Eveli Bulbena i Estrany

20/1/2026

Barcelona (Barcelonès) 16/10/1889  - Barcelona (Barcelonès) 10/10/1960

Eveli Bulbena i Estrany era fill de Ricard Bulbena i Tusell (1850-1902) i de Maria Lluïsa Estrany i Amell (†1929). El 1922 es va casar amb Anna Maria Ribera i Pascual, però poc després es va quedar vidu sense haver tingut descendència. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, la Llotja.

De tarannà conservador i catòlic, va treballar en diferents àmbits professionals. Com a crític de premsa, des del 1912 fou el responsable de la secció artística d’El Correo Catalán, del qual va dissenyar la capçalera del suplement quinzenal (Página Literaria), per al qual també feu vinyetes, motius al·legòrics o lletres capitals. Va crear obres plàstiques, entre les quals destaquen 27 litografies del 1947 amb el títol La gran danza macabra. Caprichos inspirados en las grandes guerras mundiales. Pel que fa a la música, juntament amb Marià Mayral, el 1915 van fer unes nadales amb el títol Incens y boyres. En solitari, el 1948 va compondre lletra i melodia de Goigs a l’inefable misteri de la Santíssima Trinitat. Va escriure poesia en llengua castellana: el 1936, Poesías, de temàtica religiosa, filosòfica i política (llavors era un exaltat monàrquic), i, més tard, el 1958, va publicar les obres Romancero de la patria mártir (1936-1939), dedicada al dictador Francisco Franco, i Visión del Viernes Santo, en la qual confronta el dolor del catòlic durant la Setmana Santa amb les gestes heroiques de la Guerra Civil. Com a historiador de l’art, va estudiar l’escultor Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 1745-1821), un dels primers catalans que va fer figures de pessebre, de qui va analitzar la trajectòria artística en una monografia impresa el 1927 (figura 1). A causa de la publicació d’aquest llibre, el 1928 fou contractat com a professional extern de la Junta de Museus per dur a terme feina d’inventari i la redacció d’una guia del museu.

L’interès de Bulbena per Amadeu provenia de la possessió d’una important col·lecció de figures de pessebre que va heretar de Salvador Bordas i Valls (†1873), segon marit de la seva besàvia paterna, el qual fou un dels membres fundadors de l’Associació de Pessebristes de Barcelona l’any 1863. El mateix Bulbena explica que Bordas havia comprat bona part de les peces directament a l’artista i, com que Amadeu va morir el 1821, si aquesta afirmació fos certa, la compra s’hauria produït abans d’aquesta data. La col·lecció de Bordas va dispersar-se entre diferents membres de la família. Aquest conjunt pessebrista havia estat ofert en diferents ocasions a la Junta de Museus: el primer intent fou el 1909; el segon oferiment, el 1916, i la tercera temptativa va tenir lloc el 1930. Cada vegada el preu es rebaixava (des d’unes exagerades 300.000 pessetes inicials fins a 75.000 pessetes). La resposta sempre va ser negativa, però en la darrera ocasió es va plantejar la possibilitat que les figures s’exposessin al Poble Espanyol de Barcelona, entre el desembre del 1930 i el febrer del 1931. Acabada la mostra, que va tenir un enorme èxit de públic, Eveli Bulbena va demanar de nou l’adquisició de la col·lecció i, si això no es produïa, amenaçava de prendre accions judicials, perquè volia ser indemnitzat per les despeses ocasionades en el préstec. El novembre del 1931, la Junta va acordar compensar la família Bulbena amb 1.001 pessetes en concepte d’arrendament de les figures i pels drets d’imatge (venda de fotografies i postals). Malgrat les tibantors amb la Junta de Museus, a finals del 1933 hi va haver un quart intent de venda, que tampoc no va arribar a bon port. Finalment, el 2 de juny de 1934, Eveli va comprar la part del seu germà Joan, que se n’anava a viure a Colòmbia. El preu es va fixar a partir d’una valoració econòmica feta el 22 de maig de 1934 per l’arquitecte Ignasi Brugueras i l’escultor Frederic Marès. En el dictamen s’afirma que el lot atribuït a Amadeu estava format per 47 figures de pessebre i 5 maniquins (més el fragment d’un sisè).

Amb l’arribada de la Guerra Civil, el 27 d’agost de 1936, la col·lecció sencera d’Eveli Bulbena fou confiscada pel Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic (SPHAC). Aquí va començar un periple, del qual s’ha pogut resseguir el rastre perquè les peces van ser registrades. En concret, es tractava de 93 objectes (per tant, la col·lecció de Bulbena anava més enllà de les figures de pessebre d’Amadeu), als quals es va assignar números d’inventari entre el 59.373 i el 59.465, xifres que foren marcades amb tinta vermella, un testimoni que Bulbena va voler conservar i que, passats els anys, encara permet identificar-les. Sota la responsabilitat de la Generalitat de Catalunya, les obres tingueren diferents trasllats. Primer, des del domicili del propietari fins al Palau Nacional de Montjuïc. Posteriorment, van dipositar-se en quatre caixes a l’església de Sant Esteve d’Olot, el magatzem més important d’art durant la guerra, on van romandre fins a l’acabament del conflicte armat. El 26 de febrer de 1939, pocs dies després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, Bulbena reclamava la devolució de la seva col·lecció al nou govern a través del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN). El retorn d’aquesta col·lecció des d’Olot va produir-se el 19 de juliol. En primera instància, es van deixar al monestir de Pedralbes; després, el 6 d’octubre del mateix any, a través una altra sol·licitud i del pagament d’una liquidació de despeses, Bulbena va rebre el contingut de les caixes. El 23 de setembre de 1941, en declaració judicial, Bulbena va presentar una relació dels objectes confiscats el 1936 i va fixar una valoració econòmica del conjunt (100.000 pessetes).

El 9 de desembre de 1941, gràcies a les gestions d’Agustí Duran i Sanpere, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir a Bulbena un lot de 70 figures de pessebre i 4 maniquins articulats de Ramon Amadeu i, també, 2 cases de suro per un preu de 47.625 pessetes. El conjunt sencer va anar al Museu d’Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol, que l’any 1942 obria al públic. A finals del 2025, les peces es troben repartides en dos museus diferents: les figures relacionades amb la vida rural i bucòlica (figura 2) són al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), i les de caràcter religiós (figura 3) i els maniquins, al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona (MECM). De les 70 peces, només n’hi ha 50 de localitzades: 33 són al MECM, i 17, al MUHBA. La major part de les figures que manquen són d’animals, que s’han fet fonedisses amb els canvis de numeració de l’inventari.

D’altra banda, posteriorment, el 1963, el Museu Frederic Marès, de Barcelona, va ingressar altres obres de la col·lecció Bulbena com a llegat testamentari. Es tracta d’un total de nou peces: quatre figures de pessebre d’Amadeu; dues imatges de caràcter devocional —una marededeu del Carme (figura 4), també d’Amadeu, i una marededeu de la Mercè anònima del segle xviii—; dos retrats del pintor Lluís Martí i Gras (Barcelona, 1887-1961), un que representa Eveli Bulbena, i l’altre, la seva mare (Maria Lluïsa Estrany), i una pintura sobre tela anònima del segle xvii amb una Trinitat trifacial (figura 5), un tema iconogràfic que va ser totalment prohibit per l’Església catòlica a partir del 1745.

Entre els 93 objectes confiscats el 1936, també hi havia imatgeria religiosa, de la qual es desconeix la localització. Concretament, s’esmenten: un sant Antoni de Pàdua amb l’infant Jesús (atribuït a Amadeu); dos crucifixos, un del segle xix amb creu i un altre de barroc sense creu; un santcrist del segle xvii, esmentat com a «de Burgos», i un santcrist «pintat» també siscentista, que potser es podria identificar amb la Trinitat del Museu Frederic Marès. En el mateix lot es fa referència a una escultura de dona «imitació de Tanagra», és a dir, dins la tipologia d’obres en terra cuita fetes a l’antiga Grècia. I, finalment, es mencionen vuit figures de pessebre fetes per l’escultor Martí Castells (Barcelona, 1915-1995), que es conserven al Museo Nacional de Artes Decorativas de Madrid.

Bibliografia

Bulbena, Eveli. Ramón Amadeu: Maestro imaginero catalán de los siglos xviii y xix. Barcelona: José Tatjé, 1927.

Mateos Rusillo, Santos M.; Yeguas Gassó, Joan. «Eveli Bulbena i la seva col·lecció d’art: orígens, Guerra Civil i actualitat». A: Bassegoda, Bonaventura; Quílez, Francesc (ed.). Col·leccionistes que han fet museus 2022 [en línia]. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023, p. 96-119. [Consulta: 20 octubre 2025].

Rodríguez Samaniego, Cristina. «La col·lecció d’escultura del xix i xx». A: Fons del Museu Frederic Marès. Vol. 7: Catàleg d’escultura, pintura i medalla dels segles xix i xx [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2025, p. 19-307. [Consulta: 20 octubre 2025].

Valdivieso, Enrique. «Anònim. Trinitat». A: Fons del Museu Frederic Marès. Vol. 3: Catàleg d’escultura i pintura dels segles xvi, xvii i xviii. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1996, p. 391-392.

Wunster, Monica von. «La gran danza macabra di Evelio Bulbena y Estrany» [en línia]. A: Atti del XIX Convegno [Associazione Ispanisti Italiani]. Roma: Unipress, 2001, vol. 1, p. 215-226. [Consulta: 20 octubre 2025].

Yeguas i Gassó, Joan. Ramon Amadeu. 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814) [en línia]. Olot: Museus d’Olot, 2012. [Consulta: 20 octubre 2025].

Yeguas i Gassó, Joan. «Bulbena i Estrany, Eveli». A: Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016. [Consulta: 20 octubre 2025].

Joan Yeguas Gassó