Orsina Baget i Terrés

26/5/2020

Badalona (Barcelonès) 1888  - Barcelona 19/2/1978

Orsina Baget i Terrés fou una col·leccionista d’instruments musicals, coneguda actualment per la donació que en va fer al Museu de la Música de Barcelona.

Filla del matrimoni de classe mitjana format per Conrad Baget i Ferrer i Trinitat Terrés i Alderich, va ser la tercera de sis germans. S’educà al Col·legi de Sant Andreu de Badalona, escola regentada per les dominiques de la presentació, dites popularment «les franceses». Allà adquirí coneixements de brodat, costura, religió, francès i música, seguint els costums de l’època per a l’educació femenina. Se saben pocs detalls sobre la seva infantesa, a part que desenvolupà gust pel piano i la cítara, així com per la poesia catalana, que copiava assíduament en quaderns de cal·ligrafia. El seu interès en les arts segurament fou una conseqüència del fet que la família Baget participés activament de la vida cultural badalonina.

És possible que Orsina conegués Joaquim Folch i Torres (figura 1) durant els Jocs Florals de Badalona de 1908, en els quals Folch guanyà la Flor Natural i Orsina fou escollida Reina de la Festa. La parella es casà l’any 1915 a l’església de Sant Josep de Badalona, quan Orsina tenia vint-i-sis anys. Així, va entrar a formar part d’una de les nissagues familiars més destacades del panorama cultural català del moment. Al llarg del seu matrimoni, va compartir amb Folch la implicació i el compromís amb el patrimoni català i la passió per la museologia i el col·leccionisme.

Orsina Baget visqué de prop la brillant carrera del seu marit, que ocupà llocs destacats dins l’àmbit cultural sota el Govern de la República. Fou en aquesta època quan Orsina s’inicià en el col·leccionisme, especialment en el d’instruments musicals. Seguint criteris selectius i amb l’ajuda experta de Folch, anà construint una col·lecció que més tard es convertiria en l’embrió del Museu de la Música de Barcelona. La manca de descendència marcà l’estil de vida del matrimoni i Orsina es bolcà durant uns anys a la recopilació d’instruments musicals amb l’objectiu de crear una col·lecció sòlida, variada i coherent.

A causa de la condemna per «auxilio a la rebelión armada», Folch va ser castigat a presó, però aquesta pena va ser-li commutada per un exili temporal a Valladolid, on l’acompanyà Orsina. La situació política i el confinament forçós de Folch van fer que la dècada de 1940 fos d’aïllament, tot i que la venda de la col·lecció a l’Ajuntament de Barcelona el 1947 donà alè econòmic a la parella. Durant els anys posteriors, els Folch Baget van viure entre Barcelona, Badalona i la finca anomenada «El Gavià», a l’Escala. Allà construïren un petit cercle d’amistats artístiques, entre les quals destaca l’escriptora Caterina Albert, amb qui compartiren tertúlies i molta vida diària.

La mort de Joaquim Folch el 1963 dugué Orsina a una vida recollida, durant la qual s’entregà a la tasca de recopilar i ordenar els documents, articles i papers que deixà el seu marit amb la voluntat de sistematitzar-ne el llegat. Aquesta tasca es veié interrompuda aviat, quan el seu delicat estat de salut l’obligà a restar a Badalona en companyia dels seus nebots. L’any 1977, desaparegudes també les seves germanes, fou ingressada a la residència La Rotonda, on morí un any més tard, el 9 de febrer del 1978, a vuitanta-nou anys. Fou enterrada a la seva ciutat natal, juntament amb el seu marit.

L’esperit col·leccionista d’Orsina Baget es manifesta principalment en la important col·lecció d’instruments musicals que va construir entre el 1924, aproximadament, i finals dels anys trenta. Els instruments musicals eren aleshores una branca poc explorada en el col·leccionisme privat del país, i la col·lecció Baget es va convertir en una referència en aquest àmbit. A banda de la qualitat intrínseca dels instruments, destaca el treball de documentació i classificació, que inclou notes, fotografies i un catàleg manuscrit, en línia amb les tradicions europees d’estudi organològic. 

Baget va custodiar la col·lecció durant uns deu anys a les seves residències particulars, fins que el 1932 va oferir-la en dipòsit a la Junta de Museus. El dipòsit inicial era de quaranta instruments de corda, que posteriorment es completaria amb els de vent, teclat i altres fins a arribar a prop de dos-cents instruments.

La ubicació pensada inicialment per als instruments era el futur Museu de les Arts Decoratives de Pedralbes, però l’impuls de la incorporació de la col·lecció Baget va portar la Junta de Museus a imaginar un museu específic i amb entitat pròpia, més enllà de les arts decoratives, per als instruments musicals. La idea agafa embranzida quan la Junta es proposa combinar el projecte de Museu d’Instruments de Música Antics amb la construcció d’un monument homenatge al músic Isaac Albéniz, tot plegat situat al que fou el pavelló de la casa reial d’Espanya a l’Exposició Universal de Montjuïc de 1929 i rebatejat com a Palauet Albéniz. 

Tanmateix, el projecte es va endarrerir fins al punt que el gener de 1936 Orsina Baget va demanar a la Junta de Museus la retirada del dipòsit, amb la intenció d’instal·lar la col·lecció en una finca pròpia a Sitges i de fer-la visitable. La Guerra Civil va alterar tots aquests plans, però podem suposar que la col·lecció d’Orsina Baget va romandre en dependències municipals, ja que el 1946 va ser exposada i ben visible al nou Museo de Música situat al Conservatori Municipal del carrer del Bruc. El 1947 la Junta de Museus de l’Administració municipal franquista va formalitzar la compra de la col·lecció d’Orsina Baget, la qual cosa comportà incorporar de manera definitiva aquesta col·lecció al patrimoni municipal.

Actualment, segons els registres del Museu de la Música, la col·lecció que prové d’Orsina Baget consta de cent noranta-una peces. A banda dels instruments de la tradició clàssica europea, entre els quals hi ha peces úniques com el clavicèmbal Zell (figura 2), els arxillaüts venecians o les vint-i-set guitarres (figures 3 i 4), la col·lecció també conté nombrosos instruments de fora d’Europa (rabec (figura 5), ud, sansa, ngombi, taiko), instruments tradicionals catalans (flabiol, tamborí, gralla, xeremia mallorquina), i també instruments programats (capses de música, gavioliflûte, rellotges musicals).

La rellevància de les peces en l’actual Museu de la Música, algunes d’elles en ús musical i moltes d’exposades, és el reflex de la qualitat i importància d’aquesta col·lecció dins del conjunt del Museu. La tasca d’Orsina Baget va ser clau per al projecte de museu que, malgrat els entrebancs, va fer-se realitat i avui és una referència en el patrimoni musical del país.

Bibliografia i fonts

Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. 1, núm. 2 (juliol 1931).

— vol. 1, núm. 5 (octubre) 1931.

— vol. 3, núm. 20 (gener 1933).

— vol. 3, núm. 27 (agost 1933).

— vol. 4, núm. 32 (gener 1934).

— vol. 4, núm. 34 (març 1934).

— vol. 4, núm. 38 (juliol 1934).

— vol. 5, núm. 53 (octubre 1935).

— vol. 7, núm. 72 (maig 1937).

Col·leccions en línia del Museu de la Música [en línia]: http://ajuntament.barcelona.cat/museumusica/ca/colleccions.

Grabulosa Soria, Ingrid. Orsina Baget de Folch (1888-1978): Col·leccionista d’instruments musicals. Treball de final de màster. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d’Art i de Musicologia, 2011.

Jardí, Enric. Els Folch i Torres i la Catalunya del seu temps. 1a edició. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995. 

La Vanguardia (5 setembre 1935), p. 10.

T743 - Acta de la sessió del 5 d’abril del 1932. Fons de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).

T750 - Acta de la sessió del 18 d’octubre del 1932. Fons de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).

T776 - Acta de la sessió del 13 de març del 1936. Fons de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).

T779 - Acta de constitució del Patronat de Museus del 23 de març del 1938. Fons de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).

T787 - Acta de la sessió de la Junta de Museus del 29 de març del 1939. Fons de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).

T788 - Acta de la sessió de la Junta de Museus del 14 de juny del 1939. Fons de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).

T801 - Acta de la sessió de la Junta de Museus del 6 de novembre del 1947. Fons de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).

T2539 - Oferiment de dipòsit per part d’Orsina Baget a la Junta de Museus. Fons de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).

T2706 - Projecte de creació del Museu d’Instruments de Música. Fons de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).

T2722 - Cancel·lació del dipòsit de la col·lecció Folch-Baget. Fons de la Junta de Museus (Arxiu Nacional de Catalunya).

Marisa Ruiz

Jordi Clapés