16/7/2025
Barcelona (Barcelončs) 19/10/1924
- Barcelona (Barcelončs) 4/1/2021
|
Josep Fornas amb José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya; Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, i Heribert Barrera i Joan Rigol, expresidents del Parlament, en la inauguració de l’exposició de cartells del Fons Fornas al Parlament de Catalunya (25 de març de 2010). |
|
Figura 1. Josep Fornas parla als assistents a la presentació d’un premi literari de l’editorial Pòrtic, a la Cova del Drac (Barcelona), entre els quals hi ha el president Josep Tarradellas i la seva esposa (1982). |
|
Figura 2. Josep Fornas amb el seu germà, l’artista Jordi Fornas, a Olot (1944). |
|
Figura 3. Cartell de Michel Adam (1936) procedent del Fons Fornas i conservat al Parlament de Catalunya. |
Editor i polític, Josep Fornas Martínez té un lloc en la història del col·leccionisme per haver aplegat un conjunt de llibres, publicacions periòdiques, cartells i documentació diversa (hi destaca el fons personal del polític Marcel·lí Domingo) de gran interès per a la història institucional i social de la Catalunya del segle xx, amb especial atenció als anys de la Segona República espanyola, la Guerra Civil i els seus efectes. La col·lecció de Fornas es conserva al Parlament de Catalunya.
Nascut a Sarrià, Josep Fornas Martínez passà breument (1935-1936) per l’Institut Escola de la Generalitat, on va ser deixeble de Jaume Vicens Vives, Josep Obiols o Carme Serrallonga, entre d’altres. Tot i haver iniciat estudis a l’Escola d’Agricultura (els abandonà el 1942), aviat s’estableix amb el seu pare com a assessor fiscal d’empreses en un despatx que, més tard, compartirà amb els fills que té amb la bibliotecària Clara Prat —filla del ninotaire Pere Prat i Ubach—, amb qui es casa l’any 1950. A través del seu sogre, Josep Fornas coneix l’escriptor i editor Ferran Canyameras, qui li facilita el contacte amb diverses personalitats de la clandestinitat i l’exili, que seran rellevants en la seva activitat política, professional i també com a col·leccionista. L’any 1954 es gradua a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.
Segons relata ell mateix, la lectura del llibre Les dictadures (1929), de Francesc Cambó, que va trobar a la biblioteca paterna, i, més tard, de l’obra El nacionalismo catalán (1916), d’Antoni Rovira i Virgili, suggerida pel seu avi patern —segons altres fonts, va ser Història dels moviments nacionalistes (1912-1914), del mateix autor—, van ser la llavor que va fer que s’interessés pel llibre polític i, així, a inicis de la dècada del 1950, va començar una col·lecció especialitzada amb volums que adquiria a llibreters de confiança, entre els quals esmenta Emili Eroles, Àngel Batlle, Joan Marca o Josep Sala Badal (també menciona els noms de Joan Baptista Batlle, mort el 1939, de la llibreria L’Arxiu, i d’un llibreter anomenat Creus, del carrer de la Palla). Pel que fa als llibres estrangers, les fonts més importants d’adquisició van ser la Llibreria Francesa i la parada dels germans Torrades al mercat de Sant Antoni, així com les visites a Perpinyà, a diversos llibreters de París o a l’editorial Ruedo Ibérico. En la recerca de llibres, Fornas també agraïa la col·laboració d’un tal Genovart, de Lluís Panyella i Gualdo, de Ferran Canyameras, de Josep Tarradellas i del nord-americà Herbert Southworth, autor de The visual front, una obra sobre els cartells de la Guerra d’Espanya, que també va recopilar i estudiar a la col·lecció de Fornas. La col·lecció també incorpora un fons de documentació de l’escriptor i polític Marcel·lí Domingo que la seva vídua, Filomena Savé, va confiar a Fornas perquè la fes pública quan al país hi hagués les condicions democràtiques necessàries.
La Donació Fornas, lliurada el 1985 al Parlament de Catalunya —se’n va editar un catàleg en dos volums—, consta de més de deu mil documents: en especial, llibres i fullets (8.783 unitats catalogades), 300 cartells i 1.192 publicacions. Abasta una cronologia àmplia —des de la Primera República espanyola (1873-1874) fins al franquisme— i s’hi tracten amb especial interès alguns temes com la maçoneria, els moviments pedagògics i els punts de vista que, en el moment de crear la col·lecció, eren silenciats pel discurs oficial (sobretot, els documents editats durant la Segona República i els anys de la Generalitat).
A partir del 1963, una altra activitat destacada de Josep Fornas va ser la d’editor al capdavant de Pòrtic, editorial que posà en marxa inicialment amb Rafael Tasis, Joan Sansa, Josep Andreu i Abelló i Albert Manent i que va publicar llibres sobre política, sociologia i notables reculls de memòries de personalitats destacades de la vida catalana. La família es va vendre l’editorial l’any 1986.
Pel que fa al seu recorregut polític, Fornas va estar en contacte inicialment amb la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i va militar a Unió Democràtica de Catalunya des del 1957 fins que va passar a ser col·laborador del president Josep Tarradellas, a qui va visitar regularment a l’exili i de qui va ser el contacte a l’interior de Catalunya entre el 1961 i el 1977. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya des del 1976, va aconseguir l’acta de diputat al Parlament de Catalunya en la primera legislatura després de la restauració de la Generalitat (1980-1984) i va ser cap del seu grup parlamentari. L’any 2010 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
El seu germà fou el dissenyador gràfic Jordi Fornas (1927-2011), autor de la imatge d’Edicions 62, Gran Enciclopèdia Catalana, la discogràfica Edigsa i altres iniciatives culturals destacades dels anys seixanta i setanta. És l’autor de treballs d’impacte com les cobertes dels discos de la Nova Cançó o la col·lecció de novel·la negra «La Cua de Palla».
Bibliografia
Clot, Damià del. «Josep Fornas i Martínez». A: MemoriaEsquerra.cat [en línia]: La hiperenciclopèdia història d’Esquerra Republicana. Barcelona: Fundació Josep Irla, s. d. [Consulta: 22 setembre 2023].
Donació Fornas: Catàleg del fons documental Marcel·lí Domingo. Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya. Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu, 1995.
Donació Fornas: Catàleg general de la col·lecció documental. Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya. Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu, 1995.
Esculies, Joan. Josep Fornas, el solucionador: L’home de Tarradellas a Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 2022.
Fornas, Josep; Giralt-Miracle, Daniel. Cartells de la Col·lecció Fornas: producció gràfica de la Segona República i la Guerra. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2006.
Homenatge a Josep Fornas: Compromís amb la cultura i el país. Vilassar de Mar: Fundació Josep Irla, 2010.
Manent, Albert. «Josep Fornas, del comunisme al Tarradellisme». A: Solc de les hores: Retrats d’escriptors i de polítics. Barcelona: Destino, 1988. (El Dofí), p. 97-105.
Marco Palau, Francesc. «El mestratge de Josep Fornas, l’arxiver del catalanisme». Singladures [en línia]: Revista d’Història i Patrimoni Cultural de Vilassar de Mar i el Maresme [Vilassar de Mar], núm. 32 (2015), p. 13-17. [Consulta: 25 juny 2025].
Sopena, Mireia. Editar la memòria: L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006. (Biblioteca Serra d’Or; 366).
|
