Llista de fitxesCol·leccionistes Col·leccions TipologiesAutorsCercaWeb del projecte

Carles Fages de Climent

3/7/2020

Figueres (Alt Empordà) 16/5/1902  - Figueres (Alt Empordà) 1/10/1968

 

Figura 1. Ferran Callicó, Retrat de Carles Fages de Climent, llapis de carbó sobre paper (no datat). (Col·lecció particular.)

Figura 2. Pedro Atanasio Bocanegra, La creació del món, oli sobre tela (segle XVII). Adquirit c. 1972 a Pere Ignasi Fages. © Fotografia: J. M. Oliveras. (Museu d’Història de Girona, MHG 1710.)

Figura 3. Mestre de Cabestany, L’aparició de Jesús als seus deixebles al mar, relleu de portalada, de marbre (segon terç del segle XII), procedent del monestir de Sant Pere de Rodes. © Fotografia: Guillem F-H. (Museu Frederic Marès, MFM 654.)

Figura 4. Taller del Mestre de Cabestany, Agnus Dei, clau d’arquivolta, de marbre (segon terç del segle XII), procedent del monestir de Sant Pere de Rodes. © Fotografia: Guillem F-H. (Museu Frederic Marès, MFM 653.)

Figura 5. Evarist Vallès, Retrat de Carles Fages de Climent, aquarel·la i tinta sobre cartolina (1960). (Col·lecció particular.)

Figura 6. Carles Fages de Climent a la fonda Roca de Figueres rodejat dels seus amics pintors. Asseguts: Olga Torras i Joan Sibecas. Drets, d’esquerra a dreta: Rosa Genís, Miquel Duran, Lluís Vayreda, Carme Cufí, Sala Herrero i Miquel Capalleras. (Arxiu particular.)

Carles Fages de Climent fou escriptor, poeta i dramaturg. Membre de dues nissagues empordaneses, va repartir la seva vida entre l’Empordà (Castelló d’Empúries), Barcelona i el Penedès, la comarca de la seva muller. A Barcelona, on du a terme els seus estudis, coneix Eugeni d’Ors, amb qui estableix una gran amistat i de qui rebrà l’influx literari. A la seva obra és present la tradició clàssica d’arrels noucentistes i s’alimenta del paisatge empordanès, oferint entitat a les mitologies empordaneses. Des d’un primer moment, Carles Fages de Climent estableix complicitats amb diversos artistes, amb qui comparteix projectes literaris, com és el cas de Salvador Dalí, a qui li encarrega les il·lustracions de Les bruixes de Llers, el 1924, quan és un pintor desconegut. Més endavant repetiran col·laboració amb El sabater d’Ordis i a l’auca El triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí. Però més enllà d’aquestes complicitats estètiques, Fages de Climent estigué en contacte amb el món artístic a través de la seva faceta com a crític d’art que exercirà fonamentalment en dues revistes, La Nova Revista i El Dia (Terrassa). Fou ell qui va posar en circulació un nou concepte «d’estètica empordanesa» el 1927 a partir de l’obra de Marià Llavanera. Entre el 1927 i el 1928 el poeta dona el seu punt de vista a les exposicions que tenen lloc a Barcelona i Terrassa i alguns dels pintors sobre els quals escriu més tard formaran part de la seva col·lecció d’art i faran retrats seus i de la seva família, com Josep Maria Marquès i Puig, Alfred Opisso o Ferran Callicó (figura 1). El 1932 el poeta, juntament amb Alfons Maseras, realitza una biografia de Marià Fortuny. Però el punt àlgid de la configuració de la seva col·lecció d’art és al llarg de la Guerra Civil, quan comença a freqüentar els Encants i diverses galeries d’art i subhastes de la capital catalana. Fa un pelegrinatge en aquests centres a la recerca de petits tresors que va apilonant en el seu pis de Barcelona. Un cop adquirides encarrega estudis de les obres més exquisides al crític Magí Albert Cassanyes. El seu fill Pere Ignasi recordava haver acompanyat el seu pare en diverses ocasions a la sala de subhastes Canuda, on més d’un cop havia adquirit un lot de deu o quinze obres perquè n’havia vist una d’important. Molt sovint la seva intuïció afinada pel coneixement no s’equivocava. Pere Ignasi ens indicava que es tractava d’una mena de joc arriscat i emocionant, i recordava haver vist passar per aquell pis de la Gran Via obres d’autors importants. La seva filla Maria Antònia recorda també aquell pis de Barcelona ple d’obres penjades a les parets i que atapeïen els passadissos. I amb ironia explica com anomenaven en alguna ocasió el seu pare «el senyor quadrícula». Aquella activitat frenètica al llarg d’aquells difícils anys va alimentar la fràgil economia familiar. Entre les primeres incorporacions a la col·lecció destaca una obra de l’escola de Fortuny, el 1934, que cal relacionar amb el moment en què Fages acabava d’elaborar el seu estudi del pintor de Reus. Més tard entra una suposada segona obra de Marià Fortuny, un Moro de rey. El novembre de 1937 adquireix una gran tela de Ramon Martí i Alsina i el maig de 1938 compra un paisatge de Joaquim Vayreda certificat i valorat per Magí Albert Cassanyes. Altres obres certificades també per Cassanyes són una petita tela d’Eugène Delacroix (Charenton-Saint-Maurice, 1798 - París, 1863), que representava una lluita entre cavalls i gossos, de la qual no sabem res més; una composició de Leonardo Alenza y Nieto (Madrid, 1807-1845), alumne de Juan Antonio Ribera i José de Madrazo, sense més pistes actualment i un Sant Francesc pregant, de Luis Tristán (Toledo 1580/1585-1624) deixeble d’El Greco, i la tela La creació del món, de Pedro Atanasio Bocanegra (Granada, 1638-1689), deixeble d’Alonso Cano. Aquesta darrera obra actualment es conserva al Museu d’Història de Girona, on va ésser venuda cap al 1972 pel fill del poeta Pere Ignasi Fages (figura 2).

D’altres obres que constaven a la col·lecció, tal com recorden els fills i es troben detallades en un llistat no complet, eren el Retrat d’un nen mort, de Joaquim Sorolla (València, 1863 - Madrid, 1923), Cristo en oración, de Juan de Valdés Leal (Sevilla, 1622-1690), una tela d’un interior de catedral d’Eugenio Lucas (Madrid, 1817-1870), Jesús bendiciendo el mundo, de Joan de Joanes (València?, 1510 - València, 1579), una verge d’Alonso Cano (Granada, 1601-1667) i un retrat de Vicenç Rodes (Alacant, 1783 - Barcelona, 1858).

Però entre les obres més preuades que van passar per la seva col·lecció destaca el relleu del Mestre de Cabestany L’aparició de Jesús als seus deixebles al mar, conegut també com La vocació de sant Pere, procedent del portal major de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta obra, tal com explica Jaume Barrachina, va ésser extreta del monestir el 6 d’abril de 1833, tal com consta a la documentació de Narcís Casademont, que la va conservar fins que un dels seus descendents, Concepció Casademont, la va vendre al poeta a final dels anys quaranta per 400 pessetes, tal com explicava Pere Ignasi Fages. Conscient de la seva vàlua, Carles Fages de Climent l’ensenyava als seus amics més il·lustres, com Maurici Serrahima, que recull a les seves memòries la impressió que li va causar el meravellós relleu, el gener de 1948. Frederic Marès es va proposar adquirir-la alhora que el relleu va començar a sortir publicat com una peça important a partir del 1948. El 1955, finalment, Frederic Marès aconsegueix adquirir l’obra tot i que oficialment no va entrar al Museu Marès fins al 1960, quan l’associació Amics dels Museus de Catalunya va organitzar una subscripció popular per a fer possible una readquisició institucional. Actualment aquesta obra es conserva al Museu Frederic Marès de Barcelona (figura 3). Entre els llistats de la col·lecció de Carles Fages de Climent també hi consta el relleu de l’Agnus Dei, del Mestre de Cabestany i que també va ésser extret del monestir de Sant Pere de Rodes en el mateix moment que La vocació de sant Pere i es trobava a les mateixes mans de Narcís Casademont. Aquesta obra va seguir el mateix camí que l’anterior, va ésser adquirida primer per Marès i després per la subscripció popular, i avui s’exposa al costat de La vocació de sant Pere al Museu Frederic Marès de Barcelona (figura 4).

Entre els pintors catalans que formaven part de la col·lecció de Carles Fages de Climent hi havia Simó Gómez (Barcelona, 1845-1880) amb un Tors de dona, i a banda de Joaquim Vayreda, amb un gran paisatge, i Martí i Alsina, hi eren presents Dionís Baixeras (Barcelona, 1862-1943), Josep Armet (Barcelona, 1843-1911), Modest Urgell (Barcelona, 1839-1919), Josep Maria Marquès i Puig (Barcelona, 1890-1950), Ferran Callicó (Barcelona, 1902 - Neronde, País del Loira, 1968), Joan Vila i Pujol, conegut com Joan d’Ivori (Barcelona, 1890-1947) i Alfred Opisso (1907-1980). Els pintors empordanesos eren molt ben representats a la col·lecció, i alguns d’ells en els anys cinquanta i seixanta van passar a ésser grans amics seus, i companys de tertúlia. Ens referim, a més de Salvador Dalí, a Josep Bonaterra, Ramon Reig, Bartomeu Massot, Evarist Vallès (figura 5), Joan Sibecas i Joan Felip Vilà, entre d’altres. Plegats feien tertúlies eixelebrades i d’alta volada en diferents espais de Figueres, com el Novel, l’Sport, l’Astòria i la mítica Fonda Roca (figura 6). A la col·lecció hi anaven entrant obres constantment i d’altres eren venudes per a poder fer noves adquisicions; en els anys seixanta es va engruixir amb els regals i noves complicitats artístiques i, finalment, amb la mort del poeta, la col·lecció va quedar dispersa entre Barcelona, Castelló d’Empúries i el Penedès, i algunes de les peces més preuades van ésser venudes. Tan sols una petita part és conservada pels seus diversos descendents. Avui recuperar la memòria de la col·lecció de Carles Fages de Climent és recollir el seu ampli coneixement artístic, les seves complicitats artístiques, que al final de la seva trajectòria vital van estar al costat de l’avantguarda empordanesa. Home erudit, de gust exquisit, entenia l’art per acompanyar i ampliar els seus versos, endolcir la vida, i també com a fórmula de supervivència econòmica en moments de gran complexitat.

El meu agraïment a la família Fages de Climent, que m’ha permès reconstruir la història de la col·lecció a través de la memòria i la consulta al seu arxiu, a Castelló d’Empúries.

També el meu agraïment al Museu d’Història de Girona i al Museu Frederic Marès de Barcelona, per les consultes realitzades.

Bibliografia i fonts

Barrachina, Jaume. «L’espoli de Sant Pere de Rodes. De la col·lecció al museu». La fortuna d’unes obres: Sant Pere de Rodes, del monestir al museu [catàleg d’exposició]. Barcelona: Museu Frederic Marès, 2006. (Quaderns del Museu Frederic Marès; 12), p. 115-142. .

Fages de Climent, Carles. «Entorn a l’escola d’Olot». La Nova Revista [Barcelona], núm. 5 (maig 1927), p. 89-90.

Playà, Josep. Fages Dalí: Genis i amics. Figueres: Brau, 2019.

Seguranyes Bolaños, Mariona. «Carles Fages de Climent i el món de l’art». A: Pascuet, Rafael; Pujol, Enric (coord.). Carles Fages de Climent (1902-1968): Poètica i mítica de l’Empordà [catàleg d’exposició]. Figueres: Ajuntament de Figueres; Museu de l’Empordà, 2002, p. 111-124.

Serrahima, Maurici. Del passat quan era present, II: 1948-1958. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004, p. 4-6. [Edició a cura de Josep Poca i Gaya]

Mariona Seguranyes Bolaños

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal