Llista de fitxes Web del projecte

Victoria González Somón

8/6/2020

Jerez de la Frontera (Andalusia) 1885  - Barcelona 30/11/1955

Pintura

 

Figura 1. Ricard Canals, Retrat de Victoria González (1931), oli sobre tela (90 × 71 cm). Lluís Plandiura hi va manar escriure: «Retrat de la senyoreta Victoria González Somón, obra pòstuma del pintor Ricard Canals † 1931». (Llegat 1956.)

Figura 2. Victoria González, Caldes de Malavella (1920), oli sobre tela (30 × 44 cm). (Llegat 1956.)

Figura 3. Santos Darío de Regoyos, Estudi (1884), oli sobre taula (18,5 × 25 cm). (Llegat 1956.)

Figura 4. Hermen Anglada Camarasa, Interior de nit, oli sobre taula (26 × 25 cm). (Llegat 1956.)

Figura 5. Marià Pidelaserra, París, oli sobre taula (20 × 20 cm). (Llegat 1956; estudi per a l’obra Retrat de Pere Ysern, de 1901, conservat al MNAC.)

Figura 6. Vista de les sales del castell de la Geltrú (Vilanova i la Geltrú) amb els quadres i els mobles del Llegat 1956. (Arxiu Comarcal del Garraf, Fons Fotogràfic Municipal.)

Figura 7. Vista de les sales del castell de la Geltrú (Vilanova i la Geltrú) amb els quadres i els mobles del Llegat 1956. (Arxiu Comarcal del Garraf, Fons Fotogràfic Municipal.)

Figura 8. Vista de les sales del castell de la Geltrú (Vilanova i la Geltrú) amb els quadres i els mobles del Llegat 1956. (Arxiu Comarcal del Garraf, Fons Fotogràfic Municipal.)

La figura de Victoria González Somón (figura 1) resta encara embolcallada d’incògnita i la seva vinculació amb el món del col·leccionisme artístic no pot deslligar-se de l’industrial i col·leccionista barceloní Lluís Plandiura. Sembla que la trobada entre Victoria González i Lluís Plandiura tingué lloc en terres andaluses, amb motiu de la fundació de l’empresa Azucarera Motrileña per part de Plandiura el 1913 a Motril, on passà llargues temporades. Molt probablement Victoria González arribà i s’instal·là a Barcelona abans del decenni dels anys vint, i entrà en contacte amb el cercle de pintors que envoltaven Lluís Plandiura, a més de mantenir una amistat de caràcter íntim amb ell. De fet, els pintors Joaquim Mombrú i Xavier Nogués eren els qui la visitaven i parlaven d’ella a Plandiura quan aquest era de viatge i s’adreçaven a ella com a «bona amiga Victoria», o «señorita Victoria» o «V.», com revela la correspondència entre aquests artistes i el col·leccionista. Plandiura fou un eminent col·leccionista d’art català, que adquiria obra també a artistes contemporanis, gràcies al qual conreà bona amistat amb molts d’ells. A Barcelona, Victoria González va establir-se en un pis del cèntric barri de l’Eixample i, a causa del seu estat civil i la seva situació personal i sentimental, conreà una certa enemistat entre els seus veïns.

La relació de Victoria González amb el món de l’art pot constatar-se a través de dos fets: per un costat com a pintora, a través d’un quadre localitzat que se sap que va pintar, i que és un oli on representà un paisatge de Caldes de Malavella, datat l’any 1920 (figura 2). Per un altre costat, com a col·leccionista d’un fons de pintura d’autors catalans del panorama artístic del segle xix i part del xx, format per més de cent cinquanta pintures i setze gravats. A més, tenia diverses peces de mobiliari d’estil. Tanmateix, Victoria González no adquiria directament les obres, sinó que el conjunt era fruit dels obsequis que rebia per part de Lluís Plandiura. En alguns casos, quan Plandiura havia efectuat una compra d’una obra de mides considerables a algun artista contemporani, sortia del taller de l’autor amb la peça adquirida i també amb algun esbós o apunt, lògicament de format més reduït i factura més espontània, en tractar-se d’un estudi o una nota. Aquestes pintures, més petites i de gran valor artístic, no nodrien els fons de Plandiura, sinó que anaven destinades a Victoria González. Per donar-los un caràcter unitari, les obres varen ser emmarcades de la mateixa manera, és a dir amb un mateix tipus de motllura daurada proporcionada per l’establiment barceloní La Pinacoteca.

La majoria d’aquestes obres són de temàtica paisatgística, amb algunes figures, retrats i escenes d’interior. Per tractar el conjunt es pot parlar de tres grans grups de pintors: el primer grup aglutina autors de tendència realista de l’escola paisatgista catalana, amb obres de Lluís Rigalt, Ramon Martí i Alsina, Benet Mercadé, Josep Berga, Marià Fortuny, Modest Urgell, Iu Pascual, Melcior Domenge, Enric Galwey, l’anecdotisme de Romà Ribera i les aportacions de Josep Cusachs, Antoni Caba i Simó Gómez. El luminisme es percep amb una obra de Joan Roig i Soler. El segon grup està format pels modernistes i els impressionistes, encapçalat per vistes urbanes de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. També hi són representats Darío de Regoyos (figura 3), amb un apunt per a l’obra El mes de Maria a Brussel·les; Joan Brull, Josep Maria Xiró, l’escenògraf Oleguer Junyent i tres pintures d’Hermen Anglada Camarasa (figura 4). Les tres pintures d’Anglada Camarasa s’exposarien a l’exposició homenatge que organitzà el Reial Cercle Artístic el juny de 1955 i constaren com a propietat de Victoria González Somón. Si es continua desgranant el segon grup d’autors, cal citar Francesc Gimeno, Isidre Nonell i Ricard Canals, bon amic de Plandiura que va realitzar un retrat de Victoria González el 1931, que malauradament no acabà per raó del seu decés (figura 1). Citaré igualment Joaquim Mir, una de les figures de la generació dels postmodernistes més excepcionals d’aquest bloc, així com Xavier Nogués, gran amic de Plandiura i a qui l’empresari li encarregà la decoració de la seva casa del carrer de la Ribera de Barcelona i més tard de la residència de la Garriga. En aquesta col·lecció hi ha diverses pintures de Nogués, les quals tenen un gran valor artístic, ja que la pintura de cavallet és més aviat escassa en la seva trajectòria si es compara amb el gravat, tècnica on excel·lí. Una de les pintures presenta en el seu revers una orla duta per un ocell on s’hi llegeix: «A la Sta. Victoria González». Completen el grup Joan Cardona, Dionís Baixeras, Joan Llimona, Marià Pidelaserra (figura 5) i Alexandre de Cabanyes. Finalment, el tercer grup de pintors està format pels postimpressionistes com ara Pere Torné i Esquius, el noucentista Manuel Humbert, Josep de Togores, Francesc Labarta, Francesc Domingo i Josep Mompou, els quals aporten paisatges i algun interior. Per la seva part, Pere Pruna també hi és representat amb un retrat de Victoria González realitzat el 1934, tal com també faria més tard Joaquim Mombrú, el qual la pintà el 1947 i dedicà el quadre a Plandiura: «A un gran amic d’un petit pintor».

Victoria González aglutinà aquest conjunt de pintura al seu pis del carrer de Mallorca de Barcelona, on morí el novembre de 1955. Les gestions dutes a terme pel col·leccionista Gustau Camps, amic de confiança de Plandiura, i per Alexandre de Cabanyes, pintor que compartí anys de tertúlia a l’Hotel Colón amb Plandiura, propiciaren que cent cinquanta-tres pintures, setze gravats i diversos mobles accedissin al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, amb la complicitat d’Enric Cristòfor Ricart, membre de la Junta del Patronat del Museu; Teresa Basora, aleshores directora tècnica, i Antoni Ferrer i Pi, alcalde de la ciutat. Uns quants mesos després del traspàs de Victoria González, Lluís Plandiura morí. El nom del donant, en aquest cas Plandiura, no podia fer-se públic i el conjunt va rebre el nom de Llegat 1956, coincidint amb l’any en què arribà al museu i com encara avui dia es coneix. Un any després d’arribar a Vilanova i la Geltrú, la col·lecció pictòrica i mobiliària s’exposà al castell de la Geltrú amb el títol «Pintura catalana contemporània del “Llegat 1956”» i el 1996 fou instal·lada al Museu Víctor Balaguer. Aquest conjunt pictòric d’excepcional valor ha estat presentat cronològicament en diversos espais del museu vilanoví, on es conserva i s’exposa de manera permanent (figura 6, figura 7 i figura 8).

Bibliografia i fonts

Alsina, Esther. «El Llegat 1956: petites finestres per a un gran segle d’art». Revista de Catalunya, núm. 255 (novembre 2009), p. 53-76.

Alsina, Esther. «Una gran època artística rau en una col·lecció: el Llegat 1956». Butlletí del Museu Víctor Balaguer, núm. 3 (2010), p. 63-70.

Socias, Jaume. Pintura catalana en el castell de la Geltrú. Barcelona: Selecta, 1977.

Legado 1956: Biblioteca-Museo Víctor Balaguer [catàleg d’exposició]. Catàleg imprès amb motiu de l’exposició «Pintura catalana contemporània del “Llegat 1956”». Vilanova i la Geltrú, 1957.

Esther Alsina Galofré

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal