Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1941, Frederic Travé i Alfonso establí aquell mateix any un bufet d’advocats amb despatxos a Cubelles, Barcelona i Vilanova i la Geltrú, i exercí la docència a l’Escola de Pèrits de la capital del Garraf. A mitjans dels anys cinquanta fou contractat per la multinacional tecnològica IBM, en la qual arribà a dirigir la delegació catalana. Es casà amb Maria Antònia Maristany, filla del comte de Lavern Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1926).
L’any 1973, Travé ingressà a l’Associació de Bibliòfils de Barcelona (ABB), entitat de la qual fou nomenat president el 1980. En un congrés de bibliòfils del 2001 es va dir que havia estat un dels darrers grans bibliòfils catalans i la seva activitat com a tal fou posada al costat de la d’Isidre Bonsoms, Eduard Toda, Manuel Perdigó, Jaume Espona o Agustí Pedro Pons. Des de l’ABB, l’any 1978 va promoure una edició de la Màscara Reial del 1764 estampada a partir de les matrius originals restaurades i, a més, va signar l’estudi preliminar que l’acompanyava.
Col·leccionista amb diversos interessos (fou un ornitòleg reconegut a Catalunya i a l’Estat espanyol), Travé va compilar una interessant biblioteca d’història natural, així com col·leccions zoològiques i botàniques diverses. Part d’aquestes col·leccions van passar a enriquir el Museu de Ciències Naturals de Granollers. També va col·leccionar joguines, jocs de taula, soldats de plom, trens elèctrics, vaixells i avions a escala, exvots, bastons, objectes militars (militaria), globus terraqüis i instrumental científic, juntament amb llibres de Jules Verne, d’aventures i d’exploradors del segle xix en general. Va instal·lar la major part d’aquestes col·leccions en estances museïtzades i tematitzades de Can Travé, la seva casa d’estiueig a Cubelles, en la qual l’Ajuntament de la ciutat està treballant per convertir-la en una casa museu de notable excepcionalitat.
A Can Travé també va conservar el mobiliari del Cafè del Liceu, on havien treballat els seus avantpassats, i documentació de les òperes que s’hi representaven, elements que ja han estat salvaguardats. La resta de mobiliari adquirit per Travé, també traslladat per a la seva preservació, és d’estils clàssics diversos, amb predomini dels anglesos i francesos del segle xix. Com a part de les herències del seu avi i del seu pare, Travé va atresorar una important pinacoteca, amb obres de Ramon Martí Alsina, Lluís Rigalt, Simó Gómez, Josep Cusachs, Josep Armet, Lluís Graner i Francesc Masriera. Per estudiar-los amb més detall, haurem d’esperar, però, que tots aquests objectes i obres d’art aflorin catalogats i exposats a Can Travé.
A més, cal destacar els papers pintats que decoraven l’interior de Can Travé, els quals ja han estat llevats de la seva ubicació i restaurats. Són notables els papers pintats fabricats per la casa Zuber & Cie, amb vistes policromades de paisatges d’Amèrica del Nord i escenes de la vida al Brasil. Els més interessants, però, són els plafons del cicle de Psique i Cupido que decoraven l’estança coneguda com a Sala de Psique de la seva biblioteca. Estampats xilogràficament per la casa de Joseph Dufour, es tracta de composicions d’un marcat caràcter academicista que són obra de diversos artistes francesos, com Louis Lafitte, Merry-Joseph Blondel o Pierre-Paul Prud’hon, i gravats per Xavier Mader. Les composicions es basen en escenes de l’obra de Jean de La Fontaine sobre els amors de Cupido i Psique de 1669, inspirada, al seu torn, en L’ase d’or de Luci Apuleu. Aquests papers ja han estat restaurats, digitalitzats per a la Memòria Digital de Catalunya i preservats a la Biblioteca de Catalunya (BC) com a part de la venda de la biblioteca de Travé (1997).
Amb la mort de la seva vídua (2011), la degradació del conjunt arquitectònic de Can Travé es va fer evident. El 2014, Manolo, germà de Frederic Travé i hereu universal de tot el patrimoni familiar, va vendre la propietat a l’Ajuntament de Cubelles i, en el moment de redactar aquesta entrada, la finca es troba en procés de rehabilitació arquitectònica integral. Can Travé fou inclòs en el Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni cubellenc com a bé d’interès cultural local, a excepció dels volums de la Biblioteca de Mitologia Clàssica, que foren adquirits per la Generalitat de Catalunya el 1997 i passaren a formar part de les col·leccions de la BC (se n’edità un rigorós catàleg tècnic, amb fitxes de totes i cadascuna de les edicions). Des del 2014, l’Ajuntament de Cubelles ha inventariat, aproximadament, divuit mil objectes de naturalesa diversa, els quals han estat traslladats a un dipòsit per a la seva restauració (si cal), catalogació i restitució a la casa un cop s’hagi rehabilitat arquitectònicament per convertir-la en una casa museu.
L’edifici principal, que era l’habitatge de Travé i la seva esposa, fou redefinit al voltant del 1880 per Bonaventura Pollés, arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú. Lluny de conformar-se, però, Travé va ampliar-lo amb el temps aixecant pavellons i annexos a partir d’un guiatge estètic classicista italianitzant. Les grans obres de condicionament de Can Travé es van fer entre el 1950 i el 1970 i deixaren la casa tal com es coneix ara, incloent-hi el pavelló de la biblioteca aixecat a principis dels anys seixanta. Els jardins de Can Travé, de factura clàssica romàntica lliure, inclouen diversos estanys i fonts decoratives amb reproduccions escultòriques de nimfes, tritons, sirenes, etc., així com un aviari i altres petites edificacions classicistes. Destaca el conjunt escultòric amb font dedicat a Neptú, que fou dissenyat per l’escultor francès Vital G. Dubray i reproduït per la foneria Ducel & Val d’Osne.
La seva col·lecció més important, però, fou la Biblioteca de Mitologia Clàssica, per a la qual aplegà més de tres mil volums (concretament, 3.081). Travé atresorà una de les més importants —per no dir la més important— biblioteques particulars del món sobre aquesta àmplia temàtica. Probablement, fou a la ciutat de Roma, on Travé va estar convalescent a mitjans dels anys cinquanta a causa d’una malaltia sobtada, on se li desvetllà l’afició per la mitologia clàssica i on establí contacte amb llibreters d’antiquari italians i d’arreu d’Europa, als quals adquiria la major part dels volums. Així, Travé aplegà una biblioteca que abastava gèneres i temes relatius a la mitologia, com poesia èpica i lírica, filosofia antiga, paganisme, judaisme, politeisme, religió i costums militars romans, ritus pagans i cristiandat, mites i llegendes de l’edat mitjana, belles arts, iconografia, ciències experimentals de l’antiguitat, geografia, història de l’art, arqueologia antiga, assiriologia, egiptologia, història en general, etc. Alguns dels exemplars adquirits per Travé també destaquen pels exlibris, els superlibris, les marques d’impressor, les notes manuscrites que contenen i, evidentment, per les notables enquadernacions. La seva biblioteca, al cap i la fi, enriquí enormement els fons bibliogràfics de la BC.
Com a peces destacables de la col·lecció esmentarem un incunable amb comentaris sobre l’obra de Fulgenci (1498), un volum d’una edició de Gai Plini Segon (1516), dues edicions de Flavi Filostrat (1555 i 1602), una reedició italiana del tractat de mitologia de Boccaccio (1581), un ovidi de Valladolid (1589), un ortelius (1602), tres edicions del més gran tractat de mitologia clàssica del segle xvi de Natale Conti (1611, 1616 i 1627), diverses edicions de Cartari (1581, 1609 i 1625) o una edició de Les Metamorfosis d’Ovidi (1767-1770) en quatre volums, per no deixar d’esmentar un manuscrit inèdit tortosí del 1731.
De la seva biblioteca, són especialment interessants les edicions de literatura artística dels segles xvi fins a principis del xix, amb valuosíssimes edicions dels segles xviii al xx i que constitueixen més d’un terç de la biblioteca i abasten des de la prehistoriografia de l’art fins al segle xx. Entre aquestes podem destacar: un erizzo (1568); una Hieroglyphica de l’egiptòleg italià G. P. Valeriano (1575); un alciato (1589); una edició de La Circe de Gelli (1639); diverses edicions il·lustrades d’autors predecessors de Piranesi i Winckelmann com Bellori i Bartoli, autors de qui recentment la BC va adquirir una edició completa de la Colonna Traiana eretta dal Senato e popolo romano (1672), un llibre il·lustrat que Travé usà per decorar un dels murs de la sala de lectura de la seva biblioteca a Cubelles; una edició de Vitrubi (1787); obres d’arqueologia de Pompeia i Herculà com la de Bayardi (1757-1792); diverses edicions de l’obra de Winckelmann; una de Leopoldo Cicognara, qui fou un dels ideòlegs del Neoclassicisme i un reconegut bibliòfil de la mitologia i el classicisme (1823-1824); una Li bassirelievi antichi di Roma de l’editor Pietro Piranesi (1808); una interessant edició de Seroux d’Agincourt (1826-1829), i dues rares sèries d’aiguaforts il·luminats a mà de la Galeria Farnese (1777) i de la Vil·la Negroni (1778-1802), entre moltes d’altres.
Biblioteca de Catalunya (BC). Travé i Alfonso, Frederic (1938-1982). Documentació sobre la col·lecció mitològica de Frederic Travé i Alfonso, 1969-1987 (setze capses d’arxiu i un volum manuscrit). Inventari amb la descripció disponible aquí.
