Membre d’una acabalada nissaga de naviliers i comerciants, Rafael Masó Pagès inicià els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, estudis, però, que no arribà a concloure. Malgrat les poques notícies que tenim sobre el personatge en la seva joventut, sembla clar que seguí una trajectòria en certa manera erràtica en la seva formació, enfocada a priori a integrar-se amb èxit en el desenvolupament dels negocis familiars. El seu pare, Gaudenci Masó Ruiz de Espejo (1830-1893), va ser un important navilier català, que curiosament combinà la dedicació als seus diversos negocis amb la pràctica de la pintura. Les poques obres que conservem de la seva autoria palesen una relació estreta amb l’obra de Claudi Lorenzale.
Masó Pagès abandonà la carrera de dret i es traslladà a Bolonya per emprendre els estudis de pèrit agrícola. A Bolonya, Masó tampoc no finalitzà els estudis, però sabem que va assistir a classes de dibuix a l’Acadèmia de Belles Arts, com demostren alguns dibuixos amb el segell de la institució conservats pels seus descendents.
Després d’abandonar novament els estudis, Masó tornà a Barcelona, on l’abril del 1880 s’inscriví al Col·legi de Procuradors. El 12 de juliol del 1880 s’establí com a procurador a la ciutat de Girona i s’instal·là a la casa del carrer de les Ballesteries, on residí la resta de la seva vida (figura 1). En aquesta ciutat, Masó inicià una activitat professional destacada com a procurador; mentrestant, continuava amb la pràctica de la pintura.
L’any 1885 fou escollit regidor de l’Ajuntament de Girona i inicià una carrera política que el portà a ser diputat provincial quatre anys després. Un any abans havia comprat la maquinària d’una impremta de Palamós, que primer instal·là en un local de la pujada de Sant Feliu i, posteriorment, als baixos de casa seva. El mateix any va fundar el Diario de Gerona de Avisos y Noticias del qual fou director fins a la seva mort. El primer número aparegué el 28 de març d’aquell any, coincidint uns mesos amb la vida d’El Constitucional, el diari que havia creat el seu pare i que es deixaria d’editar aquell mes de setembre.
Rafael Masó heretà del seu pare l’interès per la pràctica de la pintura. Una revisió de l’important gruix d’obres de Rafael Masó que ha arribat a les nostres mans suggereix una pràctica que arrenca durant els anys de joventut i que va ser arraconada parcialment per la dedicació als afers professionals. La seva obra va estar clarament relacionada amb l’estètica de l’escola d’Olot i particularment influenciada per l’obra de Joaquim Vayreda i també, molt especialment, per la de Modest Urgell.
Masó constituí una interessant col·lecció de pintura i dibuix. En el cas de la pintura, es tracta d’obres dels seus companys de generació: pintors realistes amb alguns dels quals de ben segur que mantingué algun tipus de relació. En l’àmbit del dibuix, destaca el nombre d’exemplars d’autors italians i espanyols del segle xvii al segle xix (figura 2).
Del conjunt de dibuixos cal esmentar les obres atribuïdes ara a Eugenio Lucas Velázquez (1817-1870) i fins fa poc a Francisco de Goya (Casa Masó 0751 i 0752) (figura 3). El dibuix al carbó és, manifestament, deutor de l’obra del pintor aragonès, mentre que l’altre, tot i que no està signat, es pot atribuir clarament al geni de Lucas. Els altres dibuixos de més vàlua del conjunt són el signat per Mariano Salvador Maella (1739-1819) (Casa Masó 0755) i la magnífica Flagel·lació de Vicente López (1772-1850) (Casa Masó 0753) (figura 4). Fora de la Casa Masó i en mans dels seus descendents, es conserven dibuixos d’origen hispà, de pintors del segle xviii, com ara el que hem atribuït al cercle de Miguel Jacinto Meléndez (1716-1780), entre d’altres.
Dins el grup de dibuixos italians destaca un estudi del pintor de Pistoia Teodoro Matteini (1754-1831) (Casa Masó 0141). La qualitat d’aquest conjunt és força elevada, i l’origen de diversos dibuixos es pot atribuir a cercles de pintura romana o bolonyesa del segle xvii.
La resta de la col·lecció es compon de dibuixos i pintures d’artistes de la generació del mateix col·leccionista. Masó adquirí dues pintures d’Urgell: una característica platja solitària amb tres barques, una tela amb format de marina on el celatge, que ocupa més de dues terceres parts de la composició, és el gran protagonista (Casa Masó 0129). La col·lecció de la Casa Masó de Girona conserva una obra del col·leccionista que és un calc d’una pintura d’Urgell que hem pogut localitzar en una col·lecció de Sitges i que demostraria l’estreta relació entre els dos, ja que més que probablement les dues obres van ser pintades al mateix temps.
L’artista més ben representat en la col·lecció és Guillem Roca i Sanpere (1860-c.1925), a qui Masó molt probablement tractà. Roca fou professor, primer, de l’Escola Menor de Belles Arts i, posteriorment, de l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres, ciutat per la qual Masó fou nomenat diputat provincial l’any 1889. Masó n’adquirí quatre aquarel·les en què Roca demostra un virtuosisme notable en el gènere de la figura tractada amb aquesta tècnica, i entre les quals podem destacar, per la seva qualitat, la d’El forjador (Casa Masó 0120) (figura 5).
També hi ha una relació clara entre la producció de Masó i la d’un altre artista present en la seva col·lecció: ens referim al pintor d’origen valencià Ricardo Manzanet (1853-1939). La composició de l’obra de Manzanet pertanyent a la col·lecció, una platja amb pescadors, recorda poderosament algunes teles de Masó de la mateixa temàtica. Altres artistes representats en la col·lecció són Laureà Barrau (1864-1957), Joan Brull (1863-1912) i Baldomer Gili i Roig (1873-1926). En el primer cas cal singularitzar la figura del músic ambulant (Casa Masó 0127), una obra de joventut en què el pintor ja demostra les seves capacitats en el dibuix i el color i que és molt deutora de la manera de qui fou el seu primer mestre, Antoni Caba. La presència de Brull i de Gili i Roig suggereix una certa obertura del col·leccionista vers opcions estètiques menys conservadores, especialment en l’obra amb influència impressionista de Gili (Casa Masó 0133).
