Llista de fitxes Web del projecte

Francesc Llorens i Riu

9/6/2020

Barcelona  5/12/1862  - Barcelona 30/11/1927

Ceràmica i porcellana Dibuix Escultura Mobiliari Pintura

 

Figura 1. Retrat de Francesc Llorens i Riu. Fotografia: A. Torija (c. 1880).

Figura 2. Exlibris de Francesc Llorens i Riu, dissenyat per l’artista Josep Triadó i Mayol l’any 1903.

Figura 3. Francesc Llorens i Riu amb la seva esposa i la seva cunyada al seu taller. De fons, es poden intuir una arqueta i una caixa de núvia dels segles XVII i XVIII, respectivament.

Figura 4. Francesc Llorens i Riu, Objetos de antaño, natura morta o bodegó d’antiguitats, oli sobre tela (1892).

Figura 5. Francesc Llorens i Riu, natura morta o bodegó d’antiguitats, oli sobre tela (s. d.).

Francesc Llorens i Riu (figura 1), de professió fuster i ebenista, va veure frustrada la seva vocació d’artista quan en la seva joventut va haver de fer-se càrrec del negoci familiar que el seu pare havia fundat l’any 1847; negoci que encara subsisteix en el moment present amb més de cent setanta anys d’història. Tot i així, va seguir cultivant la seva passió per l’art i les antiguitats des de la vessant del col·leccionisme i el món dels antiquaris, exercint aquesta activitat d’una forma paral·lela al seu ofici. Per tant, la seva biografia, des del punt de vista artístic, es troba fonamentada en tres pilars principals: la seva dedicació a l’art de la pintura i l’aquarel·la, la seva professió de fuster i ebenista —per mitjà de la qual va arribar a realitzar encàrrecs de restauracions d’obres d’art per al Capítol de la Catedral de Barcelona— i la d’antiquari i col·leccionista. Aquestes tres vessants vitals van quedar reflectides i il·lustrades en l’exlibris de Llorens i Riu que l’artista Josep Triadó i Mayol va dissenyar l’any 1903 (figura 2). En raríssimes i comptades ocasions hom troba en la historiografia de l’art una personalitat tan polifacètica i rica, que esdevé el mirall del panorama artístic de la Barcelona de finals del segle xix i principis del segle xx i que, com hem esmentat, es va dedicar al llarg de la seva vida a l’art antic i modern en totes les seves vessants: tant des del punt de vista de la creació com del de la conservació, restauració, salvaguarda, col·leccionisme, mercat, etc. També esdevé quelcom excepcional que envolta la seva figura el fet que el seu fill, net i rebesnet heretessin i hagin heretat la seva passió per les antiguitats i el col·leccionisme d’art. Per tant, ens trobaríem davant un cas de quatre generacions amb els mateixos interessos, amb major o menor inclinació però sense interrupció.

La línia divisòria entre el col·leccionista i l’antiquari en la figura de Francesc Llorens i Riu és en gran manera desdibuixada. Encara que a l’Arxiu Mas s’han conservat algunes fotografies sobre objectes artístics agrupats sota l’etiqueta de «Col·lecció Llorens i Riu», resulta difícil determinar si aquestes peces —fotografiades a la porta i a l’interior del seu taller de fusteria, al carrer del Bou de la Plaça Nova, números 9 i 11, al desaparegut barri de Sant Roc, a tocar de la catedral de Barcelona— s’oferien únicament a la venda o pertanyien a la seva col·lecció entesa com quelcom més estàtic o si més no permanent, objecte d’estudi, de gaudi, de decoració, etc. Cal posar de manifest que no ens trobem davant d’un cas aïllat, sinó que nombrosos col·leccionistes d’art han incrementat o disminuït el gruix de la seva col·lecció per mitjà de compravendes o d’intercanvis, com també existeixen antiquaris que han format col·leccions. Tant les notícies gràfiques com les escrites sobre el contingut de la col·lecció Llorens i Riu són molt escasses, circumstància que contrasta amb els nombrosos testimonis que ens han arribat sobre la seva dedicació com a antiquari així com dels objectes artístics que van passar per les seves mans. Com a antiquari va ser especialment actiu durant les primeres dècades del segle xx i va mitjançar en nombroses operacions com a delegat de confiança per a la Junta de Museus de Barcelona, a la qual va proporcionar destacades obres d’art gòtic que avui dia es conserven al MNAC.

Si bé és cert que va esdevenir més reconegut com a antiquari que com a col·leccionista, en el moment de la seva mort va deixar alguns objectes artístics repartits pel seu habitatge, que no semblaven tenir una finalitat immediata de passar al mercat d’antiguitats. Davant la manca de testament, els seus hereus van haver de fer un inventari enumerant els béns existents a cada estança, entre els quals podem intuir alguns objectes antics, principalment pertanyents a les arts decoratives:

Sala

Un tocador
Un escriptori (o una arqueta)
Un moble raconer

Menjador

Dos plats de ceràmica de reflex metàl·lic
Una safata de ceràmica de l’Alcora
Un rellotge de paret
Una aquarel·la de Joan Roig i Soler

Habitació de la part posterior Un aparador daurat
Rebedor

Una arca
Dos pots de farmàcia

Alguns d’ells, com l’escriptori o l’arqueta, es poden identificar en una fotografia familiar entre taulons de fusta (figura 3). La seva participació en exposicions d’art retrospectiu celebrades tant a finals del segle xix com a principis del segle xx ens ofereixen informació sobre la diversitat d’objectes que va arribar a posseir, no només d’arts decoratives sinó també de pintura, dibuix i escultura. En aquest sentit destaquem, per exemple, l’aportació que va fer a l’Exposició d’Art Antic celebrada a Barcelona l’any 1902, que va ser d’una escultura gòtica en fusta que representava la Mare de Déu, o la de dos apunts a ploma atribuïts a Francesc Pla el Vigatà que va mostrar a l’Exposició de Retrats i Dibuixos Antics i Moderns, el 1910.

Durant els seus anys de joventut, quan anhelava convertir-se en un artista, com a resultat de les seves inquietuds i dels cercles de formació que freqüentava i de les amistats que tenia —com la d’un jove Santiago Rusiñol—, Francesc Llorens i Riu va formar part de diverses comissions de tipus artístic i cultural, d’associacions relacionades amb el foment de l’art i la salvaguarda del patrimoni i d’associacions excursionistes amb les quals va participar a les visites de cases museu d’altres col·leccionistes. A finals del segle xix també va participar com a artista en nombroses exposicions de belles arts, a les quals hi va aportar dos olis que, no tant per la seva qualitat d’execució com pel que representen, resulten de gran interès per al nostre estudi i que actualment conserven els seus descendents. Ens referim a unes pintures que representen natures mortes o bodegons d’antiguitats que no fan més que posar en evidència el seu gust per les arts sumptuàries (figura 4 i figura 5). Una d’elles (figura 4), datada al 1892, és d’una excel·lent qualitat d’execució, amb un alt grau de realisme, en la qual es poden identificar diversos objectes que ben bé podrien haver pertangut al mateix artista i col·leccionista: un aiguamans català, un plat de ceràmica italiana de Savona, un plat petitori flamenc en llautó, una copa catalana en vidre de lacticini, una creu d’altar d’època medieval, un joier fet de carei i una peça exòtica i colonial per a beure mate, feta de closca de coco i plata, entre altres.

Laia Alsina

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal