Llista de fitxes Col·leccionistes Col·leccions TipologiesAutorsCercaWeb del projecte

A B C D E F G H I J K L MNO P Q R S T U V W X Y Z  

Fernando Rivière de Caralt

30/9/2021

Barcelona  3/2/1904  - Barcelona 12/7/1992

 

Figura 1. Ernest Santasusagna Santacreu, Retrat de Fernando Rivière de Caralt, oli (1944). Fotografia: Francesc Serra Dimas. (Còpia del negatiu núm. 90, fons personal de Sara Vila Gomà.)

Figura 2. Jardí Botànic Pinya de Rosa, Blanes.

Figura 3. Hermen Anglada Camarasa, Cala mallorquina (El pi de Formentor), oli (1935). (Col·lecció hereus de Fernando Rivière de Caralt.)

Figura 4. Autor proper a Luis de Morales, Virgen con sombrero de cintas, oli (segle XVI). Fotografia: Francesc Serra Dimas. (Arxiu Fotogràfic de Barcelona, AFB3-120. Top. 14635, clixé núm. 144.)

Figura 5. Tres sales dedicades a l’obra pictòrica de la col·lecció Rivière, al carrer de Sant Gabriel, Barcelona (1950). Fotografia: Francesc Serra Dimas. (Arxiu Fotogràfic de Barcelona, AFB3-120. Top. 020033.)

Figura 6. Col·lecció de figures d’ivori policromat. Fotografia: Francesc Serra Dimas. (Arxiu Fotogràfic de Barcelona, col·lecció Rivière, AFB3-120. Top. 022856.)

Figura 7. Tapís flamenc del segle XVII (1955). Fotografia: Francesc Serra Dimas. (Arxiu Fotogràfic de Barcelona, col·lecció Rivière, AFB3-120. Top. 017116A.)

Figura 8. Mostra de pintura del segle XX i mobiliari del segle XVII a la col·lecció Rivière. (Pel·lícula Colección de arte de Fernando Rivière, c. 1972.)

Figura 9. Antoni Tàpies Puig, Relleu ocre damunt gris (Pintur) (1956). «Antoni Tàpies. Biografia política», Fundació Antoni Tàpies [08.06.2018 – 24.02.2019].

Fernando Rivière de Caralt fou un dels enginyers industrials més reconeguts del sector metal·lúrgic del seu temps (figura 1). Fill del matrimoni entre Fernando Rivière Chavany (1869-1933) i Rosalia de Caralt Sala (1874-1927), procedia d’una de les famílies més poderoses de Catalunya, capdavanteres de la indústria metal·lúrgica i descendents del comtat de Caralt. Els Rivière, originaris d’Issoire (Alvèrnia, Occitània), s’instal·laren primerament a Madrid, l’any 1860, i més tard a Barcelona, al bell mig del Poblenou industrial. L’indret oferia grans avantatges, i Fernando tenia la voluntat ferma i honesta de continuar el llegat industrial familiar creant una empresa sòlida i amb xarxes comercials que esdevingués puntera, com a mínim, a escala nacional.

Darrere d’aquest home afable s’hi amagava una personalitat culta i polifacètica, per a molts pràcticament desconeguda. D’una banda, fou un gran apassionat dels cactus i les plantes crasses, una afició que va compartir amb el seu amic i botànic Joan Pañella Bonastre, amb el qual, juntament amb un grup de professionals de diferents sectors com l’arquitecte Raimon Duran i Reynals, emprengué un gran projecte paisatgístic, el Jardí Botànic Pinya de Rosa de Blanes (figura 2). De l’altra banda, gràcies al seu cosí Delmir de Caralt Puig, realitzador cinematogràfic, Rivière va descobrir el cinema amateur i les «pel·lícules d’argument». Un mitjà que, juntament amb la fotografia, es feu present contínuament en el seu dia a dia: els viatges culturals, el jardí, l’empresa i la seva col·lecció d’art foren filmats i fotografiats. Aquesta documentació es troba ara custodiada a la Filmoteca de Catalunya, a l’Institut de Botànica de Barcelona i pels diferents hereus del llegat familiar.

La seva faceta com a col·leccionista d’art s’inicià l’any 1929, poc després de contraure matrimoni amb Maria Teresa Vidal-Quadras Villavecchia, membre de dues poderoses nissagues en les quals hi havia pintors destacats. El matrimoni s’instal·là en un pis del carrer de Muntaner de Barcelona, i allà Rivière començà a familiaritzar-se amb el sector i configurà les bases de la seva futura col·lecció d’art. El seu propòsit era molt evident, volia fer un recull de l’art del seu temps a partir de pintures de gairebé tots els artistes de la seva generació o període i, a més, incorporar-hi art antic. Aquella idea prenia forma visitant exposicions nacionals, galeries d’art i sent molt proper amb els artistes. No obstant això, segons la documentació consultada, les primeres adquisicions arribarien l’any 1935 quan, per exemple, encarregà l’obra Cala mallorquina al pintor Hermen Anglada Camarasa (figura 3). Un any més tard, però, amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, el pla s’estroncà i l’empresa que Rivière dirigia quedà col·lectivitzada. Aquesta, en mans de la Generalitat de Catalunya, passà a anomenar-se Trefilerías Barcelonesas i començà un període de bombardeigs i persecucions que portà la família a refugiar-se, primer a Issoire i més tard a Pamplona, on s’hi estigueren fins ben entrada la postguerra i tingueren una de les seves residències.

L’any 1941, la família tornà a Barcelona i s’instal·laren en una nova casa, al carrer de les Tres Torres. Així mateix, l’empresa es restituí amb relativa facilitat, en part, gràcies a la seva titularitat i a la vigent Segona Guerra Mundial, de la qual Espanya quedà al marge. Fou en aquest precís moment quan Rivière reprengué el seu propòsit col·leccionista. Aleshores, malgrat tot, la situació artística a Barcelona es restablia amb força rapidesa, les galeries reobriren, els artistes exposaven i els col·leccionistes tornaven a comprar, sobretot pintura de temes realistes. Rivière, assessorat per l’historiador Luis Monreal Tejada (1912-2005) i el decorador Willy Peters Pons (1910-1966), començà a fer grans adquisicions en galeries de Barcelona i Madrid, com la Sala Parés, Antigüedades Linares, les Galeries Laietanes, el Salón Vilches, la Galeria Syra i La Pinacoteca. I ben aviat inicià un dels seus principals compromisos com a col·leccionista, col·laborar amb les exposicions d’art de la ciutat de Barcelona i del país. La primera referència documentada que trobem d’aquesta tasca és amb motiu de la «Segunda Exposición de Pintura Antigua de las Colecciones Barcelonesas», el desembre del 1946 a la Sala Parés, quan cedí la pintura Virgen con sombrero de cintas, atribuïda a Luis de Morales (figura 4).

En aquesta etapa, convé ressaltar la participació de Rivière en la publicació Figuras cumbre del arte contemporáneo español, un projecte dut a terme gràcies al fons de l’Archivo de Arte de Barcelona i al finançament de diferents col·leccionistes d’art. També cal destacar la seva vinculació amb les iniciatives de l’Editorial Cobalto i la revista Cobalto. Arte antiguo y moderno, dedicada a la promoció de col·leccionistes d’art de l’alta burgesia catalana. Fruit d’aquesta darrera iniciativa, sorgí la seva amistat amb el crític d’art Rafael Santos Torroella (1914-2002), una amistat que el portà a comprar obres d’artistes com Tàpies, Cuixart, Palencia i Dalí, aleshores poc presents en les col·leccions d’art. També s’entusiasmà per la bibliofília i els exlibris, sempre molt presents.

Més endavant, cap al 1945, Rivière veié la necessitat de reunir en un mateix espai tota la col·lecció que estava fent. Així, i tal com podem observar en les fotografies de Francesc Serra Dimas, Rivière decidí situar-la en un pis al carrer de Sant Gabriel, al barri de Gràcia de Barcelona (figura 5). Aquest comptava amb una desena de sales per a conservar i difondre les gairebé més de sis-centes obres, una biblioteca amb 3.500 volums d’art i la sala de les reserves. La col·lecció fou distingida per obres com Mi mujer y mis hijas en el jardín, del pintor Joaquim Sorolla, una dotzena de pintures del cèlebre Ramon Casas, nou d’Anglada Camarasa, quatre de Joaquim Mir, dues de Rusiñol, un parell de retrats de Nonell, dos paisatges de Fortuny i dos més de Martí Alsina… I també hi foren presents artistes com Serra Castellet, Porcar, Durancamps, Carlos Nadal, Joan Colom, Emili Grau Sala, Puigdengolas, Lluís Muntané, Mallol Suazo i Jaume Mercadé. I altres de pintura castellana com Manuel Benedito Vives, Aureliano de Beruete, Zuloaga, Chicharro, Prieto Muñoz, Gutiérrez Solana, Jiménez Aranda, Darío de Regoyos i Barrón Carrillo. Així mateix, Rivière comptà amb una variada selecció de pintors francesos com Utrillo, Maurice de Vlaminck, Matisse, Baboulène, Jacques Yankel, Jules Cavaillès, Robert Humblot i Veyrassat. I escultures d’artistes tan variats com Josep Clarà, Auguste Rodin, Enric Clarasó, Àngel Ferrant i Felipe Bigarny.

