Llista de fitxes Web del projecte

Ricard Viñas i Geis

31/7/2019

Rubí (Vallès Occidental) 19/11/1893  - Barcelona 22/4/1982

 

Ricard Viñas.

Figura 1. Banda ornamental de la indumentària de sant Bernat Calbó (segle XII). (Centre de Documentació i Museu Tèxtil, CDMT 3932, Viñas.)

Figura 2. Indiana, cotó, procedent de la col·lecció Gaspar Homar (segle XVIII). (Centre de Documentació i Museu Tèxtil, CDMT 5773.)

Figura 3. Fragment xinès de seda, procedent de la col·lecció Gaspar Homar (segles XVIII-XIX). (Centre de Documentació i Museu Tèxtil, CDMT 5857.)

Figura 4. Fragment procedent de Burgo de Osma, comprat a Víctor Torres. (Centre de Documentació i Museu Tèxtil, CDMT 5972.)

Figura 5. Teixit copte de lli i llana, comprat a A. Indandyan (segles VII-VIII). (Centre de Documentació i Museu Tèxtil, CDMT 5991.)

Figura 6. Seda bizarre, procedent de la col·lecció Augusto Malvehy (inicis del segle XVIII). (Centre de Documentació i Museu Tèxtil, CDMT 6234.)

Figura 7. Seda, procedent de santa Librada, catedral de Sigüenza (segle XII). (Centre de Documentació i Museu Tèxtil, CDMT 6469.)

Figura 8. Seda, procedent de santa Librada, catedral de Sigüenza, detall (segles XI-XII). (Centre de Documentació i Museu Tèxtil, CDMT 6470.)

Ricard Viñas i Geis, fill d’un empresari tèxtil amb fàbrica a la Colònia de Santa Cecília de Balsareny, estudià a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i completà els seus estudis a Anglaterra amb la intenció de ser el continuador de l’empresa cotonera familiar.

Des de jove es va iniciar en el col·leccionisme, endut per una vocació innata, que el va portar a interessar-se més per la cultura que pels negocis familiars. Personatge de gran sensibilitat i impulsiu, cercava peces de valor artístic i gaudia observant les seves adquisicions. Va ser mecenes d’artistes i científics, i impulsor, a la vegada, de nombroses iniciatives com la Fundació de l’Hospital Casal Verge de Montserrat de Balsareny o de la compra i reforma del Balneari de Cardó i del Planetarium Breda. Va obtenir una medalla d’honor de l’Associació d’Amics dels Jardins per la seva atenció, col·laboració i manteniment de la vall de Cardó, on es dedicà a portar arbres exòtics de l’estranger i aclimatar-los.

Al llarg de la seva vida va reunir diverses col·leccions, entre les quals les més destacables van ser les de teixits, pintura, ceràmica de Manises, exlibris i una col·lecció d’autògrafs de Jacint Verdaguer i altres personatges il·lustres de l’època, que donà a la Biblioteca de Catalunya el 1953, aleshores rebatejada Biblioteca Central. Alhora va ser un bibliòfil de reconegut prestigi (reuní una biblioteca on abundaven els llibres de tema cervantí i de Lope de Vega).

Però de la col·lecció que, sens dubte, Viñas se sentia més orgullós era la de teixits.

Gràcies al testimoni del Llibre d’or de la col·lecció Viñas, enquadernat en teixit l’any 1950 per Emili Brugalla, tenim coneixement de com va anar adquirint la col·lecció tèxtil fins que es va adonar de la importància del material aplegat. Havia començat amb alguns exemplars, sense la idea inicial de crear una gran col·lecció, però en veure com havia crescut va decidir iniciar-ne la catalogació i dedicar-hi tots els esforços.

La col·lecció tèxtil, adquirida majoritàriament entre el 1947 i el 1957, aplegava peces de tots els països, des d’època copta fins al segle xix, centrant-se sobretot en els hispànics, andalusins i orientals. Ell mateix els agrupà en tretze grups: 1) Vall de Serves (edat del bronze), 2) coptes, 3) teixits egiptoaràbics, 4) hispanoàrabs i mudèjars, 5) marroquins, 6) Orient islàmic i Extrem Orient, 7) Indonèsia, 8) peruans, 9) brocats-velluts, brocatells-sedes llavorades, 10) domassos i diversos, estampats, 11) catifes, 12) brodats i labors a mà, i 13) reproduccions. La majoria de peces són fragments, alguns tan rellevants com els de sant Bernat Calbó (figura 1), sant Valeri, brodats de Maria de Padilla o fragments del reliquiari de santa Librada (figura 7 i figura 8) i del taüt d’Enric I. També hi afegí algunes peces completes i una col·lecció de fragments de l’Extrem Orient enquadernada en dotze volums que contenen dues-centes cinquanta mostres i una col·lecció de més de quatre-cents elements entre galons i passamaneria.

A principis de l’any 1947, el seu amic Josep Gudiol i Ricart es va oferir a ordenar i catalogar la col·lecció de teixits juntament amb Pilar Tomàs Farell, col·laboradora seva a l’Institut Amatller. Entre tots tres van idear un sistema de presentació en bastidors de fusta molt innovador en aquell moment, partint de la premissa que els teixits no es podien exhibir emmarcats en vidre com en una pinacoteca, ja que anul·laven el sentit pedagògic. Els bastidors es van col·locar en armaris de fusta fets a mida, que els preservaven de la llum i de la pols i n’evitaven manipulacions inadequades.

Des del febrer del mateix any, Tomàs, juntament amb Montserrat Boldú Tomás i Dolors i M. Rosa Noguera Urgellés, dirigides per Viñas, es van dedicar a descosir, tallar, afegir, sargir i planxar els teixits, deixant-los a una mida estandarditzada, en una amplada i llargada determinades, i van cosir etiquetes metàl·liques amb el número de registre a cada una de les peces. Aquesta catalogació, rigorosa i ben organitzada, anava acompanyada d’una fitxa per a cada un dels teixits que van col·locar en diverses carpetes agrupades per número de registre i per tipologia de peça, on s’inclou el nom de la peça, la matèria, la tècnica, l’origen i la fotografia. Viñas va aconseguir aplegar una gran col·lecció i dels sobrants que retallaven en sortiren altres col·leccions que ell mateix va donar o vendre a diferents museus i particulars.

Poques vegades es coneix el punt d’adquisició de les peces i per tant se sol perdre molta informació pel camí, però en el cas de la col·lecció tèxtil de Ricard Viñas, gràcies a una llibreta manuscrita on va fer un petit inventari, sabem a qui va adquirir una part important dels teixits.Coneixem també que Viñas tenia una xarxa de contactes important i que va comprar teixits en diverses poblacions de Catalunya, sempre anant a la recerca de la peça més valuosa com a bon col·leccionista que era, i que en va intercanviar amb els seus contemporanis. Entre els acompanyants d’aventures, hi havia, entre d’altres, la seva dona, Josefina Riera Iglesias, que va reunir una destacable col·lecció de puntes.

La relació de Viñas tant amb el món cultural com en l’industrial, a escala nacional i internacional, queda mostrada, un cop més, al Llibre d’or en què hi ha recollides 164 signatures, algunes amb dedicatòria, de personatges que havien admirat la col·lecció a casa seva. Entre ells hi trobem Carreras Candi, Santiago Alcolea, Joan Ainaud, Llorens Artigas, M. Dalí de Bas, Roig Raventós, Dorothy Sheperd, el matrimoni Abegg, Coll Bardolet, Gaspar Homar o August Malvehy.

Cap a finals dels anys cinquanta, Viñas va tenir diversos entrebancs econòmics que el van empènyer, a desgrat seu, a vendre’s la col·lecció tèxtil. L’onze de desembre de 1956 el Boletin Oficial de la Provincia de Barcelona anunciava l’oferta de venda de la col·lecció de teixits Viñas per un valor de deu milions de pessetes. Es va assignar una comissió de tècnics a fi i efecte d’emetre’n un dictamen i es va declarar l’interès provincial per a l’adquisició d’aquesta col·lecció de caràcter historicoartístic. Era la més important, numèricament parlant, recollida fins al moment i calia evitar-ne la dispersió, com havia passat amb la col·lecció de Francesc Miquel i Badia, venuda a l’americà Pierport Morgan, i que tantes crítiques va portar a inicis del segle xx.

L’any següent, el 1957, la Diputació de Barcelona va acordar comprar-la. La idea inicial era que, juntament amb els altres museus d’art de la ciutat, crearien un museu tèxtil a l’Escola Industrial del carrer d’Urgell. Seria un museu artístic i pedagògic dels centres tècnics artístics de la Diputació i en especial per als seus enginyers industrials tèxtils.

L’entrega de la col·lecció Viñas a la Diputació de Barcelona es va fer efectiva els dies 12, 13, i 14 de setembre de 1957, al Palau de la Virreina de Barcelona. I mentre tothom opinava i es debatia el seu futur, el 25 d’octubre de 1957 es va fer pública la col·lecció amb una gran exposició al Palau de la Virreina, que va inaugurar solemnement Carmen Polo. Un cop acabada la mostra, la col·lecció s’instal·là a les dependències de l’antic Hospital de la Santa Creu, al carrer de l’Hospital, núm. 56, en l’aleshores Museu de Teixits Antics, en el qual s’aplegaven les principals col·leccions tèxtils barcelonines, obert a hores concertades, però no oficialment com a museu. Quedà així, sota la custòdia dels Museus d’Art de Barcelona. El catàleg Colección Viñas de tejidos antiguos, publicat per la Diputació de Barcelona l’any 1957, deixa testimoni de l’adquisició amb l’inventari de totes les peces, un total de 2.261.

El seu destí, però, finalment va ser un altre. L’any 1968 la col·lecció ingressà al Museu Tèxtil de Terrassa, primer museu tèxtil de l’Estat espanyol, inaugurat el 1946. Avui, la totalitat de la seva col·lecció es pot consultar a través de la base de dades Imatex on hi ha 2.974 fitxes amb la documentació de les peces i amb les imatges corresponents.

Al museu tèxtil terrassenc —actualment Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT)— també hi van arribar les gairebé 1.200 publicacions de temàtica tèxtil que havia col·leccionat. Entre elles destaquen les del fons jurídic i documental, que abracen des del segle xvi fins al segle xx, i és considerat un dels fons més importants en legislació de l’Estat espanyol. Aquesta col·lecció es va documentar i digitalitzar entre els anys 2005 i 2007 i es pot consultar a la Memòria Digital de Catalunya. Inclou la col·lecció documental des del segle xiv fins al segle xviii i bibliogràfica, centrada bàsicament en legislació al voltant dels abusos en la indumentària i al voltant de les pràctiques artesanals i industrials tèxtils. A més del fons jurídic, complementen aquesta biblioteca un important fons de llibres i catàlegs tèxtils i d’indumentària i làmines i gravats de moda.

Bibliografia i fonts

Aguerri Martínez, Ascensión; Bermejo, José Bonifacio. «La colección Lope de Vega en Madrid: Homenaje a una amistad: Emilio Brugalla y Ricard Viñas». Encuadernación de arte: revista de la Asociación para el Fomento de la Encuadernación [Madrid], núm. 18 (2001), p. 45-51.

Carbonell Basté, Sílvia. «La col·lecció de teixits de Ricard Viñas Geis del CDMT: la catalogació sistemàtica d’una col·lecció». Datatèxtil [en línia] [Terrassa: Circuit de Museus Tèxtils i de Moda a Catalunya], núm. 32 (2015). <https://www.raco.cat/index.php/Datatextil/article/view/299550/388998> [Consulta: 4 juny 2019]

Carbonell Basté, Sílvia. «Les col·leccions del Museu Tèxtil: registre inventari i documentació». Terme [Terrassa], núm. 30 (2015), p. 31-46. També disponible en línia a: <https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/304417/410501> [Consulta: 3 juny 2019].

Carbonell Basté, Sílvia. El col·leccionisme i l’estudi dels teixits i la indumentària a Catalunya: Segles xviii-xx [tesi de doctorat]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2016.

Folch i Torres, Joaquim. «Conversa sobre la vida privada dels museus d’art de Barcelona I». Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona [Barcelona: Ajuntament de Barcelona], vol. 6, núm. 64 (setembre 1936), pàg. 258-268. També disponible en línia a: <https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1048737> [Consulta: 4 juny 2019].

Folch i Torres, Joaquim. «La colección de tejidos antiguos de Ricardo Vinyas Geis, adquirida por la Diputación de Barcelona». Destino [Barcelona], núm. 1.056 (2 novembre 1957), p. 33. També disponible en línia a: <https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1338621> [Consulta: 3 juny 2019].

Llibre d’or de la col·lecció de teixits antics Viñas. Barcelona, 1949. [Inèdit]

Torrella Niubó, Francesc. El col·leccionisme tèxtil a Catalunya.
Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1988
. [Discurs d'ingrés de l'acadèmic electe Il·lm. Sr. Dr. Francesc Torrella i Niubó, llegit al saló daurat de la Llotja de Mar el dia 4 de maig de 1988; i discurs de contestació de l'acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Frederic Udina i Martorell]

 

Sílvia Carbonell

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal