrealistes d’Antoni Garcia Lamolla (1910-1981), un oli de la sèrie Metro de París de Gregori Iglesias (1966- ) i una peça de Josep Ripoll (1951- ).
• «Les segones avantguardes del segle xx. Informalisme abstracte de la Col·lecció Arnó Vila» (Sala Miquel Ibarz de Mequinensa, octubre del 2024). Va ser un recull de teles, tècniques mixtes i algun gravat dels principals artistes contemporanis catalans de la segona meitat del segle xx, és a dir, d’artistes que naixeren en els anys vint i trenta del segle xx i que triomfaren artísticament en les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta de la mateixa centúria.

Josep Anton Arnó i Ibarz