Joan Abelló i Prat

14/7/2021

Mollet del Vallès (Vallès Oriental) 26/12/1922  - Barcelona 25/12/2008

Joan Abelló i Prat va ser pintor i col·leccionista, dues passions que va desenvolupar durant tota la seva vida i que no s’entenen l’una sense l’altra. En la seva formació artística, Abelló va seguir les petjades que va deixar Joaquim Mir durant la seva estada a Mollet del Vallès. Posteriorment, va formar-se sota el mestratge de Pere Pruna i Carles Pellicer, i va esdevenir un dels grans paisatgistes de l’art català de la segona meitat del segle xx, encara que sempre va cultivar diferents gèneres.

El seu vessant col·leccionista es va iniciar en l’etapa de formació i estada al taller Miracle per a aprendre tècniques de restauració, on va entrar en contacte amb peces antigues i va conèixer antiquaris i marxants. La seva col·laboració al taller va ser desinteressada, però, tot i així, esporàdicament, el propietari li va regalar alguns petits objectes. És just en aquell moment quan se li va despertar l’interès pel col·leccionisme. Al mateix taller adquirí algunes de les seves primeres peces i al cafè Monumental, al barri barceloní de Gràcia, freqüentat per marxants, aconseguí diversos quadres comprant-los o intercanviant-los per algun de seu.

Però la seva passió per col·leccionar es despertà principalment durant els seus anys d’estada a can Pellicer. Fou aquí on l’artista, i també col·leccionista, Carles Pellicer formà Joan Abelló en aquesta «afició»; va ensenyar-li a estimar els objectes i l’art i va donar-li els coneixements necessaris per a fer la seva pròpia col·lecció. Els catorze anys d’estada a can Pellicer queden recollits en l’únic llibre que va escriure Joan Abelló, L’hora del te, un homenatge al seu mestre i a les tertúlies amb artistes i intel·lectuals que tenien lloc en aquell pis del passeig de Gràcia. A la mort del mestre, Abelló heretà dibuixos, escultures, pintures, mobles, vestits i alguns objectes de la seva col·lecció. Alguns provenien d’aquestes trobades setmanals que personalitats del món de l’art, la cultura, l’espectacle i la burgesia barcelonina feien per a prendre el te i parlar de política, d’economia i d’antiguitats. Aquesta col·lecció, juntament amb la que ell havia iniciat en els seus primers anys de formació són els orígens del Museu Abelló, un museu que ell ja somniava l’any 1946. En els anys seixanta, crea el Museu del Pintor Abelló, i hi organitza algunes visites per a mostrar la seva col·lecció. Fou l’any 1996 quan Abelló feu una primera donació de 5.288 obres i diferents edificis a l’Ajuntament de Mollet del Vallès, la col·lecció passà a ser pública i es creà la Fundació Municipal Joan Abelló. L’any 2006 feu una segona donació de més de 3.500 obres, la biblioteca d’art, el fons musical i la resta d’edificis, avui un total d’onze cases.

La col·lecció de Joan Abelló és extensa i molt variada. Va comprar sobretot obres d’art i objectes artístics. El gruix de la col·lecció són obres d’art català dels segles xix i xx, encara que en trobem algunes de datades en segles anteriors. Exceptuant les obres que ell va pintar, moltes de gran format, la resta de peces són majoritàriament de mitjà i de petit format. Pel que fa a les col·leccions que va reunir, n’hi ha de pintura, escultura, dibuix, arts decoratives (ceràmica, vidre i objectes metàl·lics), documents, vestits, joguines… La majoria de les obres provenen de compres fetes a diferents antiquaris, a col·leccionistes, a galeries o adquirides en subhastes. Són compres fetes principalment a Barcelona, però també a diferents ciutats europees durant les estades que hi va fer. Cal tenir en compte que Abelló va tenir, temporalment, estudi a Londres, Bèlgica i París i va fer llargues estades a diferents països dels cinc continents. Destaquen els nou mesos que va passar a la Polinèsia. De tots aquests països va portar objectes per a la seva col·lecció. Potser els més importants són els que va portar de la Costa d’Ivori: una col·lecció d’art negre que va anar ampliant posteriorment. Alguns d’aquests viatges van ser pagats per amics a canvi de quedar-se amb els apunts que ell pintava, però la resta els va pagar ell mateix. Per a fer-ho, sovint havia de vendre quadres de la seva col·lecció.

Una altra part important de les obres provenen de la compra feta directament als artistes o d’intercanvis. El caràcter extravertit d’Abelló va fer que sempre estigués envoltat d’amics, molts d’ells artistes i col·leccionistes. Moltes adquisicions de la seva col·lecció les coneixem pels llibres de compra i venda, més de quaranta llibretes on Abelló anotava tot el que comprava i el que venia, a qui ho comprava i els diners que li costava, però sovint posava el nom de l’artista i no pas el nom de l’obra. També hi trobem anotacions d’aquells artistes de qui no tenia obra i de qui n’hi agradaria tenir.

De tot el que va arribar a atresorar, cal destacar, principalment, la col·lecció d’art modern català. Hi trobem representats els millors artistes del Modernisme, del Noucentisme, de les avantguardes catalanes, dels evolucionistes i tots aquells artistes no adscrits a cap moviment concret. Hi ha obres de Joaquim Mir, com Coves de Mallorca, fragment de la decoració de la Casa Trinxet (figura 3); d’Isidre Nonell; de Marià Pidelaserra, més d’una trentena; d’Ismael Smith, una vintena; de Francesc Gimeno; de Darío de Regoyos; de Ramon Casas; de Manolo Hugué, més d’un centenar; d’Antoni Tàpies; de Joan Brossa; de Salvador Dalí o de Joan Rebull (figura 5). Amb aquests tres últims artistes va mantenir una estreta relació d’amistat. Destaquen també obres d’Apel·les Fenosa, Josep Mompou, Picasso, Joan Ponç, Pere Pruna, Bosch Roger, Joan Brotat, Calsina, Camps Ribera, Cardona Torrandell, Casaús, Créixams, Cuixart, Curós, Gastó, Gimeno, Guinovart, Lluís Montané, Muxart, Opisso, Josep Maria de Sucre, Enric Cristòfor Ricart, etc., però també de Benjamín Palencia, Enrique Tábara, Gris, Saura, Viola, Zabaleta, Blasco Ferrer, Fortuny i Sorolla.

Com a col·leccionista, el conjunt més singular de tots és el de retrats d’ell mateix, més de dues-centes obres de pintura, dibuix i escultura fetes per diferents artistes, moltes regalades i altres fruit d’intercanvis. Destaca, també, la col·lecció de Dau al Set, de qui fou un gran seguidor, mogut per l’interès que li despertaven els moviments artístics trencadors dels anys cinquanta i seixanta. També destaquen les col·leccions de vidre, de ventalls, de vestits de teatre, d’agulles de barret, de ceràmica, de tauromàquia, d’art sacre, d’art asiàtic i, sobretot, d’arts decoratives d’època modernista. Pel que fa al fons documental, cal destacar la col·lecció dels manuscrits de Dalí, alguns comprats a la seva germana Anna Maria, amb qui mantenia amistat; la col·lecció de música, on destaquen els documents de l’Associació de Música de Cambra de Barcelona coneguts com fons Clausells, comprats a pes a un antiquari; la col·lecció Pellicer, amb partitures de Granados i de Mompou i manuscrits d’Apel·les Mestres; així com una important col·lecció de revistes artístiques de la primera meitat del segle xx.

De Joan Abelló cal subratllar la seva habilitat i intuïció per comprar i intercanviar, accions que va fer durant tota la seva vida de manera quasi «compulsiva». La col·lecció que va llegar és àmplia i eclèctica. És una col·lecció de col·leccions.

Bibliografia

Abelló Prat, Joan. L'hora del Té. Barcelona: Mediterrània, S.A., 1961.

Bejarano, Juan C.; Creixell, Rosa; Guillamet, Laia; Ollé, Mireia; Planas, Carla; Sala, Teresa-M.; Ventura, Pepa. Vestigis del Modernisme. Interioritats quotidianes. Mollet del Vallès: Fundació Municipal Joan Abelló, 2013.

Bru, Ricard. «El col·leccionisme d’art de l’Àsia Oriental a Catalunya (1868-1936)». A: Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi (eds). Mercat de l’art, col·leccionisme i museus: Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles xix i xx. Barcelona: Memoria Artium, 2014.

Capellà Simó, Pere. «El col·leccionisme de joguines a Catalunya en temps de Lola Anglada» A: Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi (eds). Antics i nous col·leccionistes. Materials per a la història del patrimoni artístic de Catalunya. Barcelona: Memòria Artium, 2015.

Costa, Albert; Abelló, Joan. Pistes de Àfrica. Barcelona: Mediterrània, 1987.

Fontbona i de Vallescar, Francesc. Abelló, una trajectòria. Llibre-catàleg exposició Manel Mayoral. Barcelona, 1993.

Fontbona i de Vallescar, Francesc. L’art Modern a la col·lecció Abelló. Segles xix-xx (i altres). Catàleg de l’exposició permanent. Mollet del Vallès: Fundació Municipal Joan Abelló, 2007.

Manzano, Rafael. Abelló. La Revolución del pastel moderno. Barcelona: Polígrafa, 1987.

Masats, Josep. Les Arrels d’Abelló. Barcelona: Mediterrània, 2001.

Minguet Batllori, Joan M. Salvador Dalí. Lletres i ninots. Fons Dalí del Museu Abelló. Mollet del Vallès: Fundació Municipal Joan Abelló, 2001.

Pérez, Yolanda. Carles Pellicer Rouvière: una aproximació a la seva vida i a la seva obra. Universitat Autònoma de Barcelona: Treball de recerca del Màster en anàlisi i gestió del patrimoni artístic, 2010.

Puig, Arnau. «Dau al Set a la col·lecció de Joan Abelló”. A: Dau al Set en els fons del Museu Abelló. Mollet del Vallès: Fundació Municipal Joan Abelló, 2007.

Sala, Teresa-M; Freixa, Mireia. «Vestigis d’un modernisme col·leccionat». A: Vestigis del Modernisme. Obrim el teló. Mollet del Vallès: Fundació Municipal Joan Abelló, 2011.

Ventura, Pepa. «El Museu Abelló, una col·lecció que perfila un personatge». A: Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi (eds.). Col·leccionistes, antiquaris, falsificadors i museus. Barcelona: Memoria Artium, 2016.

Voltes, Pedro. Abelló. Badalona: Publicaciones Reunidas, 1974.

Voltes, Pedro. Joan Abelló. El cielo y la tierra. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2000.

Pepa Ventura i Altayó