Llista de fitxes Web del projecte

Hermenegild [Hermen] Anglada Camarasa

25/5/2020

Barcelona (Barcelonès) 11/9/1871  - el Port de Pollença (Mallorca) 7/6/1959

Dibuix Estampes Indumentària i complements Mobiliari Pintura

 

Hermen Anglada Camarasa

Figura 1. Part de la col·lecció d’indumentària, quan encara era al museu que s’instal·là annex a la casa del Port de Pollença.

Figura 2. Mostra de diverses peces de la col·lecció Anglada, que ara és a la Fundació «la Caixa», a Palma.

Figura 3. Una de les pintures de Modest Urgell de la col·lecció.

Pintor de renom internacional, resident a França entre 1894 i 1913 —i entre 1939 i 1947—, on s’arribà a naturalitzar. El 1913 s’establí a Mallorca, al Port de Pollença.

Una estada breu al País Valencià l’estiu del 1904 li va fer descobrir la plasticitat i el colorit de la indumentària i dels guarniments de cavall dels pagesos valencians, i n’adquirí diversos exemplars perquè li servissin de base en les seves composicions. Això obrí la porta a reunir una selecta col·lecció d’indumentària en la qual hi havia, a més de les peces valencianes, vestits de torero —que adquirí a un parent seu de la banda Rocamora que havia practicat la tauromàquia—, mantons de Manila i ventalls, però també indumentària oriental, especialment hindú i xinesa.

Com ha subratllat Rosa Maria Martín, el fet de ser entreparent del col·leccionista d’indumentària Manuel Rocamora indueix a pensar que alguns cops podien haver compartit troballes, tot i que, en paraules de la historiadora, «la col·lecció de Rocamora era feta amb intenció historicista, mentre que la finalitat de la d’Anglada Camarasa era proveir de vestits les seves models». Aquesta voluntat del pintor a valdre’s d’elements populars en les seves composicions estava en sintonia amb un corrent de l’art contemporani rus, que acabaria imposant-se a Occident amb l’estètica dels Ballets Russos de Diàghilev, amb els cercles del qual Anglada tenia una notable relació directa. Adquirí també, a Venècia, peces d’indumentària de Marià Fortuny i de Madrazo, que després no continuaren a la col·lecció.

La seva tendència a l’orientalisme el portà a reunir una notable col·lecció d’estampa japonesa i de moble oriental. La seva col·lecció d’ukiyo-e és del període que va de començament del segle xix al començament del període Meiji, i hi sobresurten gravats de teatre (shibai-e i yakusha-e) d’Utagawa Kunisada (Toyokuni III), però també de dones belles (bijinga) de Keisai Eisen, entre altres temàtiques.

També tenia peces de ceràmica i cristall, i adquirí pintures, dibuixos i gravats d’artistes contemporanis. Tenia diverses pintures a l’oli i dibuixos de Modest Urgell —el seu mestre proclamat—, dibuixos de Francesc Gimeno, Xavier Gosé, Jan Willumsen i alguns d’Eliseu Meifrèn i Marià Andreu. És clar que, com és lògic, també posseïa peces d’altres artistes amb els quals tenia o havia tingut amistat, com Eveli Torent, Pere Ysern i Alié, Tito Cittadini, Roberto Montenegro, Antoni Gelabert, Maria Rusiñol, el Dr. Atl, Mariano Montesinos, Josep Vives i Llull o Pedro Flores, i gravats d’Albert de Belleroche, Atilio Boveri i Gregorio López Naguil. I també tingué obres d’Isidre Nonell, Emili Bosch i Roger o Pere Farró, que després no es mantingueren a la col·lecció.

Conservà la seva col·lecció força íntegra, malgrat l’exili després de la guerra, i la seva vídua, la seva filla i el gendre, el 1967, n’obriren un museu particular a la casa del Port de Pollença on havia viscut la major part de la seva vida. El 1988, la Caixa de Pensions adquirí a la família bona part del fons, tant d’obra pròpia com de col·leccions diverses, amb el qual obrí una exposició permanent a l’antic Gran Hotel de Palma, edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner.

Bibliografia i fonts

Fontbona, Francesc. «Hermen Anglada-Camarasa, col·leccionista de pintura i dibuix». A: Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi (ed.). Agents del mercat artístic i col·leccionistes: Nous estudis sobre el patrimoni artístic de Catalunya als segles xix i xx. Bellaterra: Memoria Artium, 2017, p. 13-29.

Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc. Anglada-Camarasa. Barcelona: Polígrafa, 1981.

Martín Ros, Rosa Maria. «La colección de indumentaria de Anglada-Camarasa». A: El món d’Anglada-Camarasa. Barcelona: Obra Social Fundació «la Caixa», 2006, p. 180-185.

Navarro Polo, Sergio. «Grabados ukiyo-e en la Colección Anglada-Camarasa». A: El món d’Anglada-Camarasa. Barcelona: Obra Social Fundació «la Caixa», 2006, p. 170-179.

 

Francesc Fontbona

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal