Carles Pirozzini i Martí

14/7/2021

Barcelona  17/8/1852  - Barcelona 27/10/1938

Carles Pirozzini i Martí va ser un crític d’art, museògraf, col·leccionista i escriptor català. Des del 1879 i durant gairebé una dècada va exercir com a crític artístic a la revista La Renaixensa, alhora que va començar a tenir un rol actiu en diverses comissions monumentals de la ciutat de Barcelona, a l’ombra de Francesc de Paula Rius i Taulet, alcalde de la ciutat quatre cops. Pirozzini va ser nomenat secretari general de l’Exposició Universal del 1888. En ell, juntament amb Elies Rogent i Lluís Rouvière, va recaure la responsabilitat de materialitzar l’exposició, celebrada en els terrenys del parc de la Ciutadella. Pirozzini va assumir la secretaria de la comissió encarregada de convertir en museus els palaus que no van ser enderrocats després del certamen. L’any 1892 va ser nomenat funcionari municipal i fins al 1920 va ser el cap de la secció municipal de museus i secretari de la Junta de Museus, així com un personatge clau en la política pública d’adquisició de peces i en l’organització de les exposicions municipals de belles arts i indústries artístiques.

Pirozzini, com altres contemporanis, va reunir amb el temps diverses obres de pintura, dibuix, escultura i decoració, part de les quals eren peces regalades i dedicades pels mateixos artistes, amb molts dels quals va tenir una gran amistat, fruit de la seva trajectòria professional en la crítica artística i en la gestió de les col·leccions públiques, i la resta eren producte dels seus interessos.

En vida, va realitzar diverses donacions als museus i també va actuar com a intermediari en donacions o vendes privades per als museus, si bé de manera ocasional i per raons d’amistat. També hi ha testimonis que de vegades casa seva va ser una improvisada sala d’exposicions. Hi ha constància, també, de la donació que va realitzar, en vida, al Museu del Teatre, germen de l’actual Museu de les Arts Escèniques, que va estar instal·lat de manera provisional des del 1921 al Palau de les Belles Arts de Barcelona. Entre les peces donades, destaquen els llibrets d’òpera dels segles xviii i xix, que demostren l’afició del crític i de la seva família per l’òpera.

Pel que fa a les arts decoratives, Pirozzini va col·leccionar medalles, pergamins i objectes decoratius de tota mena, a més d’una col·lecció d’autògrafs, i també posseïa una important biblioteca. La joia de la seva petita col·lecció d’objectes decoratius era, sens dubte, el conjunt de més d’un centenar de ventalls dels segles xvii al xix i de llocs diversos que, segons les seves pròpies paraules, va començar a col·leccionar a partir d’un primer exemplar, el ventall de núvia de la seva mare i, a partir d’aquí, dedicà part del seu temps de lleure a augmentar aquesta singular col·lecció. Tot i que no es tracta d’una col·lecció excepcional, entre les cent vint-i-nou peces hi ha exemplars interessants, com el ventall xinès del segle xix que es va exhibir en la col·lecció permanent del Museu de les Arts Decoratives. La col·lecció mostra la rellevància de les importacions franceses al llarg dels segles xviii i xix i la penetració progressiva de ventalls de factura xinesa i japonesa, en una època en què els de fabricació europea no cobrien la demanda d’un objecte d’ús femení que va viure en el segle xix la seva edat d’or.

Pel que fa col·lecció d’arts plàstiques, està formada per vint-i-set obres pictòriques i escultòriques, majoritàriament d’artistes catalans a cavall dels segles xix i xx, com els pintors Aleix Clapés, Arcadi Mas i Fontdevila, Dionís Baixeras, Francesc i Josep Masriera, Joan Llimona, Joan Roig i Soler, Josep Mirabent, Joaquim Vayreda, Manuel Cusí, Manuel Feliu de Lemus i Romà Ribera; i els escultors Josep Carcassó, Josep Cardona, Josep Montserrat, Rafael Atché i Ismael Smith. Amb excepcions, es tracta en general d’obres de petit format, algunes de les quals formen part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), mentre que la resta estan a la sala de reserva i d’altres s’han exhibit en exposicions temporals. Cal afegir-hi una col·lecció de dotze dibuixos i apunts d’autors com Jaume Pahissa, Joan Brull, Joan Llimona, Oleguer Junyent, Baldomer Galofre, Josep Lluís Pellicer i Enric Galwey, avui a la reserva del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC. Si haguéssim de jutjar el gust de Pirozzini a través d’aquestes peces, conclouríem que es movia entre el paisatgisme i l’anecdotisme finiseculars.

En morir, tal com havia manifestat en vida, Pirozzini va llegar la col·lecció de ventalls i la resta d’obres artístiques als museus de la ciutat, que van ingressar entre els anys 1941 i 1946. Els ventalls van ser dipositats al Museu de les Arts Decoratives i actualment formen part de les col·leccions del Museu del Disseny de Barcelona. Les medalles, dipositades al Museu Numismàtic, formen part actualment del Gabinet de Medalles del MNAC. Com s’ha dit, els dibuixos, les pintures i les escultures formen part de les col·leccions del MNAC. No hi ha constància del destí d’altres col·leccions, com la d’autògrafs, que va estar a punt de ser adquirida el 1971 per la Junta de Museus, i que potser va acabar engruixint altres col·leccions privades.

Finalment, Pirozzini també va llegar el seu arxiu de l’exposició del 1888, el qual forma part del fons de l’actual Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. La resta del seu arxiu personal, compost per documentació personal, familiar i professional, fou adquirida entre els anys 1998 i 2011 per la Biblioteca de Catalunya, on es conserva actualment.

Bibliografia i fonts

Bertran Pijoan, Lluís. «Los abanicos del señor Carlos Pirozzini», Barcelona Atracción [Barcelona], any XX, núm. 230 (agost 1930), p. 243-348.

Boronat Trill, M. Josep. La política d’adquisicions de la Junta de Museus. 1890-1923. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 978-84-8415-095-4.

«Legado Pirozzini (1941-1946)», caixa 116, Fons de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).

Nadal, Joaquim M. de. «Mi padre y sus amigos. Carlos Pirozzini». Destino [Barcelona], núm. 909 (8 gener 1955), p. 6-7. També disponible en línia a <https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1338327> [Consulta: 29 maig 2019].

Ojuel, Maria. «Carles Pirozzini i la construcció de la capitalitat cultural de Barcelona». Revista de Catalunya [Barcelona: Fundació Revista de Catalunya], núm. 277 (gener-març 2012), p. 31-44.

Ojuel, Maria. La Barcelona prodigiosa de Carles Pirozzini (1852-1938). Lleida: Pagès; Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2012.

Ojuel, Maria. «Carles Pirozzini i Martí». A: Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. <https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=528> [Consulta: 29 maig 2019].

Maria Ojuel Solsona