Josep Puig Pujades

7/7/2020

Figueres (Alt Empordà) 27/6/1883  - Perpinyà (Rosselló) 20/3/1949

Josep Puig Pujades (figura 1), comerciant, escriptor i dirigent republicà, va liderar el moviment polític i cultural del catalanisme d’esquerres a l’Empordà en el primer terç del segle xx. Va ocupar diversos càrrecs polítics, entre ells el de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Figueres pel partit Federació Republicana Socialista de l’Empordà, comissari de la Generalitat a Girona i diputat a les Corts. Les represàlies dels Fets d’Octubre del 1934 el van portar a la presó, responsabilitzat com a comissari de la Generalitat a Girona de l’assassinat del comandant militar en cap de l’Estat Major espanyol en aquesta ciutat, que va ésser abatut quan llegia un ban de declaració de guerra. Puig Pujades, condemnat a trenta anys, va ésser alliberat el febrer de 1936 quan fou escollit diputat en les eleccions a Corts en les llistes d’ERC per Girona. Durant la Guerra Civil és consol de la República Espanyola a Perpinyà i a Lió, i amb la derrota republicana ja no tornarà mai més a Catalunya.

Fundador del periòdic setmanal Empordà Federal, va desenvolupar la seva faceta de cronista d’art i assagista en diferents publicacions, entre elles el mateix Empordà Federal, Joventut, La Veu de Catalunya, La Nau i La Veu de l’Empordà, a banda de publicar diverses narracions. També va dur a terme una activitat plàstica, amb la tècnica de l’aquarel·la, que va desenvolupar en diferents moments de la seva vida. A través de les diverses responsabilitats polítiques i culturals, Puig Pujades va bastir i impulsar les bases d’una nova cultura des de Figueres; entre elles, l’organització de la Festa de la Bellesa el 1906, que representa la projecció cultural de l’Empordà a escala catalana. També impulsà la biblioteca municipal de Figueres; el monument a Narcís Monturiol (i publicà un estudi dedicat a l’inventor del submarí, Vida d’heroi: Narcís Monturiol); la urbanització de Figueres amb el parc municipal; el projecte d’un futur Museu de l’Empordà (que no va arribar fins molts anys després); el monument a Pep Ventura, que tampoc no va ser una realitat immediata, i dues plataformes símbol de catalanisme per fer front a la repressió de la cultura catalana al llarg de la dictadura de Primo de Rivera: el Foment de la Sardana a Figueres, creat el 1927, en un inici establert al Casino Menestral figuerenc i traslladat després a la Societat Coral Erato, que va recuperar la figura de Pep Ventura, i l’agrupació cultural Atenea, amb seu al Casino Menestral, que a partir del 1928 va difondre la cultura, l’art i els valors patrimonials de la comarca.

Des de la seva infantesa Puig Pujades va viure el caliu cultural figuerenc: el seu pare oferia els aparadors del negoci familiar situat al carrer de Girona de Figueres, la Sastreria Puig París, als pintors que treballaven a la ciutat. Segurament el fet d’haver estat en contacte directe amb obres artístiques a la seva mateixa llar va proporcionar-li una sensibilitat estètica que el decantà cap a la literatura i l’art. La seva col·lecció era un compendi vital de la seva trajectòria intel·lectual i d’amistats i, en un inici situada a les golfes, tot seguit va passar a ocupar les diverses cambres de la seva llar, situada damunt el negoci familiar, al qual s’accedia pel carrer de Joan Maragall. El seu primer impuls fou crear una col·lecció d’art antic i contemporani, que hauria de constituir la base per a un futur museu d’art de l’Empordà. A mitjans dels anys deu va viatjar per Europa i Espanya i va aprofitar per fer algunes de les adquisicions de la seva col·lecció. La nota necrològica que li va dedicar l’historiador Joan Subias facilita detalls de com es va anar configurant aquest ric fons pictòric i artístic de Puig Pujades: «Regnava en diversos centres de Barcelona, amb preferències per El Fayans, on triava teles, quant venia; deixant el Figueres dels seus neguits i de les seves atencions. […] El Col·leccionista Puig es bantava de que el seu aparador havia fet més que cap altre […] de jove ja servava a casa seva, ultra del mobiliari, la ceràmica i els joiells que ofrenava a la seva muller, la més ingent col·lecció de pintura catalana contemporània […] on no mancava les teles de l’Huranga i els Maeztu, vascos, junt amb un gran petit Nonell… els paisatgistes i, no cal ponderar-ho, les aportacions constants del noi de Lledó, de l’hereu Llavanera, qui tant degué a l’impuls i l’apoi econòmic d’en Puig». Podem resseguir l’evolució d’aquesta col·lecció a través de diversos articles d’amics seus que en un moment o altre en fan esment, entre ells Àngel Trèmols, Joan Desclot, Alexandre Deulofeu, Robert Casas i el mateix Joan Subias.

La seva col·lecció era formada, a més de per pintura, per ceràmica, escultura i mobiliari antic, a banda d’una biblioteca composta per uns tres mil volums. Entre les obres pictòriques destacava una tela de John Constable, adquirida el 1913, tal com ens en dona notícia Eugeni d’Ors, a més d’altres obres d’artistes bascos, com Gustavo de Maeztu o Zubiaurre, i d’artistes catalans com Isidre Nonell, de les quals actualment se’n desconeix la localització.

També hi eren presents obres dels pintors empordanesos per als quals Puig Pujades va mostrar interès i va exercir per a alguns d’ells de mentor i mecenes. El 1916 va donar suport per primer cop a un jove i desorientat Marià Llavanera (figura 2) amb l’exhibició de les seves teles a l’establiment Puig París i amb la publicació d’un article a l’Empordà Federal. Les seves paraules van servir per vèncer les reticències familiars inicials i perquè Llavanera continués la seva formació a Olot. Una mostra de l’amistat que els unia són els retrats que el pintor va fer de Puig i de la seva muller, Adela Carbona, així com un seguit de paisatges i un autoretrat de Llavanera que eren presents a la seva col·lecció.

El dirigent republicà i escriptor també va estar al costat de Salvador Dalí i Domènech i, malgrat la diferència d’edat, va establir-hi una relació d’amistat. Al seu diari personal, Dalí l’esmenta diverses vegades sota el nom de Peixera, tal com l’anomenaven els seus amics en clau irònica en al·lusió de la seva panxa. Per a Dalí representava l’home savi, el col·leccionista que li va mostrar amb detall les seves preuades joies, tal com el recorda el 1920: «Vàrem dirigir-nos a casa en Peixera, on saludàrem a ell i a sa senyora. Enraonàrem d’art. […] Vàrem pujar en l’espècie de pati on Peixera té totes ses relíquies artístiques adquirides a còpia de diners i de paciència. […] Davant meu hi havia una tela d’en Zubiaurre».

Amb motiu de la primera exhibició pública d’obres de Salvador Dalí l’any 1919, Puig Pujades va vaticinar des de les pàgines de l’Empordà Federal que el fill del notari seria un gran pintor. Precisament foren Puig Pujades, amb Juan Núñez i Pepito Pichot, els que van convèncer el pare de Salvador Dalí perquè deixés que el seu fill continués els estudis a Madrid, a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Gravado de la Academia de Bellas Artes de San Fernando. Dins la col·lecció de Puig Pujades hi havia el seu propi retrat pintat pel geni empordanès, a la tècnica de l’oli, que podem veure en una de les fotografies del seu menjador i que actualment es troba al Teatre-Museu Dalí de Figueres. Pel control que el notari Dalí duia de les obres venudes del seu fill sabem que Puig Pujades tenia a la seva col·lecció un segon retrat seu a llapis, que actualment es conserva al Museu de Mataró i prové d’un dipòsit del 1944 del Patrimonio Artístico Nacional, registrat en una acta del Ministerio de Educación Nacional, d’obres que havien estat confiscades al llarg de la Guerra Civil. Amb la mateixa procedència, al Museu de Mataró hi ha un retrat de Pep Ventura en clau «surrealista» d’aproximadament del 1927, de Dalí, que també havia pertangut a la col·lecció Puig Pujades i que es va publicar per primer cop en un article del mateix escriptor i polític republicà titulat «Quan va nàixer En Pep Ventura?», del 1928. A la llista del notari constava entre les obres que es trobaven a les mans del seu amic sastre, escriptor i republicà federalista, La sardana de les bruixes, molt possiblement l’obra que es va reproduir a l’interior de l’Empordà Federal del 15 d’octubre de 1921 dedicat a Pep Ventura i Enric Morera i que més tard va passar per les mans del pintor Domingo Carles i actualment es troba al Museu Salvador Dalí de Saint Petersburg (Florida, EUA). La portada d’aquest exemplar va ésser encarregada al mateix pintor pel polític empordanès. Una de les fotografies de l’interior de la llar de Puig Pujades ens dona testimoni de la presència del retrat a llapis grafit de Maria Carbona de Dalí (figura 3) a la mateixa col·lecció, actualment conservat al fons del Museu de Montserrat. Puig Pujades era cunyat de la retratada; la seva muller, Adela, era la germana de Maria Carbona, totes dues filles de l’advocat i polític republicà Joan Carbona, que va ésser alcalde de la ciutat de Figueres entre 1909 i 1911. També formaven part de la seva col·lecció els dibuixos originals, minimalistes, de Dalí per il·lustrar la novel·la L’oncle Vicents per encàrrec del seu mateix autor, Puig Pujades, i els exlibris que Dalí li va dissenyar. Entre ambdós personatges la relació es va mantenir al llarg del temps, fins i tot quan es produeix el terrible trencament entre el pintor i el seu pare.

Sempre, fos des de París o des dels Estats Units, Dalí feia arribar a Puig Pujades un exemplar dedicat dels llibres que publicava amb paraules d’estimació i afecte.

Puig Pujades esdevingué per a Dalí el reflex de la Figueres de la seva joventut, plena de vida, inquietuds, il·lusions, i amb el temps fou una mena de pare espiritual, i per a Puig Pujades Dalí va ser, sens dubte, la promesa feta realitat, l’artista que havia superat amb escreix les seves expectatives.

Una part del fons de la col·lecció Puig Pujades fou exhibida públicament el 1921 sota la direcció de Salvador Dalí i Joan Subias a la mostra d’art antic i modern a la Sala Edison de Figueres, on es van poder veure els quadres de Maeztu, Zubiaurre, Llavanera o del mateix Dalí. En altres ocasions també van sortir obres de la mateixa col·lecció a exhibicions públiques de la ciutat de Figueres com la del 1936 organitzada per l’Escola d’Arts i Oficis, que va mostrar la tela de John Constable. El novembre de 1945, en el marc de l’exposició «Oeuvres d’artistes catalans», organitzada pel Comité France-Espagne du Roussillon, a la Sala Aragó de Perpinyà, es mostra part de la col·lecció que Puig Pujades havia portat fins al seu exili a la Catalunya del Nord. Aquest comitè tenia com a finalitat ajudar els artistes i intel·lectuals exiliats. Hi són presents obres de Domènec Carles, Pere Ysern i Alié, Marià Llavanera, Josep Aguilera i Nicolau Raurich (figura 4).

Ens consta que a la col·lecció íntegra, a banda dels ja citats, també hi havia peces d’Enric Pascual Monturiol, Isidre Òdena, Siegfried Bürmann, Magda Folch o Pere Torné i Esquius, entre d’altres. També en formaven part les caricatures del seu propietari executades per diversos pintors, entre ells Lluís Bagaria (figura 5), i un bust d’Enric Casanovas que hem de relacionar amb la visita que va fer Puig Pujades juntament amb Joan Subias a l’escultor, quan es trobava treballant amb el monument de Narcís Monturiol per a la ciutat de Figueres.

Robert Cases va deixar constància del seu testimoni de la col·lecció amb aquestes paraules: «L’impressió d’aquell dia la recordaré sempre. Ell anava tot davant guiant-me a través d’aquell laberint de cambres convertides en museu, gairebé diríem a pesar d’elles. Són unes cambres senzilles i pulcres. […]. Són totes corulles de teles, de porcellanes i de vidres, però tot s’hi troba en una magnífica senzillesa […] Puig Pujades quan mostra la seva col·lecció és com el poeta anònim que cerca delectar-vos sense que us adongueu d’ell. […] Després quan us acomiada, us diu: “Les col·leccions particulars no donen mai cap rendiment. La meva aspiració és crear un bon Museu de l’Empordà aquí a Figueres, on s’encabissin les obres dels artistes de casa nostra”. I afegeix com una insignificància, “Jo ja n’ompliria un parell de sales”».

Malauradament, una part important de la preuada col·lecció de Josep Puig Pujades fou dispersada i saquejada durant la Guerra Civil, i només algunes d’aquestes peces van reaparèixer anys més tard. Una segona part d’aquest llegat es troba actualment ben conservat en mans dels seus descendents. Sens dubte, seria impossible resseguir la vida artística figuerenca i catalana sense tenir present aquesta col·lecció i l’home que la feu possible, la generositat i sensibilitat estètica del qual foren un valor indissociable de la trajectòria de figures puntals de la pintura catalana com Marià Llavanera (figura 6) o Salvador Dalí.

Bibliografia i fonts

Cases, Robert. «Puig Pujades i l’art». Empordà Federal [Figueres], núm. 941 (11 abril 1936), p. 10.

Dalí, Salvador. Un diari: 1919-1920: Les meves impressions i records íntims. Barcelona: Destino: Fundació Gala-Salvador Dalí, 1994, p. 158 (Textos autobiogràfics 1, vol. I)

Desclot, Joan. «De l’Empordà. Els seus homes i les seves coses, Puig Pujadas». El Autonomista [Girona], núm. 5613 (21 juliol 1917), p. 1.

Deulofeu, Alexandre. «Josep Puig Pujades». Empordà Federal [Figueres], núm. 941 (11 abril 1936), p. 4.

Puig Pujades, J. «Quan va nàixer En Pep Ventura?». La Dansa Més Bella [Figueres], núm. 2 (febrer 1928), p. 5.

Puvis [Josep Puig Pujades]. «Notes d’Art: “El cas Llavaneres”». Empordà Federal [Figueres], núm. 253 (15 gener 1916), p. 2.

Puvis [Josep Puig Pujades]. «Notes d’Art: “L’exposició de la Societat de Concerts”». Empordà Federal [Figueres], núm. 415 (11 gener 1919), p. 3.

Seguranyes, Mariona. La mirada persistent: Història de la pintura a Figueres, 1892-1960. Figueres: Ajuntament de Figueres: Diputació de Girona, 2013. (Col·lecció Juncària; 8)

Subias, Joan. «Home d’alts destins». Empordà Federal [Figueres], núm. 941 (11 abril 1936), p. 5.

Subias, Joan. Memòries, «Necrològiques». Institut d’Estudis Catalans. Fons Joan Subias i Galter. Caixa 3.2. Originals. Fjs2/2-2.

Teixidor, Anna. Josep Puig Pujades: Líder del republicanisme empordanès. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2013.

Teixidor, Anna. Josep Puig Pujades (1883-1949). Figueres: Ajuntament de Figueres: Diputació de Girona, 2017. (Col·lecció Juncària; 12)

Trèmols, Àngel. «Josep Puig Pujades». La Veu de l’Empordà [Figueres], núm. 1300 (7 setembre 1929), p. 6.

«Una obra de Constable». El Poble Català [Barcelona], núm. 3035 (6 juliol 1913), p. 4.

Xènius [Eugeni d’Ors]. «Glosari: “L’home qui té un Constable”». La Veu de Catalunya, núm. 5079 (4 juliol 1913), p. 1.

Mariona Seguranyes Bolaños