La pintura, el dibuix i l’escultura anaven acompanyats d’una col·lecció de ceràmica, amb uns tres-cents exemplars diversos entre rajola catalana d’arts i oficis, plafons de ceràmica religiosa de Manises, vaixella antiga, recipients de farmàcia, peces al torn i dues gerres de ceràmica de Moura del mestre Picasso. La col·lecció, que fou qualificada per l’expert en la temàtica Albert Telese, estava distribuïda entre l’immoble del carrer de Sant Gabriel, el mas del Jardí Botànic de Blanes i les diferents propietats de Rivière. Igualment, reuní una important mostra asiàtic a partir d’un centenar de figures realitzades amb pedres dures, de Blanc de Chine, de jade i de venturina i ambarina mineral (figura 6). Finalment, és important mencionar el quantiós volum de mobiliari antic i la desena de tapissos i teixits, datats a cavall entre els segles xvi i xviii, en gran part, situats en les diferents estances de la col·lecció i fotografiats per Francesc Ribera Colomer. En són un bon exemple una cadira anglesa de finals del segle xvii procedent de la col·lecció Lázaro Galdiano, i un tapís flamenc de la mateixa època (figura 7).

Es tractava d’un excel·lent conjunt d’obres que a més fou totalment documentat gràcies a la insistència del mateix col·leccionista; una qüestió evident tant en les fotografies que hem citat fins ara com en les publicacions d’art, però sobretot en dues grans tasques realitzades per ell mateix, un catàleg i una pel·lícula de la col·lecció (figura 8). El catàleg conté una acurada fitxa tècnica per a cada peça, amb un número de registre, la descripció, l’historial i una fotografia de Francesc Serra o bé de Francesc Ribera. En la pel·lícula, o documental d’art, d’inicis dels anys setanta del segle xx, Luis Monreal explicava minuciosament les diferents sales i les variades obres que componien la col·lecció, com també l’anomenat Llibre d’or, enquadernat per Emili Brugalla, on deixaren petja tots els artistes que la visitaven.

Amb la primera crisi del petroli, però, les indústries de Rivière varen patir una gran davallada i aquest fet va comportar que la col·lecció fos traslladada per complet a la casa del carrer de les Tres Torres. Deixant l’immoble del carrer de Sant Gabriel es perdia molt espai, i el col·leccionista va decidir vendre algunes obres i fer donacions a museus. Al cap de poc, es va desfer de la casa per anar finalment a un pis al carrer de Joan Sebastian Bach, on de nou ubicaria la col·lecció. Aquesta, tot i minvada d’algunes peces, seguí present en exposicions com la que tingué lloc al Centre Cultural de La Caixa de Pensions, l’emblemàtic Palau Macaya, el setembre del 1986, en la qual aportà dues obres de Darío de Regoyos. Igualment, la col·lecció Rivière continuà completant-se amb obres d’artistes contemporanis com Montserrat Gudiol, Josep M. García Llort i Lluís Ribas. L’any 1992, amb la mort del col·leccionista, la col·lecció es va anar desmembrant i, al mateix temps que es venien les obres, se’n dispersaven els llibres i la documentació.

A dia d’avui, la col·lecció Rivière resta, en part, en mans dels familiars directes del Sr. Rivière, és a dir, els seus fills Fernando (†), Maria Teresa, Míriam i Rocío i els descendents d’aquests. En nombroses ocasions, les peces han tornat de nou dins el mercat de l’art, i ara formen part d’una vintena de col·leccions públiques i privades. Tanmateix, és important tenir present que gràcies a aquests que les conserven, podem contemplar obres com el parell d’olis d’Isidoro Arredondo (c. 1657 - 1702), a les sales permanents del Museo del Prado, Els quatre evangelistes en fusta policromada (segle xvi), al Museo Nacional de Escultura de Valladolid o el Relleu ocre damunt gris (Pintur) de Tàpies (figura 9), en la retrospectiva de la Fundació Antoni Tàpies (8 de juny de 2018 - 17 de febrer de 2019).

Bibliografia i fonts

Catálogo de la exposición de pintura antigua (siglos xv-xvi-xvii-xviii) de col·lecciones barcelonesas, celebrada en la Sala Parés-Barcelona, diciembre 1946-enero 1947 [catàleg d’exposició]. Barcelona: Edimar, 1946.

Cirici Pellicer, Alexandre. Tàpies: Testimoni del silenci. Barcelona: Polígrafa, 1970.

Fernández Pérez, Paloma. Un siglo y medio de trefilería en España. Historia de Moreda (1879-2004) y Rivière (1854-2004). Barcelona: MRT, Moreda-Rivière Trefilerías, 2004.

Fontbona de Vallescar, Francesc. «Plandiura, Sala i altres col·leccionistes. El seu paper en la fixació del cànon de la pintura catalana moderna». A: Bassegoda, Bonaventura (ed.). Col·leccionistes, col·leccions i museus: Episodis de la història del patrimoni artístic de Catalunya. Bellaterra [etc.]: Universitat Autònoma de Barcelona [etc.], 2007. (Memoria Artium; 5), p. 263-273.

Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc. Anglada-Camarasa. Barcelona: Polígrafa, 1981.

«Labor cultural de invierno». La Vanguardia [Barcelona] (8 gener 1956), p. 21. També disponible en línia a: <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1956/01/08/pagina-21/32772293/pdf.html> [Consulta: 3 juny 2019].

Pantorba, Bernardino de. La vida y la obra de Joaquín Sorolla: estudio biográfico y crítico, Madrid: Extensa, 1970.

Pérez Sánchez, Alfonso Emilio. «Un lienzo de Isidoro Arredondo para el Museo del Prado». Boletín del Museo del Prado [Madrid: Museo del Prado], vol. 1, núm. 1 (gener-abril 1980), p. 17-22.

Romaguera Ramió, Joaquim. Un mecenatge cinematogràfic: Vida i obra de Delmiro de Caralt. Barcelona: Fundació Mediterrània, 1987.

Vidal Oliveras, Jaume. «Cobalto, història d’una iniciativa editorial (1947-1953)». Locus Amoenus 3 [Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona], núm. 3 (1997), p. 215-240. També disponible en línia a: <https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v3-vidal/79-pdf-ca> [Consulta: 3 juny 2019].

Vidal Oliveras, Jaume. Galerisme a Barcelona 1877-2012: Descobrir, defensar, difondre l’art, Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Art Barcelona, Associació de Galeries, 2012.

Vila Gomà, Sara. Fernando Rivière de Caralt (1904-1992): Vida i llegat d’un col·leccionista d’art [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. 

Vila Gomà, Sara. «Fernando Rivière de Caralt (1904-1992): passió pel col·leccionisme». A: Bassegoda, Bonaventura; Domènech, Ignasi (ed.). Mercat d'art, col·leccionisme i museus. Bellaterra [etc.]: Universitat Autònoma de Barcelona [etc.], 2020, p. 171-195. 

Vila Gomà, Sara. «Fernando Rivière de Caralt (1904-1992)». Blanda, núm. 23 (2021), p. 94-109.

Telese Compte, Albert. Valoració de la col·lecció de ceràmica de la col·lecció Rivière, c. 1975. [Exemplar manuscrit conservat a l’arxiu familiar de la col·lecció Rivière, realitzat per encàrrec del col·leccionista Fernando Rivière de Caralt]

Cobalto: Arte antiguo y moderno. [Barcelona: Cobalto], vol. 1, quadern 4 (1948).

Figuras cumbre del arte contemporáneo español. Vol. 16: José Aguiar. Barcelona: Archivo del Arte, 1948, làmines núm. 6 i núm. 10.

Figuras cumbre del arte contemporáneo español. Vol. 17: Eduardo Chicharro. Barcelona: Archivo del Arte, 1948, làmina núm. 10.

Figuras cumbre del arte contemporáneo español. Vol. 20: Francisco Serra. Barcelona: Archivo del Arte, 1948, làmina núm. 1.

Figuras cumbre del arte contemporáneo español. Vol. 21: Luis Muntané. Barcelona: Archivo del Arte, 1946, làmines núm. 8, 9 i 10.

Sara Vila Gomà

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal