Llista de fitxesCol·leccionistes Col·leccions TipologiesAutorsCercaWeb del projecte

Hermenegildo Miralles i Anglès

2/7/2020

Barcelona  19/8/1859  - Barcelona 1/5/1931

 

Figura 1. Retrat d’Hermenegildo Miralles (febrer de 1913). (Biblioteca de Catalunya.)

Figura 2. Vista del taller d’Hermenegildo Miralles (c. 1905).

Figura 3. Col·lecció d’etiquetes litografiades. (Biblioteca de Catalunya.)

Figura 4. Col·lecció d’anells fets amb litografia. (Biblioteca de Catalunya.)

Figura 5. Enquadernació de la col·lecció́ d’Hermenegildo Miralles. (Biblioteca de Catalunya.)

Figura 6. Enquadernació de la col·lecció́ d’Hermenegildo Miralles. (Biblioteca de Catalunya.)

Industrial de les arts gràfiques, Hermenegildo Miralles i Anglès fou el propietari d’un dels tallers més importants del seu temps (c. 1880-1928) dedicat a l’edició d’obres literàries, científiques i de divulgació, a més de ser un gran innovador pel que fa a l’ús de l’art gràfic aplicat, per exemple, a l’arquitectura. Els tallers d’Hermenegildo Miralles estaven ubicats tots dos al carrer de Bailèn de l’Eixample de Barcelona: dels números 51 al 59 i al número 70, davant per davant. Tingué amistat i relacions professionals amb els artistes, escriptors i arquitectes més destacats del seu temps, com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Domènec Sugrañes, Joaquim Mir, Josep Pascó i un llarg etcètera. Per a tots els seus productes industrials comptà amb tots ells i promogué que artistes com Gaudí o Puig i Cadafalch intervinguessin en el disseny per a rajoles de cartró pedra que ells mateixos feien servir per a les decoracions dels seus edificis. Fou el cas de la primera casa de Gaudí, la casa Vicens, per a la qual Gaudí dissenyà les rajoles d’imitació del taller de Miralles per al fumoir o per a diversos sostres de la casa; o els dissenys de Puig i Cadafalch per als arrambadors de l’Hotel Terminus. Aquestes rajoles d’imitació de cartró premsat foren un producte comercial molt important quant a l’aplicació de la litografia a les rajoles artístiques, que eren molt més econòmiques que les usuals amb totes les variants artístiques possibles. Miralles fou el propietari i editor de la revista Hispania (1899-1902), de la qual sortiren noranta-quatre números. Fou dirigida per Raimon Casellas i per Josep Pascó en la seva part artística. A les planes de la revista, pintors tan importants com Joaquim Mir veieren reproduïdes obres seves per primer cop. Artistes com Josep M. Tamburini, Mas i Fondevila, Ramon Casas, Josep Triadó o el mateix Josep Pascó col·laboraren amb il·lustracions per a les cobertes, els originals de les quals Hermenegildo Miralles fou col·leccionant fins que les posà a la venda a la Sala Parés. Altres col·laboradors habituals foren el fotògraf Pau Audouard i el decorador Carles Llobet.

Una de les col·leccions més importants d’Hermenegildo Miralles foren els productes litogràfics de tota mena i de tots els països, els denominats ephemera, que fou aplegant en àlbums, així com etiquetes, anells i habilitacions de cigars. La seva col·lecció girà sempre entorn dels productes gràfics que la seva empresa produïa: etiquetes, marques comercials, cromos, postals, calendaris, etc., que fou anant recopilant gràcies als seus contactes professionals per tot Europa. Tingué, així mateix, una important col·lecció de fotografies de finals del segle xix de motius i personatges japonesos, important no en nombre però sí en qualitat.

A banda dels ephemera i de les fotografies, Miralles reuní una important col·lecció d’enquadernacions artístiques de gran qualitat, totes executades al taller d’enquadernació que tenia a la seva empresa. Aquest taller fou el més important juntament amb el de la Casa Miquel-Rius, propietat de Ramon Miquel i Planas. Tots dos tallers sorgiren gràcies a la demanda d’alguns bibliòfils de finals del segle xix que, incapaços d’encarregar enquadernacions a Barcelona per la mancança de tallers bons, decidiren d’enviar operaris a París a aprendre l’art del daurat a mà. Però Miralles fou més enllà i al llarg dels anys contractà dos operaris la tècnica dels quals era immillorable. D’aquesta manera, el taller de Miralles es convertí en el millor del seu temps. A més a més, Miralles incorporà procediments antics que ja s’havien perdut, com el repussat i cisellat de cuir, i els aplicà a les decoracions de moltes de les enquadernacions. La seva col·lecció d’enquadernacions artístiques de gran qualitat era una de les més importants del moment, comparable a la de Joaquim de Montaner que era, a la vegada, client de Miralles.

La majoria de les enquadernacions d’aquesta col·lecció són obra del daurador Pierre Guérin i són fidels a les tendències europees del moment, és a dir, als estils retrospectius. Són enquadernacions d’una execució impecable i un daurat perfecte. Aquestes decoracions no s’atenen a l’època del llibre, es limiten a interpretar i en la majoria de les obres a imitar, de manera superba, els estils clàssics francesos com els Grolier, Maioli, Aldino o Le Gascon, o els estils espanyols com el mudèjar o de ventall. Així mateix, hi ha decoracions que es poden encabir dins les tendències estètiques del moment com el Modernisme i l’Art Nouveau. A banda, Miralles aplegà i col·leccionà tots els projectes, calcs i plantilles que serviren per a les decoracions d’enquadernacions de tots els seus clients.

La col·lecció d’enquadernacions, d’ephemera i de fotografies d’Hermenegildo Miralles va entrar a la Biblioteca de Catalunya l’any 1951, gràcies a la donació feta per la seva filla, Eugènia Miralles Zaragoza. Aquesta donació comprenia cent noranta-sis enquadernacions, a més a més de centenars de llibres, molts dels quals eren de la biblioteca tècnica del seu pare, correspondència professional i documentació gràfica que afegeixen valor documental al conjunt.

L’any 2005 la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica.

Bibliografia i fonts

Bohigas, Pere. «La bibliofília modernista». Serra d’Or [Barcelona], 135 (desembre 1970), p. 60-63.

Bohigas, Pere (dir.). Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Cataluña. Barcelona: Biblioteca Central de la Diputació de Barcelona, 1968.

Brugalla, Emili. Tres ensayos sobre el arte de la encuadernación. Barcelona: Porter, 1945.

Quiney, Aitor. «Breves notas sobre algunos encuadernadores catalanes (1840-1929)». Encuadernación de Arte [Madrid: AFEDA], núm. 24 (2004), p. 19-29.

Quiney, Aitor. Hermenegildo Miralles, arts gràfiques i enquadernació [catàleg d’exposició]. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2005. (Guardonat amb el Premi Recuperació i Recerca de la Memòria Històrica d’Arts Gràfiques a Catalunya, atorgat pel Gremi d’Indústries Gràfiques de Catalunya, 2005.)

Aitor Quiney

 
Documento sin título

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal