En un entorn en el qual les obres d’art ocupen un espai pensat en la mida justa, Joan Artur Roura i Comas es defineix com un col·leccionista eclèctic i apassionat, fascinat pel descobriment d’obres d’art que el portin a ampliar horitzons i perspectives. Aquesta avidesa de coneixements ha motivat que estigui constantment actualitzat d’aquelles galeries, exposicions, fires i subhastes que se celebren a escala nacional i internacional. Són la frisança i la il·lusió pel descobriment de nous indrets i obres el que sempre li ha estat reconegut i celebrat per amics i companys fins al punt que Daniel Giralt-Miracle, com a comissari de l’homenatge «L’art de col·leccionar» que li fou dedicat el 2017 des de la Fundació Vila Casas, reconegué en Joan Artur Roura i Comas el «col·leccionista més viatjat».
Educat en un entorn familiar de gran estima per la cultura, ja en la seva infantesa gaudia compartint estones amb els seus pare, mare i avis mentre aquests l’il·lustraven i li descobrien el món des de la sensibilitat artística. Foren els passejos en família —especialment, amb les seves tia i bestia— els diumenges al migdia per les diferents galeries que hi havia a prop del carrer de Sèneca de Barcelona els que li cultivaren el gust i la tendència cap a determinats estils artístics. Ell mateix rememora que una de les primeres obres que més l’entusiasmà la descobrí quan tenia nou anys en una d’aquelles vetllades quan, precisament a Galerías Augusta, contemplà un llenç amb la representació d’un clar de lluna executat entre Josep Cusachs i Joaquim Vancells.
Més enllà dels designis familiars, el seu caràcter inquiet el portà a agafar les regnes de la seva vida i a treballar en el món comercial i empresarial. Aquest fet li permeté viatjar constantment, conèixer món i noves idees i ampliar percepcions culturals i socials. Aquest bagatge fixà i determinà el seu interès per l’art i, així, motivà la voluntat de cultivar el seu propi gust, que, ja de ben jove, el feu invertir els diners que el seu pare li donà per comprar-se el seu primer cotxe en l’adquisició de la seva primera obra d’art: un llenç de Joan Roig Soler titulat Paisatge amb tons blaus (figura 1).
En l’evolució i la maduració de la seva identitat com a col·leccionista, reconeix que la passió per la temàtica dels bodegons (figura 2) i de la pintura de gènere holandesa germinà gràcies a la transmissió del llegat familiar. Això ha fet que, en la seva col·lecció, n’hi hagi una representació, que inclou peces des dels segles xvi i xvii fins al xxi. També ha ampliat els seus horitzons a obres que transcorren des d’alta època fins a l’avantguarda catalana, espanyola i europea.
El seu vincle amb l’art ha fet que Joan Artur Roura i Comas participés activament en projectes de mecenatge i filantropia relacionats amb la cultura catalana, en la promoció de la qual s’ha implicat de manera molt activa. Per exemple, ha dotat amb premis anuals la Universitat Catalana d’Estiu, celebrada a Prada de Conflent, i ha col·laborat en el Premi Internacional de Piano Maria Canals i en l’atorgament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en la celebració de la quaranta-cinquena edició organitzada per Òmnium Cultural (2013). Aquest mateix any també participà en la subhasta d’art en benefici de l’Associació Amics de la Bressola en col·laboració amb els Amics del Museu d’Art de Girona en commemoració dels trenta-set anys de l’entitat. Entre els anys 2018, 2019 i 2020 participà com a donant del Premi Crexells de Narrativa, celebrat a l’Ateneu Barcelonès.
Aquesta promoció i suport de la cultura en benefici de la societat han empès Joan Artur Roura i Comas a dur a terme una iniciativa que tenia al cap des de feia molts anys. Es tracta d’un projecte de col·laboració amb institucions museístiques d’àmbit català per deixar en dipòsit temporal —amb la voluntat que sigui una donació permanent— part de les obres que configuren la seva col·lecció. Algunes cessions ja s’han materialitzat en entitats com el Museu de l’Empordà, amb peces d’Àngel Planells o Joan Massanet, exemples presents en l’exposició que se celebrà al Museu Hermitage de Sant Petersburg l’any 2017 sota el títol «Surrealisme a Catalunya. Salvador Dalí i els artistes de l’Empordà»; el Museu Episcopal de Vic, amb la Sagrada Família de Perot Gascó i altres peces representatives del context català medieval; el Museu de Lleida, amb la taula central d’un retaule que representa la Verge amb el Nen i santa Anna i que s’atribueix a Francesc Solives; la Crucifixió del Mestre de Castelsardo identificat amb Joan Barceló destinada al Museu Diocesà de Tarragona, o la pintura de l’ermita de Sant Blai de Joaquim Mir dipositada al Museu de Reus.
Durant la seva trajectòria com a col·leccionista ha deixat peces a nombroses exposicions temporals celebrades al Cercle Artístic de Sant Lluc o a la Fundació La Caixa. Cal destacar, per exemple, la desena edició de «L’art de col·leccionar» (2017), organitzada des de la Fundació Vila Casas i centrada en la temàtica de la natura morta i el bodegó modern i contemporani amb peces d’artistes com Joaquín Torres-García, Antoni Clavé, Adrià Gual, Virgilio Vallmajó o Jorge Castillo, entre d’altres. El 2021, el llenç Retrat de frare carmelità, de Joan de Sarinyena, va destacar com a obra convidada al Museu de Belles Arts de Castelló. A principis del 2025, l’escultura de bronze Guants, clau i cordill d’Antoni Clavé i la pintura de fibrociment Sense títol de Josep Guinovart van enriquir el corpus expositiu de la mostra «Guinovart versus Clavé» a l’Espai Guinovart. El juny del 2025, una escultura de Marcel Martí es va instal·lar a l’espai Can Mario, que la Fundació Vila Casas té a Palafrugell (Baix Empordà).
Una de les màximes voluntats de Joan Artur Roura i Comas és contribuir a fer que l’art català —especialment, romànic i gòtic— que es veié obligat a emigrar a l’estranger entre finals del segle xix i inicis del xxi retorni al lloc d’origen per al qual fou creat. Alguns exemples dels més rellevants que ha rescatat en el mercat internacional són un fragment de pintura mural de transició entre el romànic i el gòtic procedent de l’àrea del Pirineu lleidatà (figura 3), així com els compartiments d’un retaule dedicat a sant Antoni atribuït al taller de Pere Serra amb presència de Guillem Ferrer (havien format part de la col·lecció que Silberman custodiava entre Viena i Nova York i, posteriorment, havien estat a l’Institut d’Art de Chicago; figura 4).
Roura destaca la recerca i el seguiment de l’emoció en el contacte amb les peces, siguin antigues o de la més absoluta contemporaneïtat. Això s’aprecia en l’obra encarregada a Amèlia Riera i titulada Vol que sigui un bodegó, en la qual es treballa la concepció de la natura morta segons els criteris d’una artista nascuda al segle xx i activa entre els darrers anys d’aquella centúria i el principi de la següent.
D’entre les peces representatives de les avantguardes catalanes presents en la col·lecció de Joan Artur Roura i Comas destaquen obres pictòriques no figuratives, abstractes i que tendeixen al Surrealisme, com els llenços de Josep de Togores, Joan Pons (figura 5), Xavier Corberó, Jacint Salvadó, Modest Cuixart o Eduard Arranz Bravo. D’altra banda, encara que hi predomina la pintura, Roura també cultiva el gust per l’escultura amb peces de gran impacte per a la cultura catalana, com és la figura de dona amb què Apel·les Fenosa rebia els catalans a l’exili (figura 6) o un bust femení de Josep Maria Subirachs. A més, en la continuada visita a fires d’art nacionals i internacionals, l’interès pel descobriment d’obres que puguin completar el corpus de la col·lecció li ha permès incorporar-hi exemplars tan singulars com el braser d’escola catalana del segle xii o xiii, nombroses pintures de gènere (figura 7) i interiors d’escola holandesa del segle xvii (figura 8) o bodegons pintats per André Derain o Giorgio de Chirico (figura 9).
El gust per l’art fa que Joan Artur Roura i Comas col·leccioni peces d’altres disciplines, com mobles (especialment, anglesos), teixits, tapissos i objectes de ceràmica i orfebreria, que conviuen amb les pintures i les escultures. Totes les obres són testimonis d’èpoques passades, però també del present. Tot plegat fa que la seva col·lecció sigui viva i viscuda amb la projecció i voluntat de ser compartida amb la societat actual i les generacions futures.
