Cercle Artístic 

14/7/2021

Barcelona  1881  - 

El Reial Cercle Artístic de Barcelona és una entitat privada fundada el 1881 i, des de sempre, ha tingut com a finalitat l’estudi, el foment i la promoció de les belles arts, així com l’activitat musical, literària, teatral, cinematogràfica i d’esbargiment. L’entitat, al llarg de la seva història, ha estat situada a diferents punts de la ciutat, però el desembre del 1959 va adquirir el palau Pignatelli i la casa Bassols, al carrer dels Arcs, núm. 5, i al carrer de la Cucurulla, núm. 4, respectivament, on es troba avui dia. Està condicionada amb estudi de dibuix, de pintura i d’escultura amb model del natural, de natura morta i de gravat. També compta amb sala d’exposicions, amb una singular sala anomenada dels Atlants, on se celebren tota classe d’activitats culturals, i amb un important arxiu biblioteca. El Cercle ha aplegat, des dels primers anys, socis de la talla d’Eusebi Arnau, Joan Brull, Francesc Costa, Enric Granados, Lluís Graner, els Llimona, Joaquim Malats, els Masriera, Apel·les Mestres, els Opisso, Josep Triadó o els Urgell, entre molts d’altres; personalitats que van fer possible que la institució fos un referent a la ciutat i en la història de l’art i la cultura catalanes. L’entitat ha anat obtenint un fons interessant de dibuixos, pintures, escultures, gravats i altres objectes artístics, bé per mitjà d’adquisicions, bé per donacions dels diferents artistes o familiars seus, la major part, socis de l’entitat. En ocasions la institució ha tingut una situació econòmica crítica, i la garantia o la venda de les obres més importants de la col·lecció ha servit per a pal·liar aquests greus problemes; el patrimoni artístic ha donat seguretat a l’entitat, la qual disposa actualment d’un fons heterogeni que supera les set-centes obres.

El 1884, per tal de decorar les seves dependències, es va passar una circular als socis convidant-los a deixar objectes. El president Joan Planella Rodríguez va proposar ornamentar el local amb objectes de propietat particular cedits en qualitat de dipòsit. El 1894, sent president Galofre i Oller, es va acordar en una junta directiva que es passés pel domicili de socis de l’entitat per a sol·licitar alguns objectes artístics o quadres i adornar convenientment el saló. La primera obra, patrimoni de l’entitat, que coneixem data del 1889. Amb motiu de la sessió necrològica a la memòria de Claudio Lorenzale, Antoni Caba va pintar el seu retrat i el va oferir al Cercle. L’entitat tenia projectada una galeria d’artistes catalans que es va inaugurar justament amb aquest retrat. El 1892 es proposaren seguir amb la col·locació de retrats dels artistes que havien mort. Es va elegir Pere Carbonell i Manuel Fuxà per a dur a terme els retrats en relleu en forma de medalló de Manuel Oms i de Rossend Nobas, que havien mort el 1889 i el 1891, respectivament. El 1894 es va fer de nou l’encàrrec als mateixos artistes, i també es va encarregar al fill de Rigalt que fes el retrat del seu pare. El 1895, el president de l’entitat, Lluís Graner, per tal d’extingir un dèficit, va proposar celebrar una exposició i demanà als socis que fessin l’esforç de fer donacions, a part de realitzar dibuixos i aiguades sobre cartolina, per a enriquir les butlletes del sorteig; l’aportació dels socis va ser de tres mil treballs. El 2010, l’entitat va poder adquirir cinc d’aquests dibuixos, signats per Josep Cusachs, Lluís Graner, Lluís Labarta, Andrés Larraga i Lluís Masriera. El 1900 el Cercle estava ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 313-315, i es va aprovar el projecte d’estàtua per a la porta d’entrada presentat per Josep Montserrat, així com que fos realitzat en bronze per la foneria Masriera & Campins; el Geni de les Arts va ser exhibit a l’Exposició Nacional d’Art organitzada per l’entitat aquell mateix any, i des del 1989 es troba a la seu actual, a la façana de la plaça de Santa Anna. El gener del 1915, amb motiu de la inauguració de la nova seu social a la rambla de Catalunya, núm. 33, es va celebrar l’Exposició General d’Art; d’aquella mostra es conserva Costa llevantina, de Lluís Foix Villuendas. El 1918 es va convocar entre els socis un concurs per a trobar una medalla que representés l’emblema de l’entitat; el guanyador va ser l’escultor Enric Bassas. Aquest símbol, que ja ha complert cent anys, encara és avui dia el distintiu del Cercle. Els estatuts del 1916 expressaven l’interès per afavorir la compra d’obres, i entre les adquisicions destaquen les realitzades amb motiu de les exposicions d’art organitzades per l’Ajuntament de Barcelona entre el 1918 i el 1923, en les quals la institució va ser part molt activa. A la del 1918, el Cercle va destinar trenta mil pessetes a la decoració dels espais que ocupava i a la concessió de recompenses, i va adquirir Sant Pere de Galligans, de Santiago Rusiñol; Estudi de figura, de Ramon Casas; Setembre, d’Enric Galwey; Rosaleda, de José Pinazo; L’hort, de Joaquim Mir; Sant Ciprià, de Francesc Llop; Cadaqués i Pianch, de Segundo Matilla; Plaça del Beat Oriol i Porta del Museu de Santa Àgata, d’Alexandre Cardunets; Al port, de Rafael Estrany; Flors i Nu, estudi, de Santiago Ferrer; Rincón segoviano, d’Eduard Navarro; Auteuil, de Ricard Opisso i El labrador, de José Pedraza. A l’Exposició d’Art del 1919, el Cercle va adquirir Racó de jardí, de Joaquim Mir; La mantellina, de Rafael M. Padilla; un aiguafort de Santiago Ferrer; una figureta en bronze de Jaume Duran, i dues joies d’Enric Bassas. A la del 1920, l’entitat va adquirir Retrat Razorista, de José Moya del Pino; Carretera avant, de Francisco Llorens; Port mediterrani, d’Antoni Farré; Hivern, de Pere Badia; un aiguafort de tema paisatgístic de Casi Boada; Un carrer de Vinaixa, de Gili i Roig, i El torreó de l’Arxiu, de Josep Frau (pintor nat a Vigo el 1898 relacionat amb Eugenio Hermoso, del qual el Cercle va adquirir una obra el 1922). A l’Exposició d’Art del 1921 el Cercle va adquirir obra de Joaquim Mir, Nicolau Raurich, Manuel Feliu de Lemus, Joan Cardona, un aiguafort de Josep Tersol i un bronze de Josep Clarà. A la del 1922, va adquirir peces del pintor mallorquí Pere Barceló i també de Miquel Navarro Fargas, Josep Frau, Francisco Llorens, Eugenio Hermoso, Gili i Roig, Valentín de Zubiaurre, Josep Nogué, Antoni Esteve Genís i Antoni Gelabert. A l’Exposició d’Art del 1923, va adquirir obra de Jaume Mercadé i de Ramon Laporta. Va ser a l’entorn d’aquells anys quan, per altres mitjans, l’entitat adquirí el seu patrimoni més valuós, aconseguint l’acreixement del fons amb obres d’artistes reconeguts en aquell moment i avui dia, així com amb d’altres que no són tan acreditats. El 1918 va adquirir dos quadres i cinc dibuixos del malaurat Nonell i, rendint tribut al talent d’Hermen Anglada Camarasa, va adquirir un dels seus quadres. El 1919 va adquirir un quadre de Nonell; Jardí, d’Eliseu Meifrèn; un quadre de Manuel Humbert; Bosch, de Francesc Gimeno; una escultura de Joan Borrell Nicolau i una altra de Manolo Hugué, entre altres obres. Entre els anys 1922 i 1924 el Cercle va invertir 35.000 pessetes en obres d’art.

L’esplèndid temps de les adquisicions havia passat però es van seguir ingressant al fons obres interessants. El 1936, just acabat de situar-se a la nova seu a la plaça de Catalunya, el Cercle va passar a anomenar-se Casal de la Cultura. El 1939, Enric Monjo, Josep Puigdengolas i Joan Baptista Trias Maxenchs es van encarregar de gestionar i recuperar el patrimoni artístic i, juntament amb altres, van poder identificar gairebé la totalitat del patrimoni que es trobava a casa dels comtes de Bell-lloc, consistent en cinquanta-nou pintures, dotze escultures i trenta-cinc obres entre dibuixos i gravats. El 1946, Colomé va fotografiar tot el patrimoni. En un inventari del 1947, es valorava el patrimoni pictòric en 766.500 pessetes; l’escultòric, en 69.000, i el fons d’aquarel·les, aiguaforts i dibuixos, en 16.000. Entre el 1948 i el 1950 ingressaren obres de Joan Serra, Joan Vila Cinca, Francesc d’Assís Galí, Alfred Sisquella, Gaspar Camps, Oleguer Junyent i Joan Orihuel. El 1950, en l’homenatge a la memòria de Victorià Seix, un grup de socis va fer donació d’un bronze de Josep Clarà, per tal de perpetuar el seu record, i a més es va crear el concurs de dibuix que portava el seu nom, en el qual va ser guardonat Ramon Rogent (el seu dibuix es conserva al Cercle). El 1953 es va revisar l’inventari de pintures i objectes d’art del Cercle; entre les noves adquisicions, destaca el pastel amb signatura de Marià Fortuny donat pel vescomte de Güell. El 1957, seguint els actes commemoratius del setanta-cinquè aniversari, es va celebrar una exposició retrospectiva d’artistes que havien estat socis de l’entitat al Museu d’Art Modern, situat al parc de la Ciutadella. Entre les quatre-centes obres n’hi havia moltes que eren patrimoni del Cercle, dels escultors i pintors Rossend Nobas, Manolo Hugué, Enric Casanovas, Borrell Nicolau, Miquel Oslé, Mir, Ricard Urgell, Gili Roig, Nonell, Rusiñol, Canals, Casas, Laporta Astort, Larraga, Frau, Cusí i d’altres. El 1958 el fons es va enriquir amb la donació de la vídua del soci Bonaventura Comas Torres d’una pintura d’Ignacio de Zuloaga; Joan Estil·las Reixach va donar dos olis de Marià Llavanera. El 1959 Joan Estil·las va donar una figura de Manolo Hugué, i la vídua de Laureà Barrau, un dibuix i l’oli Autoretrat. A la dècada dels anys seixanta es va convocar un concurs entre escultors per a decorar les fornícules del que, fins al 2013, fou saló de lectura de l’entitat, amb el tema de les Quatre Estacions; les figures van ser realitzades per Lluïsa Granero, Ballester Besalduch, Enric Galcerà i Lluís Montané Mollfulleda. L’octubre del 1969 es va inaugurar la primera exposició de la pinacoteca del Cercle, que abastava del 1880 al 1930, i el desembre, la segona, que abastava del 1930 al 1965. S’hi van mostrar obres de molts dels artistes citats anteriorment i d’altres com ara: Joaquim Vayreda, Romà Ribera, Ignasi Mallol, Frederic Masriera, de Beruete, Bosch Roger, Joan Cruspinera, Jordi Curós, Florit, Frederic Lloveras, Lluís Mercadé, Mompou, R. Pichot Soler, Porcar, Antoni Prevosti, Puigdengolas, Roca-Sastre, Roé, Santasusagna, Sanvisens, Francesc Serra, Sisquella i Vila Arrufat.

La dècada dels anys setanta s’inicià amb l’exposició de dibuixos propietat de l’entitat, i Lluís Montané Mollfulleda va regalar l’escultura Cave canem per a ser col·locada al pati d’entrada.

Hi ha obres que per motius econòmics no s’han pogut conservar a la col·lecció. El 1982 es va celebrar a la Sala Brok una subhasta extraordinària de dibuixos, pintures i escultures a benefici del Cercle. En el díptic editat l’entitat agraïa les donacions d’obres pròpies que diversos artistes havien realitzat, les quals es van posar a la venda junt amb altres que eren patrimoni del Cercle. L’entitat va haver de renunciar a un gran nombre d’obres d’artistes rellevants, anomenats anteriorment, com ara Anglada Camarasa, de Beruete, Bosch Roger, de Cabanyes, Joan i Josep Cardona, Clarà, Clarasó, Colom, Manolo Hugué, de Lemus, Meifrèn, Lluís Mercadé, Mir, Mompou, Nonell, Rafael M. Padilla, Raurich, Romà Ribera, Serra Melgosa, Sisquella, Ricard Urgell, Joaquim Vayreda o Valentín de Zubiaurre. De nou, els anys 1987 i 1990, l’entitat va haver de desprendre’s de quadres d’Isidre Nonell. El 1998 l’escultor Ricard Sala va realitzar el bust de Joan Abelló Prat, i aquest el va lliurar a l’entitat. Les dificultats econòmiques continuaven, i el 1995 hi va haver l’acord de compravenda del Cercle amb Nevis Comercio dels quadres següents: Rosario, de Nonell; Julia, de Casas; Jardí, de Mir; La vienesa, de Zuloaga, i Figuera de moro, de Mercadé.

El 2006 es va organitzar —amb motiu de la celebració del cent vint-i-cinquè aniversari de l’entitat— i de nou el 2010, una mostra de cartells que conserva l’entitat d’entre el 1903 i el 1970, la majoria impresos, relatius a exposicions col·lectives, de Joan Vallhonrat i Josep Morell; d’exposicions d’artistes com ara Xavier Gosé, Alexandre Cardunets, Jaume Pizà, Gili Roig, Joan Vila Cinca o Lluís Masriera, dins la seva activitat teatral; d’importants mostres artístiques celebrades fora de l’entitat de les quals el Cercle va ser l’organitzador, com ara l’Exposició d’Art Belga de 1921 i «Barcelona vista pels seus artistes» del 1931; cartells que anuncien els coneguts balls de màscares, dissenyats per Joan Colom, Ramon Rigol, Gerard Carbonell, Josep Alumà i Lluís Muntané Muns; cartells d’exposicions d’art religiós del 1940, just acabada la guerra civil, i els cartells de la cavalcada de la Mercè organitzada pel Cercle entre el 1959 i el 1970. Del cartell del 1959, de Planasdurà, se’n conserva l’original, així com del cartell commemoratiu del cent vint-i-cinquè aniversari de l’entitat (2006), de Joan Abelló.

Els espais de l’entitat que conserven el mobiliari més antic són: la sala de billars, amb elements de finals del segle xix; l’arxiu biblioteca i l’antiga sala de lectura, els mobles de la qual i diversos llums els identifiquem del voltant de 1918 en fotografies conservades a l’arxiu, quan el Cercle estava ubicat a les Rambles. A finals del 1923 el valor del mobiliari doblava llargament el del fons artístic. També es conserven portes amb agafadors i vidres a l’àcid de caire modernista que es van recuperar de la seu que l’entitat ocupava a la plaça de Catalunya, núm. 14, última adreça del Cercle abans de la ubicació actual del carrer dels Arcs.

Han estat socis del Cercle galeristes com ara Joan Baptista Parés, de la Sala Parés, o Rafael Garcia Esmatges, de La Pinacoteca, i col·leccionistes com Oleguer Junyent, Lluís Plandiura, Josep Sala, Santiago Julià, Eusebi Güell López (president de l’entitat) o Joan Estil·las. El 1932 es va celebrar al Cercle una reunió de col·leccionistes d’art per a dur a terme un estudi d’estatuts i constituir-se en la societat que havia de portar el nom d’Amics dels Museus de Catalunya, creada el 1933. Pere Casas Abarca, president del Cercle, va ser promotor de la seva constitució. El 1953, a proposta d’Eusebi Güell López, es va nomenar Archer Milton Huntington soci honorari en reconeixement a la seva fecunda labor de col·leccionista.

El Cercle, a més de les exposicions del 1957, el 1969 i el 1970, va exhibir el seu patrimoni en altres ocasions com, per exemple, l’abril del 1930, amb motiu de la inauguració de la sala reservada als socis a les Galeries Laietanes.

Bibliografia i fonts

Exposició d’art: Catàleg il·lustrat 1918 [catàleg d’exposició]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1918.

Exposició d’art: Catàleg il·lustrat 1919 [catàleg d’exposició]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1919.

Exposició d’art: Catàleg il·lustrat 1920 [catàleg d’exposició]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1920.

Exposició d’art: Catàleg il·lustrat 1921 [catàleg d’exposició]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1921.

Exposició d’art: Catàleg il·lustrat 1922 [catàleg d’exposició]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1922.

Exposició d’art: Catàleg il·lustrat 1923 [catàleg d’exposició]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1923.

Fontbona, Francesc. «Una sèrie de dibuixos del Cercle Artístic de Barcelona (1895)». El Cercle [Barcelona], núm. 1-2 (maig-setembre 2009), p. 4-7.

Marín Silvestre, M. Isabel. Cercle Artístic de Barcelona 1881-2006: Primera aproximació a 125 anys d’història. Barcelona: Reial Cercle Artístic, 2006.

Marín Silvestre, M. Isabel. «Noves aportacions a una sèrie de dibuixos del Cercle Artístic de Barcelona (1895)». El Cercle [Barcelona], núm. 5 (juliol-desembre 2010), p. 6-7.

Reial Cercle Artístic de Barcelona. Actes de juntes directives. Barcelona: Arxiu del Reial Cercle Artístic.

Reial Cercle Artístic de Barcelona. Memòries anuals. Barcelona: Arxiu del Reial Cercle Artístic.

Maria Isabel Marín Silvestre